Vaja! Quatre dies sencers sense escriure res! I és que no hem parat quiets!
Em vaig quedar amb que ens llevavem a yogyakarta a les 4:30 per anar a Borobudur. Així ho vem fer!
En un quart d'hora ja estavem llevats i preparats i ja ens esperava a la porta de l'hotel l'home al qual li haviem contractat el pack. Ens va acompanyar fins la carretera principal anar agafant carrerons del paberint de jogjakarta.
Amb el minibus, una furgoneta, amb 7 guiris més, rumb al temple, que està a una mitja horeta.
A l'arribar al temple els "Foreginers" teniem una instalacio diferent per entrar al recinte. Era una oficina on ens van donar el cafe, ampolles d'aigua i com un pareo tipic d'aquí per a que ens el posessim rollo faldilla per sobre els pantalons. Els deu agradar veure als guiris fent el ridicul! Llògicamemt l'entrada per la gent de fora val el triple que la de la gent del païs... Això és molt tipic en aquests països, a tot india era igual.
Doncs el temple es com una mena de piramide aixafada plena d'eacultures. Molt bonic, de cultura budista. Està tot envoltat de jardins ben cuidats i des de dalt les vistes son maques. Pots veure els volcans inactius dels voltants i tota la selva que s'escampa pels seus peus i que intenta escalar-los.
Una cosa curiosa es que a l'arribar gairebe no hi havia ningu. Sols uns locals que anaven en grupets de tres en tres i que estaven escampats pels diferents nivells de la piramide. Eren estudiants d'angles. Ens van interceptar per demanarnos si podien parlar una eatona amb ells. Hi vaig accedir, vem estar parlant ben be un quart d'hora de coses banals. Quan vem acabar a mode d'agraïment em van donar un pin (de veritat, no com els que em dona la pris!). A dalt de tot hi ha com unes campanes gegants esculpides des de la roca. Dins de cada campana hi ha una figura diferent del budha. I quan erem a dalt, ja a les set del matí, es podien veure un munt de formiguetes acostant-se pel parc i enfilant-se a la piramide. Eren els grups escolars d'indonesians. Era una marabunta que t'engolia. A mesura que anaven pujant envoltaven els guiris i tooots es volien fer una foto i tooots allargaven paper perque el turista els fes un autograf. Amb la pris, veient aixo, vem correr per baixar per l'altre costat de la piramide. Tot i aixi des de dalt unes noies ens van començar a cridar demanantnos siusplau que les esperessim. No hi podiem fer res. Ens vam passar una bona estona donant la ma als escolars i responent les seves preguntes (d'on veniu, que feu i on anireu... Preguntes que en realitat son la vida en si mateixa!).
Quan els vem dir que haviem de marxar (era veritat, ens esperaven al minibus) totes les noies alhora van fer "oooh". Quin riure!!!
Aixi doncs vem anar cap a la sortida! Va resultar mes dificil del que semblava, a aquesta gent els agraden elsnlaberints crec, si no.. Com s'enten que per sirtir en facin fer les voltes i mes voltes que vem fer! El darrer tros ja corrents perque arribavem tard... Quan vem arribar al minibus: erem els primers a arribar, jaja!!
Després de Borobudur ja vem tornar a jogjakarta parant sols un segon en un altre temple molt mes petit.
Arribats a davant l'hotel, a les deu del mati, vem anar a dutxarnos, organitzar maletes, descansar... La resta del dia la vem dedicar a buscar un lloc per dinar, buscar una agenciande viatges per fer el bromo el dia seguent i poca cosa mes. Per anar a bromo vem anar trobant llocs i a poc a poc vem anar baixant el preu: de 400 a 290.
Al vespre haviem quedat amb dues noies de boston i londres. Les vem coneixer del minibus a bromo. Vem quedar per anar a veure un teatre de titelles d'mbra. Era una obra de dues hores. En vem aguantar una i aixo es molt! La veritat es que molt xulo, hi havia 20 instruments i un munt de titelles d'ombra molt macos. Pero la veritat es que al parlar en javanes... No piscavem res... Titelles que es movien i prou... I la musica era horrible, molt sorollosa! Pero bé, s'havia de veure i experimentar i aixo vem fer. Despres, vem tornar cap al barri de l'hotel a peu i vem sopar amb aquestes noies que ens van donar molta consells de com moure's per Bali i Lombok.
El dia 8 altra vegada d'hora d'empeus i cap al minibus cap a bromo. Va ser un dia d'aquells en que et preguntes: perquè em poso voluntariament en aquestes situacions??? Van ser 13 h de minibus. Per una carretera infernal, amb un transit infernal, incòmoda... A sobre no portavem ni dues hores que: pam, sense aire condicionat... La resta del viatge suant a raig! Una sola parada de 30 min per dinar... A les 10h jo ja desitjava estar a casa estudiant pel mir!!!!
Finalment, ja de nit, vem arribar a probolingo, una ciutat prop del volca bromo. Alla vem canviar de minubus i vem començar a enfilarnos muntanya amunt per una hora i mitja mes. Ens van deixar a l'hotel. L'hotel no tenia caaap encant. Bany brut compartit, coixins sense rentar... Pero el cansanci apeetava i, oh sorpresa, ens haviem de llevar d'hora!!!! I tant d'hora... Ens haviem de llevar a les 3:30 del mati!! Aixi que vem sopar i a dormir.
Pip pip pip: despertador, 3:30, avui em toca cardio! Ah no... Que estas perdut per java a mig pujar d'un volca! (vols dir que estas despert??)
Ben abrigats vem sortir de l'hotel amb la pris i una alemana que va venir amb naltros amb el minibus. Alen, a pujar el volca. Era de nit aixi que anavem amb els frontals. Va ser una experiencia molt xula. No portavem guia perque segons ells no n'hi ha perque no et pots perdre. Seguiu les pedres blanques ens deien.
Vem caminar una a hora cap a munt. Fins arribar a un punt que era com la vora d'un crater geganti, de mooolts km de diametre. Era lluna plena aixi que guna cosa veiem. Vem veure retallat al cel la silueta d'on haviem d'anar a parar.
Imagineuvos aixo, u megavolca amb un crater gegantí. Dins el crater una planuria exagerada i a mitja planuria com un volca dins un volca, amb un paisatge llunatic, roques sense ni una mica de vida. Alla haviem d'anar. Vem baixar dins el crater d'auqest primer gegant volca. I vem començar a caminar per aquest desert pla de sorra negra. Pedra blanca... Pedra blanca... MERDA, no hi ha mes pedres blanques. Aixi que a partir d'ara sols podrem caminar recte cap al volca petit de dins el gran. I aixo vem fer fins trobar-nos amb un gran canó! Com un gran riu sense gota d'aigua! Allo no ho podiem travessar... 20m d'ample per deu de profund... Vem haver de vorejar aquesr cano fins trobar un punt on es podia mig baixat i pujar per l'altra banda... Quina volta! Pero ho vem aconseguir aixi que cap problema. Ja als peus del segon volca... Pfffff unes escales molt trempades per pujar a dalt detot. Pensava que em moria! Pero un cop a dalt tot havia valgut la pena! vem veure sortir el sol de del marge estret del crater del bromo! Feia por i tot caure dins del volca! El crater era un forat geganti, molt profund, on al fons s'hi acumula aigua. Es possible donar la volta al crater pero no hi vem fer perque era una hora fent equilibris pel voltant... Aixi que res, fotos des d'alli. Vaig fer moltes fotos, masses, pero es que era precios tot!!!
Malauradament era hora de tornar. Primer tot baixada... Despre enfilarse cap als marges del segon crater i despres baixada de nou, ja de dia amb molta calor. Es molt curios que a les 3:30 estavem a 4 graus de temperatura, a les 8 ja estavem a 20 i a les deu a 30! Aixo es un fenomen que passa als deserts.
Vem esmorzar a l'hotel i alen, cap al bus per anar cap a Bali!
Horror de viatge una altra vegada! Des del bromo, a Java, vem anar en bus fins a la punta de la illa de java (unes 6h) alli vem agafar un ferri que et pasaa de java a bali ens uns 45 min i a bali altre cop al bus per anar a la capital, denpasar. Ens va ploure com sols plou a l'equador: a cubells d'aigua! Ah, m'adono ara que es el primer cop a la meva vida que estic a l'hemisferi sud!!!!
En principi haviem d'arribar a les vuit... Vem arribar a les dotze! A mig bali el bus va petar. Vem parar a una gasolinera i el bus ja no va voler arrancar mes. Era de nit, plovia molt... Tots els del bus arrecerats sota una tros de sostre pero mullantnos pel vent... Dues hires aixi esperant que arribes un segon bus a buscarnos... Un show vaja!
A l'arribar a denpasar, al ser tant tard i plovent com plovia, vem haver d'agafar el primer hotel que vem trobar. L'alemana es va acoplar a dormir amb nosaltres! Aixi tambe ens vem repartir el preu de l'habitacio que amb 15 euros era mes cara del que solem pagar. L'hotel estava be, tot molt maco, lavabo net i aire condocionat! Pena que haguessim de dormir tots tres al mateix llit! Pero vem adormirnos molt rapid: no dinar i no sopar, sols tres galetes des del mati!
Avui ens hem llevat a l'hotel, a les 11 del matiii visca, primer dia que ens llevem tard! Pero el dia d'avui tampoc es per tirar coets! Hem anat directes a l'estacio de busos per agafar un bus cap a la part est de la illa i agafar un ferri cap a lombok, la illa de la vora de bali. To be continued...
Em vaig quedar amb que ens llevavem a yogyakarta a les 4:30 per anar a Borobudur. Així ho vem fer!
En un quart d'hora ja estavem llevats i preparats i ja ens esperava a la porta de l'hotel l'home al qual li haviem contractat el pack. Ens va acompanyar fins la carretera principal anar agafant carrerons del paberint de jogjakarta.
Amb el minibus, una furgoneta, amb 7 guiris més, rumb al temple, que està a una mitja horeta.
A l'arribar al temple els "Foreginers" teniem una instalacio diferent per entrar al recinte. Era una oficina on ens van donar el cafe, ampolles d'aigua i com un pareo tipic d'aquí per a que ens el posessim rollo faldilla per sobre els pantalons. Els deu agradar veure als guiris fent el ridicul! Llògicamemt l'entrada per la gent de fora val el triple que la de la gent del païs... Això és molt tipic en aquests països, a tot india era igual.
Doncs el temple es com una mena de piramide aixafada plena d'eacultures. Molt bonic, de cultura budista. Està tot envoltat de jardins ben cuidats i des de dalt les vistes son maques. Pots veure els volcans inactius dels voltants i tota la selva que s'escampa pels seus peus i que intenta escalar-los.
Una cosa curiosa es que a l'arribar gairebe no hi havia ningu. Sols uns locals que anaven en grupets de tres en tres i que estaven escampats pels diferents nivells de la piramide. Eren estudiants d'angles. Ens van interceptar per demanarnos si podien parlar una eatona amb ells. Hi vaig accedir, vem estar parlant ben be un quart d'hora de coses banals. Quan vem acabar a mode d'agraïment em van donar un pin (de veritat, no com els que em dona la pris!). A dalt de tot hi ha com unes campanes gegants esculpides des de la roca. Dins de cada campana hi ha una figura diferent del budha. I quan erem a dalt, ja a les set del matí, es podien veure un munt de formiguetes acostant-se pel parc i enfilant-se a la piramide. Eren els grups escolars d'indonesians. Era una marabunta que t'engolia. A mesura que anaven pujant envoltaven els guiris i tooots es volien fer una foto i tooots allargaven paper perque el turista els fes un autograf. Amb la pris, veient aixo, vem correr per baixar per l'altre costat de la piramide. Tot i aixi des de dalt unes noies ens van començar a cridar demanantnos siusplau que les esperessim. No hi podiem fer res. Ens vam passar una bona estona donant la ma als escolars i responent les seves preguntes (d'on veniu, que feu i on anireu... Preguntes que en realitat son la vida en si mateixa!).
Quan els vem dir que haviem de marxar (era veritat, ens esperaven al minibus) totes les noies alhora van fer "oooh". Quin riure!!!
Aixi doncs vem anar cap a la sortida! Va resultar mes dificil del que semblava, a aquesta gent els agraden elsnlaberints crec, si no.. Com s'enten que per sirtir en facin fer les voltes i mes voltes que vem fer! El darrer tros ja corrents perque arribavem tard... Quan vem arribar al minibus: erem els primers a arribar, jaja!!
Després de Borobudur ja vem tornar a jogjakarta parant sols un segon en un altre temple molt mes petit.
Arribats a davant l'hotel, a les deu del mati, vem anar a dutxarnos, organitzar maletes, descansar... La resta del dia la vem dedicar a buscar un lloc per dinar, buscar una agenciande viatges per fer el bromo el dia seguent i poca cosa mes. Per anar a bromo vem anar trobant llocs i a poc a poc vem anar baixant el preu: de 400 a 290.
Al vespre haviem quedat amb dues noies de boston i londres. Les vem coneixer del minibus a bromo. Vem quedar per anar a veure un teatre de titelles d'mbra. Era una obra de dues hores. En vem aguantar una i aixo es molt! La veritat es que molt xulo, hi havia 20 instruments i un munt de titelles d'ombra molt macos. Pero la veritat es que al parlar en javanes... No piscavem res... Titelles que es movien i prou... I la musica era horrible, molt sorollosa! Pero bé, s'havia de veure i experimentar i aixo vem fer. Despres, vem tornar cap al barri de l'hotel a peu i vem sopar amb aquestes noies que ens van donar molta consells de com moure's per Bali i Lombok.
El dia 8 altra vegada d'hora d'empeus i cap al minibus cap a bromo. Va ser un dia d'aquells en que et preguntes: perquè em poso voluntariament en aquestes situacions??? Van ser 13 h de minibus. Per una carretera infernal, amb un transit infernal, incòmoda... A sobre no portavem ni dues hores que: pam, sense aire condicionat... La resta del viatge suant a raig! Una sola parada de 30 min per dinar... A les 10h jo ja desitjava estar a casa estudiant pel mir!!!!
Finalment, ja de nit, vem arribar a probolingo, una ciutat prop del volca bromo. Alla vem canviar de minubus i vem començar a enfilarnos muntanya amunt per una hora i mitja mes. Ens van deixar a l'hotel. L'hotel no tenia caaap encant. Bany brut compartit, coixins sense rentar... Pero el cansanci apeetava i, oh sorpresa, ens haviem de llevar d'hora!!!! I tant d'hora... Ens haviem de llevar a les 3:30 del mati!! Aixi que vem sopar i a dormir.
Pip pip pip: despertador, 3:30, avui em toca cardio! Ah no... Que estas perdut per java a mig pujar d'un volca! (vols dir que estas despert??)
Ben abrigats vem sortir de l'hotel amb la pris i una alemana que va venir amb naltros amb el minibus. Alen, a pujar el volca. Era de nit aixi que anavem amb els frontals. Va ser una experiencia molt xula. No portavem guia perque segons ells no n'hi ha perque no et pots perdre. Seguiu les pedres blanques ens deien.
Vem caminar una a hora cap a munt. Fins arribar a un punt que era com la vora d'un crater geganti, de mooolts km de diametre. Era lluna plena aixi que guna cosa veiem. Vem veure retallat al cel la silueta d'on haviem d'anar a parar.
Imagineuvos aixo, u megavolca amb un crater gegantí. Dins el crater una planuria exagerada i a mitja planuria com un volca dins un volca, amb un paisatge llunatic, roques sense ni una mica de vida. Alla haviem d'anar. Vem baixar dins el crater d'auqest primer gegant volca. I vem començar a caminar per aquest desert pla de sorra negra. Pedra blanca... Pedra blanca... MERDA, no hi ha mes pedres blanques. Aixi que a partir d'ara sols podrem caminar recte cap al volca petit de dins el gran. I aixo vem fer fins trobar-nos amb un gran canó! Com un gran riu sense gota d'aigua! Allo no ho podiem travessar... 20m d'ample per deu de profund... Vem haver de vorejar aquesr cano fins trobar un punt on es podia mig baixat i pujar per l'altra banda... Quina volta! Pero ho vem aconseguir aixi que cap problema. Ja als peus del segon volca... Pfffff unes escales molt trempades per pujar a dalt detot. Pensava que em moria! Pero un cop a dalt tot havia valgut la pena! vem veure sortir el sol de del marge estret del crater del bromo! Feia por i tot caure dins del volca! El crater era un forat geganti, molt profund, on al fons s'hi acumula aigua. Es possible donar la volta al crater pero no hi vem fer perque era una hora fent equilibris pel voltant... Aixi que res, fotos des d'alli. Vaig fer moltes fotos, masses, pero es que era precios tot!!!
Malauradament era hora de tornar. Primer tot baixada... Despre enfilarse cap als marges del segon crater i despres baixada de nou, ja de dia amb molta calor. Es molt curios que a les 3:30 estavem a 4 graus de temperatura, a les 8 ja estavem a 20 i a les deu a 30! Aixo es un fenomen que passa als deserts.
Vem esmorzar a l'hotel i alen, cap al bus per anar cap a Bali!
Horror de viatge una altra vegada! Des del bromo, a Java, vem anar en bus fins a la punta de la illa de java (unes 6h) alli vem agafar un ferri que et pasaa de java a bali ens uns 45 min i a bali altre cop al bus per anar a la capital, denpasar. Ens va ploure com sols plou a l'equador: a cubells d'aigua! Ah, m'adono ara que es el primer cop a la meva vida que estic a l'hemisferi sud!!!!
En principi haviem d'arribar a les vuit... Vem arribar a les dotze! A mig bali el bus va petar. Vem parar a una gasolinera i el bus ja no va voler arrancar mes. Era de nit, plovia molt... Tots els del bus arrecerats sota una tros de sostre pero mullantnos pel vent... Dues hires aixi esperant que arribes un segon bus a buscarnos... Un show vaja!
A l'arribar a denpasar, al ser tant tard i plovent com plovia, vem haver d'agafar el primer hotel que vem trobar. L'alemana es va acoplar a dormir amb nosaltres! Aixi tambe ens vem repartir el preu de l'habitacio que amb 15 euros era mes cara del que solem pagar. L'hotel estava be, tot molt maco, lavabo net i aire condocionat! Pena que haguessim de dormir tots tres al mateix llit! Pero vem adormirnos molt rapid: no dinar i no sopar, sols tres galetes des del mati!
Avui ens hem llevat a l'hotel, a les 11 del matiii visca, primer dia que ens llevem tard! Pero el dia d'avui tampoc es per tirar coets! Hem anat directes a l'estacio de busos per agafar un bus cap a la part est de la illa i agafar un ferri cap a lombok, la illa de la vora de bali. To be continued...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada