14,15,16 i 17 Filipines

El vol des de hongkong a Clark, Filipines, es curtet, no arriba a dues hores. Aixo de filipines ha estat una anada d'olla monumental! Ho hem fet pel sol gust de fer-ho. A xina hi ha mil coses a visitar, pero nosaltres volem veure les banaue terraces a filipines! Ho haviem planejat a Catalunya pero sempre com en broma. Pensant "t'imagines que agafessim uns vols des de hong kong???" i quan vem ser a guilin... Ho vem fer! Ens vem comprar uns bitllets per 140 euros per anar a filipines!!! Total... Que aterrem i ens trobem a Filipines. Primer de tot: quina calor! Ja tornem a estar prop de lequador i es nota! Porto un costipat que no vegis de tant canviar de temperatura! Vem aterrar a clar i despres de treure una nova moneda mes, i ja en portem unes quantes..., vem agafar un bus que portava fins a baguio, un punt entremig del llatg viatge fins a banaue. Despres de sis hores de bus vem arribar a baguio. Crec que no tinc cap foto de baguio... I es que no vem fer res! Vem arribar de nit i el primer a fer va ser buscar l'hotel. A wikitravel ens recomanaven el village inn i vem acertar. Es un hostal molt cuco tot de fusta i els filipinos son taaaan amables!! Com que estavem cansats vem anar a dormir d'hora i vem llevar-nos tard! I quan ens vem llevar la intencio era dinar i anar a fer un volt fins l'hora del bus, dos de deu de la nit. Pero es va quedar en aixo, en intenció, perque en realitat ens vem quedar a la fonda toooooota la santa tarda! S'hi estava molt be, tenien wifi, vem jugar a cartes i vaig escriure el blog! Tambe vem fer petar la xerrada amb la pris. La veritat es que estem moooolt be aquests dies. Hi ha hagut moments de tot al llarg d'aquests tres mesos, inestic molt content que els darrers dies siguin aixi, perque aquesta sera la impressio que ens endurem! Cal pensar que hi ha hagut moments durs, plens de decisions, calor i gana.... Amb la panxa plena i aire condicionat el món es veu diferent i tornem a ser els eixerebrats cridaners de sempre! Aixi que de baguio no explicar gran cosa mes! Que els filipins son molt amables i qie tots parlen angles (visca!! Es tot moooolt mes facil!). Una altra cosa es que els encanten els karaokes. Esta tot plagat de locals i passes pel carrer sentint els esgarrips de la gent que ho dona tot al microfon! Amb tot va ser l'hora d'agafar el bus. Primer vem carregar de galetes a un badulake. Llavors un treballador de l'hotel ens va dir que si voliem ens duia gratis a l'estacio de busos! Ja sabeu que sempre tenim sort!!! L'home ens va dir que era l'amo de l'hotel inque si voliem quan tornessim a baguio despres de banaue podiem quedarnos gratis a l'hotel de nou i que ens ensenyaria el poble! Jo flipo amb la nostra sort... De debo! Es una pena pero que a baguio no hi haviem de tornar... Vem agafar el bus dels horrors a les 9:30... Als seients de darrere de tot, sobre les rodes, carretera sense asfaltar, sense aire condicionat, amb pudor a humanitat, seients plastificats que patinen i fan suar, cames que toquen al seient de davant, tota la nit sense dormir... Estones en les que penses que val mes saltar per la finestra i deixarho correr!! Suat i fastiguejat vaig baixar del bus a les 5:30 del mati. Aixo si, vem veure una sortida de sol entre les muntanyes de la cordillera filipina impressionant! Vem trobar allotjament rapid. Un lodge de fusta posat sobre pilars que per darrere donava al riu a una alçada considerable! Molt maco pero... Les vistes impressionants. Llavors se'ns van desfer els plans! La idea era dormir, llevarnos a dinar i visitar les terrasses de banaue aquella tarda i les de batad, una mica mes lluny el dia seguent al mati. Doncs resulta que hem anat a pillar l'unic dia de l'any en que no es poden visitar les terraces de batad per no se quin ritual! Aixi que haviem d'anar a batac aquell mateix dia o el dia seguent no podriem i no teniem mes dies. Aixi que sense haver dormit ni res (ni tan sols dutxa) ens vem enfilar al sostre d'un jeep. El jeep ens va dur per caminets durant una hora fins arribar al cap d'amunt d'una muntanya. Des d'alla es veien totes les terrasses de batoc. Una vista genial. Alla pero començava l'excursió! 5h de trekking! Primer baixar per les terrasses fins a baix. La baixada no cansa pero carrega molt els genolls. El pitjor de tot era que despres ho hauriem de pujar! A baix de tot hi ha una cascada on ens vem banyar. Que xulo tot! Es una foto que sembla feta espressament per fer postals tot lo de les terrasses. A mes a mes estaven plantant l'arros aixi que vem poder veure gent traginant. Vem dinar a mitja pujada... De pujada pensava que treia el fetge per la boca! Mare meva!!! Quins graons mes alts! I quin munt de graons! Que sigui tan dificil acxedir-hi, pero, fa que sigui molt menys turistic i el paissatge era per naltros sols! Que bonic, sols cal veure els videos, semblo tonto repetint "que macuuuu". Quan per fi vem arribar a dalt xops de suor va ser una joia estar sobre el jeep amb l'airet! A mes a mes hi havia dos locals que m'explicaven coses de filipines. Al video es veu el guia mastegant bitternuts. Aixo els deixa la boca vermella i segons ells aixi els agrada a les noies. Pero la noia em deia que aixo es el que es pensaven ells! Pero que en realitat no! Per la tarda no vem fer res mes que arrossegarnos per l'hotel intentant no anar a dormir abans de les sis de la tarda! Vem aconseguir-ho... Crec que vem anar a dormir a les vuit! El dia seguent ens vem llevar tard, a les deu. Vem esmorzar a l'hotel i vem sortir a buscar un tricicle, que es com es mouen per la carretera aqui. En vem trobar un que per quatre xavos ens va portar al mirador de banaue, per veure mes terrasses! Molt maques tambe! Despres ja vem dedicar el dia a fer res de nou. Vem dinar, vem jugar a escacs a l'hostal, i amb tot ja va ser hora d'agafar el bus! Anavem cap a manila. Bus dels horrors versio 2: no querias caldo... Toma tres banyeras!!! Vem sortir a les set de la tarda... Hem arribat a les onze del mati... 16h... Sols n'he dormit dues... Aixi com vol la gent que no m'aprimi??? Hem anat fins a manila i alla hem agafat un altre bus fins a subic. Per fi, a les dotze, hem trobat un hotel. Tornem a ser a la platjaaaa!! Ara ja feia dies que no en teniem! volem posarnos una mica morenos que ja hem perdut tot lo de tailandia i indonesia! Estem en un hotel xulo a primera linia. I avuinhem fet... Dormir... Platja... Gelats... I res mes! La platja no mata (en comparacio a les gili... En comparacio a bcn es el cel) pero n'hi ha prou. A sobre ara al vespre ens hem permes un luxe. Estavem veien el capvespre a la platja quan se'ns han acostat uns pescadors amb cubells! Gambes en un i crancs a l'altre... No hem pogut resistir! Hem comprat un cranc gegant per cadascu! Anava a 6 euros el kg... M'ha semblat barat tot i que no se... Hem anat corrents a l'hotel a que ens el fessin! Ens l'han fet al vapor amb salsa de mantega i all! Ens l'hem menjat a la vora de la platja, solets, sense ningu mes a la vista, i no n'hem deixat res!!! Inde postre un pedazon gelat de xocolata que regalimava per tot arreu! Aixo es vida... Ara ja a dormir...

12,13 Hong kong!

El ferry entre macau i hong kong triga sols una hora i surt cada deu minuts. En un tres i no res ja teniem un altre segell al passaport!
Ens vem plantar a hk a l'hora de dinar sense couchsurfer, aixi que vem haver de buscar hostal. Aixo es el pitjor de hongkong, que l'allotjament es cariiissim!!! Vem anar directes amb el metro (previ comprar l'octopus) cap a chunking mansions. Un desastre nacional. Es un edifici de 15 plantes que cau a trossos enmig de la moderna hongkong. Esta tot ple de pakistanis i indis. I tot l'edifici son guesthouses cutres cutres cutres. A l'entrar em va venir al cap tot lo dolent de la india! Les aglomeracions, la suor, la mala olor, les escopinades al terra, 20persones mirant i una treballant...
Vem acabar trobant una habitacio que sols tenia una cucaracha (imagineu les altres...) i ens la vem quedar... Pero vem decidir que el millor era que el dia seguent dormissim a l'aeroport, que segur que estava mes net!
Vem dinar i per la tarda vem anar a l'estacio de trens a comprar el bitllet per anar a pekin despres de filipines.
El vem haver de comprar per un dia abans del previst perque no hi havia tren el 21.
Despres vem anar passejant per la costa veient l'skyline de hongkong island a l'altra banda. Sembla new york!  a les vuit en punt va començar l'espectacle de llum mes gran del mon. Molts edificis de la coutat tenen focus i lasers i s'iluminen i canvie de color amb la musica. N'esperavem molt, pero ens va decebrer bastant... La musica no era gaire bona.
Despres ja vem anar a sopar a un mercat i a dormir al cuchitril!!
El dia seguent el vem dedicar a turistiquejar. Primer vem anar cap al big budha. Una estatua gegant que queda fora la zona urbanitzada. Hong kong es un país famos per les ciutats gegants i modernes. Pero tambe hi ha muntanyes i boscos! Els vem veure de trajecte al budha. Alla hi ha un complexe que inclou aquesta megaestatua, un poblet que sembla port aventura, un temple i tot de passejos pels boscos del qual vem fer el "cami de la pau".
Vem estar molta estona per visitar-ho tot. Llavors vem baixar a la ciutat de nou i vem anar a un edifici on hi ha desenes de botigues de tecnologia per mirar si sortia mes barat comprar un portatil aqui que alla. I despres vem anar a passejar pel centre de la ciutat entre els gratacels! Finalment vem agafar l'star ferry ja de nit, una baixell des del que veus les dues illes de hong kong amb tots els megaedificis iluminats.
Quan vem ser a l'altre costat, com que teniem wifi, ens hi vem estar llarga estona. Llavors el kevin ens va dir que si voliem podia venir a hk, que ells no necessiten visa i es sols a una hora. Que podem anar de festa amb amics seus, que ell ho fa cada setmana el dia de festa pero aquesta setmana no hi havia anat. Li vem dir que si, es clar, no teniem res mes a fer. De fet hk m'ha decebut molt. No hi ha gran cosa a fer! Ja hem fet tot l'important! La resta son coses de pagar com aquaris o parcs d'atraccions. Aixi que sort que vem estar mes a macau, pk cinc dies a hk ens haguessim menjat els moquets!!!!
Vem anar a sopar al mcdonalds i abans no acabessim ja havia arribat el kevin! Va sopar ell i ens va dur al bar d'un amic seu. Vem prendre quelcom i vem estar parlant amb tres amics mes. N'hi havia un de molt gracios perque era chino de faccions pero havia crescut a xile. I es feia mooolt estrany sentirlo parlar sudamerica!
Quan aquests amics van saber que anavem a dormir a l'aeroport van insistir en que anessim a casa d'un a dormir. Una altra nit de gorra! Quan vem arribar... Pis de luxe en una comunitat privada valorrat en tres milions d'eurus!... Es que sortim d'una per anar a parar a l'altra!!
Vem dormir poc perque ja eren les tres i a les sis i mitja ens haviem de llevar. I quan ens vem llevar ens van portar en cotxe fins a una estacionde busos per anar a l'aeroport. Quin cotxe? Un lexus...
I ja vem ser a l'aeroport a punt de marxar!!!!!!

8,9,10,11 i 12 MACAU 2

l cap d'un parell d'hores vem anar un altre cop cap al russian bar on ens vem trobar de nou amb els espanyols del dia anterior. Vem estar ballant fins ben tard! Una altra vegada vem tornar rendits a casa! Ven anar a dormir per segon dia a les sis del matí!! I altra vegada no va existir el matí i ens vem llevar a la tarda ja. Normalment em semblaria una perdua de temps, però aquí a macau em va sembla que era el que haviem de fer, aquest es el vertader macau! Quan ens vem llevar vaig tornar a mirar el couchsurf... No teniem ningu per estar... I altra vegada el kevin va dir que una nit mes no era cap problema, que ell tenia festa i no tenia plans! I altre cop vem acceptar. Em feia rabia restar dies a hongkong pero ens ho estavem passant tan be a macau que no semblaven dies malgastats! Vem anar a macau illa de nou. Vem anar a menjar en un restaurant molt bo. Va demanar ell i va acertar en gairebe tot! Vem menjar uns soupy dumplings deliciosos! Tofu estofat, arros... Nyam nyam! La unica cosa que no em va agradar a ser l'ou fermentat. Quin fastic! Pero estic content d'haver-lo provat! Es un ou que enterren uns dies... Quan l'obres sembla ou dur pero es tot verd! I fa gust com ou amb roquefort... Pero molt fort... A la pris li va agradar! Havent dinat vem anar cap a una esglesia que hi ha en un turo d'es don vem tenir unes molt bones vistes de l'sky line. Despres vem baixar passejant per la vora del llac fins arribar al temple xines mes important de l'illa... Res de l'altre mon... Aqui hi ha mes cristians que budistes. I despres vem anar caminant fins la torre de macau! Una torre de 338m semblant a la CN tower de toronto o a la de seattle! Pujar a dalt era massa car, no anavem a pujar, pero abans que ho poguessim veure ell ja havia comprat les tres entrades! Ens va convidar!! No hi ha res com tenir peles! Aixi que feliços com perdissos vem pujar per l'asscensor de vidre! La pris arrapapada al darrere perque tenia por!! I des de dalt... Uaa quines vistes! Vem pujar just a la posta i vem poderho veure de dia i de nit! Des dalla es veia com les illes estan creixent! Ja li vaig dir jo: aviat us ajuntareu amb australia! Ara mateix hi ha tan sol real com guanyat al mar! I no paren!!! Alla a la torre,  a mes a mes, hi ha una altra activitat, el bungie jumping. Es com el puenting pero des de la torre. Vem veure dos salts i se m'encongia el cor de veure-ho! Mare meva! Trecents metres de salt!!!!! I tot amb musica maquina per posarte mes nervios! El kevin va dir que si saltavem ens ho pagava. Pero quan vaig saber que eren 259€ vaig pensar que millor no abusar! Despres vem continuar alli bona estona passejant pel terra de vidre, que era mt divertit! Veies els minicotxes alli abaix petiiiiiits. Quan vem baixar vem tornar cap a la plaça major. En kevin ens va portar a un restaurant portugues molt bo (massa i tot... Vaig haver de pagar amb la targeta de credit per que no descompenses els nostres pressupostos! El cheff era el millor de macau, el de l'embaixada de portugal. Quan portugal va cedir els terrenys a xina va obrir aquest restaurant. Vem menjar un anec estofat en una salsa fosca molt bo i un arros tambe molt bo i una cosa tipica, una amanida d'orella de porc. Tot molt bo. Quan vem haver acabat en kevin ens va dir: sabeu que era la salsa de l'anec? El molt puta s'ho havia callat! Era la sang de l'anec! Ben bo tu! De postre ens va portar a una postreria tipica xina on vem provar unes sopes d'ametlla i altres coses que no se ben bones! Llavors ja vem tornar cap a casa. Vem estar des de les nou fins la una de relax, fent servir el pc, xerrant, febt la bugada... I llavors a dormir... NOOOO i llavors al carrer de nou! Haviem quedat amb tota la colla de nou! En principi voliem anar de festa a cubic, el cmub mes gran de macau, pero ens vem allargar tant al mcdonalds amb el que havia de ser un mcflurry ràpid que al final no vem sortir. Per alla les cinc vem anar a dormir. El dia seguent ens vem tornar a llevar tard i vem tornar a macau illa per dinar en un xino bonissim tambe! Que bo! Vem tornar a demanar soupy dumplings! Nyam! Aqui es menja diferent. La gent no agafa un plat per ells, cadascu tria un plat i despres es posa tot al mig i es comparteix. Aixo et permet provar moltes coses! Despres de dinar vem anar al que va ser el primer far d'asia. Per pujar vem fer-ho en un teleferic. A dalt tornavem a tenir vistes espectaculars de tot! Despres vem anar a coloane. Es la illa menys poblada pero la mes gran. Alli no hi ha gratacels i casinos com a la resta, alli hi ha casetes i boscos. Molt bonic. Ens va portar a la primera pastisseria de macau, d'on son originaris els pastissets d'ou, el mes tipic de macau. En vem comprar sis i ens els vem menjar tots tres a un banc mirant la posta de sol des de la costa! Despres vem tornar a casa seva i aquest cop si, no hi va haver festa, el noi treballava el dia seguent. Tot i aixo si que vem anar a sopar amb tota la colla d'artistes del casino. I vem acabar a la una. Un récord tenint en consideració els dies anteriors! El darrer mati a macau ens vem llevar tard, com no, i vem anar directes a la terminal de ferryes cap a hk. Alla ens vem acomiadar den kevin, el millor couchsurfer de la historia! Hem tingut taaanta sort amb aixo del couchsurfing que encara ara flipem!

8,9,10,11 i 12 MACAU

El tren ens va deixar a guangzhou, una ciutat molt a prop de la frontera amb Macau. Un bus ens va dur fins a la frontera. Alla vem travessar i a l'altra banda, ja amb un segell mes al passaport, vem buscar un shuttle bus gratuït cap al casino "city of dreams" la ciutat dels somnis. Poc ens esperavem el munt d'hores que passariem en aquell casino. A Macau vem buscar un hoste de Couchsurfing per dues nits. Sols voliem estar un dia mi mig alli, arribar el 08, passar el nou i el deu al dematí pirar a hong kong. Ja em feia rabia haver-li de restar una nit a hk! Pero si marxavem d'hora al demati el dia seria sencer per hk. El nou que havia acceptat la nostra peticio de couch surfing es deia Kevin Chen. Les instruccions per trobar-nos eren que anessim al casino city of dreams i demanar per ell a les taquilles de l'espectacle del casino. Aixi ho vem fer. Jo primer, pero em vaig anar a canviar a un lavavo! El casino es un dels mes nous a macau i em feia vergonya anar amb les pintes del tren! Al bus que ens portava al casino ja vem veure anunciat l'espectacle "house of the dancing water". Vem preguntar per ell a les taquilles i en cinc minuts ens va venir a rebrer. Estava treballant aixi que ens va dir de deixar les motxilles alli i que tornessim a les det i mitja per veure l'espectacle. Naltros haviem estat mirant el preu de l'espectacle, valia 150$!! Pero abans que diguessim res ja ens va dir que estavem convidats! Quina ilusio que em va fer! Als cartells ho anunciava: guanyador del premi al millor espectacle del mon del 2012!! Mentrestant vem anar a donar una volta. Estavem a cotai Com explicar-ho... Macau es un país amb tres parts. Macau, que es terra ferma i te frontera amb xina, Taipa i coloane, que eren dues illes. Dic eren perque fa uns anys van unir les dues illes i ara es una de sola. El nou terreny guanyat al mar es diu cotai, i es on han construit tots els nous casinos. Aixi que vem anar a veure el casino galaxi, colossal, i la villa de taipa. Els centres historics d'aquest país són molt macos. Fins el 199ipico macau encara era part de portugal. Els centres son europeus amb casetes baixes i catedrals. Al bell mig del poble vem dinar. Una "pork chop bun" que es molt tipica d'aquí. I de postre vem menjar de gratis. A macau es famosa la reposteria i galetes. Hi ha dos carrers amb infinitat de botigues i toooootes tenen un munt de coses per probar. Fins i tot et donen aigua per si t'entra set! Em sembla que vem entrar a 7o8 botigues! Amb tot, ja va ser hora de tornar al city of dreams. En kevin ens va donar uns passes d'aquells que et penjes al coll que et fan sentir tant important i ens va fer entrar saltant-nos totes les cues! Ens va portar fins l'escenari i ens va asseure en uns seients dels millors de tots. L'espectacle va començar. Mareta meva del sant roser! El mai vist! L'espectacle es fa en una piscina rodona que es varies vegades mes gran que una piscina olimpica. Hi ha 100 actors/acrobates, hi ha 40 bucejadors sota l'aigua, 2000 espectadors a cada sessio! I sempre al 100% d'ocupació tot i els vertiginosos preus! Una passada! De la piscina en sortien pagodes, baixells... Tot de sota l'aigua! I de cop: els actors caminen sobre l'aigua? No, s'ha elevat un terra!! Salts mortals, ballet classic, fonts, salts de trampoli, motos fent acobacies, de toooot!!!! El millor espectacle que he vist mai! Vaig quedar bocavadat! Quan es va acabar em pensava que em moria! Jo en volia molt meeees!! Despres de l'espectacle en kevin ens va informar que aquella nit tenia una festa privada a un club i que si hi voliem anar estaven convidats. Tot i estar cansadissims li vem dir que si. Primer pero ens va fer un tour pel backstage molt molt interessant! Vem poder veure els secrets de tot. Tu no entens com de laigua en surt una lagoda i despres una persona i depres senfonzen i desapareixen i despres surt un vaixell gegant... Tot son maquines que controlen submarinistes!  i tambe la part de dalt, d'on salta gent des del nove pis, don cau aigua, don baixa gent amb cables. Tambe vem veure els vestuaris. Per exemlple hi ha unes mascares en forma de calavera tot de cristalls d'swarowsky... Cada mascara val una fortuna! I ens les vem emprovar :p Despres vem marxar al seu apartament alli a la vora, en un 17è pis. Em va haver de deixar roba perque no tenia caps pantalons adequats ni sabates. La pobra pris va passar vergonya amb la seva roba de viatge perque de noia no tenia res, es clar. Dutxats i vestits vem anar cap al casino galaxy, un dels mes macos del mon. Vem entrar al club privat del casino, el Asian Rouge. Per entrar havies de passar per tot de passadissos foscos amb noies que t'indicaven cap on anar i et donaven la benvinguda. Despres vem saber que per entrar al club has de ser membre i que per ser membre has de pagar 3700euros a l'any! Pero naltres erem convidats! El club, pijo a matar, xulissim. Tenia tota l'estona espectacles en viu. De fet la festa era per presentar en primicia el nou espectacle del casino. He hagut d'anar a Macau per veure per primera vegada ballar flamenco! I degut a l'estil de ball el club era ple d'espanyols! La pris es va enamorar den saulo, de canaries! Es broma, sols babejava. Despres del flamenco van venir espectacles de cabaret, polldance, i musica en directe. Va ser una nit xula, molt xula! Quan vem arribar a casa vem adormir-nos de seguida, estavem arrebentats! El dia seguent vem llevar-nos a les tantes! I vem marxar al carrer. En kevin anava a trevallar, i naltros teniem tot el dia (de fet... Ja nomes tarda) per voltar. Ens va dir que si voliem tornar a veure l'espectacle, estavem convidats de nou, que li diguessim una estona abans per sms. Vem anar amb la pris a voltar per Macau, el territori mes gran del país. Una cosa molt bona de macau es que et desplaces gratuïtament! Tots els casinos tenen busos gratis per anar on sigui. Ho fan perque mes gent vagi al seu. Com mes busos mes gent. Aixi que no has de pagar res! Es mes, fins i tot et regalen un paquet de kleenex, un clauer, descomptes, aigua... Macau es aixi, els sobren els diners i no saben que fer-ne. Macau es mt maco. Te una plaça major que et fa sentir ben be a europa. Tambe te botigues de postres on menjes de franc, i diferents coses a veure. Des de les ruïnes de la catedral de sant pau fins a la fortificació. Despres de veure tot el casc antig vem anar a veure els casinos de la illa de macau. Alli hinha els mes antics i altres de nous. El mes famos es el casino lisboa. Es un casino vell i amb carcoma pero encant. Tot l'exterior son neons! Just davant hi ha el altissim grab lisboa. Molt xines tot ell, doncs es tot daurat inrecarregat. Una cosa curiosa es que cada casino te una olor diferent. La trien i retrien i ho notes molt. La millor la de city of dreams. Despres vem anar al wynn i al mgm. Al darrer vem flipar perque a recepció hi havia un panell darrere el mostrador replet de medusses fluorescents. Era tan bonic que no semblaven de veritat, totes fent colorines de fosforescencia. Alla mateix al casino tenen unes fons que fan espectacle xada 15 min i un altre espectacle on el terra s'obre i surt un drac! Mes tard vem anar a veure el venice casino. Tant veure casinos i espectacles ja va ser hora i vem decidir anar a veure l'espactacle de nou. La segona vegada es millor que la primera!! Percebs molts mes detalls! El el primer cop et perds en les coses emocionants i espectaculars, no veus que mentre algu salta des de dalt a darrere hi ha 40 persones ballant. I aixo ho veus el segon cop! I a mes a mes entens la historia, que el primer cop ni saps que hi ha historia! Despres de l'espectacle vem anar a sopar al mateix casino. Vem anar al Hard Rock! Que bona l'amanida despres de tres mesos!!!! Valia el pressupost de tot jn dia, pero com que no ens haviem gastat gairebe res ens ho podiem permetre! Al sopar tambe hi havia una amiga del kevin i en saulo. I despres de sopar... Festa de nou! La pris no volia venir, pero la vem convèncer! Primer vem passar pel seu pis a arreglar-nos. Alla vaig mirar el couchsurfer de hongkong, per veure on haviem d'anar, doncs marxavem ja el dia seguent. Quin planxasso! La noia que ens havia acceptat s'havia desdit! A ultima hora! Que porca! I a hongkong es cariiiiisim estar-s'hi! Quan en kevin ho va saber no va trigar ni hn minut a dirnos que si ens quedavem jna nit mes no passava res i que a sobre ell tenia festa el dia seguent i ens podia fer de guia. Vem parlar-ho amb la pris i la veritat es que encara ens faltaven per veure coses... Aixi que vem acceptar! Vem anar llavors de festa. Primer vem anar caminant al russian bar, pero alla no hi havia ningu. Sols hi havia un amic del kevin. Aquest amic ens va dur amb el seu BMW a un altre bar. Despres sabriem que aquest amic seu es Mr. Macau! Vem estar alli tots quatre jugant a un joc de daus al que ja haviem vist que molts xinos juguen.

02 Abril: de Vietnam a Xina

Sense esmorzar avui ens hem ficat al bus a les set del mati. Ha estat un paissatge molt bonic. Pero llarg el viatge. Al migdia hem creuat la frontera amb xina. Quina ilusió, un país nou! Pero deu n'hi do de les cues...
Ara ja som a Nanning, esperant un altre bus per anar a Guilin, que es on volem anar. De moment sols sabem que xina esta mes desenvolupada que els darrers països, i que hi ha mooolts xinos! Moure's per l'estació es com moure's per la plaça major per carnaval. Sols que portes dues motxilles a sobre i que no saps on vas!
Una altra cosa a observar es que no hi ha ningu que parli angles... No hi ha cartells en angles... Costa horrors moure's!!! La mimica es limitada. Serveix per demanar preus (ells t'ensenyen els bitllets que val el que sigui), pero intenteu demanar: pedoni senyor, seria tan amable de dirme si sap de quina estació de busos (de les quatre que hi ha a la ciutat) surt el bus cap a Guilin? Ni tan sols els pots escriure el nom, doncs tu en saps el nom en lletres angleses pero ells el saben en els seus simbols! Un follon que no vegis!
El mateix amb el caixer automatic! Intenteu treure diners quan sols apareixen gargots a la pantalla... Jajaja
Finalment ens hem poguy moure perque hem trobat una professora d'angles que sabia 4 paraules i ha estat tan amable d'ajudar-nos! Jajaja. Espero que a les zones mes turistiques sigui tot mes facil!
...
Vem arribar a guilin a les 2 del mati... Una hora fantastica! Entenguis amb ironia...
Quin ensurt a l'estació de busos! Mentre tothom intentava treure la maleta del bus, jo enmig de la gent, vaig veure com una ma que venia de darrere agafava la cremallera de la meva rinyonera i la començava a obrir. Em vaig girar de cop i vaig empentar ben fort al pallús que m'estava intentant robar! Debia fer molta cara d'enfadat jo perque va marxar corrents! Pero em va quedar molt mal gust de boca! Quina barra!!
Ja mes tranquil vem anar a buscar un taxi ja que no sabiem ni a quina part de la ciutat estavem. A sobre a la guia sols hi havia dos hotels indicats. Cal dir que la lonely planet ens esta fallant molt en aquest viatge. Primer pensavem que era que duiem sudestasiatic senser i estava massa resumit. Pero ara portem la de xina i passa igual, esta incompleta. A mes a mes emet judicis massa atrevits pel meu gust.
El taxi ens va deixar a davant el backstreet hostel. Però oh sorpresa, estava ple! L'home ems va dor que hi havia dos hotels mes, però al anar a veurels insaber els preus... Eren carissims! 68 euros una nit!
Vem donar una volta per veure si en trobavem mes, pero cansats de vaguejar a les tres del vespre per carrers lugubres vem decidir tornar al backstreet. Li vem dir a l'home que li pagavem un llit si ens deixava dormir als sofas de la recepcio. Li va costar molt pero hi va accedir! Aixi que a terra i falta gent! La murga es que al mati la gent s'ha anat llevant i ens han despertat. Be, a mi, que m'he llevat a les 7:30, perque la pris a les 10 encara dormia!

Continuacio de halong

El kayaking no ens va aportar gran cosa doncs sols veies el mateix que des del caixell. Pero vem divertir-nos amb el fet en si d'anar remant.
Ens va semblar molt estrany que sols vem fer el kayaking sis persones. Estava inclos en el preu... Pero quan vem tornar al vaixell vem saber que havia passat. El noi que portava els kayaks, que no era del jostre vaixell sinó d'una paradeta flotant, es va esbarallar amb un dels turistes del vaixell fins al punt de treure-li un ganivet. Llavors ja ningu va voler fer kayaking, pero tot aixo va passar mentre erem a l'aigua i no ens en vem pas adonar. I quan vem sortir si que vem notar el noi sec pero res mes.
Ara per ara penso que part de la culpa la tenia el turista perque el dia seguent es va posar a cridar a un cambrer del vaixell i el va empentar. Deu ser un d'aquests bretols que alla on va la lia.

Despres del kayaking vem estar una estona mes navegant. Aquestes estones les passavem a coberta parlant amb els nous coneguts. Xerrant i rient. Quan ja va ser fosc ens van servir el sopar. Sempre ha estat igual. Erem sis per taula (per nosaltres rodo perque el grupet erem sis) i ens portaven plats al centre que haviem de compartir. El seprepresent arros, verdures saltejades, peix... I havent sopat va ser l'hora del karaoke!
La meitat de la gent va marxar a coberta (els que ens queien malament) i els altres ens vem quedar a baix al restaurant a cantar i riure. Quan ja haviem passat per tina turner, queen, spice girls, aqua i britney spears vem decidir que ja era suficient. Llavors la pris va anar a dormir i jo vaig pujar a coberta amb la resta. Vaig estar xerrant molt amb una americana d'uns 50a que m'explicava tots els entrellats de la politica del seu país. Molt interessant! Fins que va ser l'hora d'anar a dormir. S'havia acabat el primer dia del tour, i Déu n'hi do del que haviem vist ja.

El dia 31, segon dia de tour per halong, ens vem llevar a diferents hores. Ens van dir que la sortida de sol era a les cinc trenta. La pris es fan d'aquestes coses i alla la tenim! Soleta a les cinc trenta veient com surt el sol. Soleta perque els demes ens vem quedar dormint! De fet jo vaig treure el cap a vere que es veia... Tot nuvol... Al llit de nou! Pero a les set ja era hora d'esmorzar.
Aqui es on hi va haver l'esbaralla que comentava abans amb el cambrer. Aquell pallús es va queixar que hi havia poc menjar (que era veritat), i el cambrer li va dir que era el que li havien donat. Llavors l'altre ja es va posar a cridar i a insultar-lo fins que finalment el va empentar. Per sort aquest en comptes de treure un ganivet es va retirar.
Despres d'esmorzar i fer maletes el vaixell ja va arribar a Cat Ba, la unica illa habitada de totes les de ha long. Va ser diferent de l'esperat. Jo esperava una illa amb quatre xavoles i prou, i en comptes d'això hi havia una ciutat ben gran plena d'hotels. Pero no em va desagradar.
El primer que vem fer va ser un trekking per un parc nacional de la illa. Era una pujada bastant forta en la que havies d'anar-te agafant a terra o als arbres per poder pujar. Pero un cop a dalt entenies perque, haviem pujat una d'aquestes roques que surten disparades cap amunt plenes de vegetació. La vista mooolt xula, tot selva!
Suats i plens de fang ens van portar fins l'hotel, res de l'altre mon pero correcte. Vem trobarnos al hall despres de dutxar-nos amb els nostres companys de viatge i vem anar a explorar la capital de cat ba. Es una ciutat que dona tota a un passeig maritim replet d'hotels. Podria semblar lloret! Sols que al davant hi tens els illots de halong! Vem fer el passeig i vem anar a parar, al passar entre dues roques, a una platja plena de locals. Cal recordar que aquí ja no hi fa calor. Moltes estones necessites un jersey. Aixi que no ens vem banyar ni res. Sols vem estar alli asseguts a la sorra anar xerrant fins que va ser hora de tornar a l'hotel. Soparet i gran conversa de sobretaula! Els sudafricans em van estar explicant tota la situacio al seu país, que es super interessant. Vem estar molta estona xerrant! Despres al carrer de nou, doncs haviem vist que estaven muntant un festival i voliem anar a veurel.
Va ser curios veure com un rere l'altre un munt de militars i altres oficials pujaven a un atri i deixaven anar el seu discurs amb to serios. Jo, que llogicament no entenia ni papa, m'entretenia inventant-me mentalment discursos absurds per aquells homes tan morruts. Despres ja van començar els balls i les cançons, molt mes entretingut! Pero cursi cursi! M'ho mirava tot menjant unes crispetes que havia comprat a un venedor ambulant. Amb tot es van fer les nou. Si si... Les nou... Aqui estem esmorzant a les set, dinants a les onze-dotze i sopant a les 6-7. Tothom va anar a dormir, pero la Maria, la venezolana, no volia amar a dormir i la Pris tampox aixi que van estar a l'habitació xerrant molta estona també. Que be que per un cop la pris hagi pogut trobar un hispanohablante! Se la veia molt contenta podent coneixer algu! Finalment es van cansar de cacarejar i vem anar tots a dormir.

El dia 1, darrer dia de viatge, no va ser gran cosa. Ens van posar al vaixell i ens van portar fins a terra ferma. Vem dinar en un restaurant cutre i vem anar fins a hanoi. Alli ens vem acomiadar ja al baixar del bus dels de sudafrica, doncs ells marxaven cap a Hue aquell mateix dia. La maria, l'stefan i naltros vem anar a donar un volt i sopar junts despres de deixar les motxilles al nostre hotel. Com es de norma a Hanoi vem menjar asseguts en uns tamborets a una vorera a ran de carrer un bol de sopa de noodles.
Sempre sap greu acomiadar-se de la gent, pero era tard i ells havien d'anar fins a la seva universitat (estan fent una estada de dos mesos aqui).
En principi haviem d'estar un dia més a hanoi, per visitar el mausoleu de ho chi minh i altres coses, pero al llegir-ho a la guia vem saber que justament els dilluns esta tancat! Sabent doncs que no ens quedariem dos dies vem decidir a lo kamikaze que el dia seguent a les set del matí marxavem cap a xina! La cara del recepcionista de l'hotel va ser bonissima! Hola, son les deu de la nit, tens bitllets per dema al mati per anar a xina? Pero aqui pagant sant pere canta i en 30min ja els teniem a les mans... Una mica cars...
Pero encara ens quedaven coses a fer. Vaig estar intentant canviar una plaça de la meva llista mir amb ma mare alhora que arreglava el blog. Al final no vaig poder arreglar la plaça i a sobre vaig publicar un post que havia de ser privat per mi! Quina patinada!!!
Vaig estar watzapejant amb l'albert, que sembla que esta mes optimista. Jo estic en stand by, no vull ni pensar-hi. Tanmateix, des d'aquí no hi ha gran cosa a fer...
Finalment vaig anar a dormir massa tard, a les dotze, quan el despertador estava lrogramat per les sis llargues...
Portem masses dies matinaaaaaant!!!!!!

03 i 04 Abril: Guilin (esther i pepe... No llegiu ni mireu el video!)

Aquesta nit haviem dormit a la recepció de l'hotel perquè no hi havia lloc a les habitacions. Havia dormit bastant bé doncs aquest hostal, com xina en general, esta molt bé i aquí a la recepció ho tenen dos taules chill out amb un tatami acolxat i coixins. Aixinque vaig dormir be. A les set jo ja em vaig despertar per la gent pero la lris va aguantar fins les deu. Mentrestant vaig posarme una peli a la tele que tenia a la meva zona chill out. Vaig triar eclipse. No l'havia vista aixi que jo encantat! Despres, com que fins les dotze no ens van donar habitació, vem estar a l'ordinador de l'hostal mirant bitllets d'avió. Va ser una mala idea perque en un rampell kamikazee vem comprar bitllets d'anada i tornada a Filipines! No vem poder-nos resistir al fet de tenir aquest país a sols 140 euros de distancia. A mes a mes darrerament hem estat estalviant uns dies, restantlos a llocs on pensavem que estariem mes temps pero finalment no. Aixi que del 14 al 19 estarem a filipines! Volem anar a veure les banuae rice terraces!! Que way!!!!! Pero ara per ara estem a Guilin aixi que a explicar Guilin. Primer de tot dir que es pronuncia Güilin! Jaja Que si no pronuncies la u no saben que els estas dient, de debo! Quan ens van donar la habitació a les dotze ens vem dutxar. La habitació, per primer cop a la meva vida (sense contar colonies i campaments) era un dormitori compartit. Pero esta molt be perque els llits son gegants i cada llit te unes cortines, aixi no et sents observat! A mes a mes aquests albergs tenen vidilla. A la recepcio sempre hi ha gent jugant, mirant pelis, xerrant... Quan vem estar dutxats ja era hora de dinar. Vem sortir de l'hostal pel carrer peatonal que té davant i en cinc minuts ja ens tenies asseguts al kentuky fried chiken! La veritat es que no teniem ganes de buscar gaire i tot i que es car, ens vem permetre menjar alli! Vem agafar un dels cubells grossos! Que bo que esta el pollastre fregidet! Quin empatx! Despres de dinar vem anar caminant pel carrer principal fins a lestació de trens. Voliem comprar el bitllet de tren per anar a hong kong d'aqui quatre dies. Tota aquesta zona de guilin son edificis alts i carrers amples. Tot molt net. L'estació era menys caotica de l'esperat. Hi havia molta gent, perque hi ha molts xinos a xina! Pero vem poder arribar a la taquilla amb facilitat. Pero va ser un lio comprar els bitllets! La noia ens va dir com va poder que a hongkong no hi ha trens directes, que tots paren abans de la frontera. Aixi que haviem de triar si anar a Schenzen o a Guangzhou. Quin lio! A sobre no hi havia bitllets sleeper pel dia... Total, vem estar mes d'una hora a comprar els bitllets i no es una exageració! Finalment marxem el dia 7 a les 21:30 en tren fins a Guangzhou, on arribarem a les 10 del mati per agafar un bus fins a Macao! Que hem decidit que visitarem primer i despres Hong Kong. Despres de l'estacio vem tornar a l'hotel passejant. Vem passar pel costat d'un llac molt xulo on hi ha dos torres d'estil xines que estaven iluminades molt maques. Ja eren les set, i aqui ja es hora de dinar. Per aixo vem buscar un restaurant. Vora el riu hi ha un munt de restaurants pels turistes xinesos mateix, que son molts. En aquests restaurants hi havia tot de cubells amb peixos i gabies amb rates, serps, tortugues... Tot son coses tradicionals que mengen aqui. Vem decidir menjar alli, que ja teniem gana! A la carta hi vaig veure una cosa que ja havia pensat algun dia que volia probar. Gos. Era car, 45 cny (uns 5 euros), pero el volia probar! Aixi que em vaig demanar gos estofat. Vaig estar una mica nervios mentre esperava, hi ha barreres culturals que han de ser trencades abans de posar-se a menjar gos! Pero en un exercici de racionalització em vaig desfer dels prejudicis i idees occidentals previes i... Cap a dins! La carn, carn es. I com a tal no pot ser molt dolenta. I no ho era. Pero ho califocaria per mi com una de les que no m'agrada gaire. Te la mateixa textura que la llengua de porc pero el greix i pell son identics al del cabrit, que mai m'ha acabat de fer el pes. A mes a mes... Vaig poder comprobar que no era el primer cop que menjava aquesta carn. El dia anterior la pris i jo vem sospitar d'una sopa. La carta del restaurant de l'estacio de busos estava tota en xines i ningu parlava angles. Amb tots els plats et venia un vol de caldo amb carn al fons. Mentre menjava intentava esbrinar què era. Era una carn marro i fosca amb una pell elastica gruixuda. Quan ens vem adonar que molt segurament era gos (es el plat mes famos i tipic de nanning, el serveixen a tots els restaurants segons la lonely pla et) la pris va parar de menjar. Jo però em vaig acabar la meva i la seva! La unica cosa que ens va fer dubtar va ser que els ossos eren molt petits. Pero al demanar gos al restaurant els ossos eren igual de petits. Deuen ser cadells el que mengen... Quan la pris ho va veure es va posar tota seria. Va dir: jo no vaig menjar sopa! I jo li vaig dir que si. Llavors va dir: sabia a pollo. I llavors li vaig dir que llavors, si recordava el gust es que l'havia probada... Pobra priiis! Ella no volia provar gos de cap manera! Pero sense voler ho ha fet! Be... No es va menjar la carn aixi que sols podem dir que ha provat la sopa de gos! Tornant de sopar vem parar a una botiga de chinos! Sisi, un tot a 100 a xina! Sols que aqui es tot a 20ctms! Quina graciaa!!! Tenien coses prou xules! Despres ja vem venir a l'alberg per descansar. Vem mirar mitja peli de brokeback mountain i a dormir! Aquest matí ens hem llevat tard! A les deu! Ja nonquedava ningu a l'habitacio! Beneïts taps! No m'ha despertat ningu! Ens hem dutxat, hem esmorzat uns pastissets que vem comprar ahir venint a l'hotel i hem sortit al carrer a visitar la ciutat. Que maco que es guilin! No m'esperava gens aixo! I crec que aquesta es la frase del viatge. No paro de trencar amb idees preconcebudes! Jo pensava que Xina eren tres ciutats modernes, pobles pobres preciosos perduts per muntanyes i ciutats gegants grises de blocs i fabriques. Pos no! Guilin per exemple es una ciutat preciosa! Te un riu que la travessa i es tot un parc momt ben cuidat a banda i banda! Tot jardins i ponts preciosos! M'ha sorpres moltissim! I no pots trobar ni un paper a terra en tota la ciutat! Tambe te carrers peatonals a petar de botigues ben maques. Que no ens tenen res a envejar vamos! Sols saps que ets a xina perque tenen passió per les llums i sobretot per les llums i cartells vermells! Estan per tot arreu! I no entens res enlloc! Jaja. Pel mati hem passejat pel carrer comercial fins al beautiful lonely peak. Un pedrolo que a mitja ciutat s'eleva a mes de 200 m i te un temple a sobre. Pujar al temple valia 8,8cny (10eur). Aixi que no hi hem pujat! Total... Ja el veiem des de baix :-P. Hem dinat alla a davant de la peack, per quatre xavos he menjat uns dumplings (el que a nepal es deien momos). Despres hem anat a passejar per aquests llacs i riu que explicava. Semblava tot port aventura de ben cuidat! Despres hem tornar a l'alberg doncs a les 18:30 hi havia una activitat. Ens ensenyarien a fer dumplings! Ens hem posat unes 15 persones en una taula llarga a fer-los. Ha estat be perque hem conegut gent de fora i hem fet petar la xerrada! Despres ens els han cuit i hem menjat en reunio! A mes a mes era el cumpleanys d'un britanic i han apagat les llums i hi ha hagut pastis per tothooom!!! Ara estic a una d'aquestes zones chill out de l'hotel escribint amb musica xina de fons... La pris ja ha anat a dormir. No se si es normal dormir tant! Dorm a totes hores! Es lleva tard i va a dormir d'hora! Deu ser una malediccio estar sempre tan cansat, a mi no m'agradaria gens! Pero alhora em va molt be, em deixa unes hores al dia per estar solet i fer la meva (que sol ser llegir, passejar o escriure!) Dema marxem a yangzhuo en una barca de bambu! Passem pel que ha de ser una de les zones mes maques del planeta! Ostres, a mode posdata! Aqui a xina tenen internet super capat! Pot semblar toteria pero no ho es. Per exemple intentant comprar els bitllets voliem saber on eren alguns aeroports. El google maps esta tallat a algunes zones! La wikipedia esta tancada! Tambe el facebook i el meu estimat blog! Puc publicar des del mobil, pero no el puc editar al pc! Tampoc puc entrar a la web del ministeri!! Un rollo vaja...

29, 30, 31 i 1 Març/Abril: Hanoi i Halong bay

Aquest dia el vem passar tot passejant per Hanoi. Ja vem sortir de l'hotel tardissim. Quan la pris es va llevar li vaig explicar tot el merder i vem estar analitzant-ho tot fins ben be l'hora de dinar.
Vista l'hora que era vem anar directament a buscar un lloc per dinar. Vem trobar un d'aquests llocs al carrer on feien uns spring rolls bonissims. Allo vem menjar.
Havent dinat vem anar a passejar per un parc que hi ha just a la vora de hag bac. Aquest parc recull dos de les tres imatges tipiques de hanoi. Una és una petitissima torre en una illeta al mig del llac del parc, l'altra es un pont vermell molt típic. La tercera imatge es un gratacel molt alt que encara no hem vist. I despres vem passejar pel casc antic de hanoi. No es molt maco, no es homogeni i el transit es infernal. Te encant pero, totes les voreres estan plenes de parades, sembla tot un immens mercat. Pel camí vem poder veure la catedral de sant josep. Un edifici asincronic i atopic i discordant i totes les coses que li vulguis dir. Pero per aixo ja es curiosa de veure. Es un edifici blanc tot esquerdat i destartalat. Pero per dins esta molt bé i sempre em sorpren veure catolics axinats!
Despres de la catedral vem continuar passejant i filosofant de la meva vida. Tenia tota una vida per reestructurar sabent que no tenia parella, aixi que de tema n'hi havia per estona!
Pel cami vem anar preguntant els preus per anar a halong bay. Finalment vem contractar un tour de tres nits.
Ja era tard i vem anar a sopar i a l'hotel a descansar. Vaig intentar canviar la llista de places mir. Volia posar sabadell per sobre hospital del mar, doncs ja no tenia tants motius per preferir estar a barcelona i el parc tauli m'agrada molt. Pero no se perque no vaig poder. Ho intentare de nou a xina.
Despres ja vaig pujar a l'habitacio. Vaig conectar la wifi i ja vaig poder llegir un mail de l'albert. Es va fer enrere. Ja no estava segur de deixar-ho. Així que vem quedar en que ho hem deixat i ja veurem que passa quan torni a solsona. Mai ningú va dir que tenir parella fos fàcil...!
El dia 30, ahir, al mati a primera hora va començar el nostre tour per Halong bay. Serien 3 dies i dues nits, la primera al vaixell i la segona a la illa de cat ba. Primer crec que hauria d'explicar que es halong bay. Es una badia impressionant molt gran amb tot de reques que surten disparades cap al cel repletes de vegetacio. N'hi ha més de tresmil d'aquestes illes. Des de les mes petites fins a les que tenen una ciutat gran i tot.
Doncs be, ens van recollir ahir a l'hotel i despres de 3 hores ja estavem al vaixell. El vaixell no era molt gran, pero erem sols 16 persones. De seguida ja ens vem fer amb la Maria, de Venezuela i l'stefan, d'alemanya. Despres ens vem fer tambe amb un matrimoni de sudafrica.
El vaixell era dels tipics de fusta amb les veles asiatiques. Vem estar unes hores navegant per entre aquestes roques admirant el paisatge. Vem dinar al vaixell (tenim pensio completa). Per la tarda vem visitar una cova molt xula a dins d'una d'aquestes roques gegants. Realment es sols una sala pero esta a vessar de formacions i es molt xula.

Cova  Halong Bay

Despres vem anar a fer kayaking pel voltant d'aquestes roques.

Interesting Halong

Halong Bay

Vernent fruita a Halong

Banderes del regim per tot arreu!

Aixi son les cases a Halong

27 i 28 de març: rumb a vietnam

El dia 27 vem agafar el bus a tha kek a les set de la tarda. Era un bus normal, no d'aquests sleepers que veiem que son tan comodes. Aquest bus ens portaria fins a Vinh, una ciutat a la costa de Vietnam des d'on podriem agafar un tren fins a Ha Noi, la capital. Per tant ja sabiem que seria una jornada llarga. Pero ho va ser mes i tot de l'esperat.
El bus de laos a vietnam ens van dir que durava 12h i en realitat en va durar 15. Per sort sortosissima el bus anava molt buit. De fet erem 5 en tot el bus i l'unic vehicle de la carretera durant molta estona, mentre travessavem la selva i les mhntanyes. Aixo ens va permetre anar estirats! Al darrere de tot vaig poder jeure i dormir tota la nit (amb molts despertars, es clar). La pris va dormir sobre uns sacs de sucre que hi havia al terra per durlos a vietnam i que li feien de coixi! Aixi que aquesta part be.
Quan vem arribar a la frontera una mica d'agobio... Es un caos. No hi ha cues, sols un munt de gent empenyant i repartint cops de colze a les guixetes on els policies et segellen el passaport. Aixo tan per sortir de laos com per entrar a vietnam.
Com va canviar el paisatge amb sols aquest tros de bus! Del sec Laos al Selvatic i hunit Vietnam!
Vem arribar a vinh a les 13:30... Alla vem baixar i u a onada de mototaxistes i taxistes ens van agobiar molt. Hem apres que aqui a vietnam son aixi. Et tiven per tot arreu perque vagis amb ells. Son molt pesats! Finalment vem agafar dos mototaxis per anar a l'estacio de trens. Quan vem ser alla ens van informar que el tren sortia a les 10 de la nit, trigava 10h i era carissim. La mateixa noia de lestacio de trens ens va recomanar agafar un altre bus. Aixi que mototaxi cap a lestacio de busos... Alla ja vem trobar deseguida un bus per anar a la capital. Sortia a les 15, i amb pitos i flautes era ja gairebe la hora! Vem pujar i set hores mes tard erem a hanoi.
Total: dia 27 i 28: 26 hores de bus. I cap apat en tot el dia 28, tot a base de galetes.
El dia 28 mateix poc vem poder veure de hanoi. Sols que es una ciutat on tooooot son paradetes. Tots els carrers en tota la seva llargada!
Vem trobar de seguida un hotel molt xulo a la zona de hag bac. Seria xulo fins i tot per estandarda europeus. Ac, tele plana, wc amb aigua calenta (que aqui a hanoi hi fa fred!), nevera, tot net i polit! Vem deixar les motxilles i corrents a sopar.
Al video es pot veure com vem sopar una barbacoa. Aqui a hanoi es fa molt lo de menjar al carrer. Per tot arreu posen minitamburets i un carro amb el menjar i centenars de persones mengen alli a les voreres. Nosaltres no podiem ser menys!!
Despres vem anar a l'hotel a descansar. Pero no vaig descansar gaire. A l'hotel teniem wifi i vaig començar a parlar amb l'albert. Vem estar parlant molt perque ell esta malament amb mi, molt malament, fins al punt que em va deixar. Aixi que vaig estar parlant amb ma mare i l'anna vila fins a les 3:30 de la nit i no vaig dormir be. A les vuit ja estava despert. Aqui no explicare tot el rollo sentimental, deixem-ho amb que be no em vaig quedar quan em va deixar l'albert. Ara ja han passat dos dies i sembla que no es tot definitiu, pero el problema hi continua sent.
Intentare explicar el minim possible de tot aquest merder al blog, doncs crec que no es questio, sols l'imprescindible per no distorsionar l'explicacio de la meva experiencia de viatge.
El video esta al seguent post.

24, 25 i 26 Març: Tha kek i kong lor (part dos)

De lluny l'entrada sembla petita, pero en realitat es la muntanya que es gegant perque quan t'hi apropes el sostre queda molt lluny sobre el teu cap! Alla a l'entrada vem agafar una barca amb dos guies, un davant iluminant, un darrere controlant el motor. I es que la cova son set quilometres navegables. Entres per una banda de la muntanya i surts per l'altre extrem! La cova es enormerrima! Trigues una hora a navegar-la! Tot a les fosques! Semblava que ens hagues engolit una balena! En un tros vem vaixar de la barca per exllorar una gruta paralella plena de formacions! Tambe en alguns punts la cova es feia tan ampla que el riu no era mes que un pam d'aigua. Llavors baixavem tots de la barca i anavem a peu estirant-la. Quin iuiu posar els peus a l'aigia dins la cova... A saber quins dinosaures no extints queden per allí dins! Pero de dinos no em vam pas veure! Jeje. El tros mes maco va ser la sortida a l'altre costat, doncs sorties al mig de la jungla, molt molt xulo! I despres d'anar... Tornar! Cal desfer el cami fet. La veritat es que la barca em va semblar barata. 115000 kip per un maxim de 4 persones. A l'entrada de la cova ens vem trobar amb un pilo de nens amb els que vem estar jugant una estona abans de tornar a l'hotel. De cami a l'hotel ens vem trobar a dos suissos amb els que vem acabar fent un beure (cocacola... Per la meva panxa) al bar de la nostra guesthouse asseguts amb un laosia i una neoyorkina. Vem estar dos horetes compartint les nostres experie cies de viatge i, es clar, els consells! Que no hi ha millor guia de viatge que trobar-te gent que hagi estat on vol anar i demanar-los què tal! Una altra vegada vem empalmar el "beure" amb el sopar. I del sopar al llit que tornava a tocar matinar! Quina passada el ferd que fa a la nit a laos! Tapadet amb la manteta he dormit perfecte!! Oooh que be, sense suar tota la santa nit! M'ha costat i tot sortir del llit quan ha sonat el despertador a les sis del mati. Pero s'havia de fer que el bus sortia a les set! Hem esmorzat i bus cap a tha kek de nou! Aquest cop no se perque sols hem trigat 4h, no se per on hem passat perque era diferent de l'altre dia, pero hem anat ben depressa! I aqui estem, a tha kek de nou, esperant des de les 11 del mati per agafar un bus cap a Viet Nam que surt a les 20:00! M'he apalancat en un bar amb wifi i a deixar passar les hores... Vaig demanant de tan en tan i jasta Jajajaja La pris esta a l'hotel, s'ha enfadat amb mi de nou, perquè diu que sóc un egoïsta... Anavem cap al bar per poder tenir wifi. Ella m'ha dit que ella no consumiria res i jo li he dit, en to de burla, que "quin morro que jo pagues i ella tingues la wifi, que es el motiu pel qual anavem al bar "( jo creia que ho hauriem de turnar per poder estar mes estona). S'ha enfadat i ha marxat dient-me que ja ens veuriem... No es el primer cop que em planta aixi... En aquest viatge s'enfada amb mi a una mitja de 2 cops per setmana... Portem 9 setmanes. Aaaaiiiiiixxxxxx que dificil que es tot plegaaat! Dos mesos pesen molt. Ens estem coneixent en fascetes que abans no, fascetes que no m'agraden, i estic tan cansat que a estones tinc por que acabi afectant la nostra amistat de catalunya, que no te res a veure amb la d'aquí. Haurem de treballar fort per que aixo no passi i jasta. He de fer la reflexio que si aquest fos el blog de la Pris segurament estaria escrit diferent i que de fabes se'n couen a tot arreu.

24, 25 i 26 Març: Tha kek i kong lor

Casum ronda! Catorze hores de bus van ser!! El dia 24 ens vem llevar a les vuit per fer les maletes i esmorzar abans d'agafar carretera i manta. Em vaig comprar en un xiringuito tres bagettes!! Veneïts francesos que els van ensenyar què és el pà! Bé... Mès o menys... Perque allo semblava mes pa bimbo que pa de debo, però millor això que no pas res! A les deu en punt erem a la platgeta a la que paren les barques. No se perque ens hi van fer anar tan dhora si ens van fer esperar fins les 11 per marxar, amb la calor que feia aquella hora es va fer molt llarga. Quan ens van dir que podiem pujar a la barca allo semblava el "embarque" de normandia! Cinc minuts despres de surar per les branques del mekong ja erem a terra ferma, on els busos passen cap al nord o cap al sud. El nostre objectiu era el nord.
Despres de quatre hores vem parar a dinar qui sap on, on sols hi havien tres xiringuitos. Em vaig haver de menjar uns noodles dels que havia d'anar apartant algunes guarrades tals com pulmons de pollastre...
Quatre hores mes tard va començar a anar malament la cosa. Representa que sols faltaven 2 h per arribar a tha kek, el nostre destí, però en vem trigar sis! El bus fallava i vem parar tres vegades. Cada vegada baixava el conductor i obria el motor i començava a trastejar amb les eines durant una hora sencera. Aquestes parades jo les passava a baix, a terra, pero molta gent es quedava al bus, jo tan aviat com parava ja era abaix. La pris feia un fifty fifty. Les estones que em va deixar sol em van servir per conèixer els que serien companys de viatge per dos dies, el Yanin i el Normund, de Latvia. Una cosa curiosa de les parades es que feia fred! Sisi, fresqueta! Em vaig haver de posar un jersey i tot! Es dificil de creure com ha canviat el clima en tan poc temps! De fregir-nos a angkor a passar fred a laos! Ei, que no em queixo eh? Adoro la fresca!
Doncs be, deiem que el bus havia d'arribar a les cinc de la tarda i va acabar arribant a la una i mitja de la nit!
Del bus sols vem sortir naltres dos i els de latvia! Es dur quan un bus et deixa tan tard a un poble. Costa molt mes buscar hotel. Alla mateix a l'estació de busos
Hi havia dos hostals, pero estaven plens... Vem agafar un tuk tuk tots quatre cap al centre del poble, ens va deixar davant una guesthouse. Quan vem entrar vem haver de despertar al recepcionista, que estava dormint a terra darrere el mostrador. I tot per a que ens digues que sols els quedava una habitació i a sobre individual. Ja eren les dues aixi que vem haver de muntar-nos-ho. Al llit individual van dormir els dos nois, i al terra de la mateixa habitació hi haviem de dormir nosaltres. Al final vaig dormir jo a terra i la pris es va estressar i va dir que marxava a dormir a la butaca que hi havia a recepcio. I si si, va marxar. Jo em vaig quedar. Vaig estendre el sac a terra i la bossa de la roba neta em va servir de coixí, en deu minuts ja dormia! Va ser una mala nit, però... Em vaig despertar moltes vegades, sem clavaven tots els ossos a terra! Pero vaig poder dormir fins dos quarts de nou. Es incomode llevar-se al terra de l'habitació d'uns estranys... Jajaj Però la Pris ho va tenir pitjor. A partir de les cinc del matí en aquests països es posen en marxa, i ja no va poder dormir mes! S'hauria d'haver quedat a l'habitació! Fins i tot em vaig poder dutxar amb aigua calenta!
Ja devien ser les nou quan vaig baixar a veure la pris, llavors vem demanar si hi havia cap sortida i ens van dir que si, que ja podiem entrar a l'habitació 112.
Quan la Pris es va haver dutxat vem anar tots quatre a esmorzar. Sols vem trobar pollastre fregit i arros blanc enganxos... Quin remei! Vem esmorzar tocant al mekong, mirant a thailandia, que es a l'altra banda del riu que fa de frontera.
Despres d'esmorzar no vem fer res de profit en tot el dia! La parella de latvia van marxar a donar un volt, naltrod vem anar a l'estació de busos per saber com anar al seguent punt, la cova de kong lor, i a vietnam.
A l'estació ningu no ens entenia... Va ser molt dificil pero vem aconseguir saber el que voliem.
La resta de la tarda la vem passar a l'hotel intentant saber que farem els propers dies, perquè anem molt justos de temps i de diners. Vem arribar a la conclsio que tot i que ens feia molta rabia, no podiem fer el nord de laos o ens haviem de carregar guilin a xina. Prioritzant va guanyar xina. Aixi que de kong lor anirem a vietnam.
El desti immediat era konglor, per anar alla es pot fer en bus, pero podia ser que per convinacions perdessim un dia, l'qlternativa era llogar unes motos i anar-hi naltros.
Aqui ens vem mig discutir. La Pris adora anar en moto, diu que es la millor manera de trasportarse, que hi disfruta. Jo tot el contrari, pateixo molt i em cansa molt doncs estic sempre en tensio. Puc agafar una moto durant dues hores seguides, pero no mes. I el cami a konglor eren 6h! Com agafar el cotxe i anar a Madrid! Pero a la moto, en una scooter!
Finalment i no veient-hi alternativa vaig accedir molt a contra cor... Dotze hores de moto en dos dies...
Amb tot ja van ser les cinc. Just llavors els latvians ens van dir per anar a fer una cervesa vora el riu i veure la posta de sol. Vem acceptar encantats, en aquest poble no hi ha absolutament res mes a fer!
Vem estar alla unes quantes hores. Aquests dos nois, de 29 i 35 anys són super interessants! Porten dos anys viatjant! Aixi que teniem tema de conversa per estona!
Els dos estan junts des de fa nou anys i ara estan estudiant una segona carrera per internet. El gobern de Suècia, que és on viuen en realitat, els paga una beca mensual que els permet estar aquí viatjant durant tot l'any. Sols tornen a Suècia els estius! Quina vida mes estranya no?
Les cerveses es van acabar convertint amb un sopar.
Despres de sopar ja ens vem acomiadar fins el dia següent i cada ovella va anar al seu corral.
Vaig caure rendit al llit tot i que em feia bastant mal la panxa. Vaig passar la nit fatal... Em feia molt mal la panxa i em vaig haver de llevar dues vegades per anar al lavavo... A aquestes alçades he de començar amb les diarrees??? Doncs es veu que si!
El dia següent era el dia en que haviem d'anar a la cova en moto. Vem anar amb els latvians a llogar-les. Ells faran una ruta diferent fe quatre dies. Quan vem arribar a la botiga ens van donar una mapes i ens van ensenyar el cami a la cova. Resulta que no son 200km sino 270! La pris va començar a omplir els papers del lloguer pero jo no... 270km del tiron amb scooter em semblaven massa! Finalment vaig decidirme i vaig dir-ho en veu alta, que jo preferia anar-hi en bus, ni que fossin més hores, que tans km en scooter em semblaven perillosos. Que si la pris hi volia anar amb moto que jo ja l'esperava aquí. Se'm va enfadar bastant, després d'un intercanvi de floretes li vaig dir que no em podia obligar a fer 540km de moto en dos dies... Finalment va decidir que ella sola no hi aniria en moto perque era perillos i si es matava volia que sa mare sabes que li havia passava que volia que sa mare ho sabes. Aixi doncs ella també admetia que era perillos... Es que a mes a mes les motos eren amb marxes... Jo no havia conduït mai una moto... I les de marxes es veu que són més dificils... La Pris ho veia clarissim pero jo no. Em va saber greu tirar-me enrere però encara conaidero que era el més assenyat.
Per sort a la pris se li va anar passant i en un tres i no res estavem a l'estació de busos. Per sort tot ens va anar rodat! Si hi hagues hagut imprevistos o dificultats m'ho hauria de carregar a l'esquena. Però tot va anar perfecte. Vem agafar el bus esperant sols mitja hora i el bus estava perfecte, era un Vip amb seients gegants reclinables amb posapeus. A sobre ens van posar una peli, transformers. Just va acabar la peli vem canviar de bus, sense haver d'esperar, per arribar fins al poble d'abans de la cova. Vem arribar a kong lor a les dues del migdia! I els bitllets ens van sortir a 85000kip, la moto valia 60000per cap pero cal posar-hi gasolina i cada diposit son 40.000kip. Total, que continuo pensant que millor haver anat en bus. A sobre jo gaudeixo mes del paisatge anant en bus, on no he d'estar pendent de la carretera, que en la moto on no trec els ulls de l'asfalt.
Estavem doncs a kong lor! El bus ens va deixar en una de les dues guesthouses que hi ha prop de la cova. Alli sols hi ha unes 20 cabanes elevades amb camperols i aquestes dues guestgouses. Em va sorprendre moltissim la guesthouse, jo m'esperava quelcom desastros en un lloc tan petit. Al reves! Una cabaneta de fusta maquissima, tot netm llit tou, manta neta i lavavo perfecte! I tot per 60.000! No m'ho esperava gens!
Vem descarregar les motxilles a l'hotel i vem dinar corrents alla mateix doncs a les 16 era la darrera entrada a la cova! Vem gairebé correr els 1100 metres que hi ha de l'hotel a la cova.
Que xuloooo!!! De dins el bosc surts a un estany gran turquesa que per un costat esta tallat per un barranc altisssim. Al peu d'aquest barranc hi ha l'entrada a la cova.......

23 Març: 4000 illes (Laos)

Avui ens hem llevat be, a les vuit, ja descansats de la pallissa de bus del dia anterior. Hem esmorzat jo una mena de bunyol bastant bo i la pris una truita de ceva i tomaquet amb una baguette. Ah, apunt! Hi ha pa!!!! Primer cop que en trobem al viatge! A laos i a cambodja! I tot per una rao: havien estat colonies franceses! També es nota en una altra cosa! Dels quatre paisos anteriors tots es conduïa per l'esquerra, ara tornem a conduïr per la dreta! Despres d'esmorzar hem llogat unes bicis per un euro al dia i hem anat a fer una excursió. Hem travessat dhon det i hem anat fins a dhon kong , les dues uniques illes que estan conectades per un pont. Per travessar aquest minipont, que es veu al video, ens han demanat 2 euros de peatge! Quina ruina!! 20000 laks menys! Pero hem pagat doncs les coses per veure estan a l'altra illa. Alli primer hem anat a veure una cascada que no estava mal. Despres hem anat a la altra punta, sota un sol de justicia que ens ha xurrumuscat tot i que ja estem morenos! El cami de cabres no era gens facil, la veritat es que era cansat! A la punta de la illa es on es poden veure els dofins del Irawadi. Son uns sofins d'aigua dolça que sols es troben aqui, a laos, i estan molt en perill d'extinció, es creu que sols en quden uns 20! Hem agafat una barca a la punta de la illa que ens ha portat riu amunt fins on punt que es molt frequentat pels dofins. I PUM, alla eataven, n'hi havia tres! Els veiem de lluny, pero els veiem! Tot i que al video no es veu gairebé res! Pero estic content, els hem pogut veure! Despres d'aixo hem dinat alla mateix en una barraca. Com que no contavem amb el peatge no duiem diners a sobre!! Sols quatre xavos que ens han donat sols per menjar un arros blanc sense res de res... Hem hagut de demanar si ens regalava una aigua. Per sort li hem fet pena a la do a i ens l'ha regalada. Que fresqueta!! Vent dinat hem anat a una "platgeta" a mitja illa on ens hem pogut remullar una mica. I despres d'aixo ja cap a don det. M'he passat el vespre watzapejant amb ma mare, llegint, escribint el blog, muntant els videos... Ara ja son les onze, ja hem sopat (noodles... ) i toca anar a dormir. Dema ens esperen deu hores de bus..  segur que acaben sent mes...

21 i 22: cambodja i cami de laos

El dia 21 em vaig llevar a les dotze del mati!! Normal despres d'una nit de festa, però. I com cada cop que em llevo tard... Un mal de cap que no passa fins despres d'una bona estona.
Aquell va ser un altre dels dies de relax i no fer res! Aquestes estones ens salven... No podem estar sempre al 100% o passa com al principi del viatge... Que et cremes.
Me'n vaig anar directe al pc de l'hotel, sense esmorzar ni res, que total no era l'hora ja... I em vaig passar alli una bona estona arranjant una mica la llista de places mir, pujant-ne alguna, baixant-ne una altra... Tambe vaig afegir moltes places a la cua per fer volum for if the flyes! També vaig buscar info dels hospitals i llegir els mails que el club de la piga m'envia i tan utils em son sobre les jornades de portes obertes dels diferents hospitals. Amb tot vaig haver de dinar davant del pc una altra vegada!
Per la tarda vem anar amb la pris a fer un volt. Es veu que hi ha uns jardins reials i els voliem veure. Estaven a cinc minuts a peu des de l'hotel. Els jardins res de l'altre món! Sols una cosa interessant, que es veu al video, un temple al que hi havia un grup folkloric que tocava bastant be.
Despres d'aixo ens vem separar. La pris volia passejar per la ciutat i jo anar a descansar. Aixi que vaig anar a l'hotel. Pel cami demanant els canvi de divises a kuant estava. Hi ha una cosa complicada del viatge que darrerament molesta. Portem 8 monedes diferents durant el viatge. A sobre a llocs no et canvien euros, sols dollars, i a alguns llocs no hinha caixers! Llavors hem de ser meticulosos per no quedar-nosncurts i a l'hora no passar-nos i quedarnos a les mans diners que no ens faran servei fora del país!
Finalment en vaig trobar un que em convencia. I vaig canviar euros a dollars. A cambodja es un lio perque tenen moneda propia pero volen que els paguis en dollars que son mes estables peronet tornen el canvi en ryels... Un show!

Finalment vaig arribar a l'hotel i aquell dia ja res mes. Vem sopar amb la pris quan va acabar de passejar i a dormir.

Pi pi piiiiiii Les quatre i pico una altra vegada... Qui digui que viatjar es un plaer ho ha de dir a partir de les vuit o pot rebrer un mastegot. Pero no ens podem queixar que ho fem perque volem.

Llevar-nos i sense esmorzar alen, cap al bus. Vem travessar tot cambodja. El paissatge era discordant amb ell lloc al que ens trobavem. Tenia la sensació d'estar a l'Africa! I no es qie hagi estat a l'Africa, ho dic pel que he vist per la tele. Era un paisatge herm, tot pla, la carretera estreta i recta amb els marges polsegosos vermellosos. De tant en tant un arbre! M'he adormit i estic a zimbawe??? Despres de 14 hores de bus arribem a la frontera amb laos. La frontera no es mes que una xavola amb un guardia que aixeca i baixa una barra que curiosament fa la seva feina i barra el pas a la carretera. Ens fan els visats per 40 euros i mitja hora d'espera, doncs som ben bé 20 guiris al bus. Per sort el bus te aire condicionat i s'hi esta la mar de bé. Prefereixo fer 14h així que no pas 6 suant i patint. Aixo si, al cul intinc ja duricies de tantes hores de bus. Per sort puc llegir, al no haver-hi corves no em marejo! No hinha corves... Pero sotracs tots els que vulguis! El llibre que llegeixo ara "eat, pray, love", recordem-ho, va començar molt bé, més del que esperava. Ara ja passo pel segon de tres capitols, el pray, que ja no m'esta tan bé. Fot uns rotllos impressionants sobre els chacres i la iluminació budista... Sem fa pesat. A vere sinarriba el love i torna a posar-se interessant.
Entre pitos i flautes vem arribar ja fosc a un petit conjunt de barraques al costat del riu. Ens van fer baixar alli a uns quants, la resta seguien a altres punts de laos. Estavem a les 4000 illes. Aquestes illes no estan al mar, sinó en un riu, el mekong! Aquí, a la frontera de laos amb cambodja el mekong es fa fins a 15km d'ample. Pel mig incontables illots que van des d'un cumul de sorra a una illa de 20km de llarg per vuit d'ample.
Des d'aquest punt on ens va deixar el bus una barca, per tres dolars, va patinar en silenci per sobre les fosques aigues per portar-nos, sense mes llum que la de la lluna, entre les illes fins a Dhon det la unica illa
que té electricitat 24 h. Al desembarcar deseguida vem trobar un hotelet baratissim 35000 LAK , uns tres euros i pico. Vem descarregar tot i a canviar diners... Una moneda mes! Sopar... I a dormir

Part del que aqui esta explicat esta al video del següent post

20 Març: Angkor wat

Quina rabia fa sentir el despertador a les quatre llargues del matí... M'estiro, em llevo i vaig a tocar a la porta de l'habitació del davant. Des de dins em diu en Jonah que ja esta despert, que gracies per avisar-lo. Deu minuts mes tard estem tots tres al tuk tuk recorrent els sis quilometres que separen siem reap dels temples d'angkor. Fa fresqueta i tot! Arribem al temple mes famos, a Angkor Tom. Aquest temple es gegant, encara de nit pero s'intueix la sil.lueta al fons. Ens asseiem i esperem que el sol faci la seva entrada triumfal de taronges, grocs i blaus. Ja hi som, això és angkor! I aixi vem passar tot el mati, de temple en temple! El més gran, angkor tom, es un megacomplex amb tres torres que es retallen al cel de manera espectacular. A part pots pujar pels diferents nivells del temple i admirar les seves parets i columnes totes grabades. Els temples estan escampats per la jungla, conectats entre si per plans caminets. Molta gent ho fa en bicicleta, pero llogar dues bicicletes val gairebe el mateix que llogar un tuk tuk i amb la calor que feia... Haguessim mort deshidratats! Vist l'angkor tom vem esmorzar en un xiringuito d'anar per casa que hi havia alla a la vora. Em vaig cruspir una tortita bonissima, a sobre la propietaria va cometre el gravíssim error de deixar-me un pot de llet condensada perquè me l'hi afegis al meu gust... La tortita flotava pel plat! Mmmmmm! A vere si recupero els cinc quilos que he perdut! Feia taaants anys que no pesava seixanta quilos! Despres de l'angkor tom vem anar a diferents temples dels quals sols vull esmentar-ne dos. El bayon temple, el que més em va agradar, esta una mica mes en ruines pero te un encant molt mes gran. No es tan magnificent pero es mes imponent. A mes a mes al no ser el mes famos de tots no cal que esperis a que la gen s'aparti per tirar la foto. A les fotos es distingira perque te unes torres amb unes cares humanes a cada punt cardinal. El darrer temple a esmentar es el ta phrom, el temple al que es va gravar la pelicula tomb raider (lara croft). Es un temple gairebe tot en ruines pero te una curiositat molt atraient i es que els arbres s'han colat entre les pedres i les arrels regalimen literalment pels murs. Molt aventurer tot plegat. En un temple vaig estar parlant amb un noi cambodja, li faltava el braç dret. Em va explicar que el va perdre amb una mina. Aquest es un dels problemes que arrossega el paîs de la guerra que no fa pas gaires anys va saccejar les seves vides. Tot el país esta plagat de mines, moltes persones perden extremitats i la vida amb aquesta estupidesa que son les mines. Les zones mes poblades ja no son perilloses, doncs han estat desminades, pero les zones rurals encara pateixen aquest problema. De fet, es impressionant veure com aquest país s'ha recuperat de la barbaritat que va viure. Cal pensar que va ser un genocidi, van arribar a patir coses tan greus i absurdes com que van matar a tota persona que dugues ulleres perquè era considerada una persona intelectual... No hi ha gent amb ulleres al país, no n'hem vist.... No se si es per manca de diners o per por... Pero torno a repetir que aquest país s'ha sobreposat a aquella barbarie i els somriures venen i van. El noi em va explicar que ell no era de siem reap, era de prop denla frontera amb tailandia. La seva mare esta enfadada amb ell perque ha marxat, pero ell diu que viure alla el posa trist perque veia a molta gent mutilada. Crec que ha estat dels pocs contactes autentics quenhe tingut amb algu originari del pais... Fins ara tots havien estat mes frugals. La veritat es que es molt bonic, pero a les dotze del matí jo ja no podia mes. La calor era insuportable, tenia son, ja portavem 7 hores visitant temples. Per aixo els dos darrers ja no vaig ni baixar del tuk tuk. De fet ni tan sols l'home del tuk tuk volia parar pero a la pris li feia ilusio veure tants temples com fos possible, aixi que la vem esperar des del tuktuk aparcat a l'ombra que assossegues l'arqueologa que porta a dins. Total, aixi s'amortitza l'entrada. Per sort sembla que ella també es va cansar i als darrers temples la visita la va fer molt curta. Vistos els famosos temples d'angkor, vem tornar cap a l'hotel. Tots tres vem anar directament a dinar a prop de l'hotel. Un curry d'anguila que no estava gens bo... I la tarda me la vaig passar a la bartola! A l'hotel primer una migdiada i despres a l'ordinador. A l'hotel i teniem un ordinador amb internet disponible. Aixo em va anar de perles perque al llevarme de la migdiada vaig veure al watzzap que el club de la piga comentava que ja s'havia obert el termini per poder fer la solicitud telematica d'adjudicacio de places mir. Vaig estar hooores davant el pc batallant primer amb els certificats electronics. Despres amb mi mateix per posar les places en ordre. Vaig demanar consell per whatzapp a l'albert, als meus pares, a l'anna vila i la pris me'l donava en persona. Finalment crec que ja tinc la llista feta! Ara sols queda esperar tres setmanes per saber que m'espera en un futur. Sere pediatra a barcelona? Sabadell? Manresa? Sere oncoleg a barcelona? Tres setmanes... Al vespre vem anar amb la pris a sopar al night market. Un altre cop pinya fregida amb pollastre! Que bona! Despres de sopar... Massatge! Per 4 usd (tres euros) una hora de massatge tailandes i una cervesa de regal! He descobert aquest tipus de massatge. M'esta agradant bastant. Es diferent del que estem acoatumats a occident. Tel fan vestit amb una roba ampla que ells mateixos et donen i a part dels amassaments hi ha estiraments, pressions i contorsions. Esta molt be, la veritat. La pris se'n va fer un altre, que sols durava vint minuts, aixi que vem quedar que m'esperaria a l'hotel. A l'arribar a l'hotel, a la terrassa, em vaig trobar al Jonah, que estava fent una cervesa amb mes gent. Em va dir que volia convidarme a una cervesa per agrairme que haguessim deixat que anes amb naltros aquests dos dies. Jo li vaig acceptar de gust. Vaig anar a avisar la pris, pero ja dormia i em va dir que preferia seguir fent-ho. Aixi que em vaig asseure amb en jonah (alemany), dean i jack (canada) i una noia i un noi de UK. Vem estar jugant a jocs de cartes senzills i despres parlant. Des de les onze de seguida es va fer la una. Llavors els canadencs van dir: va, anem de festa! I tot i que el meu primer pensament va ser: no, que va. El meu segon va ser: i perque no? Que acas t'has de llevar d'hora dema? La meva resposta va ser: som-hi! O mes aviat: lets go! Ja ens veus a tots agafant un parell de tuk tuks que ens van portar a un club local, no per guiris. Era una discoteca prou xula! A sobre ens vem agafar un reservat al que ens portaven beure i menjar (en comptes de patates i olives teniem mango amb chilly  i noodles... Si si... Noodles... Tem a cambodja senyors!). La musica al principi feia riure, super lenta i en cambodja, pero en mitja hora va començar el pumba pumba i fins les quatre no vem deixar de ballar. Era molt gracios perque els cambodjans es treuen a ballar els uns als altres encara que no es coneguin. Aixi que feia molta gracia quan un noi et venia a buscar perque anessis a ballar a la pista! A vegadss et feien rotllana i tot, quina vergonya! Vaig tornar a l'hotel a quarts de cinc!