Uf! Ja comencem a acumular dies per escriure...El dia dos, el vem passar a Kuala Lumpur. Ens vem llevar, ja més frescos i desperts que el dia anterior. Jo vaig ser el primer i vaig poder escriure el dia anterior al diari tranquil. Ja cap a les nou es van llevar en Nasrl i la Pris. Vem esmorzar quelcom del que haviem comprat el dia anterior en un supermercat i alen, cap al cotxe. Hem tingut molta sort d'en Nasrl perquè ens ha dut sempre en cotxe a tot arreu. La primera parada del dia: Vatu Caves!
Les Vatu Caves són unes coves que allotgen un temple indú. Per accedir-hi s'han de pujar 250 i pico escales d'allò més dretes! Custodiades per una estatua gegant tota daurada.
Per les escales, pujant, hi ha tot de micos que et miren amb cara d'entendre el que dius. A mig cami en Nasrl ens va abandonar en la nostra aventura, té vertigen i va haver de baixar arrapat a la barana les 50 escales que ja haviem pujat. Ens va esperar a baix. Un cop a dalt et trobes dins d'una gruta immensa, de sostre alt, al final de la gruta hi ha un forat de proporcions gegantines. Sota aquest forat per on la vegetació sembla vessar cap dins la cova, iluminat pel sol que s'hi escola, hi ha el temple. Allí mateix, en pocs dies, es celebrarà un festival que reunirà milers de peregrins, milers d'ells cabran dins la cova.
Al sortir del l'interior de la muntanya, ja era hora d'anar a dinar i això vem fer. Ens va portar a un restaurant típic Malay. Era un porxo de bambu gegant. Vem voler integrar-nos i vem menjar com ells, amb les mans. He de dir que menjar amb les mans pot semblar fàcil però no ho és, és molt dificil! i cal dir que no pots evitar sentir-te violent per molt que tothom s'estigui embrutant les mans.
Havent dinat, en Nasrl ens va dur en cotxe a les afores de la ciutat, en dos minuts ens vem plantar en mig de la selva! Vem fer caminets amunt o avall i després cap a casa.
Vem anar a casa d'hora perquè al ser un dia de cada dia el transit es posa molt malament a partir de les cinc de la tarda. És per això que ens vem prendre u a tarda de relax a casa d'en nasrl.
A l'arribar-hi vem decidir que era un bon moment per provar el durian. Es una fruita que haviem comprat el doa abans al costat de la carretera. El teniem guardat a l'ampit de la finestra perquè fa molta pudor i no voliem que tota la casa fes aquella olor! I es que resulta que el durian "smells like hell but tastes like heaven"... He de dir que lo de la olor es cert, pero en quant al sabor no! Es asqueros! Hi ha un video de la pris corrent a la pica per escupir-lo. Es una cosa llafiscosa, cremosa, amb un gust fort indescriptible, com a fermentat!
L'experiencia molt divertida, no el tornare a provar mai mes pero! I el mes curios es que ells s'ho mengen per plaer!
De moment ja hem provat unes quantes fruites noves: mangostin, rambutan, jak air, durian i una altra que no recordo. Totes bones excepte el durian.
Despres d'aixo ens vem posar els banyadors i vem baixar a la piscina privada de. L'edifici d'en Nasrl. Oh que bé tirar-se a l'aigua amb la calor! I quina ironia saben que a solsona esta nevant!
Vem passar una bona estona a la piscina. A més a més vaig descobrir que en Nasrl no sap nadar, no es ficava a la part fonda. Així que vaig estar una bona estona
ensenyant-lo a surar a l'agua i tot perque agafes confiança. En si mateix. Va ser maco poder ensenyar a nadar a un noi de 28 anys! Llastima de no poder-li ensenyar del tot!
Després de nadar vem passar una estona al pis entre internet i torns per dutxar-nos. Despres cap a fora a sopar! Una cosa que hem observat es que aquesta gent no cuina. Sempre mengen fora o es compren menjar preparat! Ell mateix ens va dir que la unica cosa qe sabia fer era fregir coses.
El restaurant al que vem anar va ser un exit total. Maquissim, tot de cabanes de bambu repartides per un arrossar inundat i conectades per passarelles, amb estanys amb peixos... Car, pero.
Despres danar a sopar una gran sorpresa. Ens va portar en cotxe a un lloc on pocs turistes van perque no hinha transport public. Putrajaya, a uns 25 km, es una zona de nova urbanitzacio propietat de lestat on hi ha conatruit el seu centre neuralgic. Hia ha agrupats la casa del primer ministre, seus guvernamentals i ministeris, mesquites (recordar que malasya es musulma), centre de conferencies, universitats, seus judicials, la central de petronas (l'empresa petrolifera que ja tenia les torres petronas)... I tot construït amb obsessió megalomana!
Tots els edificis modernissims i gegants. I, de nit com era, tot molt iluminat. En Nasrl ens anava portant en cotxe d'un lloc a l'altre i amb molta paciencia perque a cada lloc jo volia tirar fotos. Aixi ens hi vem estar una bona estona.
Despres d'aixo ja cap a dormir, previa paradeta per poder fer una foto a les petrona de nit.
