14 febrer

Hola! Be, sembla que ja no estic sumit en la miseria com semblava que ahir estava. Ja ahir al vespre em vaig animar mes. Vaig poder parlar amb l'albert, amb ma mare i algun mail que vaig rebrer. Com que tothom em donava anims doncs em vaig animar!
El meu pare em va dir: com mes pateixis amb mes ganes tornaras! I té tota la raó, ara mateix per mi el paraís no esta en una illa tropical, esta a solsona! Sembla mentida que haguem de marxar lluny i durant temps per adonar-nos de què el que tenim es una passada. Passa amb el poble i sobretot passa amb la gent. Trobo a faltar parella, familia i amics. Estic a la platja però el que vull es anar a fer una crep al moncrep! I ara que veig que s'acosta el carnaval no veig cap lloc al mon millor per estar durant aquests dies que solsona.
Però vaig decidir fer aquest viatge i ara em toca apetxugar! I no sols aixo, sino que gairebé éa obligatori gaudir-lo! Aixi que aixo intentare fer.
Sera dur saber que em perdo el carnaval i el meu cumple, pero que hi farem!
Tot plegat em fa pensar en una altra cosa. En la residencia MIR. Al triar l'especialitat també estic triant quin tipus de vida vull. Si trio hemato o onco se que no podre tornar mai a solsona a viure i aixo jo no ho vull... Se que no hauria d'hipotecar el meu futur professional per una melancolia però crec que també es molt important el que queda quan surts de la feina. I el que vull que quedi es solsona. Aixi que ara per ara i si res no canvia triaria pediatria. Aixo em permetria estar a solsona si ho vulgués i si mai m'hi repenso podria subespecialitzarme i anar a barcelona.
Aixi posposo aquesta decisio un temps mes. Se que els propers quatre anys els tinc a barcelona segur... Despres ja es veura!

Canviant de terç explicar que encara estem a gili trawangan. Crec que la pris voldria marxar ja pero com que veu que aqui hi estic be no fa gaire pressio per marxar. A mi m'agrada aixo de coneixerme una mica el lloc, ni haver de fer i desfer maletes cada dia ni xuparme hores de bus. Ahir al vespre vem anar a sopar de noh al mercat aquest dels peixeters. Vem menjar pollastre fregit i arros, que es mes barat que el peix. Desprses de sopar vem anar a un bar a prendre una cervesa que valia el mateix que tres sopars! Pero mira, un dia es un dia i l'alternativa era anar a cabilar a l'hotel...
Despres tornant a l'hotel vem trobar-nos amb una terrassa/discoteca on un avi de tropescientos anys punxava musica i la gent ballava. Doncs la musica era genial! M'hi hagues estat una bona estona, pero com que vaig veure que la pris s'estava aburrint vem marxar al cap de tres cançons. La musica que a mi m'agrada difereix del que a ella li agrada! Aixi que vem anar a l'hotel a dormir.
Aquest mati ens hem llevat a les nou jo i a les onze la pris. Ja no aguantava mes al llit, feia molta calor... I com mes estona estic parat mes voltes li dono a tot i no lot ser. Aixi que m'he llevat i me n'he anat a llegir al porxo de l'habitacio mentre em queien les gotes de suor ja a les 9! Ahir vem decidir que no aprofitariem el mati. Fa una calor INSUPORTABLE i els dos anem molt cremats. Jo sols el pit, la pris tota sencera! Fins i tot el cap, no es pot ni pentinar. Aixi que la millor manera de no cremarse es descartar les hores de sol.
He estat llegint fins la una del migdia, de tant en tant em tirava tot d'aigua per sobre per no coure'm sencer!
A la una hem anat a dinar al lloc on hem dinat cada dia i el mateix de sempre: mie gorung sayur (noodles fregits).
I ara hem vingut a la platja a amagarnos sota un arbre a esperar que el sol baixi!

10, 11, 12 i 13 sangiggi-gili tranwangan

Abans de tot dir que estic una mica abatut, per tant tot el que pugui escriure... Li sumeu positivisme, ok?
El dia 10 vem sortir de denpassar al migdia, no vem esmorzar pero vem poder dinar una truita oliosa a l'estacio de busos, que era prop de l'hotel.
Vem agafar un bus fins una ciutat cuyo nombre no me acuerdo, a la costa, d'on surten els ferries. La imatge que ara tinc de bali no es molt alentadora, molts cotxes i moltes cases... No pas un paraís idillic.
Quan vem arribar al port va ser facil pujar al ferri. Per tres euros ens portaven d'una illa a l'altra. Va estar be descansar al ferry, vaig poder escriure l'entrada anterior. Una altra cosa va ser al baixar. No existeix el transport public a lombok... Per tant despres de batallar i passejar amb la motxilla amunt i avall vem acabar pagant 4 euros per cap per 30 min de cotxe. A catalunya seria barat, pero aqui... Mes car que el ferri de 5h!

I llavors vem arribar a Sangiggi, la que en principi era la ciutat mes bonica de lombok. En realitat es una platja preciosa, aixo si, plena de complexes turistics. Darrere els complexes és on hi ha la zona "motxillera" tres o quatre hostals i dos xiringuitos de menjar barat. La resta tot car... Per sort l'hotelet que vem trobar era mono. Habitacio gran i lavabo net. Aixi que vem deixar els trastos i vem nar a sopar a un xiringuito d'aquells baratos per sopar, un dia mes, noodles fregits... Que es tot el que he menjat en els darrers 13 dies... I despres ja a dormir.

El dia següent vem llevarnos tardet. Cap a les 10. Vem esmorzar una pinaple pancake bonissima que entrava amb el preu de l'hotel. Els hotels que hi ha per aqui son mes bons que els de la india. Per una banda es bo, pero per l'altra... Anem Ofegadissims de presupost, no podem ni menjar res que no sigui el mes barat de la carta. Aixo tambe crema molt.

Pero be, com he dit vem esmorzar i cap a la platjeta. La platja d'aqui es com la de cuba, plaaana, aigua calentaaa. La unica cosa diferent es que la sorra era negrosa perque es una illa volcanica.
Vem xapotear fins l'hora de dinar. I a dinar noodles s'ha dit. Viscaaaa
Per la tarda vem estar toota lestona donant voltes demanant preus per diferents excursions. Voliem anar a komodo, a veure els dragons, pero sortia per 200 euros per quatre dies... A mes a mes ens van dir que no era molt aconsellable en epoca de plujes... Tambe voliem pujar al rinjiani, un volca a lombok mateix, pero eren 85 euros i tambe ena advertien de que ens podia ploure els dos dies de trekking... Total, que ni una ni la altra!
Ja al tard vem decidir anar a veure un minitemple induista que estava a 2km de sengiggi.
A peu no hi arribavem abans que es pongues el sol aixi que vem preguntar a dos nois si ens hi duien en moto per dos euros i ens hi van dur. El temple no era gran cosa, el curios era la ubicacio a tocar del mar.

En 15 mi. Ja tornavem a ser a sengiggi... Res a fer... Vem comprar els bitllets a la seguent destinacio,  Sopar... I a dormir...

La seguent destinacio per mi era un diposit desperances. En els 12 dies que portavem de viatge sis havien estat unica i exclusivament de transport... Hores intermjnables de bus... I tot per arribar a pobles i ciutats polsegosos sense gran cosa a veure (excepte les ciutats del principi i el bromo). El seguent desti eren les illes gili, unes illes desertes on fer panxing. La veritat es que una setmaneta de jonfer res em venia moooolt de gust!!

Aixi que ahir vem llevarnos dhora, una altra pinnaple pancake, i cap al bus. Els bus ens va dur a la punta del nord de lombok. Des de la carretera ja veiem les illes gili enmig de l'ocea! Son tres petites illes de no mes de dos km de llarg per 500 - 1000 m d'ample depenent de la illa.
Vem agafar llavors una barca de calada llarga per anar a la gran, gili trawangan. Al baixar de la barca era rollo aupervivientes, saltar a l'aigua vigilant que les mitxilles no set mullin.

Un cop a terra va començar una malson: trobar allotjament aqui... Resulta que esta a petar de resorts i hostals. Res del que tenia en ment. I to CARISIM... Vem estar tres hores voltant sota el sol teopical amb les megamotxilles amunt i avall... Pensava que moria... Pero tot era masaa car. Finalment vem trobar un hotelet a desena fila de mar jajaja per 8 euros (4 vegades el que pagavem a la india).
Ja instalats a l'habitacio el primer va ser dutxarse, despres de la suada es feia obligatori. I vem anar a buscar algun lloc per dinar... Una hora mes tard vem trobar un garito amb menjar barat. Ja veieu que la majoria d'hores les gastem buscant on es el lloc mes cutre per menjar o dormir. I per dinar: noodles! Ja durant el dinar ens vem enganxar amb la pris, el fet destar de mal humor ens fa susceptibles a tot i discutim a tothora per tonteries. El problema es que aqui estem sols, sols ens tenim l'un a l'altre i si ens fallem ja no tindrem ningu... Moltes estones em sento sol, m'anyoro molt.
Per la tarda es va posar a ploure fort. Una bona estona vem estar esperant al porxo d'una botiga, la resta a l'hotel. Llegint... Fent res en general. El que va servir perque tan la pris com jo ens rallessim mes encara. Quan va parar de ploure vem anar ja fosc a la vora del mar i vem treure tota la merda que portavem dins. Entre nosaltres encara no ho haviem comentat, que el viatge nonestava sent el que esperavem, i dir-ho en veu alta ens va deixar mes tranquils i assossegats. Ja de mes bon humor vem anar a sopar, vem arribar a un lloc on hi havia parades de pescadors que et feien a la brasa el peix. Ens vem dinar el capritxo i vem menjar una barracuda glassejada amb gengibre. Ara m'adono que el capritxo d'ahir es la gana d'avui.. Si gastem diners que no tenim el dia seguent tenim menys per gastar...
Vem calcular malament... Pensavem que els preus serien com els de la india i no ho son. De fet vem dir d'anar de ricaxones i portar el doble de pressupost diari que a la india... Pero ni aixi jajajaj que ningu em malinterpreti, si volgues podria incrementar el pressupost que vaig decidir pel viatge. Pero no ho vull fer. Vaig decidir gastarme uns diners i aixo es el que em gastare. El que tampoc puc fer es gastarme els diners com si fos ric quan no ho soc.
Be, despres de sopar dutxa i a dormir.

Aquest mati ens hem llevat a les nou, ja per la calor, que apreta que dona gust. Hem esmorzat unes galetes quebvem comprar a la botiga on vem esperar que pares de ploure ahir, k cap a la platja. De cami a la platja ja hem llogat un equip d'snorkel. I res, aquk mateix, davant els hotels, et poses la mascara i pum! Un mjnt de peixos! Peixos angel, lleo, agulla... De tot! Molt maco, ens hi hem passat tot el mati. Jo pero estava rallat... No he gaudit de l'snorkel com normalment ho faig, tot i que segurament es el millor que hagi vist mai. Normalment em poso euforic, avui estava trist. I aixo ha fet que al sortir em poses a plorar com un ruc. (daniel, has guanyat l'aposta, he plorat jo abans que la pris!). Sols podia pensar que volia estar a solsona. A sobre m'han arribat dues molt males noticies que han fet que volgues estar vora gent estimada i que wl fet de no ser-hi em faci sentir que els estic fallant. No puc estar aqui gaudint de la platja mentre altres estan patint alli... Em fa sentir culpable.
Despres de xurrumuscarnos al sol hem anat a per la nostra raccio de noodles! M'acabaran sortint per les orelles!
I ara a la tarda no hem fet gran cosa. Hem intentat creuar la illa a peu pero no ha estat possible per una rao comica... Sols fer tres passes pel cami que travessa el bosc... Pic pic pic... Deu picades de mosquit! Hem hagut de correr enrere!!!!!! Jajajaj aixi que ara estem a la platja escribint els nostres rspectius diaris.

Suposo que llegint aixo m'es d'un quedara preocupat. Pels de la part de la pris dir-vos que ella no esta ni de lluny com jo, de fet esta mig mosca que jo estigui aixi... Suposo que no es agradable estar tot el dia vora algu que esta trist. I per mi dir-vos que o ja sem passara o ja sem passara jajaja que estic en una illa preciosa i que sols em falta veure-ho amb els ulls que cal.