Aquest era el nostre darrer dia a KL i a malasya. La idea era marxar amb tren pel migdia. Aixo que ens vem llevar a les vuit per poder arribar al centre a les 9:30 que es quan en Nasrl comença a treballar. Ens vem acomiadar de la casa i amb les motxilles vem fer rumb al centre. El noi es va quedar amb les nostres motxilles al seu cotxe perque puguessim voltar. Voliem comprar el bitllet i despres pujar a les torres petrona.
Doncs be, ni va ser aixi. Quan vem arribar a lestacio de tren ens van dir que tots els bitllets estaven venuts. Fiasco! Llavors vem intentar anar a una estacio de busos pero el metro que hi anava trigava massa a arribar (i naltros haviem quedat amb en Nasrl a una hora concreta, en un descans seu, i no arribavem... Aixi que vem haver d'acabar sucumbint a una opcio que si que ens anava be pero era molt car. Un bus privat deluxe-excutive-business-first class... No voliem anarhi perque valia 22€, el pressupost de dos dies! Pero no hi va haver mes remei! I a sobre amb tot el cuento no vem poder pujar a les petronas! Pero be... Que shi ha de fer!
Vem arribar justos a comprar el bitllet del bus i anar a buscar les motxilles. En Nasrl ens va acomiadar, fa una mica de llastima acomiadarse... Pero es part del viatge. Aquest noi s'ha desviscut per ensenyar-nos la ciutat i fer de casa seva la nostra casa!
Despres d'agafar les motxilles vem anar al bus. Ens van fer esperar al lobby d'hun hotel 5* a que arrives. El bus una passada clar... Era d'aquests de dos pisos, i ens va tocar a davant de tot: quina sort! Tot els seients reclinables, reposapeus, tapisseria de cuïr, cada seient amb taula... Una pantalla tactil individual... Una hostessa ens va portar el dinar com en un avio...Una pijeria vamos! Sort que per aquest viathe no vaig amb roba tan tirada com pa de la india! Aixi que el viatge de 5h va passar ben confortable. A la pantalla vaig veure la darrera peli de transformers... Una me!
Per entrar a Singapur hi ha dos ponts amb les fronteres dels països a banda i banda. No hi va haver problema amb els papers. Feia molt riure veure que una cosa que tenen prohibida i no pots importar son els xiclets. Aixo es una pista per saber com es el país.
A l'anar entrant a aquest país/illa/ciutat (pk es les tres coses a l'hora) ja vem veure com anava la cosa. Es una ciutat idilica. Tot super net, cases precioses, jardins i parcs, gratacels de vidre, tot ple de centres comercials...
Al baixar del bus vem entrar a un centre comercial i si, es tot perfecte. Vem aprofitar per treure dollars de singapur d'un caixer, a solsona ens vem fer la targeta nx de novagalicia banco, una targeta amb la que pots treure diners a l'estranger sense cap comissio al canvi oficial.
Despres vem agafar el metro, mes modern que el de barcelona, clar, i tot amb aire condicionat!
I ja va ser hora d'anar a casa del segon couchsurfer. La veritat es que superar al Nasrl es dificil, pero resulta que el segon seria tan bo com el primer. La direcció deia: hotel plaza, apartment 113... I si... Hotel de cinc estrelles amb apartaments!
A l'arribar a la planta 26 ens va rebre en kuni, un japones d'edat indefinida com tots els japonesos, que despres descobririem que te 46anys. Ens va ensenyar el petit apartament i la que seria la nostra habitacio. Quina passada de vistes des de la finestra! Tota la ciutat, amb els seus gratacels al meu davant!
Ja instalats vem dirli al Kuni que anavem a sopar a fora pero ens va dir que esperessima la seva amiga, la jennifer (els xinesos s'autoposen noms americans per a que els westerns els puguem pronunciar), que d'amiga res, es la seva novia, jeje. Doncs la sorpresa es que la noia, xinesa, ens portava el sopar! La veritat es que es increïble perque no en tenen CAP obligacio! doncs el sopar va resultar bonisssim! Sushi de veritat, no com el dels woks de barcelona, i altres coses cuyo nombre no recuerdo pero que estaven bonissimes. Inclosos postres! Tot amb chopstiks! Quin riure la pris amb els palillos!!!!!
Despres de sopar en kuni ens va ensenyar una llibreta on tots els seus convidats li han escrit. Doncs el senyor ha allotjat 800 persones en dos anys!!!!!!!! I mostra d'aixo es que poc despres van arribar dos persones mes a dormir, com que van arribar despres, els va tocar al menjador.
Els nous eren un mexica i la seva novia russa que vivien junts a hongkong des de fa anys! Com que estavem cansats vem anar a dormir.
Doncs be, ni va ser aixi. Quan vem arribar a lestacio de tren ens van dir que tots els bitllets estaven venuts. Fiasco! Llavors vem intentar anar a una estacio de busos pero el metro que hi anava trigava massa a arribar (i naltros haviem quedat amb en Nasrl a una hora concreta, en un descans seu, i no arribavem... Aixi que vem haver d'acabar sucumbint a una opcio que si que ens anava be pero era molt car. Un bus privat deluxe-excutive-business-first class... No voliem anarhi perque valia 22€, el pressupost de dos dies! Pero no hi va haver mes remei! I a sobre amb tot el cuento no vem poder pujar a les petronas! Pero be... Que shi ha de fer!
Vem arribar justos a comprar el bitllet del bus i anar a buscar les motxilles. En Nasrl ens va acomiadar, fa una mica de llastima acomiadarse... Pero es part del viatge. Aquest noi s'ha desviscut per ensenyar-nos la ciutat i fer de casa seva la nostra casa!
Despres d'agafar les motxilles vem anar al bus. Ens van fer esperar al lobby d'hun hotel 5* a que arrives. El bus una passada clar... Era d'aquests de dos pisos, i ens va tocar a davant de tot: quina sort! Tot els seients reclinables, reposapeus, tapisseria de cuïr, cada seient amb taula... Una pantalla tactil individual... Una hostessa ens va portar el dinar com en un avio...Una pijeria vamos! Sort que per aquest viathe no vaig amb roba tan tirada com pa de la india! Aixi que el viatge de 5h va passar ben confortable. A la pantalla vaig veure la darrera peli de transformers... Una me!
Per entrar a Singapur hi ha dos ponts amb les fronteres dels països a banda i banda. No hi va haver problema amb els papers. Feia molt riure veure que una cosa que tenen prohibida i no pots importar son els xiclets. Aixo es una pista per saber com es el país.
A l'anar entrant a aquest país/illa/ciutat (pk es les tres coses a l'hora) ja vem veure com anava la cosa. Es una ciutat idilica. Tot super net, cases precioses, jardins i parcs, gratacels de vidre, tot ple de centres comercials...
Al baixar del bus vem entrar a un centre comercial i si, es tot perfecte. Vem aprofitar per treure dollars de singapur d'un caixer, a solsona ens vem fer la targeta nx de novagalicia banco, una targeta amb la que pots treure diners a l'estranger sense cap comissio al canvi oficial.
Despres vem agafar el metro, mes modern que el de barcelona, clar, i tot amb aire condicionat!
I ja va ser hora d'anar a casa del segon couchsurfer. La veritat es que superar al Nasrl es dificil, pero resulta que el segon seria tan bo com el primer. La direcció deia: hotel plaza, apartment 113... I si... Hotel de cinc estrelles amb apartaments!
 |
| L,hotel plaza |
Ja instalats vem dirli al Kuni que anavem a sopar a fora pero ens va dir que esperessima la seva amiga, la jennifer (els xinesos s'autoposen noms americans per a que els westerns els puguem pronunciar), que d'amiga res, es la seva novia, jeje. Doncs la sorpresa es que la noia, xinesa, ens portava el sopar! La veritat es que es increïble perque no en tenen CAP obligacio! doncs el sopar va resultar bonisssim! Sushi de veritat, no com el dels woks de barcelona, i altres coses cuyo nombre no recuerdo pero que estaven bonissimes. Inclosos postres! Tot amb chopstiks! Quin riure la pris amb els palillos!!!!!
 |
| Vistes des de l'habitacio |
Despres de sopar en kuni ens va ensenyar una llibreta on tots els seus convidats li han escrit. Doncs el senyor ha allotjat 800 persones en dos anys!!!!!!!! I mostra d'aixo es que poc despres van arribar dos persones mes a dormir, com que van arribar despres, els va tocar al menjador.
Els nous eren un mexica i la seva novia russa que vivien junts a hongkong des de fa anys! Com que estavem cansats vem anar a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada