02 Abril: de Vietnam a Xina

Sense esmorzar avui ens hem ficat al bus a les set del mati. Ha estat un paissatge molt bonic. Pero llarg el viatge. Al migdia hem creuat la frontera amb xina. Quina ilusió, un país nou! Pero deu n'hi do de les cues...
Ara ja som a Nanning, esperant un altre bus per anar a Guilin, que es on volem anar. De moment sols sabem que xina esta mes desenvolupada que els darrers països, i que hi ha mooolts xinos! Moure's per l'estació es com moure's per la plaça major per carnaval. Sols que portes dues motxilles a sobre i que no saps on vas!
Una altra cosa a observar es que no hi ha ningu que parli angles... No hi ha cartells en angles... Costa horrors moure's!!! La mimica es limitada. Serveix per demanar preus (ells t'ensenyen els bitllets que val el que sigui), pero intenteu demanar: pedoni senyor, seria tan amable de dirme si sap de quina estació de busos (de les quatre que hi ha a la ciutat) surt el bus cap a Guilin? Ni tan sols els pots escriure el nom, doncs tu en saps el nom en lletres angleses pero ells el saben en els seus simbols! Un follon que no vegis!
El mateix amb el caixer automatic! Intenteu treure diners quan sols apareixen gargots a la pantalla... Jajaja
Finalment ens hem poguy moure perque hem trobat una professora d'angles que sabia 4 paraules i ha estat tan amable d'ajudar-nos! Jajaja. Espero que a les zones mes turistiques sigui tot mes facil!
...
Vem arribar a guilin a les 2 del mati... Una hora fantastica! Entenguis amb ironia...
Quin ensurt a l'estació de busos! Mentre tothom intentava treure la maleta del bus, jo enmig de la gent, vaig veure com una ma que venia de darrere agafava la cremallera de la meva rinyonera i la començava a obrir. Em vaig girar de cop i vaig empentar ben fort al pallús que m'estava intentant robar! Debia fer molta cara d'enfadat jo perque va marxar corrents! Pero em va quedar molt mal gust de boca! Quina barra!!
Ja mes tranquil vem anar a buscar un taxi ja que no sabiem ni a quina part de la ciutat estavem. A sobre a la guia sols hi havia dos hotels indicats. Cal dir que la lonely planet ens esta fallant molt en aquest viatge. Primer pensavem que era que duiem sudestasiatic senser i estava massa resumit. Pero ara portem la de xina i passa igual, esta incompleta. A mes a mes emet judicis massa atrevits pel meu gust.
El taxi ens va deixar a davant el backstreet hostel. Però oh sorpresa, estava ple! L'home ems va dor que hi havia dos hotels mes, però al anar a veurels insaber els preus... Eren carissims! 68 euros una nit!
Vem donar una volta per veure si en trobavem mes, pero cansats de vaguejar a les tres del vespre per carrers lugubres vem decidir tornar al backstreet. Li vem dir a l'home que li pagavem un llit si ens deixava dormir als sofas de la recepcio. Li va costar molt pero hi va accedir! Aixi que a terra i falta gent! La murga es que al mati la gent s'ha anat llevant i ens han despertat. Be, a mi, que m'he llevat a les 7:30, perque la pris a les 10 encara dormia!

Continuacio de halong

El kayaking no ens va aportar gran cosa doncs sols veies el mateix que des del caixell. Pero vem divertir-nos amb el fet en si d'anar remant.
Ens va semblar molt estrany que sols vem fer el kayaking sis persones. Estava inclos en el preu... Pero quan vem tornar al vaixell vem saber que havia passat. El noi que portava els kayaks, que no era del jostre vaixell sinó d'una paradeta flotant, es va esbarallar amb un dels turistes del vaixell fins al punt de treure-li un ganivet. Llavors ja ningu va voler fer kayaking, pero tot aixo va passar mentre erem a l'aigua i no ens en vem pas adonar. I quan vem sortir si que vem notar el noi sec pero res mes.
Ara per ara penso que part de la culpa la tenia el turista perque el dia seguent es va posar a cridar a un cambrer del vaixell i el va empentar. Deu ser un d'aquests bretols que alla on va la lia.

Despres del kayaking vem estar una estona mes navegant. Aquestes estones les passavem a coberta parlant amb els nous coneguts. Xerrant i rient. Quan ja va ser fosc ens van servir el sopar. Sempre ha estat igual. Erem sis per taula (per nosaltres rodo perque el grupet erem sis) i ens portaven plats al centre que haviem de compartir. El seprepresent arros, verdures saltejades, peix... I havent sopat va ser l'hora del karaoke!
La meitat de la gent va marxar a coberta (els que ens queien malament) i els altres ens vem quedar a baix al restaurant a cantar i riure. Quan ja haviem passat per tina turner, queen, spice girls, aqua i britney spears vem decidir que ja era suficient. Llavors la pris va anar a dormir i jo vaig pujar a coberta amb la resta. Vaig estar xerrant molt amb una americana d'uns 50a que m'explicava tots els entrellats de la politica del seu país. Molt interessant! Fins que va ser l'hora d'anar a dormir. S'havia acabat el primer dia del tour, i Déu n'hi do del que haviem vist ja.

El dia 31, segon dia de tour per halong, ens vem llevar a diferents hores. Ens van dir que la sortida de sol era a les cinc trenta. La pris es fan d'aquestes coses i alla la tenim! Soleta a les cinc trenta veient com surt el sol. Soleta perque els demes ens vem quedar dormint! De fet jo vaig treure el cap a vere que es veia... Tot nuvol... Al llit de nou! Pero a les set ja era hora d'esmorzar.
Aqui es on hi va haver l'esbaralla que comentava abans amb el cambrer. Aquell pallús es va queixar que hi havia poc menjar (que era veritat), i el cambrer li va dir que era el que li havien donat. Llavors l'altre ja es va posar a cridar i a insultar-lo fins que finalment el va empentar. Per sort aquest en comptes de treure un ganivet es va retirar.
Despres d'esmorzar i fer maletes el vaixell ja va arribar a Cat Ba, la unica illa habitada de totes les de ha long. Va ser diferent de l'esperat. Jo esperava una illa amb quatre xavoles i prou, i en comptes d'això hi havia una ciutat ben gran plena d'hotels. Pero no em va desagradar.
El primer que vem fer va ser un trekking per un parc nacional de la illa. Era una pujada bastant forta en la que havies d'anar-te agafant a terra o als arbres per poder pujar. Pero un cop a dalt entenies perque, haviem pujat una d'aquestes roques que surten disparades cap amunt plenes de vegetació. La vista mooolt xula, tot selva!
Suats i plens de fang ens van portar fins l'hotel, res de l'altre mon pero correcte. Vem trobarnos al hall despres de dutxar-nos amb els nostres companys de viatge i vem anar a explorar la capital de cat ba. Es una ciutat que dona tota a un passeig maritim replet d'hotels. Podria semblar lloret! Sols que al davant hi tens els illots de halong! Vem fer el passeig i vem anar a parar, al passar entre dues roques, a una platja plena de locals. Cal recordar que aquí ja no hi fa calor. Moltes estones necessites un jersey. Aixi que no ens vem banyar ni res. Sols vem estar alli asseguts a la sorra anar xerrant fins que va ser hora de tornar a l'hotel. Soparet i gran conversa de sobretaula! Els sudafricans em van estar explicant tota la situacio al seu país, que es super interessant. Vem estar molta estona xerrant! Despres al carrer de nou, doncs haviem vist que estaven muntant un festival i voliem anar a veurel.
Va ser curios veure com un rere l'altre un munt de militars i altres oficials pujaven a un atri i deixaven anar el seu discurs amb to serios. Jo, que llogicament no entenia ni papa, m'entretenia inventant-me mentalment discursos absurds per aquells homes tan morruts. Despres ja van començar els balls i les cançons, molt mes entretingut! Pero cursi cursi! M'ho mirava tot menjant unes crispetes que havia comprat a un venedor ambulant. Amb tot es van fer les nou. Si si... Les nou... Aqui estem esmorzant a les set, dinants a les onze-dotze i sopant a les 6-7. Tothom va anar a dormir, pero la Maria, la venezolana, no volia amar a dormir i la Pris tampox aixi que van estar a l'habitació xerrant molta estona també. Que be que per un cop la pris hagi pogut trobar un hispanohablante! Se la veia molt contenta podent coneixer algu! Finalment es van cansar de cacarejar i vem anar tots a dormir.

El dia 1, darrer dia de viatge, no va ser gran cosa. Ens van posar al vaixell i ens van portar fins a terra ferma. Vem dinar en un restaurant cutre i vem anar fins a hanoi. Alli ens vem acomiadar ja al baixar del bus dels de sudafrica, doncs ells marxaven cap a Hue aquell mateix dia. La maria, l'stefan i naltros vem anar a donar un volt i sopar junts despres de deixar les motxilles al nostre hotel. Com es de norma a Hanoi vem menjar asseguts en uns tamborets a una vorera a ran de carrer un bol de sopa de noodles.
Sempre sap greu acomiadar-se de la gent, pero era tard i ells havien d'anar fins a la seva universitat (estan fent una estada de dos mesos aqui).
En principi haviem d'estar un dia més a hanoi, per visitar el mausoleu de ho chi minh i altres coses, pero al llegir-ho a la guia vem saber que justament els dilluns esta tancat! Sabent doncs que no ens quedariem dos dies vem decidir a lo kamikaze que el dia seguent a les set del matí marxavem cap a xina! La cara del recepcionista de l'hotel va ser bonissima! Hola, son les deu de la nit, tens bitllets per dema al mati per anar a xina? Pero aqui pagant sant pere canta i en 30min ja els teniem a les mans... Una mica cars...
Pero encara ens quedaven coses a fer. Vaig estar intentant canviar una plaça de la meva llista mir amb ma mare alhora que arreglava el blog. Al final no vaig poder arreglar la plaça i a sobre vaig publicar un post que havia de ser privat per mi! Quina patinada!!!
Vaig estar watzapejant amb l'albert, que sembla que esta mes optimista. Jo estic en stand by, no vull ni pensar-hi. Tanmateix, des d'aquí no hi ha gran cosa a fer...
Finalment vaig anar a dormir massa tard, a les dotze, quan el despertador estava lrogramat per les sis llargues...
Portem masses dies matinaaaaaant!!!!!!

03 i 04 Abril: Guilin (esther i pepe... No llegiu ni mireu el video!)

Aquesta nit haviem dormit a la recepció de l'hotel perquè no hi havia lloc a les habitacions. Havia dormit bastant bé doncs aquest hostal, com xina en general, esta molt bé i aquí a la recepció ho tenen dos taules chill out amb un tatami acolxat i coixins. Aixinque vaig dormir be. A les set jo ja em vaig despertar per la gent pero la lris va aguantar fins les deu. Mentrestant vaig posarme una peli a la tele que tenia a la meva zona chill out. Vaig triar eclipse. No l'havia vista aixi que jo encantat! Despres, com que fins les dotze no ens van donar habitació, vem estar a l'ordinador de l'hostal mirant bitllets d'avió. Va ser una mala idea perque en un rampell kamikazee vem comprar bitllets d'anada i tornada a Filipines! No vem poder-nos resistir al fet de tenir aquest país a sols 140 euros de distancia. A mes a mes darrerament hem estat estalviant uns dies, restantlos a llocs on pensavem que estariem mes temps pero finalment no. Aixi que del 14 al 19 estarem a filipines! Volem anar a veure les banuae rice terraces!! Que way!!!!! Pero ara per ara estem a Guilin aixi que a explicar Guilin. Primer de tot dir que es pronuncia Güilin! Jaja Que si no pronuncies la u no saben que els estas dient, de debo! Quan ens van donar la habitació a les dotze ens vem dutxar. La habitació, per primer cop a la meva vida (sense contar colonies i campaments) era un dormitori compartit. Pero esta molt be perque els llits son gegants i cada llit te unes cortines, aixi no et sents observat! A mes a mes aquests albergs tenen vidilla. A la recepcio sempre hi ha gent jugant, mirant pelis, xerrant... Quan vem estar dutxats ja era hora de dinar. Vem sortir de l'hostal pel carrer peatonal que té davant i en cinc minuts ja ens tenies asseguts al kentuky fried chiken! La veritat es que no teniem ganes de buscar gaire i tot i que es car, ens vem permetre menjar alli! Vem agafar un dels cubells grossos! Que bo que esta el pollastre fregidet! Quin empatx! Despres de dinar vem anar caminant pel carrer principal fins a lestació de trens. Voliem comprar el bitllet de tren per anar a hong kong d'aqui quatre dies. Tota aquesta zona de guilin son edificis alts i carrers amples. Tot molt net. L'estació era menys caotica de l'esperat. Hi havia molta gent, perque hi ha molts xinos a xina! Pero vem poder arribar a la taquilla amb facilitat. Pero va ser un lio comprar els bitllets! La noia ens va dir com va poder que a hongkong no hi ha trens directes, que tots paren abans de la frontera. Aixi que haviem de triar si anar a Schenzen o a Guangzhou. Quin lio! A sobre no hi havia bitllets sleeper pel dia... Total, vem estar mes d'una hora a comprar els bitllets i no es una exageració! Finalment marxem el dia 7 a les 21:30 en tren fins a Guangzhou, on arribarem a les 10 del mati per agafar un bus fins a Macao! Que hem decidit que visitarem primer i despres Hong Kong. Despres de l'estacio vem tornar a l'hotel passejant. Vem passar pel costat d'un llac molt xulo on hi ha dos torres d'estil xines que estaven iluminades molt maques. Ja eren les set, i aqui ja es hora de dinar. Per aixo vem buscar un restaurant. Vora el riu hi ha un munt de restaurants pels turistes xinesos mateix, que son molts. En aquests restaurants hi havia tot de cubells amb peixos i gabies amb rates, serps, tortugues... Tot son coses tradicionals que mengen aqui. Vem decidir menjar alli, que ja teniem gana! A la carta hi vaig veure una cosa que ja havia pensat algun dia que volia probar. Gos. Era car, 45 cny (uns 5 euros), pero el volia probar! Aixi que em vaig demanar gos estofat. Vaig estar una mica nervios mentre esperava, hi ha barreres culturals que han de ser trencades abans de posar-se a menjar gos! Pero en un exercici de racionalització em vaig desfer dels prejudicis i idees occidentals previes i... Cap a dins! La carn, carn es. I com a tal no pot ser molt dolenta. I no ho era. Pero ho califocaria per mi com una de les que no m'agrada gaire. Te la mateixa textura que la llengua de porc pero el greix i pell son identics al del cabrit, que mai m'ha acabat de fer el pes. A mes a mes... Vaig poder comprobar que no era el primer cop que menjava aquesta carn. El dia anterior la pris i jo vem sospitar d'una sopa. La carta del restaurant de l'estacio de busos estava tota en xines i ningu parlava angles. Amb tots els plats et venia un vol de caldo amb carn al fons. Mentre menjava intentava esbrinar què era. Era una carn marro i fosca amb una pell elastica gruixuda. Quan ens vem adonar que molt segurament era gos (es el plat mes famos i tipic de nanning, el serveixen a tots els restaurants segons la lonely pla et) la pris va parar de menjar. Jo però em vaig acabar la meva i la seva! La unica cosa que ens va fer dubtar va ser que els ossos eren molt petits. Pero al demanar gos al restaurant els ossos eren igual de petits. Deuen ser cadells el que mengen... Quan la pris ho va veure es va posar tota seria. Va dir: jo no vaig menjar sopa! I jo li vaig dir que si. Llavors va dir: sabia a pollo. I llavors li vaig dir que llavors, si recordava el gust es que l'havia probada... Pobra priiis! Ella no volia provar gos de cap manera! Pero sense voler ho ha fet! Be... No es va menjar la carn aixi que sols podem dir que ha provat la sopa de gos! Tornant de sopar vem parar a una botiga de chinos! Sisi, un tot a 100 a xina! Sols que aqui es tot a 20ctms! Quina graciaa!!! Tenien coses prou xules! Despres ja vem venir a l'alberg per descansar. Vem mirar mitja peli de brokeback mountain i a dormir! Aquest matí ens hem llevat tard! A les deu! Ja nonquedava ningu a l'habitacio! Beneïts taps! No m'ha despertat ningu! Ens hem dutxat, hem esmorzat uns pastissets que vem comprar ahir venint a l'hotel i hem sortit al carrer a visitar la ciutat. Que maco que es guilin! No m'esperava gens aixo! I crec que aquesta es la frase del viatge. No paro de trencar amb idees preconcebudes! Jo pensava que Xina eren tres ciutats modernes, pobles pobres preciosos perduts per muntanyes i ciutats gegants grises de blocs i fabriques. Pos no! Guilin per exemple es una ciutat preciosa! Te un riu que la travessa i es tot un parc momt ben cuidat a banda i banda! Tot jardins i ponts preciosos! M'ha sorpres moltissim! I no pots trobar ni un paper a terra en tota la ciutat! Tambe te carrers peatonals a petar de botigues ben maques. Que no ens tenen res a envejar vamos! Sols saps que ets a xina perque tenen passió per les llums i sobretot per les llums i cartells vermells! Estan per tot arreu! I no entens res enlloc! Jaja. Pel mati hem passejat pel carrer comercial fins al beautiful lonely peak. Un pedrolo que a mitja ciutat s'eleva a mes de 200 m i te un temple a sobre. Pujar al temple valia 8,8cny (10eur). Aixi que no hi hem pujat! Total... Ja el veiem des de baix :-P. Hem dinat alla a davant de la peack, per quatre xavos he menjat uns dumplings (el que a nepal es deien momos). Despres hem anat a passejar per aquests llacs i riu que explicava. Semblava tot port aventura de ben cuidat! Despres hem tornar a l'alberg doncs a les 18:30 hi havia una activitat. Ens ensenyarien a fer dumplings! Ens hem posat unes 15 persones en una taula llarga a fer-los. Ha estat be perque hem conegut gent de fora i hem fet petar la xerrada! Despres ens els han cuit i hem menjat en reunio! A mes a mes era el cumpleanys d'un britanic i han apagat les llums i hi ha hagut pastis per tothooom!!! Ara estic a una d'aquestes zones chill out de l'hotel escribint amb musica xina de fons... La pris ja ha anat a dormir. No se si es normal dormir tant! Dorm a totes hores! Es lleva tard i va a dormir d'hora! Deu ser una malediccio estar sempre tan cansat, a mi no m'agradaria gens! Pero alhora em va molt be, em deixa unes hores al dia per estar solet i fer la meva (que sol ser llegir, passejar o escriure!) Dema marxem a yangzhuo en una barca de bambu! Passem pel que ha de ser una de les zones mes maques del planeta! Ostres, a mode posdata! Aqui a xina tenen internet super capat! Pot semblar toteria pero no ho es. Per exemple intentant comprar els bitllets voliem saber on eren alguns aeroports. El google maps esta tallat a algunes zones! La wikipedia esta tancada! Tambe el facebook i el meu estimat blog! Puc publicar des del mobil, pero no el puc editar al pc! Tampoc puc entrar a la web del ministeri!! Un rollo vaja...