Casum ronda! Catorze hores de bus van ser!! El dia 24 ens vem llevar a les vuit per fer les maletes i esmorzar abans d'agafar carretera i manta. Em vaig comprar en un xiringuito tres bagettes!! Veneïts francesos que els van ensenyar què és el pà! Bé... Mès o menys... Perque allo semblava mes pa bimbo que pa de debo, però millor això que no pas res! A les deu en punt erem a la platgeta a la que paren les barques. No se perque ens hi van fer anar tan dhora si ens van fer esperar fins les 11 per marxar, amb la calor que feia aquella hora es va fer molt llarga. Quan ens van dir que podiem pujar a la barca allo semblava el "embarque" de normandia! Cinc minuts despres de surar per les branques del mekong ja erem a terra ferma, on els busos passen cap al nord o cap al sud. El nostre objectiu era el nord.
Despres de quatre hores vem parar a dinar qui sap on, on sols hi havien tres xiringuitos. Em vaig haver de menjar uns noodles dels que havia d'anar apartant algunes guarrades tals com pulmons de pollastre...
Quatre hores mes tard va començar a anar malament la cosa. Representa que sols faltaven 2 h per arribar a tha kek, el nostre destí, però en vem trigar sis! El bus fallava i vem parar tres vegades. Cada vegada baixava el conductor i obria el motor i començava a trastejar amb les eines durant una hora sencera. Aquestes parades jo les passava a baix, a terra, pero molta gent es quedava al bus, jo tan aviat com parava ja era abaix. La pris feia un fifty fifty. Les estones que em va deixar sol em van servir per conèixer els que serien companys de viatge per dos dies, el Yanin i el Normund, de Latvia. Una cosa curiosa de les parades es que feia fred! Sisi, fresqueta! Em vaig haver de posar un jersey i tot! Es dificil de creure com ha canviat el clima en tan poc temps! De fregir-nos a angkor a passar fred a laos! Ei, que no em queixo eh? Adoro la fresca!
Doncs be, deiem que el bus havia d'arribar a les cinc de la tarda i va acabar arribant a la una i mitja de la nit!
Del bus sols vem sortir naltres dos i els de latvia! Es dur quan un bus et deixa tan tard a un poble. Costa molt mes buscar hotel. Alla mateix a l'estació de busos
Hi havia dos hostals, pero estaven plens... Vem agafar un tuk tuk tots quatre cap al centre del poble, ens va deixar davant una guesthouse. Quan vem entrar vem haver de despertar al recepcionista, que estava dormint a terra darrere el mostrador. I tot per a que ens digues que sols els quedava una habitació i a sobre individual. Ja eren les dues aixi que vem haver de muntar-nos-ho. Al llit individual van dormir els dos nois, i al terra de la mateixa habitació hi haviem de dormir nosaltres. Al final vaig dormir jo a terra i la pris es va estressar i va dir que marxava a dormir a la butaca que hi havia a recepcio. I si si, va marxar. Jo em vaig quedar. Vaig estendre el sac a terra i la bossa de la roba neta em va servir de coixí, en deu minuts ja dormia! Va ser una mala nit, però... Em vaig despertar moltes vegades, sem clavaven tots els ossos a terra! Pero vaig poder dormir fins dos quarts de nou. Es incomode llevar-se al terra de l'habitació d'uns estranys... Jajaj Però la Pris ho va tenir pitjor. A partir de les cinc del matí en aquests països es posen en marxa, i ja no va poder dormir mes! S'hauria d'haver quedat a l'habitació! Fins i tot em vaig poder dutxar amb aigua calenta!
Ja devien ser les nou quan vaig baixar a veure la pris, llavors vem demanar si hi havia cap sortida i ens van dir que si, que ja podiem entrar a l'habitació 112.
Quan la Pris es va haver dutxat vem anar tots quatre a esmorzar. Sols vem trobar pollastre fregit i arros blanc enganxos... Quin remei! Vem esmorzar tocant al mekong, mirant a thailandia, que es a l'altra banda del riu que fa de frontera.
Despres d'esmorzar no vem fer res de profit en tot el dia! La parella de latvia van marxar a donar un volt, naltrod vem anar a l'estació de busos per saber com anar al seguent punt, la cova de kong lor, i a vietnam.
A l'estació ningu no ens entenia... Va ser molt dificil pero vem aconseguir saber el que voliem.
La resta de la tarda la vem passar a l'hotel intentant saber que farem els propers dies, perquè anem molt justos de temps i de diners. Vem arribar a la conclsio que tot i que ens feia molta rabia, no podiem fer el nord de laos o ens haviem de carregar guilin a xina. Prioritzant va guanyar xina. Aixi que de kong lor anirem a vietnam.
El desti immediat era konglor, per anar alla es pot fer en bus, pero podia ser que per convinacions perdessim un dia, l'qlternativa era llogar unes motos i anar-hi naltros.
Aqui ens vem mig discutir. La Pris adora anar en moto, diu que es la millor manera de trasportarse, que hi disfruta. Jo tot el contrari, pateixo molt i em cansa molt doncs estic sempre en tensio. Puc agafar una moto durant dues hores seguides, pero no mes. I el cami a konglor eren 6h! Com agafar el cotxe i anar a Madrid! Pero a la moto, en una scooter!
Finalment i no veient-hi alternativa vaig accedir molt a contra cor... Dotze hores de moto en dos dies...
Amb tot ja van ser les cinc. Just llavors els latvians ens van dir per anar a fer una cervesa vora el riu i veure la posta de sol. Vem acceptar encantats, en aquest poble no hi ha absolutament res mes a fer!
Vem estar alla unes quantes hores. Aquests dos nois, de 29 i 35 anys són super interessants! Porten dos anys viatjant! Aixi que teniem tema de conversa per estona!
Els dos estan junts des de fa nou anys i ara estan estudiant una segona carrera per internet. El gobern de Suècia, que és on viuen en realitat, els paga una beca mensual que els permet estar aquí viatjant durant tot l'any. Sols tornen a Suècia els estius! Quina vida mes estranya no?
Les cerveses es van acabar convertint amb un sopar.
Despres de sopar ja ens vem acomiadar fins el dia següent i cada ovella va anar al seu corral.
Vaig caure rendit al llit tot i que em feia bastant mal la panxa. Vaig passar la nit fatal... Em feia molt mal la panxa i em vaig haver de llevar dues vegades per anar al lavavo... A aquestes alçades he de començar amb les diarrees??? Doncs es veu que si!
El dia següent era el dia en que haviem d'anar a la cova en moto. Vem anar amb els latvians a llogar-les. Ells faran una ruta diferent fe quatre dies. Quan vem arribar a la botiga ens van donar una mapes i ens van ensenyar el cami a la cova. Resulta que no son 200km sino 270! La pris va començar a omplir els papers del lloguer pero jo no... 270km del tiron amb scooter em semblaven massa! Finalment vaig decidirme i vaig dir-ho en veu alta, que jo preferia anar-hi en bus, ni que fossin més hores, que tans km en scooter em semblaven perillosos. Que si la pris hi volia anar amb moto que jo ja l'esperava aquí. Se'm va enfadar bastant, després d'un intercanvi de floretes li vaig dir que no em podia obligar a fer 540km de moto en dos dies... Finalment va decidir que ella sola no hi aniria en moto perque era perillos i si es matava volia que sa mare sabes que li havia passava que volia que sa mare ho sabes. Aixi doncs ella també admetia que era perillos... Es que a mes a mes les motos eren amb marxes... Jo no havia conduït mai una moto... I les de marxes es veu que són més dificils... La Pris ho veia clarissim pero jo no. Em va saber greu tirar-me enrere però encara conaidero que era el més assenyat.
Per sort a la pris se li va anar passant i en un tres i no res estavem a l'estació de busos. Per sort tot ens va anar rodat! Si hi hagues hagut imprevistos o dificultats m'ho hauria de carregar a l'esquena. Però tot va anar perfecte. Vem agafar el bus esperant sols mitja hora i el bus estava perfecte, era un Vip amb seients gegants reclinables amb posapeus. A sobre ens van posar una peli, transformers. Just va acabar la peli vem canviar de bus, sense haver d'esperar, per arribar fins al poble d'abans de la cova. Vem arribar a kong lor a les dues del migdia! I els bitllets ens van sortir a 85000kip, la moto valia 60000per cap pero cal posar-hi gasolina i cada diposit son 40.000kip. Total, que continuo pensant que millor haver anat en bus. A sobre jo gaudeixo mes del paisatge anant en bus, on no he d'estar pendent de la carretera, que en la moto on no trec els ulls de l'asfalt.
Estavem doncs a kong lor! El bus ens va deixar en una de les dues guesthouses que hi ha prop de la cova. Alli sols hi ha unes 20 cabanes elevades amb camperols i aquestes dues guestgouses. Em va sorprendre moltissim la guesthouse, jo m'esperava quelcom desastros en un lloc tan petit. Al reves! Una cabaneta de fusta maquissima, tot netm llit tou, manta neta i lavavo perfecte! I tot per 60.000! No m'ho esperava gens!
Vem descarregar les motxilles a l'hotel i vem dinar corrents alla mateix doncs a les 16 era la darrera entrada a la cova! Vem gairebé correr els 1100 metres que hi ha de l'hotel a la cova.
Que xuloooo!!! De dins el bosc surts a un estany gran turquesa que per un costat esta tallat per un barranc altisssim. Al peu d'aquest barranc hi ha l'entrada a la cova.......
