El dia 20, ahir, va ser el meu aniversari! La veritat es que tenia el cor una mica encongit, m'agrada celebrar el meu cumple amb la familia i tots els amics. Tenia por que el dia del meu cumple fos de baixon, que em poses trist de nou.
Pero gracies a Déu no va ser així! Ja li vaig dir a la pris que el meu cumple començava a les 12 de catalunya i no d'aquí, així que fins les set del matí d'aquí no em podia felicitar.
Va ser molt divertit perque em va sonar el mbl a les quatre de la nit, un watzap, i la pris es va pensar que era el despertador i super adormida comença a cantar el "moltes felicitaaats", llavors li dic que son les quatre i tal com li dic ja esta roncant. El dia seguent al mati em pregunta: aquesta nit m'he posat a cantar??? Gairebe no ho recordava.
A les set va sonar el despertador, ens llevavem d'hora perque el plan era anar amb moto a un temple a canpistraus i tornar a la tarda. Pero tal com va sonar el despertador vaig veure per la finestra que plovia a bots i barrals! Hauriem d'esperar a que pares.
El primer que faig cada dia al llevar-me es agafar el mbl per poder donar la bona nit a l'albert, que just va a dormir per les set hores de desfase. Aixi que ahir no va ser excepcio i a mes a mes em va trucar. Vem estar parlant 53 min, que bé! Quan ens vem acomiadar encara plovia, i la pris encara roncava. La vaig despertar per dirli que plovia i que no podriem anar al temple. Es veu que la pris es va preocupar, que s'ens xafessin els plans el dia del meu cumple, però en realitat jo em vaig quedar ben panxo!! Em feia pal agafar la moto tanta estona i en canvi un matinet de relax em va semblar un bon plan. Tooot el matinet sense fer res, al porxo del bungalow, xerrant, llegint...
Vaig dedicar molta estona a mirar les notes del mir, amb quines notes es van escollir les especialitats altres anys... He vist que per fer pedia ho tinc una mica magre, hi ha poques places i s'agafen aviat... Aixo a bcn clar... Crec que sols opto a sant pau. També optaria a tots els hospitals de fora de barcelona com manresa, terrassa, granollers, lleida, martorell... Pero no se si prioritzar l'estar a barcelona o l'especialitat... Perquè també optaria a oncologia i amb aquesta a tooots els hospitals de catalunya. Ja hi aniré donant més voltes...
Entre una cosa i l'altra va ser hora de dinar, despres de dinar... Relax un altre cop, que tornava a ploure! I ja a les 7:30 vem anar a un spa. Em vaig permetre aquest petit luxe. Un massatge balines d'una hora seguit de mitja hora de body scrub i bany calentó!
El massatge molt bé, de cos sencer (no tan sencer malpensats). La noia tenia molta força, no se com pot fer massatges apretant tant durant tanta estona! La millor part coll i cap! Tot amb oli de liles! I el body scrub va consistir en embadurnar-me tot amb una cosa de maduixa, plena de granets com de sorra, i anar rascant tot per fer un peeling. Despres això que he dit, una banyera plena d'aigua calentonaaa!
Mentrestant la pris es va fer un massatge d'una hora i mitja! Però no li va fer el pes a ella, massa fort pel seu gust. A mi em va estar molt bé, ja m'agrada qie siguin forts els massatges!
Despres de l'spa la pris em va dir que, com a regal, em convidava a sopar a un restaurant xulo d'aquests per guiris que hi ha a ubud. Visca! Per un dia no soparia noodles!! Vem voltar i em va deixar triar el que volgués! En vaig triar un que em va agradar. Doncs mare meva quin sopar! Quin banquet! Vem gaudir com cuxinus!! El meu menjar va ser el menu: amanida de gambes, broxeta de pollastre, sopa de bolets, rotllet de primavera... Tot això de primer plat! Ja estava a rebentar! I de segon un quart d'ànec deep fried (profundament fregit) del qul es podien mastegar els ossos de ceuixent i bo que estava. Pero es que l'ànec anava acompanyat d'arros dolç balines, verdures i un cruixent de cacauets! Em vaig menjar l'anec i del demes del plat sols vaig picar!
Sols faltava el postre! A sobre al restaurant s'ho estava de conya, estava molt ben decorat i com que era tard (per ells, que sopen a les 7, per naltros les 10 es normal...) estavem sols. Deia que em faltava el postre, pero mentre esperavem ens van apagar les llums. I quan ja anava a agafar les coses perquè ens estaven fotent fora va i per les escales comencen a pujar un munt de treballadors del restaurant cantant el happy birthday i portant un tros de pastis amb espelma i toooooot! Jajajjaa La pris havia comprat el pastis en una pastisseria i els l'havia donat als cambrers en una incursió al lavabo! Pastís de xocolataaaa, que boooooo!!! Tot i estar tip mel vaig menjar tot! I vaig fer un parell de cullerades del puding d'arros negre que anava amb el menu. Tot plegat fent-ho baixar amb un coconut ice drink (un batut de pinya i coco naturals)! Com podeu veure... Un banquet! Estavem euforics els dos! El que fa la ganaaaaa!
A mes a mes llavors la pris em va donar tres detalls molt xulos! Un una postal bonissima, plena de budes, molt balinesa! L'altre unes trufes, que sap que tinc mono de xocolata! I l'altre un llibre! I es un llibre especial! Eat, pray, love! Es la novela de la pelicula come ama reza de la julia roberts! Perque la tercera part de la peli passa aqui a ubud, on ara estem! Ja sabem que feia ahir la pris amb la moto quan va desapareixer!!! Li estic molt agraït, em va agradar tot molt!
Despres dels regals vem haver de sortir corrents, jo estava a punt de vomitar! Jajaja quin empatx! Vem anar a caminar perquè se'm passes, i per sort se'm va passar! Anar passejant vem arribar a l'hotel i vem anar a dormir, quina tipoooor!!!
Ah! I durant tot el dia vaig anar rebent moltes felicitacions des de catalunya que em van fer molta ilusió! Per fecebook, mail, sms, telefon... Videos, cantant el moltes felicitats a trio per telf, mails.... Em va encantar!
