17 i 18 i 19 febrer ubud (segona part)

Llogicament, despres de tota la visita guiada, en exclusiva per la pris i jo, hi havia una botiga en la que podies adquirir els productes que havies tastat i molt més!
La veritat es que era tot caríssim, pero em va agradar la visita així que vaig comprar-los una bosseta de kopi luwak... Pressupost de tres dies gastats en 40g de cafe!! I un paquet de lemongrass tea!
Com que s'havia fet molt tard li vem demanar al nostre acabat de coneixer amic de l'anima si ens podia dur a ubud de nou, perque voliem anar a veure una dansa tradicional balinesa que sols es fa els dissabtes a les 19:30. Aixi que l'home ens va dur de nou a ubud, just davant del lloc on es fan els balls. Vem acomiadar-nos d'ell molt rapid i amb mil gracies i vem entrar corrents! Just en un minut van començar. El ball es fe en un pati davant un temple. Va durar una hora i poc. No hi ha musica, sino que un munt d'homes fan sons semblants a percussio i canten mentre els ballarins i ballarines fan la seva, tots molt ben vestits. Les noies fan unes cares molt rares, amb els ulls sortits, i uns gestos molt tipics amb les mans. Al final un ball en el que un home trepitjava brases d'uns cocos que havien ences.
http://www.youtube.com/watch?v=CX1rghsOqu0&feature=youtube_gdata_player
Despres vem sopar i a dormir.
Avui, dia dinou i dia abans del meu cumple, que em fa estar trist pk em faig vell i pk m'agradaria celebrar-lo a solsona... Ha estat un dia xulo.
Ens hem llevat i despres d'esmorzar hem anat a llogar unes motos, una per mi i una per la pris. Pels dos era la primera vegada que agafavem una moto, i estavem una mica nerviosos.
Al principi anavem una mica inestables pero rapidament ens hi hem fet! Les hem hagut de llogar perque en aquestes illes no hi habtrasport public i bi de punta a punta fa 100km! Aixi que les distancies son llargues per fer a peu. Amb la moto tens molta mobilitat i pots perdret entre encantadors camps d'arros.
I aixo hem fet. Primer hem anat a un temple aprop de la ciutat d'Ubud, les elephant caves. Ha resultat molt interessant. Hi ha un temple que es una petita cova amb l'entrada molt treballada en forma de cara. Alla es on va tot guiri. Pero si continues una mica hi ha un caminet. Hi ha un moment on et plantejes si tornar enrere. El cami es fa estret estret. La vegetacio es tenca sobre ell fins el punt d'haver-te d'acotar. Passes un pont que no es mes que quatre canyes de bambu travessades, baixes per escales fetes d'arrels... Una odissea més que divertida per acabar arribant a un salt d'aigua amb tres coves que hi estan darrere. Lo millor es el cami! I quines aranyes que hi havia pel cami! Beeeeeecs!
Despres hem agafat les motos i cap a tegalalang, que el nostre amic d'ahir ens va dir que alli hi havia molt bones vistes de valls amb terrasses d'arrossars! En uns 40 min de cami per la selva ens hinhem plantat. Maquissim, sols cal mirar les fotos. Alla hem dinat en un warung, restaurant local.
Despres hem anat a gunung kawi, un altre temple i.pressiknant al fons d'una gorja, amb aigua per tot arreu i moltes escultures grans excavades a les parets de la gorja.
Despres d'aixo ja hem tornat cap a l'hotel a tenir una estona de relax! I porto tres hores escribint! Jaja per aixo el final es tan resumit! La pris ha marxat dues hores sola... Deu estar preparant quelcom pel cumple dema ;-) A vere que sera...? Sorpresa!

17 i 18 i 19 febrer ubud (primera part)

Ja som a bali!
El dia 17 al mati vem fer les maletes i vem deixar el nostre estimat bungalow darrere, no sense abans menjar-nos la pinnaple pancake, que entrava dins el preu!!
Vem anar caminant cap a la platja d'on surten les barques. Jo amb una mica de nostalgia, doncs m'havien agradat molt les illes i poder descansar una mica... Molt durant l'estada. M'han encantat les estones de lectura a la platja, les estones de no lectura a la platja, les estones d'snorkel! I tot a ritme islenyo!
Pero no hem vingut de viatge per estar-nos parats! Hem vingut a veure coses! Ha anat be parar pero cal continuar. Propera destinació? Bali!
Bali és un gran desconegut, almenys per mi. Lo poc que sabia era que hi havia platges i... I res més!
Fa un dies vem passar una nit de "pit stop" a denpassar, la seva capital, pero no vem poder veure res mes que l'estació de busos i dos carrerons a la vora. Resulta que bali es molt mes que aixo!
Be, anavem cap a la barca. Llavors hi va haver uns moments de nerviosisme. Portavem un tiket prepagat per anar des de gili trawangan a ubud, bali. No es una cosa directa ni molt menys. De la petita illa gili agafes una cutre barca (de carregada de gent sembla una patera) i fas 20 min fins a la illa veïna de bali que es lombok. Del port de bangsal, on paren les barques a lombok, agafes una furgoneta que et porta a lembar, a l'altra punta de lombok, d'on agafes un ferry que triga cinc hores a arribar a parangbai, a bali, on agafes una furgoneta que et porta a ubud... Jajajaj fa riure i tot sols d'escriure-ho. Ho pots fer per lliure, ananr comprant els bitllets per separat, pero no et surt gaire mes barat i trigues dies a fer aixo... En canvi vem comprar un tiquet a una operadora ja tot lligat. Tot plegat 15 euros.
Deiem doncs que estavem a la platja amb el nostre tiket quan ens diuen que aquella empresa no treballa amb les barques i que no esta inclos... Alen, paga el bitllet de la barca...
Esperem mitja hora i avisen que una de les pateres va a bangsal. Tots cap alli. Pero quan intentem pujar: aquesta patera es privada, pels tiquets tot inclos. Tish! La barca publica sortira quan sigueu 20 persones. Un... Dos... Tres... Pero si no som ni deu! Alen, a esperar a mes gent! La preocupacio i nervis eren en quant si la furgoneta ens esperaria o no... O si hi havia furgoneta i tot! Finalment vem ser els 20 i una hora mes tard sortiem cap a lombok.
Ja a la illa de lombok: aleluya, hi ha la furgoneta! El més còmic: com es que arribeu tan tard? Ja se m'inflava la vena. A sobre la furgoneta estava aparcada a uns km... Pk? Perque els dona la gana! I et diuen d'agafar un carro de cavalls per 4 euros fins alla. Tothom ho agafa, fa calor i les motxilles pesen, pero naltros no, no m'agrada que m'estafin. En 10 min a peu ja hi erem! Uns 800 metres! Estafadoooors! Ja em podia estar tornant els diners que valien els bitllets de la barca suposadament inclosa. Aixi ho va fer.

Despres de tot el jaleo vem pujar al minibus. Catxins amb el minibus... Parada per posar gasolina, parada per calibrar les rodes ( és una broma?) i despres a diferents lloc encara no sabem perquè. Pero bé, vem arribar al ferry. I cap amunt! Són cinc hores. A les dues hores ja estava amb el biodramina gola avall, que hi havia molt mala mar! La pris tava com una sopeta amb arcada inclosa i tot! Pero no va ser gran cosa i menys comparat amb la tempesta que ens va pillar a mi i a ma germana fa uns anys! Arribats a ubud des de padanbai, a bali, ens van deixar a la monkey road. Caminant caminant vem anar demanat preus dels diferents hotels. La primera i tambe ja segona impressio es que ubud es un hub turistic. Tot el poble en pes es mou en torn a: botigues de roba, botigues d'artesania, restaurants chill out, agencies d'excursions i hotels pijos. I tooot ple de guiris. Ara bé, esta fet amb bon gust. Tot esta molt ben posat i arreglat. L'unica pega el transit, que com a tot arreu es boig!! Els balinesos tenen un sentit de l'art molt desenvolupat. A tot arreu hi graven senefes i hi planten estatuetes i figuretes. Deiem que buscavem hotel. Com ja estem acostumats:carissim jajaj Aqui els hotels son curiosissims! A bali les families viuen en grups de "bungalows". Son u. Grupet de cases que donen al carrer i que per darrere tenen un pati en comu. Doncs els hotels son aixi. La familia viu a les cases del carrer i pel pati ajardinat hi ha un parell de bungalows. A mes a mes cada grup de cases te un minitemple on resen. Molt curios. En un d'aquests estem la Donan homestay. Vem aparcar les coses i ja era gairebe fosc. I foac del tot despres de dutxar-nos, que es el que mes et ve de gust despres d'un dia de viatge. Aixi que vem sopar i despres cap a l'hotel a dormir que estavem rebentats! Ahir, dia divuit, ens vem llevar tardet, com a les deu, i vem anar a menjar-nos l'esmorzar que ens entra amb el preu. Como no, una pineaple pancake i un te! L'esmorzar ens el van servir en una altra de les casetes del complexe, que resulta ser un minispa de tres habitacions. Aixi que a mes d'hotel la mestressa te tambe una sala de massatges! No se que deu pensar la gent quan entra alla a ferse un massatge i ens veu a la recepcio menjant... Jajaj El mati el vem dedicar primer a anar a un supermercat. A mi m'agrada veure supers d'altres llocs. Veure què hi venen i com ho venen. Vem comprar diferents coses. Un gelat frigo de colorins (aqui frigo es diu wall's), una fruita rara fuccia pujada que es deia dragonfruit i unes galetones ben bones. Sortint vem anar al monkey forest. Un conjunt de temples amagats per un bosc frondos empestat de micos! La veritat es que va ser molt maco. Esta ben cuidat i ple de rierols, bassetes, fonts, caminets i pontets. I els micos molt graciosos! Podies comprar uns platans per donar-los-els-hi-els-ho-li i llavors et pujen a sobre i tot. Pero a vegades mosseguen aixi que vem pensar que millor no. Al mateix recinte hi havia uns cervols en un tancat. Els temples com tots els d'aqui. Uns quants porxos de teulades de plataner i moltes estatues! Tambe hi havia una exposicio de quadres que almenys a mi em va agradar molt. Sortint del monkey forest vem anar a dinar al mateix lloc del sopar anterior i despres a l'hotel doncs semblava que es posaria a ploure. Pero molt esperar i no va ploure aixi que vem sortir a donar un volt. Voliem anar a les elephant caves i passejant anavem preguntant on eren. Finalmemt vem trobar un home que sensatament ens va dir que estavem molt lluny per anar a peu. Vem estar parlant una bona estona amb ell. Llavors ens va dir que si voliem ens podia portar en cotxe a un lloc amb camps d'arros. Vem dir que si, es clar jaja Vem anar amb el seu totterreny per uns camins espectaculars, entremig de palmeres, arrossars... Mentrestant anavem parlant. Em va comentar que alli es feia el kopi luak, el cafe mes car del mon, que si voliem anar a veure'n una plantació passariem per davant. I li vaig dir que si. Ens va portar a un lloc molt maco. Semblava un jardi botanic amb tot d'especies i arbres fruiters i epsecies de condiment des de la vainilla al cardamom. Llavors ens van portar fins on fan el kopi luak, el cafe mes car del mon. Primer cal explicar que es un cafe peculiar, molt peculiar! Els grans es recullen dels excrements d'una civeta que sols esta per aqui aquestes terres. El Kopi luwak o cafè de civeta  es fa mitjançant la ingestió i el pas de les baies de cafè pel tracte digestiu de l'animal: civeta de palmera comuna, quan aquest animal les defeca, les llavors de cafè mantenen la seva forma original. En el seu estòmac la proteasa (enzim proteolític) s'infiltra dins les llavors de cafè fent els pèptids  més curts i més aminoàcids  lliures. Passant a través dels intestins de les civetes acaben sortint les llavors amb la defecació, aleshores es recullen, es renten, s'assequen al sol, es torren lleugerament i es molen. Aquestes llavors proporcionen un cafè aromàtic amb menys amargor. El seu preu arriba a 400eur el kg . El Kopi luwak es produeix principalment a les illes de Sumatra , Java , Bali  iSulawesi  a Indonèsia  i també a Vietnam  se'n fan versions simulades químicament. Primer ens van ensenyat dues civetes que tenen captives per poder-les mostrar als turistes. Son com unes fagines grosses. Llavors ens van portar o rentaven, torraven i molien el cafe. Llavors ens van fer asseure en una taula prop d'un barranc des del que veiem tota una gorja plantada de cafe. I ens van portar un munt de tasses diferents per provar. Nou tasses diferents! Cafe kopi luwak, és clar, cafe normal, cacau, te de rossella, te de lemongrass, te de ginseng, te de gingebre, te de vainilla, te d'arros vermell i altres que no recordo! El kopi luwak es... Cafe, i com a tal no m'agrada, si que vaig notar queera mes suau, amb un regust bo. Sense regust a merdaaaa, jajajaja! Pero el lemongrass tea estava... Bonissssim!! Continua....

15 i 16 febrer: gili air segona part.

Deia que l'alemana sabia on erem perque em va enviar un sms i li vaig contestar ahir. I llavors hem anat tots a fer snorkel. Pot semblar masaa snorkel pero... Ho haurieu de veure! Flipes en colors de tot el que veus! Al final surts perque estas tan arrugat que fa cosa i tot.
Despres de l'snorkel dutxa i... Altra vegada al chill out pijo d'ahir! A gaudir de la vida!  sembla que la pris te problemes per conectarse pero ho aconsegueix a estones. I aki estic, escribint de nou, ja mes content del viatge.
El plan es marxar dema, cap a bali, em fa por tornar a mourens, pero no ens podem quedar sempre mes aqui al parais!

15 i 16 febrer: gili air

Ja som dia 16. I ja som a una altra illeta, gili air, on tot va més a poc a poc!
Anem pero al dia 14, que és on em vaig quedar. Despres de passar la tarda a la platja vem tornar al hostal, i vem preparar-nos per sopar. Vem anar al mercat que es munta amb els pescadors al punt mig de la costa de la illa. Alli cada pescador porta un carro amb el que ha pescat i un bidó per fer brasa i et couen el que demanis. Tan la pris com jo vem demanar pollastre fregit, que va acompanyat com tot d'arros blanc. Mentre menjava anava parlant amb la mama pel watzap. Es genial aixo de tenir internet a totes hores. Hem fa sentir mes a prop de solsona.
Com que la pris es va quedar amb gana amb una sola cuixa de pollastre vem allargar una miqueta mes el sopar mentre es demanava un pit. Per sort al vespre fa millor temperatura i s'esta molt bé sopant. Despres de sopar ja vem tornar a l'hostal per recollir-ho tot una mica i prepara la motxilla per, al dia seguent, canviar d'illa!
Aixi va ser, a les nou del mati erem a la platja, sota un porxet, esperant que arribes una barca que ens dugues a l'altra illa. Va arribar a les 9:30. Allo mes que una barca era una patera! Ens van encabir alli a un munt de gent, guiris i locals, per sort entre illa i illa hi ha molt poca distancia, un parell o tres de km, pero amb la calor que feia, doncs em tocava el sol de ple, gairebe em marejo i vaig estar molt agraït de la frescor de l'aigua als peus al saltar de la barca.
Ara si que tocava una cosa que no m'agrada gens, buscar allotjament. Si tens diners de seguida has fet, pero naltres vusquem sempre l'opció més barata. A trawangan vem trigar tres hores, amb les motxilles, sota el sol, xops de suor.
Per sort ahir no va ser aixi, en mitja hora vem anar a parar a Nina cotge, uns bungalows escampats entre arbres que els fan ombra, amb porxo i sostre de fulles de plataner. I ens van demanar 100 que vem convertir a 85 amb esmorzar anar regatejant.
Gili air es mes petita que gili trawangan. La idea es la mateixa, una illa on la costa esta farcida de xiringuitos playeros i bungalows. Pero gili air no esta tan massificat, esta tot repartit i no et troves a gaira gent, tot i aixi tot son guiris. El fet que a aquestes illes no hi hagi ni cotxes ni motos es un punt a favor, no soroll ni embussos, que son una de les pegues d'aquests països. Tot va a peu, bicicleta o cavall. Es estrany pero a les dues illes t'ofereixen droga a dojo. Marihuana i bolets. Dic es estrany perque aqui es pena de mort tan traficar com consumir... No tenen gens de por? Qui en compri hande ser un pel ruc exposar-se a tot el merder per un porro... Pero les dues illes, sobretot trawangan, estan plenes d'australians, que tenen sols unes poques hores d'avió i amb 200 euros es planten aqui, joves i amb ganes de festa... D'aixo viuen aquí!
Ahir vem arrivar, deia, i sols instalar-nos ens vem posar el banyador i corrents cap a la platja, que la tenim a 50 metres.
Les platges d'aquí són ben diferents. Son estretes, potser cinc metres, perque la vegetació arriba gairebe a tocar d'aigua en alguns punts fins i tot hi toca. Pero com no hi ha ningu t'es igual, et plantes alla on vols. L'altra cosa es que son mes netes i mes brutes. L'aigua es mes neta pero la sorra, en estat natural, esta plena de pals, fulles, cocos, trossos de corall... Pero tampoc molesta, molesten mes les colilles de les platges catalanes.
I alla a la platja ens vem estar, jo llegint, la pris fent res. Llogicament estavem sota l'ombra d'un arbre, que sota el sol quedes fet a l'ast en mitja hora! Quan vaig veure que el sol es tapava per nuvols vaig aprofitar i vaig anar a llogar un equip d'snorkel per 10.000 idr. I cap a dins! La pris es va quedar fora, a ella no li agrada tant com a mi fer snorkel!
Quina passada!!! Molt millor que a gili trawangan! I millor i tot que a cuba! Al principi et canses una mica, durant uns 50 metres t'allunyes de la costa i sols hi ha sorra, sempre amb sols mig metre de profunditat o un metre. Despres ve una zona d'algues entre les quals ja hi ha peixos petitons de colorins, molts eriçons de mar (que fan que tot i sols haver-hi un metre d'aigua no et puguis posar d'empeus sense risc de clavar-te alguna cosa) i crancs varis ficats dins de forats dels que surten quan t'allunyes. Despres comença una catifa de corall. Es una catifa continua amb coralls de mil for.es i colors, esponges i anemones, algues ramificades i altres coses que no se que son. Entre tot el coral milers de peixos tropicals de tots els colors i formes. Peixos pallasso, peixos lleo, peixos globus, peixos angel grocs, peixos lloro irisats... De tot i en quantitat!!! I tot a una profunditat d'entre un metre i dos metres i a 300 mertres de la platja! Despres si segueixes endina es fa mes fondo pero llavors hi ha com columnes de corall. En comptes de creixer cobrint el terra creixen formant estructures verticals ben curioses! I aqui els peixos són mès grossos, d'uns dos pams.
La veritat es que es una passada veure en primera persona tot el que havia vist mil vegades en els documentals del meu pare! Jo pensava que no ho veuria mai i mira, aqui estic! Al meu pare li encantaria, el pobre sortiria de l'aigua ben arrugat!
El climax va ser quan vaig veure sota meu una gran tortuga marina! Estava alla picotejant uns coralls. La vaig seguir una bona estona, naden poc a poc, i, tot i que se que no s'ha de fer, no vaig poder resistirme i li vaig tocar la closca.

Extasiat vaig sortir de l'aigua i li vaig deixar l'equip a la pris perque almenys ho veies una mica. En sortir de l'aigua em va demanar que anes a acompanyarla a llogar un equip per ella per dos dies! Ara ja hi esta mes aficionada que jo!
Despres de l'snorkel vem venir al bungalow i ja dutxats ens vem posar a parlar d'on era millor pujar un fill: a bcn o a solsona. Els dos vem concloure que solsona! Jaja.
Amb el lloc decidit per tenir fills vem anar der mes snorkel, vem veure dues tortugues mes, mes petitones aquest cop, i despres de dutxar-nos...a prendre alguna cosa a un bar pijo de per aquí. Ho vem fer perque la pris pogues tenir wifi. A tots els llocs mes turistics ofereixen wifi, saben que als motxilleros ens va molt bé. Tot i que jo ja tinc el meu mbl indonesi i vaig pagant per tenir internet al mbl 3900 idr al dia.
Vem triar un lloc maco, molt bucolic. Cada taula era una caseta de bambu sense parets, una mica elevada, a tocar de l'aigua. Vem veure com es ponia el sol des d'alli.
El xasco va ser quan, havent ja demanat, la pris es va conectar... Resulta que estava espatllada la wifi, aixi li ho va dir la cambrera. Quina putadaaa! No es va poder conectar! Tot i aixi vem estar una bona estona alla, jo llegint, la pris jugant amb el mobil. Que content estic de tornar a poder llegir! Durant tot el mir no he llegit RES que no fos medicina. Ara gaudeixo del llibre "last of the wilds" de la trudi canavan. Ja vaig per la meitat... Quina llastima que se m'acabara...
Despres del capvespre idilic a la platja, vem anar a sopar al mateox lloc del dinar. Vaig demanarme una cosa curiosa i molt bona. Un peix regat amb llet de coco i cuit a la brasa embolicat en jna fulla de plataner. Llogicament acompanyat d'arros blanc! Molt bo!
Mentre sopava parlava amb la mare, que aprofita que hi ha ma germana a casa per agafar-li el mbl. Com deia m'encanta poder parlar a diari amb els de casa!
Alhora també anava parlant amb un frances que sopava sol i que vem convidar a menjar amb naltres. Li vem exprimir molta informacio de què fer a bali. Ell ens va demanar que fer a java.
Despres de sopar a dormir.

Aquesta ha estat una mala nit. Hi ha tanta humitat que els llençols estan ben molls i dormir-hi es ben fastigos. A mes a mes hi ha els mosquits. Em tenen com un colador. I pica moooolt sobretot de nit! Jo encara aguanto sense rascarme pero la pris no para i es fa sang per tot arreu. I mira que fem servir el relec i per la nit mosquitera...
Al mati m'he llevat a les 8:30, la pris m'ha dit que volia dormir mes. Aixi que he sortit al porxo i m'he demanat l'esmorzar i he començat a parlar amb l'albert. Coincideix que quan jo em llevo ell va a dormir, son les set hores de diferencia. I m'encanta dir-li bona nit mentre ell em diu bon dia, no hi ha millor manera de començar el dia! Hem parlat una estona i ell ha anat a dormir. Despres he escrit aquesta entrada del blog... Pero se m'ha esborrat tota i m'ha fet molta rabia! Trigo mes d'una hora a fer-ho amb el mbl! D'aqui tambe els errors taquigrafics!
Llavors, ja a les onze s'ha llevat la pris i despres que ella es menges la seva pancake hem agafat els trastos i cap a la platja! A sota l'arbre a llegir, i quan el sol s'ha amagat ulleres k a nadar! Avui he pogut veure dues morenes! Una de petita blanca i una de grossa que feia por!
Hem dinat noodles al lloc de sempre i vent dinar al porxo a esperar que passi la pluja de cada tarda!
Quan estavem alla ens ha vingut a veure la julie, la alemanya amb la que vem punar a bromo i vem passar una nit a denpassar... Tk be continued

14 febrer

Hola! Be, sembla que ja no estic sumit en la miseria com semblava que ahir estava. Ja ahir al vespre em vaig animar mes. Vaig poder parlar amb l'albert, amb ma mare i algun mail que vaig rebrer. Com que tothom em donava anims doncs em vaig animar!
El meu pare em va dir: com mes pateixis amb mes ganes tornaras! I té tota la raó, ara mateix per mi el paraís no esta en una illa tropical, esta a solsona! Sembla mentida que haguem de marxar lluny i durant temps per adonar-nos de què el que tenim es una passada. Passa amb el poble i sobretot passa amb la gent. Trobo a faltar parella, familia i amics. Estic a la platja però el que vull es anar a fer una crep al moncrep! I ara que veig que s'acosta el carnaval no veig cap lloc al mon millor per estar durant aquests dies que solsona.
Però vaig decidir fer aquest viatge i ara em toca apetxugar! I no sols aixo, sino que gairebé éa obligatori gaudir-lo! Aixi que aixo intentare fer.
Sera dur saber que em perdo el carnaval i el meu cumple, pero que hi farem!
Tot plegat em fa pensar en una altra cosa. En la residencia MIR. Al triar l'especialitat també estic triant quin tipus de vida vull. Si trio hemato o onco se que no podre tornar mai a solsona a viure i aixo jo no ho vull... Se que no hauria d'hipotecar el meu futur professional per una melancolia però crec que també es molt important el que queda quan surts de la feina. I el que vull que quedi es solsona. Aixi que ara per ara i si res no canvia triaria pediatria. Aixo em permetria estar a solsona si ho vulgués i si mai m'hi repenso podria subespecialitzarme i anar a barcelona.
Aixi posposo aquesta decisio un temps mes. Se que els propers quatre anys els tinc a barcelona segur... Despres ja es veura!

Canviant de terç explicar que encara estem a gili trawangan. Crec que la pris voldria marxar ja pero com que veu que aqui hi estic be no fa gaire pressio per marxar. A mi m'agrada aixo de coneixerme una mica el lloc, ni haver de fer i desfer maletes cada dia ni xuparme hores de bus. Ahir al vespre vem anar a sopar de noh al mercat aquest dels peixeters. Vem menjar pollastre fregit i arros, que es mes barat que el peix. Desprses de sopar vem anar a un bar a prendre una cervesa que valia el mateix que tres sopars! Pero mira, un dia es un dia i l'alternativa era anar a cabilar a l'hotel...
Despres tornant a l'hotel vem trobar-nos amb una terrassa/discoteca on un avi de tropescientos anys punxava musica i la gent ballava. Doncs la musica era genial! M'hi hagues estat una bona estona, pero com que vaig veure que la pris s'estava aburrint vem marxar al cap de tres cançons. La musica que a mi m'agrada difereix del que a ella li agrada! Aixi que vem anar a l'hotel a dormir.
Aquest mati ens hem llevat a les nou jo i a les onze la pris. Ja no aguantava mes al llit, feia molta calor... I com mes estona estic parat mes voltes li dono a tot i no lot ser. Aixi que m'he llevat i me n'he anat a llegir al porxo de l'habitacio mentre em queien les gotes de suor ja a les 9! Ahir vem decidir que no aprofitariem el mati. Fa una calor INSUPORTABLE i els dos anem molt cremats. Jo sols el pit, la pris tota sencera! Fins i tot el cap, no es pot ni pentinar. Aixi que la millor manera de no cremarse es descartar les hores de sol.
He estat llegint fins la una del migdia, de tant en tant em tirava tot d'aigua per sobre per no coure'm sencer!
A la una hem anat a dinar al lloc on hem dinat cada dia i el mateix de sempre: mie gorung sayur (noodles fregits).
I ara hem vingut a la platja a amagarnos sota un arbre a esperar que el sol baixi!

10, 11, 12 i 13 sangiggi-gili tranwangan

Abans de tot dir que estic una mica abatut, per tant tot el que pugui escriure... Li sumeu positivisme, ok?
El dia 10 vem sortir de denpassar al migdia, no vem esmorzar pero vem poder dinar una truita oliosa a l'estacio de busos, que era prop de l'hotel.
Vem agafar un bus fins una ciutat cuyo nombre no me acuerdo, a la costa, d'on surten els ferries. La imatge que ara tinc de bali no es molt alentadora, molts cotxes i moltes cases... No pas un paraís idillic.
Quan vem arribar al port va ser facil pujar al ferri. Per tres euros ens portaven d'una illa a l'altra. Va estar be descansar al ferry, vaig poder escriure l'entrada anterior. Una altra cosa va ser al baixar. No existeix el transport public a lombok... Per tant despres de batallar i passejar amb la motxilla amunt i avall vem acabar pagant 4 euros per cap per 30 min de cotxe. A catalunya seria barat, pero aqui... Mes car que el ferri de 5h!

I llavors vem arribar a Sangiggi, la que en principi era la ciutat mes bonica de lombok. En realitat es una platja preciosa, aixo si, plena de complexes turistics. Darrere els complexes és on hi ha la zona "motxillera" tres o quatre hostals i dos xiringuitos de menjar barat. La resta tot car... Per sort l'hotelet que vem trobar era mono. Habitacio gran i lavabo net. Aixi que vem deixar els trastos i vem nar a sopar a un xiringuito d'aquells baratos per sopar, un dia mes, noodles fregits... Que es tot el que he menjat en els darrers 13 dies... I despres ja a dormir.

El dia següent vem llevarnos tardet. Cap a les 10. Vem esmorzar una pinaple pancake bonissima que entrava amb el preu de l'hotel. Els hotels que hi ha per aqui son mes bons que els de la india. Per una banda es bo, pero per l'altra... Anem Ofegadissims de presupost, no podem ni menjar res que no sigui el mes barat de la carta. Aixo tambe crema molt.

Pero be, com he dit vem esmorzar i cap a la platjeta. La platja d'aqui es com la de cuba, plaaana, aigua calentaaa. La unica cosa diferent es que la sorra era negrosa perque es una illa volcanica.
Vem xapotear fins l'hora de dinar. I a dinar noodles s'ha dit. Viscaaaa
Per la tarda vem estar toota lestona donant voltes demanant preus per diferents excursions. Voliem anar a komodo, a veure els dragons, pero sortia per 200 euros per quatre dies... A mes a mes ens van dir que no era molt aconsellable en epoca de plujes... Tambe voliem pujar al rinjiani, un volca a lombok mateix, pero eren 85 euros i tambe ena advertien de que ens podia ploure els dos dies de trekking... Total, que ni una ni la altra!
Ja al tard vem decidir anar a veure un minitemple induista que estava a 2km de sengiggi.
A peu no hi arribavem abans que es pongues el sol aixi que vem preguntar a dos nois si ens hi duien en moto per dos euros i ens hi van dur. El temple no era gran cosa, el curios era la ubicacio a tocar del mar.

En 15 mi. Ja tornavem a ser a sengiggi... Res a fer... Vem comprar els bitllets a la seguent destinacio,  Sopar... I a dormir...

La seguent destinacio per mi era un diposit desperances. En els 12 dies que portavem de viatge sis havien estat unica i exclusivament de transport... Hores intermjnables de bus... I tot per arribar a pobles i ciutats polsegosos sense gran cosa a veure (excepte les ciutats del principi i el bromo). El seguent desti eren les illes gili, unes illes desertes on fer panxing. La veritat es que una setmaneta de jonfer res em venia moooolt de gust!!

Aixi que ahir vem llevarnos dhora, una altra pinnaple pancake, i cap al bus. Els bus ens va dur a la punta del nord de lombok. Des de la carretera ja veiem les illes gili enmig de l'ocea! Son tres petites illes de no mes de dos km de llarg per 500 - 1000 m d'ample depenent de la illa.
Vem agafar llavors una barca de calada llarga per anar a la gran, gili trawangan. Al baixar de la barca era rollo aupervivientes, saltar a l'aigua vigilant que les mitxilles no set mullin.

Un cop a terra va començar una malson: trobar allotjament aqui... Resulta que esta a petar de resorts i hostals. Res del que tenia en ment. I to CARISIM... Vem estar tres hores voltant sota el sol teopical amb les megamotxilles amunt i avall... Pensava que moria... Pero tot era masaa car. Finalment vem trobar un hotelet a desena fila de mar jajaja per 8 euros (4 vegades el que pagavem a la india).
Ja instalats a l'habitacio el primer va ser dutxarse, despres de la suada es feia obligatori. I vem anar a buscar algun lloc per dinar... Una hora mes tard vem trobar un garito amb menjar barat. Ja veieu que la majoria d'hores les gastem buscant on es el lloc mes cutre per menjar o dormir. I per dinar: noodles! Ja durant el dinar ens vem enganxar amb la pris, el fet destar de mal humor ens fa susceptibles a tot i discutim a tothora per tonteries. El problema es que aqui estem sols, sols ens tenim l'un a l'altre i si ens fallem ja no tindrem ningu... Moltes estones em sento sol, m'anyoro molt.
Per la tarda es va posar a ploure fort. Una bona estona vem estar esperant al porxo d'una botiga, la resta a l'hotel. Llegint... Fent res en general. El que va servir perque tan la pris com jo ens rallessim mes encara. Quan va parar de ploure vem anar ja fosc a la vora del mar i vem treure tota la merda que portavem dins. Entre nosaltres encara no ho haviem comentat, que el viatge nonestava sent el que esperavem, i dir-ho en veu alta ens va deixar mes tranquils i assossegats. Ja de mes bon humor vem anar a sopar, vem arribar a un lloc on hi havia parades de pescadors que et feien a la brasa el peix. Ens vem dinar el capritxo i vem menjar una barracuda glassejada amb gengibre. Ara m'adono que el capritxo d'ahir es la gana d'avui.. Si gastem diners que no tenim el dia seguent tenim menys per gastar...
Vem calcular malament... Pensavem que els preus serien com els de la india i no ho son. De fet vem dir d'anar de ricaxones i portar el doble de pressupost diari que a la india... Pero ni aixi jajajaj que ningu em malinterpreti, si volgues podria incrementar el pressupost que vaig decidir pel viatge. Pero no ho vull fer. Vaig decidir gastarme uns diners i aixo es el que em gastare. El que tampoc puc fer es gastarme els diners com si fos ric quan no ho soc.
Be, despres de sopar dutxa i a dormir.

Aquest mati ens hem llevat a les nou, ja per la calor, que apreta que dona gust. Hem esmorzat unes galetes quebvem comprar a la botiga on vem esperar que pares de ploure ahir, k cap a la platja. De cami a la platja ja hem llogat un equip d'snorkel. I res, aquk mateix, davant els hotels, et poses la mascara i pum! Un mjnt de peixos! Peixos angel, lleo, agulla... De tot! Molt maco, ens hi hem passat tot el mati. Jo pero estava rallat... No he gaudit de l'snorkel com normalment ho faig, tot i que segurament es el millor que hagi vist mai. Normalment em poso euforic, avui estava trist. I aixo ha fet que al sortir em poses a plorar com un ruc. (daniel, has guanyat l'aposta, he plorat jo abans que la pris!). Sols podia pensar que volia estar a solsona. A sobre m'han arribat dues molt males noticies que han fet que volgues estar vora gent estimada i que wl fet de no ser-hi em faci sentir que els estic fallant. No puc estar aqui gaudint de la platja mentre altres estan patint alli... Em fa sentir culpable.
Despres de xurrumuscarnos al sol hem anat a per la nostra raccio de noodles! M'acabaran sortint per les orelles!
I ara a la tarda no hem fet gran cosa. Hem intentat creuar la illa a peu pero no ha estat possible per una rao comica... Sols fer tres passes pel cami que travessa el bosc... Pic pic pic... Deu picades de mosquit! Hem hagut de correr enrere!!!!!! Jajajaj aixi que ara estem a la platja escribint els nostres rspectius diaris.

Suposo que llegint aixo m'es d'un quedara preocupat. Pels de la part de la pris dir-vos que ella no esta ni de lluny com jo, de fet esta mig mosca que jo estigui aixi... Suposo que no es agradable estar tot el dia vora algu que esta trist. I per mi dir-vos que o ja sem passara o ja sem passara jajaja que estic en una illa preciosa i que sols em falta veure-ho amb els ulls que cal.

09 febrer, bali-lombok

Ara estic al ferry entre bali k lombok. Hem decidit anar ara a lombok no perque no vulguem estar a bali, sino perque el dia 26 tenim un vol des de bali i volem visitar la illa els dies previs al vol. Si ho fem al reves es arriacat. Els ferrys depenen de lestat del mar i si per alguna cosa els anulessin val mes tenir marge de maniobra.
Aixi que cap a lombok anem!!!!!

7,8, 9 i 10 de febrer: yogyakarta, bromo, bali, lombok

Vaja! Quatre dies sencers sense escriure res! I és que no hem parat quiets!
Em vaig quedar amb que ens llevavem a yogyakarta a les 4:30 per anar a Borobudur. Així ho vem fer!
En un quart d'hora ja estavem llevats i preparats i ja ens esperava a la porta de l'hotel l'home al qual li haviem contractat el pack. Ens va acompanyar fins la carretera principal anar agafant carrerons del paberint de jogjakarta.
Amb el minibus, una furgoneta, amb 7 guiris més, rumb al temple, que està a una mitja horeta. 
A l'arribar al temple els "Foreginers" teniem una instalacio diferent per entrar al recinte. Era una oficina on ens van donar el cafe, ampolles d'aigua i com un pareo tipic d'aquí per a que ens el posessim rollo faldilla per sobre els pantalons. Els deu agradar veure als guiris fent el ridicul! Llògicamemt l'entrada per la gent de fora val el triple que la de la gent del païs... Això és molt tipic en aquests països, a tot india era igual.
Doncs el temple es com una mena de piramide aixafada plena d'eacultures. Molt bonic, de cultura budista. Està tot envoltat de jardins ben cuidats i des de dalt les vistes son maques. Pots veure els volcans inactius dels voltants i tota la selva que s'escampa pels seus peus i que intenta escalar-los.
Una cosa curiosa es que a l'arribar gairebe no hi havia ningu. Sols uns locals que anaven en grupets de tres en tres i que estaven escampats pels diferents nivells de la piramide. Eren estudiants d'angles. Ens van interceptar per demanarnos si podien parlar una eatona amb ells. Hi vaig accedir, vem estar parlant ben be un quart d'hora de coses banals. Quan vem acabar a mode d'agraïment em van donar un pin (de veritat, no com els que em dona la pris!). A dalt de tot hi ha com unes campanes gegants esculpides des de la roca. Dins de cada campana hi ha una figura diferent del budha. I quan erem a dalt, ja a les set del matí, es podien veure un munt de formiguetes acostant-se pel parc i enfilant-se a la piramide. Eren els grups escolars d'indonesians. Era una marabunta que t'engolia. A mesura que anaven pujant envoltaven els guiris i tooots es volien fer una foto i tooots allargaven paper perque el turista els fes un autograf. Amb la pris, veient aixo, vem correr per baixar per l'altre costat de la piramide. Tot i aixi des de dalt unes noies ens van començar a cridar demanantnos siusplau que les esperessim. No hi podiem fer res. Ens vam passar una bona estona donant la ma als escolars i responent les seves preguntes (d'on veniu, que feu i on anireu... Preguntes que en realitat son la vida en si mateixa!).
Quan els vem dir que haviem de marxar (era veritat, ens esperaven al minibus) totes les noies alhora van fer "oooh". Quin riure!!!
Aixi doncs vem anar cap a la sortida! Va resultar mes dificil del que semblava, a aquesta gent els agraden elsnlaberints crec, si no.. Com s'enten que per sirtir en facin fer les voltes i mes voltes que vem fer! El darrer tros ja corrents perque arribavem tard... Quan vem arribar al minibus: erem els primers a arribar, jaja!!
Després de Borobudur ja vem tornar a jogjakarta parant sols un segon en un altre temple molt mes petit.
Arribats a davant l'hotel, a les deu del mati, vem anar a dutxarnos, organitzar maletes, descansar... La resta del dia la vem dedicar a buscar un lloc per dinar, buscar una agenciande viatges per fer el bromo el dia seguent i poca cosa mes. Per anar a bromo vem anar trobant llocs i a poc a poc vem anar baixant el preu: de 400 a 290.
Al vespre haviem quedat amb dues noies de boston i londres. Les vem coneixer del minibus a bromo. Vem quedar per anar a veure un teatre de titelles d'mbra. Era una obra de dues hores. En vem aguantar una i aixo es molt! La veritat es que molt xulo, hi havia 20 instruments i un munt de titelles d'ombra molt macos. Pero la veritat es que al parlar en javanes... No piscavem res... Titelles que es movien i prou... I la musica era horrible, molt sorollosa! Pero bé, s'havia de veure i experimentar i aixo vem fer. Despres, vem tornar cap al barri de l'hotel a peu i vem sopar amb aquestes noies que ens van donar molta consells de com moure's per Bali i Lombok.
El dia 8 altra vegada d'hora d'empeus i cap al minibus cap a bromo. Va ser un dia d'aquells en que et preguntes: perquè em poso voluntariament en aquestes situacions??? Van ser 13 h de minibus. Per una carretera infernal, amb un transit infernal, incòmoda... A sobre no portavem ni dues hores que: pam, sense aire condicionat... La resta del viatge suant a raig! Una sola parada de 30 min per dinar... A les 10h jo ja desitjava estar a casa estudiant pel mir!!!!
Finalment, ja de nit, vem arribar a probolingo, una ciutat prop del volca bromo. Alla vem canviar de minubus i vem començar a enfilarnos muntanya amunt per una hora i mitja mes. Ens van deixar a l'hotel. L'hotel no tenia caaap encant. Bany brut compartit, coixins sense rentar... Pero el cansanci apeetava i, oh sorpresa, ens haviem de llevar d'hora!!!! I tant d'hora... Ens haviem de llevar a les 3:30 del mati!! Aixi que vem sopar i a dormir.
Pip pip pip: despertador, 3:30, avui em toca cardio! Ah no... Que estas perdut per java a mig pujar d'un volca! (vols dir que estas despert??)
Ben abrigats vem sortir de l'hotel amb la pris i una alemana que va venir amb naltros amb el minibus. Alen, a pujar el volca. Era de nit aixi que anavem amb els frontals. Va ser una experiencia molt xula. No portavem guia perque segons ells no n'hi ha perque no et pots perdre. Seguiu les pedres blanques ens deien.
Vem caminar una a hora cap a munt. Fins arribar a un punt que era com la vora d'un crater geganti, de mooolts km de diametre. Era lluna plena aixi que guna cosa veiem. Vem veure retallat al cel la silueta d'on haviem d'anar a parar.
Imagineuvos aixo, u megavolca amb un crater gegantí. Dins el crater una planuria exagerada i a mitja planuria com un volca dins un volca, amb un paisatge llunatic, roques sense ni una mica de vida. Alla haviem d'anar. Vem baixar dins el crater d'auqest primer gegant volca. I vem començar a caminar per aquest desert pla de sorra negra. Pedra blanca... Pedra blanca... MERDA, no hi ha mes pedres blanques. Aixi que a partir d'ara sols podrem caminar recte cap al volca petit de dins el gran. I aixo vem fer fins trobar-nos amb un gran canó! Com un gran riu sense gota d'aigua! Allo no ho podiem travessar... 20m d'ample per deu de profund... Vem haver de vorejar aquesr cano fins trobar un punt on es podia mig baixat i pujar per l'altra banda... Quina volta! Pero ho vem aconseguir aixi que cap problema. Ja als peus del segon volca... Pfffff unes escales molt trempades per pujar a dalt detot. Pensava que em moria! Pero un cop a dalt tot havia valgut la pena!  vem veure sortir el sol de del marge estret del crater del bromo! Feia por i tot caure dins del volca! El crater era un forat geganti, molt profund, on al fons s'hi acumula aigua. Es possible donar la volta al crater pero no hi vem fer perque era una hora fent equilibris pel voltant... Aixi que res, fotos des d'alli. Vaig fer moltes fotos, masses, pero es que era precios tot!!!
Malauradament era hora de tornar. Primer tot baixada... Despre enfilarse cap als marges del segon crater i despres baixada de nou, ja de dia amb molta calor. Es molt curios que a les 3:30 estavem a 4 graus de temperatura, a les 8 ja estavem a 20 i a les deu a 30! Aixo es un fenomen que passa als deserts.
Vem esmorzar a l'hotel i alen, cap al bus per anar cap a Bali!
Horror de viatge una altra vegada! Des del bromo, a Java, vem anar en bus fins a la punta de la illa de java (unes 6h) alli vem agafar un ferri que et pasaa de java a bali ens uns 45 min i a bali altre cop al bus per anar a la capital, denpasar. Ens va ploure com sols plou a l'equador: a cubells d'aigua! Ah, m'adono ara que es el primer cop a la meva vida que estic a l'hemisferi sud!!!!
En principi haviem d'arribar a les vuit... Vem arribar a les dotze! A mig bali el bus va petar. Vem parar a una gasolinera i el bus ja no va voler arrancar mes. Era de nit, plovia molt... Tots els del bus arrecerats sota una tros de sostre pero mullantnos pel vent... Dues hires aixi esperant que arribes un segon bus a buscarnos... Un show vaja!
A l'arribar a denpasar, al ser tant tard i plovent com plovia, vem haver d'agafar el primer hotel que vem trobar. L'alemana es va acoplar a dormir amb nosaltres! Aixi tambe ens vem repartir el preu de l'habitacio que amb 15 euros era mes cara del que solem pagar. L'hotel estava be, tot molt maco, lavabo net i aire condocionat! Pena que haguessim de dormir tots tres al mateix llit! Pero vem adormirnos molt rapid: no dinar i no sopar, sols tres galetes des del mati!
Avui ens hem llevat a l'hotel, a les 11 del matiii visca, primer dia que ens llevem tard! Pero el dia d'avui tampoc es per tirar coets! Hem anat directes a l'estacio de busos per agafar un bus cap a la part est de la illa i agafar un ferri cap a lombok, la illa de la vora de bali. To be continued...

06/02 yogyakarta

Ahir va ser un dia de transport. Ens vem llevar com ja diu el post anterior a les 6:30 per anar a agafar el tren. Ja estic una mica fart de llevarme tan d'hora cada diaaaaaa!!! Però és el que hi ha!
Doncs bé, vem agafar els trastos i cap al tren. L'estació caotica però res a veure amb les estacions de la india! Molt millor. Jo vaig passar una mala estona, però, em fa bastant mal la panxa i no acabo d'estar fi, però ja no se si es pel cansanci i la calor, per les pastilles de malarone o pel menjar picant. Avui ja em trobo molt millor.
Vem agafar el tren i, oh sorpresa, tenia aire condicionaaaat!! Fantastic! Ens hi haviem de passar nou hores tancats aixi que millor que millor.
El viatge de tren va servir per descansar una mica. Poder escoltar musica mentre palmeres, selva i arrossars passaven per la finestra... O escriure els tres posts que vaig pujar ahir!
I aixi, a les 16:30 vem arribar a yogyakarta ( es pronuncia jokjakarta). Aquesta ciutat és molt mes motxillera que la resta de llocs on hem estat. Prop de lestacio de tren hi ha tot un barri amb carrers moolt estrets, d'un metre i mig d'ample, com un laberint!
Tot són losemen (hostals), baretos i locutoris! I tot ple de guiris! Vem trobar rapid un hostal, en vem veure com tres i ens vem quedar, com no, amb el mes barat, tres euros per cap.
Ja instalats vem anar al carrer principal de la ciutat perque ens van dir que s'hi estava celebrant l'any nou chines! Quina sort, ja ho hem pogut veure dues vegades. Llogicament el d'aquí no té res a veure amb el de singapur! Pero tenia el seu encant. Quan els que portaven els dracs els feien ballar rapid tots cridaven i aplaudien.
Despres d'això vem contractar una excursió a borobudur pel dia següent i sopar i a dormir que ens haviem de llevar a les 4:45 aaaaaaaaarg!!!!!!!!!!

05/02 Jakarta

El vol, amb tiger airlines va ser com qualsevol altre vol, una horeta i mitja per dormir fins arribar. A l'arribar a l'aeroport vem pagar els 25 usd del visat i vem entrar al país! Vem treure diners i ja vem veire que seria dificil contar en idr.... Nomes us dic que del banc vem treure un milio d'idr per passar quatre dies... Jajaja una aigua val 3000 idr i un museu 20000! Una csa val un bilio d'idr!!! Sempre triguem una hora a pagar!!! Mai sabem si ho hem fet be o no!
Pero suposo que sera questio de dies. La ruta ha variat una mica, ens hem saltat tot sumatra. Des de l'aeroport voliem anar a l'oest de la illa per veure el krakatoa, pero no hi havia manera d'entedre's amb ningu! Ningu parlava angles! Una noia ens va veure tan perduts que ens va venir a rescatar! Parlava l'angles perfecte, ens va comprar els bitllets per anar al centre de jakarta per poder agafar alla un altre bus cap a charitas i dalli al krakatoa. Ella agafava el mateix bus.
Pero mentres esperavem... Ens diu: sabeu que... En taxi anirem mes rapid, us convido. Nosaltres vem prese tar resistencia, pero poca, i vem accedir en els trenta min des de laeroport al ce tre vem saber que era la filla de l'exembaixador d'indonesia a austria i que havia crescut uns anys alla. Doncs va ser la nostra salvadora. Tenim una sort increïble!
Al taxi mateix ens va explicar que seria dificil arribar al krakatoa, que eren moltes conexions i a llocs sense turistes, i que creia que si veiem bromo no calia veure el krakatoa. Com que sols imaginar trobarnos tan perduts com al demati no ens feia gracia vem seguir el seu consell de passar nit a jakarta, visitar la ciutat aquell dia i partir cap a yogyakarta el dia seguent. La noia ens va portar amb el taxi a trobar un hotel. I sorpresa, quan anavem a pagar... JA HAVIA PAGAT ELLA!!! FLIPA! I llavors ens va dir que ens volia ensenyar la ciutat! I ko ens va deixar pagar mai res de res! Ens va portar al museu nacional, a l'estacio de trens a comprar el bitllet de tren cap a yogyakarta, al barri de kotha... A kotha vem veure un mercat al carrer, amb petites atraccions accionades a pedals per als nens, gent cantant i ballant... I un xou acrobatic/comic en el qual la pris va rebrer aigua que un home lletgissim ruixava de la seva boca: eeeeecs!!!
Despres vem anar a un cafe d'intelectuals de la ciutat, el batavia, on la cervesa valia el mateix que una nit d'hotel! Vem estarhi parlant durant un parell d'hores. Ens va explicar cultura, politica, religio... I la seva vida. Resulta que com la majoria d'indonesians es musulmana, pero esta divorciada perque l'home la maltractava i que ara te problemes perque la seva familia no ho veu be... Te una nena de nou anys! Diu que ho ha fer per ella.
Altre cop ens va pagar el compte (no sabem quan, perque no ens en vem adonar). I ens va acompanyar a l'hotel. Ens vem acomiadar amb moooolts gracies!
A l'arribar a l'hotel ja era tard i vem aprofitar per fer comptes, endreçar maletes... I a dormir, que per agafr el tren ens haviem de llevar a les 6:30. Si es que no parem!!!!!

04/02 Singapore

El dia es curt i la ciutat es gran. Aixo es el que els vaig dir perque s'afanyessin al mexica i a la russa pel mati. Ens van demanar el nostre plan i si shi podien unir. La veritat es que no em feia cap gracia doncs teniem un sol dia per veure singapore i voliem anar molt a saco. Pero els vem haver d'arrossegar tot el dia (els que heu viatjat amb mi ja em coneixeu, amb el mapa i cap aqui i cap alla.) En kunj i la jennifer ja jo eren a casa, estaven treballant.
La primera parada va ser al port, per saber com sortir cap a indonesia... Que no ens passes com a KL. La veritat es que no ens va convencer gaire la cosa. Agafa un baixell a batam, canvia de port, agafa un baixell indones, ves a pekanabaru... Massa lios. Pero es el que hi ha aixi que el dia seguent vindriem a les set del mati a agafar el primer ferry.
Despres vem anar cap a una zona que toca al mar on hi ha el marilion, una estatua mig lleo mig peix que es simbol de la ciutat. Darrere et queda el centre financer, ple de gratacels espectaculars i davant una meravella arquitectonica que sols es pot descriure en imatges. Singapore es precios!!!!! Es una ciutat molt maca, endreçada, amb parcs i arbres per tot arreu, occidentalitzada a mes no poder pero amb els seus tocs asiatics.

Singapur es un pais/ciutat que viu del comerç, es per on passa tot el que surt i entra al sudest asiatic i xina. Tambe tenen un sistema financer molt fort. La gran majoria de poblacio es xinesa, pero tambe hi ha moooolts estrangers integrats a la societat. Les grans empreses s'hi implanten i importen els seus treballadors. Tots s'entenen amb l'angles, aixi que no hi ha problema. L'unic problema que he trobat a la ciutat es que tot es car. Quan dic car vol dir que els preus son els mateixos que a catalunya... Cosa que pel pressupost de 15 euros al dia que tenim fa mal. Tot i aixo, al no pagar hotel, ens les hem empescat per poderho fer amb el nostre pressupost.



Fotos de singapore aqui: fotos

Be, despres ens vem dirigir al barri xines. Aquest barri es dels pocs que queda amb edificis que no siguin qlta blocs o gratacels. Es la zona d'hotels barats i guiris baratos. Si jo haguessim estat amb en kuni al plaza haguessim estat en aquest barri. Doncs be, per la zona va ser curios veure botigues on venien herbes, banyes d'animals, bolets i altres coses. Tambe dos temples molt bonics. El primer hindu... Una mica desastre com tot el que fan els pobres indus, que son aixi com deixats (terra brut.. Cartells mal pintats...) i l'altre budista, moooolt mes maco i ben plantat. Aquesta diferencia que ja vem poder observar a la india es reafirma, alla on van els budistes hi van els diners. El temple era el tipic de postal. I a part de les 10000 figures de buda que hi ha per tot arreu, una cosa molt maca era un jardi precios amb fonts i peixos que hi havia al terrat.
Vistos els temples era hora de dinar, vem anar a un food court que m'havia marcat en kuni al mapa. Va resultar ser un lloc molt curios. Un muuuuunt de paradetes de mil coses diferents pero que poques sabies que era el que exposaven, i tooot de taules al centre. T'asseies i anaves a buscar el que volies o volies. Jo vaig agafar un arros fregit amb pollastre. Com que no vem trobar taula vem compartirla amb una parella de singapurenses que es van oferir i vem fer petar la xerrada. De beure: soya bean, una cosa que s'assembla a l'orxata que ja em va agradar molt a kuala lumpur.
Despres de dinar ja vem anar cap a Orchard road, la avinguda que seria equivalent als chams elisees o a oxford street. Tot a lo grande. Em va agradar molt tot el carrer i tambe veure tothom que feia i desfeia igual que faria un pixapi o un londinense. Els tirava fotos d'amagatotis.
I ja a les 16h vem anar a trobarnos amb en kuni a l'altra punta de la ciutat. El mateix em va deixar un mbl seu per si calia que ens truquessim. Un detallas! Ens vem trobar a la vora del mar perque ens va dir que hi havia un festival de clausura dels festejos de l'any nou xines! Visca! Pensavem que no en veuriem res i que haviem arribat tard a asia. Pero aqui a singapur encara quedava aquest tret final. Previ a anar a agafar lloc per veure la rua, vem passar per una zona on hi havia q tivitats i altres i vem prendre quelcom. Jo vaig prendre jna iceball, piguen gel i hi posen siropes, al ce tre mongetes vermelles i gelatina, tot bo. El festival es diu shingay i no ens esperavem el que vem veure. Resulta que es la rua mes important de tooooot asia! Superada sols pel carnaval de brasil!

Ho veia i no m'ho creia! Milers i milers de persones desfilant durant hores! I tot molt treballat! Tots amb coreografies a tempo, tots amb vestits genials! Per donar un exemple hi havia una comparsa que portava uns vanos, eren 1000 persones alhora, quan els obrien ontancaben es sentia un soroll ben fort de punta a ounta del carrer! Carrosses, dracs, focs artificials, acrobacie, aigua... IN CRE Ï BLE!!!!  tots els pels de punta tota l'estona!

A la rua erem els quatre couchsurfers, en kuni i la jennifer i una amiga d'ells, la "little P" . Quan es va acabar la rua i amb l'emocio encara al cos vem anar a sopar tots plegats a arab street, la zona de festa dels joves. Vem acabar tard! Per sort ja erem prop de lapartament. Vem anar-hi i vem continuar alli parla t fins les dues. La little P em va dibuixar un tigre a la llibreta i en kuni va apareixer i ens va regalar una fotk acabada d'imprimir de tots els que haviem anat a la rua. Un altelre detallas! Naltros vem escriure en una llibreta que té pleeena descrits dels seus convidats! Llavors, ja a les dos de la matinada amb la pris vem decidir que era massa complicat entrar a sumatra per mar i aixi, en deu min, vem comprar uns bitllets per volar a jakarta, a indonesia. Sortia a les deu aixi que ens haviem de llevar A les sis i mitja! Pero aixo no es tot, aquella nit no em podia adormir... Em va agafar melancolia per saber que en tres mesos no estaria amb els meus... No vaig adormirme fins les quatre... Pi pi pi alen d'empeus una altra vegada. Tothom es va llevar per acomiadar-nos. I vem marxar.

03/02 KL/Singapore

Aquest era el nostre darrer dia a KL i a malasya. La idea era marxar amb tren pel migdia. Aixo que ens vem llevar a les vuit per poder arribar al centre a les 9:30 que es quan en Nasrl comença a treballar. Ens vem acomiadar de la casa i amb les motxilles vem fer rumb al centre. El noi es va quedar amb les nostres motxilles al seu cotxe perque puguessim voltar. Voliem comprar el bitllet i despres pujar a les torres petrona.
Doncs be, ni va ser aixi. Quan vem arribar a lestacio de tren ens van dir que tots els bitllets estaven venuts. Fiasco! Llavors vem intentar anar a una estacio de busos pero el metro que hi anava trigava massa a arribar (i naltros haviem quedat amb en Nasrl a una hora concreta, en un descans seu, i no arribavem... Aixi que vem haver d'acabar sucumbint a una opcio que si que ens anava be pero era molt car. Un bus privat deluxe-excutive-business-first class... No voliem anarhi perque valia 22€, el pressupost de dos dies! Pero no hi va haver mes remei! I a sobre amb tot el cuento no vem poder pujar a les petronas! Pero be... Que shi ha de fer!
Vem arribar justos a comprar el bitllet del bus i anar a buscar les motxilles. En Nasrl ens va acomiadar, fa una mica de llastima acomiadarse... Pero es part del viatge. Aquest noi s'ha desviscut per ensenyar-nos la ciutat i fer de casa seva la nostra casa!
Despres d'agafar les motxilles vem anar al bus. Ens van fer esperar al lobby d'hun hotel 5* a que arrives. El bus una passada clar... Era d'aquests de dos pisos, i ens va tocar a davant de tot: quina sort! Tot els seients reclinables, reposapeus, tapisseria de cuïr, cada seient amb taula... Una pantalla tactil individual... Una hostessa ens va portar el dinar com en un avio...Una pijeria vamos! Sort que per aquest viathe no vaig amb roba tan tirada com pa de la india! Aixi que el viatge de 5h va passar ben confortable. A la pantalla vaig veure la darrera peli de transformers... Una me!
Per entrar a Singapur hi ha dos ponts amb les fronteres dels països a banda i banda. No hi va haver problema amb els papers. Feia molt riure veure que una cosa que tenen prohibida i no pots importar son els xiclets. Aixo es una pista per saber com es el país.
A l'anar entrant a aquest país/illa/ciutat (pk es les tres coses a l'hora) ja vem veure com anava la cosa. Es una ciutat idilica. Tot super net, cases precioses, jardins i parcs, gratacels de vidre, tot ple de centres comercials...
Al baixar del bus vem entrar a un centre comercial i si, es tot perfecte. Vem aprofitar per treure dollars de singapur d'un caixer, a solsona ens vem fer la targeta nx de novagalicia banco, una targeta amb la que pots treure diners a l'estranger sense cap comissio al canvi oficial.
Despres vem agafar el metro, mes modern que el de barcelona, clar, i tot amb aire condicionat!
I ja va ser hora d'anar a casa del segon couchsurfer. La veritat es que superar al Nasrl es dificil, pero resulta que el segon seria tan bo com el primer. La direcció deia: hotel plaza, apartment 113... I si... Hotel de cinc estrelles amb apartaments!

L,hotel plaza

A l'arribar a la planta 26 ens va rebre en kuni, un japones d'edat indefinida com tots els japonesos, que despres descobririem que te 46anys. Ens va ensenyar el petit apartament i la que seria la nostra habitacio. Quina passada de vistes des de la finestra! Tota la ciutat, amb els seus gratacels al meu davant!

Ja instalats vem dirli al Kuni que anavem a sopar a fora pero ens va dir que esperessima la seva amiga, la jennifer (els xinesos s'autoposen noms americans per a que els westerns els puguem pronunciar), que d'amiga res, es la seva novia, jeje. Doncs la sorpresa es que la noia, xinesa, ens portava el sopar! La veritat es que es increïble perque no en tenen CAP obligacio!  doncs el sopar va resultar bonisssim! Sushi de veritat, no com el dels woks de barcelona, i altres coses cuyo nombre no recuerdo pero que estaven bonissimes. Inclosos postres! Tot amb chopstiks! Quin riure la pris amb els palillos!!!!!

Vistes des de l'habitacio

Despres de sopar en kuni ens va ensenyar una llibreta on tots els seus convidats li han escrit. Doncs el senyor ha allotjat 800 persones en dos anys!!!!!!!! I mostra d'aixo es que poc despres van arribar dos persones mes a dormir, com que van arribar despres, els va tocar al menjador.
Els nous eren un mexica i la seva novia russa que vivien junts a hongkong des de fa anys! Com que estavem cansats vem anar a dormir.

02/02 Kuala lumpur

Uf! Ja comencem a acumular dies per escriure...
El dia dos, el vem passar a Kuala Lumpur. Ens vem llevar, ja més frescos i desperts que el dia anterior. Jo vaig ser el primer i vaig poder escriure el dia anterior al diari tranquil. Ja cap a les nou es van llevar en Nasrl i la Pris. Vem esmorzar quelcom del que haviem comprat el dia anterior en un supermercat i alen, cap al cotxe. Hem tingut molta sort d'en Nasrl perquè ens ha dut sempre en cotxe a tot arreu. La primera parada del dia: Vatu Caves!

Les Vatu Caves són unes coves que allotgen un temple indú. Per accedir-hi s'han de pujar 250 i pico escales d'allò més dretes! Custodiades per una estatua gegant tota daurada.
Per les escales, pujant, hi ha tot de micos que et miren amb cara d'entendre el que dius.  A mig cami en Nasrl ens va abandonar en la nostra aventura, té vertigen i va haver de baixar arrapat a la barana les 50 escales que ja haviem pujat. Ens va esperar a baix. Un cop a dalt et trobes dins d'una gruta immensa, de sostre alt, al final de la gruta hi ha un forat de proporcions gegantines. Sota aquest forat per on la vegetació sembla vessar cap dins la cova, iluminat pel sol que s'hi escola, hi ha el temple. Allí mateix, en pocs dies, es celebrarà un festival que reunirà milers de peregrins, milers d'ells cabran dins la cova.

Al sortir del l'interior de la muntanya, ja era hora d'anar a dinar i això vem fer. Ens va portar a un restaurant típic Malay. Era un porxo de bambu gegant. Vem voler integrar-nos i vem menjar com ells, amb les mans. He de dir que menjar amb les mans pot semblar fàcil però no ho és, és molt dificil!  i cal dir que no pots evitar sentir-te violent per molt que tothom s'estigui embrutant les mans.
Havent dinat, en Nasrl ens va dur en cotxe a les afores de la ciutat, en dos minuts ens vem plantar en mig de la selva! Vem fer caminets amunt o avall i després cap a casa.

Vem anar a casa d'hora perquè al ser un dia de cada dia el transit es posa molt malament a partir de les cinc de la tarda. És per això que ens vem prendre u a tarda de relax a casa d'en nasrl.
A l'arribar-hi vem decidir que era un bon moment per provar el durian. Es una fruita que haviem comprat el doa abans al costat de la carretera. El teniem guardat a l'ampit de la finestra perquè fa molta pudor i no voliem que tota la casa fes aquella olor! I es que resulta que el durian "smells like hell but tastes like heaven"... He de dir que lo de la olor es cert, pero en quant al sabor no! Es asqueros! Hi ha un video de la pris corrent a la pica per escupir-lo. Es una cosa llafiscosa, cremosa, amb un gust fort indescriptible, com a fermentat!
L'experiencia molt divertida, no el tornare a provar mai mes pero! I el mes curios es que ells s'ho mengen per plaer!
De moment ja hem provat unes quantes fruites noves: mangostin, rambutan, jak air, durian i una altra que no recordo. Totes bones excepte el durian.
Despres d'aixo ens vem posar els banyadors i vem baixar a la piscina privada de. L'edifici d'en Nasrl. Oh que bé tirar-se a l'aigua amb la calor! I quina ironia saben que a solsona esta nevant!
Vem passar una bona estona a la piscina. A més a més vaig descobrir que en Nasrl no sap nadar, no es ficava a la part fonda. Així que vaig estar una bona estona
ensenyant-lo a surar a l'agua i tot perque agafes confiança. En si mateix. Va ser maco poder ensenyar a nadar a un noi de 28 anys! Llastima de no poder-li ensenyar del tot!
Després de nadar vem passar una estona al pis entre internet i torns per dutxar-nos. Despres cap a fora a sopar! Una cosa que hem observat es que aquesta gent no cuina. Sempre mengen fora o es compren menjar preparat! Ell mateix ens va dir que la unica cosa qe sabia fer era fregir coses.
El restaurant al que vem anar va ser un exit total. Maquissim, tot de cabanes de bambu repartides per un arrossar inundat i conectades per passarelles, amb estanys amb peixos... Car, pero.
Despres danar a sopar una gran sorpresa. Ens va portar en cotxe a un lloc on pocs turistes van perque no hinha transport public. Putrajaya, a uns 25 km, es una zona de nova urbanitzacio propietat de lestat on hi ha conatruit el seu centre neuralgic. Hia ha agrupats la casa del primer ministre, seus guvernamentals i ministeris, mesquites (recordar que malasya es musulma), centre de conferencies, universitats, seus judicials, la central de petronas (l'empresa petrolifera que ja tenia les torres petronas)... I tot construït amb obsessió megalomana!

Tots els edificis modernissims i gegants. I, de nit com era, tot molt iluminat. En Nasrl ens anava portant en cotxe d'un lloc a l'altre i amb molta paciencia perque a cada lloc jo volia tirar fotos. Aixi ens hi vem estar una bona estona.

Despres d'aixo ja cap a dormir, previa paradeta per poder fer una foto a les petrona de nit.

01/ 02 Kuala Lumpur

Petrona Towers (aqui els diuen KLCC)

Ahir va ser un dia llarguissim!
A les sis del matí ens vem plantar a l'aeroport internacional de Kuala Lumpur. Dins l'aeroport, tot molt modern, hi vem trobar un "passeig per la selva" allà al mig, com una mena de recinte ple de vegetació semblant al que hi ha al museu de la ciència de Barcelona! Sols això, una curiositat.
A l'aeroport mateix vem treure diners, des d'un caixer vem treure Rigits Malays. Així que ja estavem preparats per poder anar cap a la ciutat.
Vem agafar un bus per 10 Myr cap al centre. Des de l'autobús vem poder començar a veure què és això d'una ciutat moderna enmig de la selva. La veritat és que ès curiosissim! Entremig de frondosa vegetació hi ha cases que ja voldriem nosaltres!
I a l'arribar al centre de KL... Hola? Es KL o nova york?? És una ciutat molt moderna. Ja ho sabia, però m'esperava una altra cosa. M'esperava quelcom com Bombay... Gratacels enmig de barraques, homes amb vestits elegants vora pobres demanant... Però ni de conya! Hi ha més gent demanant a Barcelona! Aquí tot es punter, tothlm va amb smartphones, tot es modern!
Al sortir del bus vem agafar el metro fins a les torres petrona, que és on haviem quedat amb en Mohd Isa, el nostre amfitrio de couch surfing.
Al sortir del metro: pam, del terra on surten disparades dues torres de vidre de 400 i pico metres amb una arquitectura allunyada dels simples gratacels quadrats. Ja haviem vist la única cosa que sabiem que existia a KL! Jajaja

KLCC park

Com que encara quedava temps per trobar-nos amb l'isa, vem entrar al centre comercial que ocupa el peu de les torres... Quina vergonya! Tot pijissim, tot ple d'occidentals ben vestits... I naltros amb les motxilles, sandalies i pinta de rodamons!
Per la sortida de darrere de la torre vem poder voltar pel Klcc park, un parc urbà d'allò més bonic. 
Allà ja ens vem adonar que a KL no seriem els unics blancs com ens passava a la India, està ple de westerns que diuen ells. Ple ple, un de cada tres gairebé! KL es un centre internacional de negocis i es nota molt! Carrefour, KFC, McDonalds... Tot igual que allà!

Això si, tot a sota un sol tropical a 40° a l'ombra!

Merdeka Square

En poca estona ens va passar a buscar en Nas Isa. Aquest noi no el coneixiem. El vem contactar a través d'una pàgina que es diu couch surfing. Aquésta pàgina és un lloc on la gent ofereix i busca allotjament gratuït! Vas a casa d'una altra persona de gràtis! I per la pàgina veus que opina la gent que ha estat a casa de la persona per saber una mica on vas. Sé que pels escèptics de la humanitat sona a pàgina perquè els assassins en sèrie trobin victimes o els lladres... Pero estic ara a casa d'ell, amb l'esmorzar parat i a punt de començar un nou dia amb la cartera intacta!
Doncs bé, això del couchsurfing ha resultat un èxit!
El noi es super atent, ens porta a tot arreu en cotxe! I casa seva es gran, moderna i amb aire condicionat! Que bé que he dormiiiit!
Doncs despres d'anar a casa del noi i dutxarnos, ja més frescos, va començar el nostre dia guiri per la ciutat!
Primera parada les torres! I després a dinar. Vem dinar amb dos amics seus, un malay i un espanyol que treballà aquí! Vem menjar en u. Food court, uns noodles bonissims, que a sobre em va pagar l'amic del Nas!
Després vem visitar Merdaca square, central market, little india, chinatown i el seu mercat... De moment ja em provat tres fruites que no coneixiem: rambutan (pulasan), jambu air, jack fruit! Tot molt dolç!
Ara ens queda per provar el Duran! Ja el vem comprar, pero no el vem provar. En isa tenia por que vomitessim, es veu que fa una pudor insuportable! Ja ho veurem...

Això ens va ocupar tot el dia, també vem veure per fora el park d'aus més gran del mon (per fora perquè l'entrada val el pressupost de 3 dies!).
Aixi que vem tornar al pis a relaxarnos per tornar a sortir. Vem anar a sopar amb en Juan, l'espanyol, a un restaurant molt maco rollo chill-out, i després ja vem venir a dormir passant en cotxe per tota la ciutat de nit!

KL Night Skyline (llogicament no es meva)

01 Febrer

Sols una ponzellada, ja actualitzare mes endavant :D

Ja som a Kuala Lumpur, Una urbe moderna! No ens esperavem aquest nivell! I tot esta carissim! Petoons

Que serà aquest blog?

Aquí n'hi ha una petita mostra!

http://diaridelaindia.blogspot.com/


Aquest bloc serà la manera més fàcil de comunicar-me amb familia, amics i coneguts i també per a que tots aquells que busquin informació de primera mà sobre aquests destins puguin trobar-la explicada en primera persona.

Recordeu-vos de fer-vos seguidors i així estar a la última de per on passo, per on m'he perdut o quina malaltia rara he agafat!

Ja queda menys per enlairar-nos...

Compte enrere fins el dia 31 de gener!