19,20 i 21 hk i tren a beijing

Mare mevaa! Els dies se'ns escapen de les mans!
L'avió que ens va portar de Clark, filipines, a Hongkong era d'una companyia que mai havia sentit: seair... Pero el vol com tots...
El que fa la vida... Recordo quan dies abans d'un avió ja estava excitat en anticipació. Quan pujava em mirava totes les revistes, em llegia tots els quaderns de seguretat i atenia a les demostracions de les hostesses. Ja no. Aquesta es una part que odio, perdre la ilusio per les coses. Recordo que abans, quan canviava de païs sempre feia una foto i estava tot content. Ara canviar de país ha passat a ser un munt de burocracia aburrida,no mes fotos. Aix... Al final haure de contractar un viatge espacial a la lluna per tornar a sentir les formiguetes i aixo em preocupa. Pero no hi puc fer res... Es la condició humana! Ens adaptem ràpid!
I com esborra el temps les males passades! Ara mateix allargaria el viatge un mes més! Ja no recordo quan plorava a les illes gili perque volia tornar! Sempre em passa el mateix... Al principi et costa adaptarte, no es gens gens facil, despres ho fas i tot es millor i despres ho troves a faltar! Pensava que seria el meu darrer viatge, pero al cap ja em ronda nordamerica, sudamerica, sudafrica, australia... No ho puc evitar!
I quan acabara això? Aquest any he fet uns sis viatges... Com serà el que ve? Sabre aturar aquesta espiral en la que em veig immers? A vegades penso: si em tornessin cada euro que m'he gastat viatjant... En tindria molts! Suposo que arribara el moment en que parare, potser sera aviat, no pots viatjar tant quan treballes! Em convertire llavors en un avi que dira: jo recordo, quan era jove, que vaig anar a la india...
Mira mira nen, aquesta cicatriu me la vaig fer a krabi!
Quin riure..! Les paranoies que pot arribar a escriure un quan te 23h de tren per davant!!

Tornem al tema?
Estavem a l'avio tornant de filipines cap a hongkong. Vem arribar a l'aeroport i vem anar a chumpking mansions, suposo que en el seu dia ja vaig explicar que allo es una india entre parets! I no vem fer res mes, a dormir de pet que era tard!
Aquest mati plovia molt! Hem anat al computer center de hongkong. Es un edifici a petar de botigues d'ordinadors! Despres de remenar durant no menys d'una hora la pris s'ha comprat un disc dur extern i jo un portatil. Ho hem fet perque aquí es molt mes barat. Jo necessito un pc per poder anar a viure a terrassa i si aqui em val 100 euros menys... Aixo que m'estalvio! A mes a mes t'ofereixen garantia internacional, aixi que estas cobert. Aixi doncs m'he comprat un portatil de 15,6", 4gb a 2,2ghz , 500gb, wifi i totes les punyetes. Tot per 350 euros. A sobre hi anava inclos un ratoli, uns altaveus bons, la funda del pc i uns auriculars amb micro bons tmb. He mirat per internet els preus a fnac i carrefour i alla valia uns 200 eurs mes.
Despres hem hagut d'anar corrents a buscar les maletes a l'hostal i agafar un taxi per anar a l'estacio de tren. I alla hem agafat el t098, una de les rutes de tren mes llargues del mon. Anem de hongkong a beijing sense parades. Son 23h.
El tren esta bastant be, molt millor que els de la india i segons la pris, que ha anat amb els de renfe fins i tot que els del merdapaís on vivim (si mes no en quant a infrastructures).
Dema arribem a beijing i uns cosins del kevin ens venen a buscar. Sera divertit perque no parlen angles! Haurem de fer servir la mimica!! El kevin, que a l'igual agafa un tren, arriba en avio a la nit. I a vere que ens tenen preparat per aquests cinc dies que queden!
I mentrestant em vaig posant nerviós per la tornada a casa. Tinc tantes coses pendents de resolució que per ganes enviava un representant a que m'ho soluciones tot! Vull arribar a solsona amb pis llogat a terrassa, companys de feina ja coneguts, problemes de parella solventats i un criat que em venti! Jajajaja
Son tot temes que tenia aparcats i que aixi com s'acosta el dia em van venint al cap. Pero la veritat es que ni aixo aconsegueix treurem les enormes ganes de tornar a solsona! Perquè gent... Estarem fotuts al país, no tindrem feina, no sabrem construir ciutats pero... Com a Solsona enlloc!