20 Març: Angkor wat

Quina rabia fa sentir el despertador a les quatre llargues del matí... M'estiro, em llevo i vaig a tocar a la porta de l'habitació del davant. Des de dins em diu en Jonah que ja esta despert, que gracies per avisar-lo. Deu minuts mes tard estem tots tres al tuk tuk recorrent els sis quilometres que separen siem reap dels temples d'angkor. Fa fresqueta i tot! Arribem al temple mes famos, a Angkor Tom. Aquest temple es gegant, encara de nit pero s'intueix la sil.lueta al fons. Ens asseiem i esperem que el sol faci la seva entrada triumfal de taronges, grocs i blaus. Ja hi som, això és angkor! I aixi vem passar tot el mati, de temple en temple! El més gran, angkor tom, es un megacomplex amb tres torres que es retallen al cel de manera espectacular. A part pots pujar pels diferents nivells del temple i admirar les seves parets i columnes totes grabades. Els temples estan escampats per la jungla, conectats entre si per plans caminets. Molta gent ho fa en bicicleta, pero llogar dues bicicletes val gairebe el mateix que llogar un tuk tuk i amb la calor que feia... Haguessim mort deshidratats! Vist l'angkor tom vem esmorzar en un xiringuito d'anar per casa que hi havia alla a la vora. Em vaig cruspir una tortita bonissima, a sobre la propietaria va cometre el gravíssim error de deixar-me un pot de llet condensada perquè me l'hi afegis al meu gust... La tortita flotava pel plat! Mmmmmm! A vere si recupero els cinc quilos que he perdut! Feia taaants anys que no pesava seixanta quilos! Despres de l'angkor tom vem anar a diferents temples dels quals sols vull esmentar-ne dos. El bayon temple, el que més em va agradar, esta una mica mes en ruines pero te un encant molt mes gran. No es tan magnificent pero es mes imponent. A mes a mes al no ser el mes famos de tots no cal que esperis a que la gen s'aparti per tirar la foto. A les fotos es distingira perque te unes torres amb unes cares humanes a cada punt cardinal. El darrer temple a esmentar es el ta phrom, el temple al que es va gravar la pelicula tomb raider (lara croft). Es un temple gairebe tot en ruines pero te una curiositat molt atraient i es que els arbres s'han colat entre les pedres i les arrels regalimen literalment pels murs. Molt aventurer tot plegat. En un temple vaig estar parlant amb un noi cambodja, li faltava el braç dret. Em va explicar que el va perdre amb una mina. Aquest es un dels problemes que arrossega el paîs de la guerra que no fa pas gaires anys va saccejar les seves vides. Tot el país esta plagat de mines, moltes persones perden extremitats i la vida amb aquesta estupidesa que son les mines. Les zones mes poblades ja no son perilloses, doncs han estat desminades, pero les zones rurals encara pateixen aquest problema. De fet, es impressionant veure com aquest país s'ha recuperat de la barbaritat que va viure. Cal pensar que va ser un genocidi, van arribar a patir coses tan greus i absurdes com que van matar a tota persona que dugues ulleres perquè era considerada una persona intelectual... No hi ha gent amb ulleres al país, no n'hem vist.... No se si es per manca de diners o per por... Pero torno a repetir que aquest país s'ha sobreposat a aquella barbarie i els somriures venen i van. El noi em va explicar que ell no era de siem reap, era de prop denla frontera amb tailandia. La seva mare esta enfadada amb ell perque ha marxat, pero ell diu que viure alla el posa trist perque veia a molta gent mutilada. Crec que ha estat dels pocs contactes autentics quenhe tingut amb algu originari del pais... Fins ara tots havien estat mes frugals. La veritat es que es molt bonic, pero a les dotze del matí jo ja no podia mes. La calor era insuportable, tenia son, ja portavem 7 hores visitant temples. Per aixo els dos darrers ja no vaig ni baixar del tuk tuk. De fet ni tan sols l'home del tuk tuk volia parar pero a la pris li feia ilusio veure tants temples com fos possible, aixi que la vem esperar des del tuktuk aparcat a l'ombra que assossegues l'arqueologa que porta a dins. Total, aixi s'amortitza l'entrada. Per sort sembla que ella també es va cansar i als darrers temples la visita la va fer molt curta. Vistos els famosos temples d'angkor, vem tornar cap a l'hotel. Tots tres vem anar directament a dinar a prop de l'hotel. Un curry d'anguila que no estava gens bo... I la tarda me la vaig passar a la bartola! A l'hotel primer una migdiada i despres a l'ordinador. A l'hotel i teniem un ordinador amb internet disponible. Aixo em va anar de perles perque al llevarme de la migdiada vaig veure al watzzap que el club de la piga comentava que ja s'havia obert el termini per poder fer la solicitud telematica d'adjudicacio de places mir. Vaig estar hooores davant el pc batallant primer amb els certificats electronics. Despres amb mi mateix per posar les places en ordre. Vaig demanar consell per whatzapp a l'albert, als meus pares, a l'anna vila i la pris me'l donava en persona. Finalment crec que ja tinc la llista feta! Ara sols queda esperar tres setmanes per saber que m'espera en un futur. Sere pediatra a barcelona? Sabadell? Manresa? Sere oncoleg a barcelona? Tres setmanes... Al vespre vem anar amb la pris a sopar al night market. Un altre cop pinya fregida amb pollastre! Que bona! Despres de sopar... Massatge! Per 4 usd (tres euros) una hora de massatge tailandes i una cervesa de regal! He descobert aquest tipus de massatge. M'esta agradant bastant. Es diferent del que estem acoatumats a occident. Tel fan vestit amb una roba ampla que ells mateixos et donen i a part dels amassaments hi ha estiraments, pressions i contorsions. Esta molt be, la veritat. La pris se'n va fer un altre, que sols durava vint minuts, aixi que vem quedar que m'esperaria a l'hotel. A l'arribar a l'hotel, a la terrassa, em vaig trobar al Jonah, que estava fent una cervesa amb mes gent. Em va dir que volia convidarme a una cervesa per agrairme que haguessim deixat que anes amb naltros aquests dos dies. Jo li vaig acceptar de gust. Vaig anar a avisar la pris, pero ja dormia i em va dir que preferia seguir fent-ho. Aixi que em vaig asseure amb en jonah (alemany), dean i jack (canada) i una noia i un noi de UK. Vem estar jugant a jocs de cartes senzills i despres parlant. Des de les onze de seguida es va fer la una. Llavors els canadencs van dir: va, anem de festa! I tot i que el meu primer pensament va ser: no, que va. El meu segon va ser: i perque no? Que acas t'has de llevar d'hora dema? La meva resposta va ser: som-hi! O mes aviat: lets go! Ja ens veus a tots agafant un parell de tuk tuks que ens van portar a un club local, no per guiris. Era una discoteca prou xula! A sobre ens vem agafar un reservat al que ens portaven beure i menjar (en comptes de patates i olives teniem mango amb chilly  i noodles... Si si... Noodles... Tem a cambodja senyors!). La musica al principi feia riure, super lenta i en cambodja, pero en mitja hora va començar el pumba pumba i fins les quatre no vem deixar de ballar. Era molt gracios perque els cambodjans es treuen a ballar els uns als altres encara que no es coneguin. Aixi que feia molta gracia quan un noi et venia a buscar perque anessis a ballar a la pista! A vegadss et feien rotllana i tot, quina vergonya! Vaig tornar a l'hotel a quarts de cinc!