Continuacio de halong

El kayaking no ens va aportar gran cosa doncs sols veies el mateix que des del caixell. Pero vem divertir-nos amb el fet en si d'anar remant.
Ens va semblar molt estrany que sols vem fer el kayaking sis persones. Estava inclos en el preu... Pero quan vem tornar al vaixell vem saber que havia passat. El noi que portava els kayaks, que no era del jostre vaixell sinó d'una paradeta flotant, es va esbarallar amb un dels turistes del vaixell fins al punt de treure-li un ganivet. Llavors ja ningu va voler fer kayaking, pero tot aixo va passar mentre erem a l'aigua i no ens en vem pas adonar. I quan vem sortir si que vem notar el noi sec pero res mes.
Ara per ara penso que part de la culpa la tenia el turista perque el dia seguent es va posar a cridar a un cambrer del vaixell i el va empentar. Deu ser un d'aquests bretols que alla on va la lia.

Despres del kayaking vem estar una estona mes navegant. Aquestes estones les passavem a coberta parlant amb els nous coneguts. Xerrant i rient. Quan ja va ser fosc ens van servir el sopar. Sempre ha estat igual. Erem sis per taula (per nosaltres rodo perque el grupet erem sis) i ens portaven plats al centre que haviem de compartir. El seprepresent arros, verdures saltejades, peix... I havent sopat va ser l'hora del karaoke!
La meitat de la gent va marxar a coberta (els que ens queien malament) i els altres ens vem quedar a baix al restaurant a cantar i riure. Quan ja haviem passat per tina turner, queen, spice girls, aqua i britney spears vem decidir que ja era suficient. Llavors la pris va anar a dormir i jo vaig pujar a coberta amb la resta. Vaig estar xerrant molt amb una americana d'uns 50a que m'explicava tots els entrellats de la politica del seu país. Molt interessant! Fins que va ser l'hora d'anar a dormir. S'havia acabat el primer dia del tour, i Déu n'hi do del que haviem vist ja.

El dia 31, segon dia de tour per halong, ens vem llevar a diferents hores. Ens van dir que la sortida de sol era a les cinc trenta. La pris es fan d'aquestes coses i alla la tenim! Soleta a les cinc trenta veient com surt el sol. Soleta perque els demes ens vem quedar dormint! De fet jo vaig treure el cap a vere que es veia... Tot nuvol... Al llit de nou! Pero a les set ja era hora d'esmorzar.
Aqui es on hi va haver l'esbaralla que comentava abans amb el cambrer. Aquell pallús es va queixar que hi havia poc menjar (que era veritat), i el cambrer li va dir que era el que li havien donat. Llavors l'altre ja es va posar a cridar i a insultar-lo fins que finalment el va empentar. Per sort aquest en comptes de treure un ganivet es va retirar.
Despres d'esmorzar i fer maletes el vaixell ja va arribar a Cat Ba, la unica illa habitada de totes les de ha long. Va ser diferent de l'esperat. Jo esperava una illa amb quatre xavoles i prou, i en comptes d'això hi havia una ciutat ben gran plena d'hotels. Pero no em va desagradar.
El primer que vem fer va ser un trekking per un parc nacional de la illa. Era una pujada bastant forta en la que havies d'anar-te agafant a terra o als arbres per poder pujar. Pero un cop a dalt entenies perque, haviem pujat una d'aquestes roques que surten disparades cap amunt plenes de vegetació. La vista mooolt xula, tot selva!
Suats i plens de fang ens van portar fins l'hotel, res de l'altre mon pero correcte. Vem trobarnos al hall despres de dutxar-nos amb els nostres companys de viatge i vem anar a explorar la capital de cat ba. Es una ciutat que dona tota a un passeig maritim replet d'hotels. Podria semblar lloret! Sols que al davant hi tens els illots de halong! Vem fer el passeig i vem anar a parar, al passar entre dues roques, a una platja plena de locals. Cal recordar que aquí ja no hi fa calor. Moltes estones necessites un jersey. Aixi que no ens vem banyar ni res. Sols vem estar alli asseguts a la sorra anar xerrant fins que va ser hora de tornar a l'hotel. Soparet i gran conversa de sobretaula! Els sudafricans em van estar explicant tota la situacio al seu país, que es super interessant. Vem estar molta estona xerrant! Despres al carrer de nou, doncs haviem vist que estaven muntant un festival i voliem anar a veurel.
Va ser curios veure com un rere l'altre un munt de militars i altres oficials pujaven a un atri i deixaven anar el seu discurs amb to serios. Jo, que llogicament no entenia ni papa, m'entretenia inventant-me mentalment discursos absurds per aquells homes tan morruts. Despres ja van començar els balls i les cançons, molt mes entretingut! Pero cursi cursi! M'ho mirava tot menjant unes crispetes que havia comprat a un venedor ambulant. Amb tot es van fer les nou. Si si... Les nou... Aqui estem esmorzant a les set, dinants a les onze-dotze i sopant a les 6-7. Tothom va anar a dormir, pero la Maria, la venezolana, no volia amar a dormir i la Pris tampox aixi que van estar a l'habitació xerrant molta estona també. Que be que per un cop la pris hagi pogut trobar un hispanohablante! Se la veia molt contenta podent coneixer algu! Finalment es van cansar de cacarejar i vem anar tots a dormir.

El dia 1, darrer dia de viatge, no va ser gran cosa. Ens van posar al vaixell i ens van portar fins a terra ferma. Vem dinar en un restaurant cutre i vem anar fins a hanoi. Alli ens vem acomiadar ja al baixar del bus dels de sudafrica, doncs ells marxaven cap a Hue aquell mateix dia. La maria, l'stefan i naltros vem anar a donar un volt i sopar junts despres de deixar les motxilles al nostre hotel. Com es de norma a Hanoi vem menjar asseguts en uns tamborets a una vorera a ran de carrer un bol de sopa de noodles.
Sempre sap greu acomiadar-se de la gent, pero era tard i ells havien d'anar fins a la seva universitat (estan fent una estada de dos mesos aqui).
En principi haviem d'estar un dia més a hanoi, per visitar el mausoleu de ho chi minh i altres coses, pero al llegir-ho a la guia vem saber que justament els dilluns esta tancat! Sabent doncs que no ens quedariem dos dies vem decidir a lo kamikaze que el dia seguent a les set del matí marxavem cap a xina! La cara del recepcionista de l'hotel va ser bonissima! Hola, son les deu de la nit, tens bitllets per dema al mati per anar a xina? Pero aqui pagant sant pere canta i en 30min ja els teniem a les mans... Una mica cars...
Pero encara ens quedaven coses a fer. Vaig estar intentant canviar una plaça de la meva llista mir amb ma mare alhora que arreglava el blog. Al final no vaig poder arreglar la plaça i a sobre vaig publicar un post que havia de ser privat per mi! Quina patinada!!!
Vaig estar watzapejant amb l'albert, que sembla que esta mes optimista. Jo estic en stand by, no vull ni pensar-hi. Tanmateix, des d'aquí no hi ha gran cosa a fer...
Finalment vaig anar a dormir massa tard, a les dotze, quan el despertador estava lrogramat per les sis llargues...
Portem masses dies matinaaaaaant!!!!!!