14 febrer

Hola! Be, sembla que ja no estic sumit en la miseria com semblava que ahir estava. Ja ahir al vespre em vaig animar mes. Vaig poder parlar amb l'albert, amb ma mare i algun mail que vaig rebrer. Com que tothom em donava anims doncs em vaig animar!
El meu pare em va dir: com mes pateixis amb mes ganes tornaras! I té tota la raó, ara mateix per mi el paraís no esta en una illa tropical, esta a solsona! Sembla mentida que haguem de marxar lluny i durant temps per adonar-nos de què el que tenim es una passada. Passa amb el poble i sobretot passa amb la gent. Trobo a faltar parella, familia i amics. Estic a la platja però el que vull es anar a fer una crep al moncrep! I ara que veig que s'acosta el carnaval no veig cap lloc al mon millor per estar durant aquests dies que solsona.
Però vaig decidir fer aquest viatge i ara em toca apetxugar! I no sols aixo, sino que gairebé éa obligatori gaudir-lo! Aixi que aixo intentare fer.
Sera dur saber que em perdo el carnaval i el meu cumple, pero que hi farem!
Tot plegat em fa pensar en una altra cosa. En la residencia MIR. Al triar l'especialitat també estic triant quin tipus de vida vull. Si trio hemato o onco se que no podre tornar mai a solsona a viure i aixo jo no ho vull... Se que no hauria d'hipotecar el meu futur professional per una melancolia però crec que també es molt important el que queda quan surts de la feina. I el que vull que quedi es solsona. Aixi que ara per ara i si res no canvia triaria pediatria. Aixo em permetria estar a solsona si ho vulgués i si mai m'hi repenso podria subespecialitzarme i anar a barcelona.
Aixi posposo aquesta decisio un temps mes. Se que els propers quatre anys els tinc a barcelona segur... Despres ja es veura!

Canviant de terç explicar que encara estem a gili trawangan. Crec que la pris voldria marxar ja pero com que veu que aqui hi estic be no fa gaire pressio per marxar. A mi m'agrada aixo de coneixerme una mica el lloc, ni haver de fer i desfer maletes cada dia ni xuparme hores de bus. Ahir al vespre vem anar a sopar de noh al mercat aquest dels peixeters. Vem menjar pollastre fregit i arros, que es mes barat que el peix. Desprses de sopar vem anar a un bar a prendre una cervesa que valia el mateix que tres sopars! Pero mira, un dia es un dia i l'alternativa era anar a cabilar a l'hotel...
Despres tornant a l'hotel vem trobar-nos amb una terrassa/discoteca on un avi de tropescientos anys punxava musica i la gent ballava. Doncs la musica era genial! M'hi hagues estat una bona estona, pero com que vaig veure que la pris s'estava aburrint vem marxar al cap de tres cançons. La musica que a mi m'agrada difereix del que a ella li agrada! Aixi que vem anar a l'hotel a dormir.
Aquest mati ens hem llevat a les nou jo i a les onze la pris. Ja no aguantava mes al llit, feia molta calor... I com mes estona estic parat mes voltes li dono a tot i no lot ser. Aixi que m'he llevat i me n'he anat a llegir al porxo de l'habitacio mentre em queien les gotes de suor ja a les 9! Ahir vem decidir que no aprofitariem el mati. Fa una calor INSUPORTABLE i els dos anem molt cremats. Jo sols el pit, la pris tota sencera! Fins i tot el cap, no es pot ni pentinar. Aixi que la millor manera de no cremarse es descartar les hores de sol.
He estat llegint fins la una del migdia, de tant en tant em tirava tot d'aigua per sobre per no coure'm sencer!
A la una hem anat a dinar al lloc on hem dinat cada dia i el mateix de sempre: mie gorung sayur (noodles fregits).
I ara hem vingut a la platja a amagarnos sota un arbre a esperar que el sol baixi!