03 i 04 març: tonsai, railey i krabi.

Deiem que estavem a ton sai el dia tres. Pel mati, com cada dia a tonsai, vem anar a esmorzar a un carissim pero bonissim buffet lliure on em posava les botes a base de gofres i tortitas flotant en llet condensada (pensava que m'engrexaria pero m'he aprimat 100g mes...). Desprs ja vem agafar el portante selva amunt. Sort que anava untat de relec de dalt a baix perque la pobre gemma no ho estava i en un segon va tenir 28 picades a les cames... La pobra no sabia si rascar-se o plorar. Pero despres amb el relec tot va quedar amb dos o tres picades per cap. Per la selva hi havia un cami net que portava fins a rayley, una altra platja. Alli hi ha gent mes pija. Cal pensar que krabi inregio es la meca mundial dels escaladors. Les formacions carstiques son somnis feta realitat per ells! I tonsai n'esta ple! Pero rayley es un lloc mes pijo. De rayley vem agafar una via amb cordes que s'enfilava roca amunt. La pris i la gemma es van quedar a baix, doncs no els feia gracia. Aixi que sols la marina el xavi i jo vem pujar. Va ser molt divertit. Em cami era tot de fang acumulat als forats de les roques, fang vermell. Vem acabar ben ben plens de fang de dalt a baix. Inva costar pero finalment vem arribar al view point, la part de dalt de la roca, d'uns 200m des del que es veia totes les cales i platges de la zona est de railey, u a passada. El xavi encara va pujar un trosset mes pero alla la marina i jo ens vem rajar, eren pedres super esmolades i qualsevol patinada feia que es convertis en un rallador de proporcions humanes. Vem baixar a baix i ens vem banyar amb les que ens esperaven a baix a la platja de railey, preciosa.
Quan va baixar el xavi vem anar a l'altra punta de la platja, on hi havia un altre penyasegat que la tallava j es ficava dins l'aigua, la platja es doncs una bahia. Aquesta altra paret no l'haviem d'escalar, l'haviem de travessar! Hi ha una cova que travessa tota la muntanya i va a parar a l'altra banda! Quina passada! La pris directament ni va anar ni a l'entrada de la cova, va marxar enrere per la selva cap a l'hotel. La gemma va venir fins l'enrtrada de la cova pero al veure que de la primera sala havies de sortir arrossegan-te es va quedar a fora. Aixi que vem tornar a quedar els aventureros! La cova començava amb una gran balma a rande terra. Per passar a la seguent sala hi havia l'impas on la gemma ja no va entrar i a partir d'alli tot era foscor. La veritat es que jo mateix vaig tenir un moment de dubte quan vaig veure que de la sala en sortien tres tunels diferents. Tenia por de perdrem. Pero sabia que una sala mes si que la podia fer, si tornava enrere veia la llum de l'entrada. Aixi que em vaig enfilar per una escala de bambu cap a la seguent sala. Sort que ho vaig fer! Ja no hi havia mes sales! Ja es veia un tunel llarg amb llum al final! Aixi que hi vem anar! El tunel, pero, era vertical! Havies d'anar pujant amb escales de bambu li agafan-te a cordes. A dalt de tot: pam! Una sortida a mes de 50 metres sobre el mar! Quina passada, de debo! Vistes sobre tonsai i les phi phi!
Ara recoberts de la pols i em guano apestos de la cova vem sortir i ens vem tornar a banyar a la platja! Per mares i familiars espantats dir que vem ser responsables. Mai ens vem posar en perill mes enlla de poder caure i trencarte una cama. Quan ve. Veure que el perill sobrepassava aixo vem tornar enrere i en cap moment ens vem arriscar. Penseu que cinc min despres de nosaltres va entrar mes gent, i quan vem sortir encara n'entraven mes.
Vem agafar llavors una long tail boat perque ens deixes a tonsai mateix.
I despres de dinar... Els nostres amics van marxaaaaar!!!! Nooooo :-(

Naltros vem acabar de passar la nit alla i avui hem vingut a krabi a menjar barato i passar-nos el dia escribint.

Ai! M'he oblidat dir que la marina anava carregada de regals per mi, pel meu cumple! Em va portar regals de l'albert, ma mare i el club de la piga! Em van ecantar tooots!! Quina ilusio!

27 febrer: krabi

Aquest dia va ser diferent al que en un principi estava previst!
El plan era anat a ko phi phi, unes illes al mar d'andaman precioses, que van servir de decorat per la peli "la playa" de leonardo di caprio.
A la pris i a mi se'ns va torçar però! Quan vem ser al port d'on surten els ferryes vem veure que els preus se'ns n'anaven del pressupost molt molt... De ferry res, eren fastboats, mes moderns, pero valien el pressupost de tot el dia! I sabiem que ko phi phi, per lo famos, era tambe molt car! :-( Aixi que vem haver de separar-nos per un dia. La pris i jo aniriem a krabi, la ciutat mes propera al nostre seguent punt de reunio. aixi que ells van anar a ko phi phi i naltros cap a krabi!
I aixi ho vem fer, vem agafar un bus fins a krabi.
Pel cami ja vem veure el que paisatge canviava del d'indonesia. Aqui les roques son calcaries i amb els anys s'han creat unes formacions càrstiques alilucinants. Tot de roques a vessat de vegetació amb parets verticals despullades. I krabi es una ciutat vora la platja i entre formacions d'aquestes.
No ens va costar gens trobar hotel. I amb les maletes a l'habitacio vem anar a passejar. El millor de krabi va ser que tot era mes barat! En comparacio amb indonesia tot valia la meitat! Vem tenir un moment d'euforia quan vem entrar a un 7eleven, una botiga d'una cadena que esta per tot arreu. Vem poder menjaf uns spaguettis bonissims i un batut per quatre xavos! Quina alegria!
Havent dinat vem anar a un centre comercial. Necessitava comprar uns sim nova pel mobil, doncs la d'indonesia ja no valia! I alla el centre comercial, a part de la sim, ens hi vem estar una bona estona. A mi m'encanta veure centres comercials de fora. Hi havia una part tipus carrefour i em feia molta gracia veure una estanteria plena de bosses de calamar sec que es menja a mode d'snak, com qui menja patates chip! O paquets d'algues i altres coses estranyes! Tambe alli vem fer un berenar bonissim a base de donuts i yogurt liquid! Oooh, menjar normalll!!!!!
Despres del centre ja no vem fer gran cosa mes, anar a internet a pujar totes les fotos a un servidor per si de cas es perd la targeta... A la hora de sopar vem anar al port, on als vespres es monta un mercat on els pescadors venen i et fan a la brasa el peix ben fresc. Em vaig menjar un peix gat ben gros que estava bonisssssim!

28 i 29 febrer i 01-03 març: Tonsai i ko phi phi

Porto molts dies sense conexió a internet ni temps per escriure. Aixi que fare un mix de tots els dies, que els hem passat al mateix lloc: tonsai.
Tonsai es una platja encabuda entre penyasegats a la qual sols es pot arribar per mar. Vem haver d'anar-hi amb long tail boat, unes barquetes tipiques que porten un motor de cotxe adaptat per fer anar una helix.
A tonsai i vem anar perque els nostres amics volien fer un curs de submarinisme alli. Jo la veritat es que volia fer-lo a ko tao, pero no vaig aconseguir convencer a la marina perque vinguessin alli. Aixi que vem decidir anar naltros a ton sai. Ells van triar aquell lloc perque sabien que hi havia un professor catala, que fa la temporada d'hivern perdut pel mon.
Ens vem trobar tots cinc al vespre i vem estar parlant llarga estona.
Aquests dies han estat molt xulos. L'eix vertebrador del dia era el curs de submarinisme, de tres dies. I la resta de temps el passavem a la platja o a la terrasseta del bungalow tots cinc amb converses d'allo mes animades. Han estat uns dies distesos i molt agradables.
El curs de submarinisme genial! El primer dia, ja sense mes, vem agafar una barca a les vuit del mati i ens van portar a unes petites illes davant de tonsay i de raylei. De cami el jordi tona, l'instructor ens va explicar com funcionava l'equip i cap a l'aigua! Aquesta primera immersio es diu d'aigues confinades. Els clubs grans la fan en piscines, aquest, que era petit petit, la fa a una platja poc profunda, de tres metres de profunditat.
En aquesta primer immersio tota l'estona es d'exercicis. Primer aprendre a conectar tots els aparells i muntar-ho tot. Despres a controlar situacions dins l'aigua.
Quan et tires per primera vegada estas nervios. Vas amb ploms que t'enfonsen i vas cap avall! Pero quan veus que pots respirar tranquilament... Es genial!
Vem estar dos hores sota l'aigua fent exercicis. Aquests eren tals com treure's el regulador de l'aire de la boca, trobar la flotabilitat neutra amb el xaleco inflable (inflar el xaleco el punt just per no enfonsar-te ni surar), controlar la profunditat amb la respiració (si infles els pulmons pujes), aprendre a desentelar la mascara, a treuretela sota l'aigua, els signes de comunicació, els estiraments per si t'entra rampa, a fer servir el regulador en flux continuu, a treure't tot l'equipament sota l'aigua i tornar-te'l a posar, a saber com compartir aire ambbun company... Vamos, que jo em pensava que si t'entrava aigua a la mascara et foties i res d'aixo, la mascara si vols te la pots treure! Pot semblar complicat pero en realitat tot es ben facil! No vem tenir cao problema. La unica que si que en va tenir va ser la pris. Ella es molt aprensiva i ja portava dies donant voltes a la por que li feia. Va ser ficar el cap a l'aigua i agafar un atac d'ansietat. Va estar a punt de demanar que la portessin a terra ferma, i aixo que tocavem de peus a terra. Pero per sort l'instructor, en jordi, la va tranquilitzar i llavors ja va poder enfonzar-se. Tot i aixi en molts moments perdia el control, en els exercicis per exemple s'espantava i sortia a fora. Pero poc a poc va anar agafant confiança i a ser capaç de fer-ho tot. Li va anar molt be que va tenir sempre una instructora amb ella tot el temps.
Per la tarda del primer dia va ser un rooooollo patatero de quatre hores de teoria! Pero tot sigui per estar segurs!
El segon dia ja va canviar la cosa. Ara ja tocaven les immersions reals, a deu metres la primera i a quinze la segona. Pel mati vem agafar la long tail boat per anar fins a ko phi phi! Les veuriem al cap i a la fi! Vem passar per la platja del leonardo di caprio! La primera immersio va ser a ko phi phi ley, a la part de maya wall. Ens vem enfonzar fins els sis metres ja d'inici i vem repassar alguns exercicis tots plegats. Pero rapid i tots alhora. I ja vem començar l'excursió. Van ser 42 minuts genials! Veient tots els peixos cara a cara, els coralls... I el paisatge submari! Formacions de corall amb formes impossibles! Gorgonies exhuberants... I la sensacio de dir: no cal que pugi, tot el que necessito esta aqui a baix! Tambe cal dir que et sents una mica patosillo. Una norma del submarinisme es que no pots emprar les mans per nadar, et cansa i gastes mes aire. Llavors has de controlar molt la flotabilitat. Al principi hi ha estones que vas arrossegant la panxa pels coralls, i a estones sense volers puges i et separes del fons. Pero en un segob ja havien passat els 42 minuts i ja haviem de pujar. La pris pero es va equivocar i va incomplir una norma, i es que no es pot pujar rapid. Es molt perillos i si estas molt profund pots morir. En el nostre cas, pero, no estavem molt profunds i gairebe no li va passar res. (per aixo primer et porten a llocs poc profunds, perque la puguis cagar). Mes endavant, pero, li va passar factura.
Depres de la primera immersio vem dinar a la barca tots plegats mentre ens portava a un altre punt: ao nui, a ko phi phi don. Aquesta immersio ha estat la meva preferida. Una passada. Era un pilo de roca d'uns 100 metres d'ample que sobresortia de l'aigua. La immersio va ser rodejar aquesta macrocolumna. Em va encantar pel fet que era diferent, anavem a 15m de profunditat i veies la paret que anava a munt i avall i tots els coralls alli enganxats i peixos per tot arreu. Vem trobar una mica de corrent, pero va ser divertit poser-la sortejar. Vem trigar 49 minuts a donar-hi la volta. La sensacio de verticalitat em va agradar. De fet es una cosa que no m'esperava pero quan estas a 18m ho veus tot igual que quan estas a 4. Has de mirar el profundimetre per saber quan aball estas. Si mires amunt sols veus llum i no saps quan avall estas. En canvi al tenir aquesta paret si que sabies quant avall estaves, i era vertiginosament emocionant! La mala part de la tarda va ser que la pris no va fer aquella immersio. Quan va entrar a l'aigua una orella li va començar a fer mal. La tenia inflamada de la descompressio rapida que havia fet a la del matí i ja no podia compensar les pressions perque tenia la trompa d'eustaqui obturada per la inflamació. La pobra va estar molt xafada la resta de la tarda. A mes a mes per la nit, de tant donar-hi voltes, va tenir un malson en el que s'ofegava, la qual cosa la va deixar mes angoixada. Tots temiem que ja nonpugues fer mes immersions. Pero per sort no va ser aixi!
El tercer dia vem agafar un vaixell mes gros, amb molts submarinistes. Era divertit quan ens feien tirar a l'aigua, semblavem paracaigudistes un rere l'altre! I la pris es va tirar i tot i que mentre aprofundiem anava senyalant que l'orella no anava del tot be, al final va poderla compensar i li va deixar de fer mal. Aquesta immersio va ser a Ko Bida Nok, prop de les phi phi. Va ser molt xula tambe perque estava plena de gorges i canons pels que ens ficavem i veiem peixos tuticolori. Aquesta vegada ja vem baixar fins al maxim permes per a un principiant, els divuit metres! La marina fins i tot en un moment d'aquells que vas cap abaix va baixar fins els 20! Molt xula tambe. I despres de dinar al vaixell vem enfonsar-nos per darrera vegada. Al mateix lloc que el dia anterior, a maya wall,  pero en comptes de 10m a 18. Tambe impressionant i tots ja molt mes habils k sueltos. Les immersions eren totes com excursions, no estavem mai quiets, anavem tirant pel fons mari fent un recorregut. A la darrera immersio a la pris li va tornar a agafar un atac de panic. De cop, quan estavem a 18m va intentar pujar. Pero ara si que no podia fer-ho, doncs era perillos! La laila, el jordi i jo la vem tivar cap abaix i el jordi la va tranquilitzar no sense rebrer abans un parell de patades de la pris. I es que en moments aixi, quan sembla que t'ofegues, la unica cosa que has de fer es respirar. Per sort va aconseguir tranquilitzar-se i va poder continuar l'immersió! I la va gaudir com tots els demes.
Aixi per fer una llista curta de coses que hem vist: green ture, nudibranquis de mil colors, peix pallasso en la seva annemona, un banc de travelling fish, barracudes atacant bancs de peixos, gost pipe fish, morena zebra, lobster, peacock shrimp, trompet fish, parrot fish, box fix, puffer fish, triger fish i meros entre molts altres. Una experiencia inoblidable!
El curs va acabar al vaixell on ens van fer un examen de 50 preguntes (mes putes del que pensava!). Tot sortia d'un llibre de 300 pags que t'has d'estudiar. Jo sols mel vaig llegir per sobre i ja n'hi va haver prou perqhe vaig aprovar! Aixi que ja soc "open water padi diver" la qual cosa em permet bucejar a tot el mon fins una profunditat maxima de 18metres. Ueeeeeee!!! No cal dir que tots vem aprovar!
A la marina li ha agradat tan que ja esta pensant en der submarinisme a catalunya!

I aixo es basicament el que hem fet aquests dies a tonsai. A partir de les cinc, quan acabavem les classes ens passavem l'estona fent panxing amb la marina, la gemma i em xavi!
Ja amb el titol a la ma, ens vem quedar un dia mes a ton sai per fer excursions que explico al seguent post

26 febrer kuta-phuket (tailandia)

Per fi havia arribat el dia, marxavem a tailandia!
En teniem moltes ganes, perque tailandia es un pais que te de tot!
Llevats de mati ens vem trobar amb els nostres colegues balinesos, aquest cop mes puntuals. Ens van portar fins a l'aeroport i ens van voler acompanyar ben be fins a la zona on ja no els deixaven passar. Va ser molt bo perque es van posar molt tristos! Dient que ens trobarien a faltar i que per favor no els oblidessim mai!
Quan ja vem haver passat la zona de seguretat vem tenir una petita sorpresa desagradable. Per sortir del pais has de pagar 150.000 rupies! El pressupost de tot un dia en un moment! Aiiiiix! Pero no s'hi podia fer res, pagar i no pensar-hi. La segona sorpresa va ser quan em va arribar un sms dient que el vol s'havia retrassat! Tres hores mes penjats a l'aerport! Total: cinc hores d'espera! Quina murga!! A sobre als aeroports petits no hi ha molt a veure... I jo que ja m'he quedat penjat mes d'una vegada, vaig anar a demanar que em donguessin un val per dinar. Em va costar pero ho vaig aconseguir, un menu del mcdonalds de l'aeroport, aixi by the face! Vem ser els dos unics de tot l'avio a demanarho! Perque just quan hi van accedir ens van cridar per embarcar, i ja ningu va poder anar a buscar el vouncher. Vem ser l'enveja de tot el vol! Jaja
Vem volar amb airasia, una companyia low cost que te infinitat de rutes per aqui i fins i tot conexions amb paris i londres. L'avio em va agradar bastant. A l'avió, mes calmats que el dia anterior, vem poder parlar i resoldre aquest conflicte que vem tenir. Vem arribar a la conclusio que era normal que es ralles si no entenia res, pero que per altra banda jo nobhe de perdre les oportunitats de poder coneixer gent local i aprendre'n perque ella no sapigui angles. Per aixo vem arribar a la conclusiô que ella, quan es ralles aniria per la seva banda i ja ens veuriem al final del dia. Jo no la puc obligar a venir amb mi, si vol marxar no hi puc fer res, i al reves igual. Va ser un vol de quatre hores. I... Tailandia!

Com sempre resulta dificil sortir dels aeroports sense deixar-t'hi una fortuna! Pero com sempre ho vem acabar trobant! Vem agafar unes furgonetes compartides que ens van deixar just al punt on vem voler. Aquest punt era l'hotel al que sabiem que anirien la marina and company!
I es que ja fa mesos, la marina va decidir que viatjaria a tailandia i es clar, haviem de quedar! Ha estat dificil coincidir pero ho hem aconseguit! Ells arribaven a phuket el 26 i naltros tambe!
Aixi doncs vem anar al d's corner guesthouse invem confirmar que hi havia una reserva de tres catalans. Com que era prou maco i barat ens vem agafar una habitacio. Vem anar a sopar i ens vem posar el pijama per esperar-los. Van arribar bastant tardet, amb aixo dels viatges ja se sap, sempre es retrassa tot. La pris es va adormir, pero jo vaig poder rebre'ls a l'hotel! Quina ilusio veure'ls despres de 27 dies de no veure a ningu! La Maririna, del club de la piga a la uni, la noia amb la que anire a viure! I el xavi i la gemma, dos descobriments! La veritat es que tard com era vem tenir temps de poc. De dir hola, decidir que fer el dia següent, i bona nit.

25 febrer Kuta i nusa dua

Aquell dia el vem passar tot amb els nostres colegues locals, en hassan i en wahyou.
Ens vem llevar i vem anar a esperar-los davant el mcdonalds, que es on haviem quedat. Com que arribaven tard vem esperar dins el mcdonalds doncs tot i que eren les deu del mati la calor era insuportable! Dins estavem fresquets amb l'aire condicionat i a sobre ens vem menjar un sudae de maduixa d'allo mes bo! Van arribar bastant tard. Pero el motiu era bo. Ells pensaven que teniem motos i havien vingut en una sola moto, pero a mig cami els va arribar el meu sms dient que no en teniem de motos i van haver de tirar enrere i tornar per venir amb dues. I aixo amb el transit del pais... He de dir que es un dels punts febles del pais. Pero es tan greu que es motiu suficient per no plantejar-se el païs com a apte per viure-hi. Es un analisis que sempre faig als països i regions que visito: hi viuria? Es un analisis totalment etnocentric pero em va be. Doncs a indonesia en general NO hi viuria. La vida esta al voltant de la carretera. La majoria de la poblacio viu al peu d'una amb tot el soroll i pols que comporta. I totes estan a petar de cotxes, motos i moolts camions.
Finalment van arribar i ens vem posar els cascs i carretera. Ens volien portar a dinar a un lloc barato. Vem trigar tres quarts en moto... A mi ja em feia mal el cul! I total... Vem parar a la vora de la carretera a menjar en un lloc semblant als que solem anar i al meteix preu! Durant el dinar vem saber que no es pot deixar res al plat i que et pots xupar els dits. Vaig preferir no fer-ho...
Despres de dinar ens van dur a casa seva, a la del wahyou, per canviar de les motos al cotxe. Em va sorprendre molt veure que la seva casa era estupenda. Mes gran que les nostres, sofas de polipiel, jardinet... No deixo de sorprendrem al veure lo avançats que estan en aquests països! Un cop mes em vaig haver de repetir: aixo no es india!
Amb el cotxe ens van voler portar al sud del tot de la illa. Jo volia anar a tanah lot, un temple en una roca a la costa, en un penyasegat, pero ells van dir que no valia la pena i que era millor anar a veure nusa dua. Aixo ens va passar mes d'un cop al dia, ells ens van organitzar tot fent cas omis del que ens feia ilusio. Se que ells eren els que ens duien, pero a final de dia semblava que ens havien robat un dia del nostre temps! A sobre al final es van fer pesats, naltros a la nit voliem repetir la nit anterior i van insistir massa en que no hi anessim per anar el dia seguent a la platja a les cinc del mati abans d'anar a l'aeroport! No cal dir que nosaltres no voliem aixo. Teniem un vol a les 10 del mati! I a mi m'agrada viatjar descansat i dutxadet, no ple de sal i cansat. Al final em vaig haver d'inventar que ens haviem de trobar amb uns amics perque ens portessin a kuta de nou!
Be, deiem que ens van portar a nusa dua. Vem trigar dues hores i pico per fer els 30 km que ens separaven d'alli... Un martiri amb la calor. Pel cami vem parar a un lloc curios. Com que eren ja les cinc de la tarda ells havien de resar i van parar a un lloc on hi ha cinc centres religiosos un vora l'altre: una mesquita, una esglesia protestant, una catolica, una budista i una hindu! Totes ben maques! Mentre ells resaven a la mesquita jo vaig anar a investigar les cristianes i no vaig deixar de sentirme reconfortat en aquell reducte de calma enmig del barullu de cotxes de fora. Despres de la parada per satisfer les necessitats espirituals, els nois ens van dur a nusa dua. Alla hi ha tots ela gran resorts de bali. Es on vas de lluna de mel per no sortir de l'hotel. Quan t'hi acostes, a la carretera, hi ha un control de seguretat. Darrere el control tot canvia. Ja no hi ha transit, vora la carretera tot gespa i jardins, fonts... I es clar els grans resorts turistics, tots amb vistes a la platja nusa dua. A la punta un mirador molt bonic amb un bufqdor d'aigua, una roca per la que puja l'aigua de les ones i surt disparada amunt per la força.
Em va agradar molt poder veure l'altre bali, el bali pijo, el mes conegut a occident. Despres ens van dur a daydream beach. Una altra platja, tambe de resorts. Era espectacular, hi vem arribar per la posta de sol i em va encantar. Hinhavia surfistes fent de les seves amb les ones, musica de fons... Molt bonic. Vaig estar una mica preocupat per la pris pero, feia estona que veia que s'estava enfadant, encara que no digues res, i va quedar mes palès quan els va dir als nois: que, marxem o que? Llavors em va tocar batallar amb ells per evitar que ens duguessin a cap altre lloc, perque ells estaven erre que erre que volien anar a sopar, dormir i a les cinc del mati tornar-hi. Per sort els vaig convencer i ens van tornar a l'hotel. Un gran detall per part seva va ser oferirse per durnos a l'aeroport, la qual cosa vem acceptar de bon grat i ens vem acomiadar fins el dia seguent.
Llavors va venir una mala estona. La pris estava enfadada. Li passa quan anem amb gent que no parla castella. Al principi li fa ilusio, perque son gent local i per ella l'intercanvi cultural es una prioritat en el viatge. Pero a mesura que passa l'estona es cansa de l'angles i desconecta, quedant aïllada de la conversa. I a mi em passa al reves, que em quedo sol donant conversa a tothom sense poder descansar ni un moment. Amb lestona la pris comença a rallarse i enfadarse i al final del dia ho acabo pagant jo, sense tenirne la culpa. I aixo es el que ens va passar aquell dia. Quan vem baixar la pris em va engegar quatre mocs fins que jo tmb em vaig cabrejar. Jaja. Dues feines, enfadar-nos i desenfadar-nos. Vem estar-ho parlant pero estavem massa calents i no vem arribar a cap conclusio. Amb tot va ser la hora d'anar a gorronejar a la discoteca i cap alla que vem anar. La discoteca igual d'impressionant que el dia anterior i el menjar i beure tan gratis com el dia anterior! Quan vem acabar la pris va aludir cansanci i va marxar (estava cansada, pero tambe enfadada) i jo em vaig quedar. El dia abans havia vist la llista de dj's i tocava l'alex kenji, un de molt famos, i volia veure'l. Aixi que primer vaig anar a donar una volta per diferents discoteques... Em sentia raro anant sol, pero volia veure en kenji, creia que tothom em mirava! Pero vaig dirme que ningi sabia si anava sol o ela meus amics eren els de darrere, i que si anava sol tampoc passava res! Aixi, vaig fer temps des de les 11 que va marxar la pris fins les 12 que començava en kenji. I llavors quan va ser l'hora vaig anar a l'sky dome a veure'l. La musica va ser una passada! No hi va haver ni un segon que digues: aquesta canço no m'agrada! I amb l'estona els que anavem sols vem començar a fer pinya: tu d'on ets? De bcn, i tu? I aixi anar fent jaja vem acabr sent uns sis o set que estavem per alla plegats. Quan me'n vaig adonar a era la una i mitja i vaig marxar, que a les sis i mitja m'havia de llevar! Vaig arribar a l'hotel a les dues! Tot i que em va fer la pua haver de sortir sol, m'ho vaig passar molt be, tinc molt bon record de kuta, i m'agradaria poder tornar-hi en un futur.

24 febrer. Cami de kuta

Un altre dia de viatge. Llevat d'hora, fes la maleteta, acomiadat de l'encantador bungalow i et maleeixes per no poder-hi passar mes dies, moto i cap a Ubud. Ubud era la parada intermitja per arribar a kuta. Alla haviem de retornar les motos i agafar un bus. Vem estar una bona estona parlant amb la dona que ens havia llogat les motos, la wayan,  super bona, a tot et contestava: Oh yaaaaa! Amb una cantarella molt curiosa! La veritat es que no se pas com s'atreveix a llogar motos a inexperts com nosaltres! El primer cop de gas que vaig donar a la moto una mica mes i nonla estampo contra una furgoneta! I els primers dies anava taaaan tens! Els darrers ja millor. L'he trobada molt practica la moto, pero ja esta, per mi serveix per anar d'aquí a allà i prou. 

Just a la vora vem poder comprar els tikets de bus per anar a kuta. Com que teniem un parell d'hores vem anarva passejar per un mercat cobert molt gran pero abarrotadissim de paredetes petites i passadissos mooolt estrets. Pero va ser maco. Despres vem anar a dinar al warung que ja teniem fitxat de quan ens estaven a kuta, condició expressa de la pris perque sabiem que alli les raccions eren abundants.

I just despres de dinar vem anar a buscar les maletes grosses que haviem deixat dos dies enrere a l'hotel i va arrivar el bus per durnos a kuta. 

La veritat es que jo tenia expectatives altes de kuta. Es el lloc mes turistic de bali. I a mi no em molesta gens estar envoltat de guiris. M'agrada alternar parts mes rurals amb parts mes turistiques. I bali te les dues coses. 

Amb el bus ja vem anar veient que a l'acostar-nos a kuta tot anava canviant. Carreteres mes aples, cases mss modernes, molts cartells publicitariiis...

I quan vem arribar al centre i ens va deixar... Mare meva! Tot botigues, restaurants, bars i gelateries! Cartells de neo, cadenes internacionals... Ben be no sabiem si erem a bali, salou, LA... A sobre tothom era guiri! 

Ens vem posar a buscar hotel fins trobar-ne un per deu euros els dos amb esmorzar inclos. Una mica atrotinat i brut... Pero teniem una font amb peixets al porxo! 

Instalats ja, vem agafar el portante cap a la platja. Kuta es una platja infinita, no en veus els dos extrems! I la platja mes plana que he vist mai. Mes de 200 metres d'amplada de sorra i quan entraves a l'aigua... 

Caminaves, caminaves, caminaves... I l'aigua nonpassava dels genolls. No vaig tenir prou paciencia per caminar mes endins, segurament pots entrar 500m sense enfonzarte! Aixo te dues coses bones: l'aigua esta molt i molt calenta i l'altra es que les ones trenquen molt endins i els surfistes tenen el dia servit! Es formen onades d'aquestes tipus haway, que tant costen de veure a catalunya!

Alla a la platja vem estarhi llarga estona. Ja cap al final, quan baixava el sol em vaig veure inmers en una espiral com la de borobudur: grups d'estudiants indonesians... Per aprendre angles els seus profes els fan entrevistar turistes i... Jo ho soc! Eren grups de noies, de cinc en cinc, paves de mala manera! Qualsevol cosa que els deia les feia riure i posarse vermelles! I toooootes volien una foto en acabar! Vaig estar ben be mitja hora anar atenent grups d'aquestes noies!

I despres, quan semblava que "las ordas" d'estudiants havien passat em van venir dos nois: en wahyou i en hassan. Em van estar explicant que m'havien vist parlar amb les estudiants i que em felicitaven perque normalment els turistes son molt arrogants i les envien a passeig. I que com que havien vist que era bona persona doncs que em volien coneixer. Vem estar parlant molta estona fins que es va fer fosc i vem marxar. Ens van proposar, pero, d'ensenyar-nos coses el dia seguent, i els vem dir que si! 

Vem anar a l'hotel a dutxar-nos i treure'ns la sal de sobre. I ens vem posar wapos, doncs kuta es un del millors llocs per sortir de festa. Ja anavem avisats, un noi a ubud ens va explicar que hi havia un bar qie donava menjar i beure gratis cada dia a les deu. Teniem, doncs, una cita! 

De cap a l'sky garden, el club mes important de tot indonesia. Quan vem entrar estava tot buit. Es una discoteca molt gran, amb molts espais diferents. Pero quan van ser les deu, en cinc minuts, es va omplir. Suposo que per aixo donen beure gratis, per omplir el lloc. Per beure no pots triar, tenen tres cocktails i has d'agafar un d'aquests, molt carregats d'alcohol. I tambe menjar gratis (el nostre objectiuuu). Hi havia tot d'snacks freigits tipu nuggets, farcells de carn, i tambe fruita. Quina tipooooor!!! Mare meva quin mal de panxa de tant menjaaar! A sobre tenia molta set i em vaig beure un cubata massa rapid i encara em feia mes mal la panxa! I va i em demano una aigua per la qual em van clavar 25.000 rupies! (al super val 1000)! A partir de les 12 prou beguda gratis i la gent mig gata comença a comprar a preus desorbitats! 65K (es com escriuen els preus, so 65mil) una copa! Mes que una nit d'hotel! Tot i que a catalunya no seria car, uns sis euros. Pero aqui ho es i molt! 

Doncs la discoteca va resultar ser la millor que he vist mai! Te cinc plantes, a diferents nivells i totes amb terrasses i sales obertes, balcons a nivells inferiors, passarelles, fonts, ponts, vidre, fusta... I el millor de tot: a tot arreu musica immillorable! Semblava el meu mp3 conectat als altaveus! A baix de tot hi ha l'sky dome, la sala gegant amb dj internacionals. Justament aquella nit punxava un eivissenc, ulisses! Vaja, que m'ho vaig passar genial tot i el meu mal de panxa! A totes les sales hi havia gogos, i a una espectacles diversos, des d'acrobates del foc, ballarines... 

Malauradament el cansanci fa estralls i a la una i mitja janestavem fets pols! Ja portavem quatre hores a la discoteca. De cami a l'hotel, que esta en mig del meollo, vem entrar a tres o quantre discoteques mes per veure com eren, n'hi havia una de molt xula en forma de vaixell, molt gran, amb veles i tot!

A lhotel vaig passar molt mala nit... Pensava que treia els nuggets!!

23 febrer. Purah besakih i tirta ganga

Un altre dia de moto! Aquest mati ens hem llevat i ens han portat l'esmorzar al bungalow. Una pancake, pero amb mel, per variar una miqueta! I un te amb trossos de gingebre, que es una mica picant. Debien ser les deu quan ens hem embadurnat de crema protectora els braços i clatell, que amb la moto vas fresquet però el sol et toca igual! Es una mica asqueros perque tota la pols del camí set queda enganxada a la crema... Acabes ben ronyós!

Hem pujat a les motos i alen, a fer carretera! Avui ja anava més relaxat sobre la moto, no tan tibat! I a trossos el cami era estupendo, semblava un tunel excabat al bosc, amb sostre i tot de plantes!! Hem arribat al pura besakih a les 12:00. Aquest és el temple més gran de tot bali.al peu d'una muntanya hi ha la taquilla on et venen l'entrada. Despres el que hi ha son falses taquilles. Sort que a la guia ja ho avisa. El temple i voltants estan plens d'estafadors. 

Des de la taquilla real fins al temple hi haurà un quilometre. Doncs a mig camí ens han pet parar les motos per "reviasar el tiket". El tiquet ni se l'han mirat! Ens han dit que necessitavem un sarong (un pareo de tota la vida) per entrar al temple. A la majoria de temples te'l deixen, pero alla ens han clavat 5000 rupies per deixar-nos-el. Pero lo fort es que ens han dit que el lloc tenia la politica de que s'havia d'anar amb guia o sols el pots veure per fora. En aquest moment la pris s'ha cabrejat i m'ha dit que anes jo, que ella no entrava, que anava a que li tornessin els diners de l'entrada. Doncs he anat jo sol. Els he dit que m'estava molt be veurel sols per fora i que fins la propera, xao pescao. Aixo sabent que t'estan mentint i si que pots entrar. He continuat amb la moto i he aparcat.

Els temples d'aqui no son edificis on puguis entrar, son recintes tancats per un mur. Dins hi ha tot d'estatues i porxos amb teulades varies. Per tant representa que no podia entrar. I aixi m'ho ha dit un home que estava rondant per alla, que no podia entrar sense guia i que amablement i oportunament ell s'hi oferia. La meva resposta: thankyou. I he entrat. Llavors m'ha perseguit i lk he dit: thank you. Llavors m'ha dit que s'hi celebrava una cerimonia i que no es podia entrar mes enllà. I jo li he dit:thank you! Tot aixo amb un somriure. Llavors se m'ha posat serio que d'alli no podia passar. I jo, mes panxonque ningú, m'he assegut al terra i he tret un llibre i m'he posat a llegir. Ha trigat deu minuts a cansar-se d'esperar i ha marxat. Llavors he pogut continuar la meva visita tan tranquil. Jajaj El temple esta be, pero no mata. Son diferents nivells que van pujant la muntanya. Entre nivelm i nivell unes deu escales. Cada nivell es una esplanada quadrada amb tot de petites teulades i escultures.

Llavors he baixat cap a baix i he tirat una foto a tot des d'abaix i he guardat la camara... 

He agafat i he marxat amb la moto. He mangat el sarong! M'ha irritat tant tot el tinglado que tenen muntat que m'he dit: ara no torno el sarong! Total, comprat a un mercat es mes barat! Així que l'he comprat, ells hi han guanyat, i jo m'he quedat amb la sensació que havia administrat justicia... Aisssss que equivocat... Ja veureu perquè.

M'he trobat amb la pris i hem anat cap a un altre temple, cap al tirta ganga, a una horeta. Quan ja portavem mitja hora, he vist un paissatge molt maco i m'he parat a un marge de la carretera per fer una foto... LA CAMARA! Me l'han pispada al punyetero temple! Just al pujar a la moto m'han vingut a agobiar unes nenes per vendrem postals i un home per vendre'm unes fotos...Hem agafat les motos i hi hem tornat, ja no hi havia ningu dels de feia una hora, eren tots nous i ningu sabia res... El temple m'ha costat una fortuna! Jo tenint remordiments per robar un drap! Mès ruc que pixar de cara al vent... 

Per sort abans d'ahir vaig treure la targeta de memoria. Aixo vol dir que almenys les fotos no s'han perdut... M'he de consolar amb alguna cosa no?? 

Ara m'haure de comprar una camara nova..  i si ja anava curt de pressupost... Pfffffff 

Aixo m'ha tingut rallat tota la tarda, ara ja no tant. Millor aixo que el passaport, el mobil o els calers... 

Alen, hem fet per tercera vegada el mateix recorregut fins a tirta ganga. Pel cami hem parat a dinar a un warung local per menjar... Quin fastig tu! Hem demanat arros amb pollastre. Doncs el pollastre que hi han fotut era intestins fregits, pell fregida i sang fregida... Cagum tot! Jajajajaja anar separant-ho tot per acabar menjant arros blanc! Segur que demà estem amb cagarrines, que a sobre era tot fred, cuit feia hores!

Per fi hem arribat al tirta ganga. Es un jardi que es va fer construir un rei fa 100 anys. Es tot lle de fonts, gairebe tot son piscines i aigua. Molt bonic, es lot veure a les fotos. A algunes fonts hi havia carpes de metre! Hem parat alla una bona estona, menjant snake skin fruits a l'ombra veient com els nens es banyaven en fonts ja habilitades per tal us. 

Despres d'aixo hem tornat a parangbai, una altra horeta. I ja eren les sis i mitja. Ens hem posat els banyadors corrent i hem anat a la blue lagoon. Ens hem banyat una bona estona abans de veure com el sols es ponia. 

Despres de dutxar-nos hem anat a sopar d'hora. La Pris està molt traumada amb el menjar. Cada dia es cabreja perquè li posen loc menjar i perque el troba car. Avui crec que ha estat remugant mes de tres quarts d'hora de rellotge! Anar comparant-ho amb els preus dels altres països i restaurants. Jo ja m'he fet a la idea que ens vem passar de rosca amb el pressupost. Pensavem que anavem de sobrats amb el doble de pressupost que a la india i fem bastant curts! Caldria ben be el doble del que portem ara, caldrien 30 euros per dia. Aixi que ja se que si pago un euro per menjar em portaran un arros basic i senzill. Pero com que jo soc un menjamiques a vegades ni aixo em puc acabar! Si que es veritat, pero, que estic una mica fart de menjar arros i noodles i sempre els mes barats de la carta. Mes encara quan veus que els de la vora s'estan fotent una mariscada per deu euros!!!! ( i mama, no em diguis que jo tmb faci mariscades que si ho faig he de dormir al carrer!)

Jaja pero tot i aixi, mengem tres cops al dia i jo quedo tip. Desnutrits no arribarem, amb ganes d'entrecot si!

22 Febrer. Padang Bai

Un altre dia al sac, avui sense gran cosa a comentar. Avui som a padang bai, una platja a l'extrem est de la illa. Hem vingut pel matí amb moto, una horeta i mitja.
Per no haver de carregar amb les grans motxilles el que hem fet es deixar-les a ubud, la propietaria de l'hotel a accedit a guardar-nos-les. Aixi, les agafarem quan retornem les motos a ubud. Portem doncs una motxilla normal, amb banyador, tovallola, necesser i dos mudes. Molt mes practic i portable! Total, sols seran dos dies!
Ens hem llevat a les vuit, hem fet mandres fins les nou, hem esmorzat (pinneaple p...), hem fet la mini motxilla i hem marxat!

Anar amb moto es una bojeria... El transit aqui esta boig, no hi ha normes! Hi ha estones que per una carretera de dos carrils passen quatre vehicles de costat a l'hora! A estones et troves gent que va en contra direcció pel marge del teu costat! Un show... Tot afegit a que condueixen per l'esquerra! La majoria de vegades no passa res, el problema es quan arrives a una cruïlla estranya amb cinc o sis sortides amb diferents incorporacions... Llavors has de posarte a una vora i deixar passar gent i seguir-los, perque si no.. No saps per on tirar i tels pots trovar tots de cara! Per sort tot plegat fa que el transit sigui lent i no et passen cotxes rapid per la vora. Aixo si, et piten per avisarte que t'adelanten. Va molt bé perque aixi no et despistes i et poses a l'esquerra, pero acaves fins als webs de tant piiiii piiiii
Quan hem arribat a padang bai hem trobat allotjament bastant rapid. Padang bai es el port des d'on sortia el ferry cap a lombok, algu ho recorda?? Vora el port hi ha un cami que ressegueix la platja amb uns pocs hotels i restaurants. Aixi que tampoc hi ha molt on triar. Pero resulta que estem a l'habitacio mes xula a la que hem estat. Es u a cabana de bambú de dos pisos! A baix no hi ha parets, es un espai diafan amb taula, cadires i tumbona, per estar de relax. També hi ha la cabina del lavabo. Des d'abaix pujes unes escaletes de fusta i vas a parar a una terrasseta porxada amb cadires i taula i la porta de l'habitacio. L'habitació es gran, amb el llit cobert per una mosquitera. I tot amb vistes al mar per 5 euros per cap i nit! Amb esmorzar inclos! Osti, a vere si dema puc menjar quelcom que jo sigui la pinnaple pancake! Ja veurem que ens donen...
Un cop instalats hem anat a menjar, a un warung local. M'he cruspit un cap-cay, arros amb verdures. Bastant bo. Pero crec que es minço i que m'estic aprimant...sempre mengem un sol plat, que al ser calent i picant ens sol omplir... Pero es el que es, un bol d'arros amb unes verduretes per sobre... Ja ho veurem amb la bascula!
Havent dinat hem regatejat a una paradeta per llogar una mascara i tub d'snorkel, al final per un euro toota la tarda, i hem anat a la platja. De fet hem vingut a padang bai perque vem coneixer fa dies un mexica que viu a australia que ens va dir que aqui ell ha vist el millor snorkel de la seva vida. Millor que a les gili, que a les figi i que a australia que es on ell n'ha fet. Aixi que aqui hem vingut!
Pero la veritat es que... A gili air era molt millooooor! Estafa!! Uuuh! Hem anat on ens va dir ell, a la blue lagoon beach, que de fet es una de les dues uniques que hi ha. La platgeta es mona, es una cala a la que baixes per unes escales i queda envoltada de penyassegats i selva per les vores. Davant tens el mar i a l'horitzó tens petites illes i el gran volca de lombok. Pero l'snorkel es molt pitjor que a gili air. No ens confonguen, en un metre quadrat hi ha mes peixos que en tota la costa brava, pero es que a gili air n'hi havia mes que en tot el mediterrani! A sobre la cala es estreta i sols tens uns 200m per investigar abans de xocar contra els penyassegats. A gili air podies nadar hores! Tampoc hem vist res que no haguessim vist ja, a excepcio del peix pallasso, que encara no l'havia vist i ara ja el puc marcar com a "tengui". Pero ni tortugues ni morenes ni res especial.
Pero weno, el dia ha estat be i ara a l'hotel estem molt tranquilets de relaxxxx!
Hemanat a sopar... Un altre cap-cay... Es l'unica cosa que ens podem permetre.. Snif snif! Un euro i mig (per aixo a la india tenies un apat de tres plats!!!!!) mes 60ctms l'aigua (versus els dei centims que valia a la india).
Total, que sense fer res de l'altre mon ens gastem el pressupost de 15 euros al dia!
Vaig a dormir, que dema volem anar al temple mes gran de bali amb les motos!

21 febrer. Pura Ulun Danu

Avui ha estat un dia moterooo! Com que ahir nonvem poder anar al temple, hi hem anat avui! Ens hem llevat... Pinnaple pancake... I a les motos! 

He de dir que a mi la moto no em fa gens ni mica de gràcia, però gens! Vaig tota l'estona en tensió i angoixat. Però és l'única manera de moure's per la illa, doncs no hi ha transport public... Avui ja fa tres dies que la tenim i ja vaig mes suelto, pero tot i aixi no m'agrada. Pero la Pris s'ho passa pipa! A ella li agrada molt. 

Per moure'ns per aquí ni mapa ni res! A cada cruïlla del camí ens parem i preguntem! Jaja així no et perds! I crec que el mapa tampoc serviria de gaire perque aixo esta ple de camins i caminets!

Hem trigat dues hores i mitja a arribar! Uns 55 km al nord. Al principi la temperatura molt bé, però s'ha ennuvolat i al pujar muntanya amunt... Quin fred! I no portavem jersei! Sort que quan ha començat a fer tan fred ja hem arribat. Amb el cul ben pla, això si! 

El temple es diu Pura Ulun Danu, i és el típic de les postals de bali, esta a dins un llac. A mes a mes davant hi ha tots una jardins ben macos. Pero he de dir que en general... M'esperava més... El temple es minuscul minuscul, i et serveix per tirar dos fotos i... Ja esta jaja hora de tornar! Com que era hora de dinar, però, primer hem menjat en una paradeta de mercat d'allí prop. I pel cami hem comprat fruita de la passió i fruita de pell de serp a paradetes que posen vora la carretera.

El viatge de tornada ha estat més rapid, doncs ja sabiem el cami i no calia parar cada dos quilometres! Ara be, durant ben be mitja hora ens ha plogut, cosa que ha fet que el viatge fos sumament incomode! Pero a la fi hem arribat a ubud! Hem anat a un super a comprar xocolata, que sempre aixeca els anims en dies de pluja! I ara estem a l'hotel esperant per anar a sopar uns noodles! Jeje

Dema tenim pensat anar a padangbai, una platja que es veu que es molt maca d'aqui bali! Ja veurem si ens plou o no! Jajajaj

20 febrer. Cumple a Bali!

El dia 20, ahir, va ser el meu aniversari! La veritat es que tenia el cor una mica encongit, m'agrada celebrar el meu cumple amb la familia i tots els amics. Tenia por que el dia del meu cumple fos de baixon, que em poses trist de nou.
Pero gracies a Déu no va ser així! Ja li vaig dir a la pris que el meu cumple començava a les 12 de catalunya i no d'aquí, així que fins les set del matí d'aquí no em podia felicitar.
Va ser molt divertit perque em va sonar el mbl a les quatre de la nit, un watzap, i la pris es va pensar que era el despertador i super adormida comença a cantar el "moltes felicitaaats", llavors li dic que son les quatre i tal com li dic ja esta roncant. El dia seguent al mati em pregunta: aquesta nit m'he posat a cantar??? Gairebe no ho recordava.
A les set va sonar el despertador, ens llevavem d'hora perque el plan era anar amb moto a un temple a canpistraus i tornar a la tarda. Pero tal com va sonar el despertador vaig veure per la finestra que plovia a bots i barrals! Hauriem d'esperar a que pares.
El primer que faig cada dia al llevar-me es agafar el mbl per poder donar la bona nit a l'albert, que just va a dormir per les set hores de desfase. Aixi que ahir no va ser excepcio i a mes a mes em va trucar. Vem estar parlant 53 min, que bé! Quan ens vem acomiadar encara plovia, i la pris encara roncava. La vaig despertar per dirli que plovia i que no podriem anar al temple. Es veu que la pris es va preocupar, que s'ens xafessin els plans el dia del meu cumple, però en realitat jo em vaig quedar ben panxo!! Em feia pal agafar la moto tanta estona i en canvi un matinet de relax em va semblar un bon plan. Tooot el matinet sense fer res, al porxo del bungalow, xerrant, llegint...
Vaig dedicar molta estona a mirar les notes del mir, amb quines notes es van escollir les especialitats altres anys... He vist que per fer pedia ho tinc una mica magre, hi ha poques places i s'agafen aviat... Aixo a bcn clar... Crec que sols opto a sant pau. També optaria a tots els hospitals de fora de barcelona com manresa, terrassa, granollers, lleida, martorell... Pero no se si prioritzar l'estar a barcelona o l'especialitat... Perquè també optaria a oncologia i amb aquesta a tooots els hospitals de catalunya. Ja hi aniré donant més voltes...
Entre una cosa i l'altra va ser hora de dinar, despres de dinar... Relax un altre cop, que tornava a ploure! I ja a les 7:30 vem anar a un spa. Em vaig permetre aquest petit luxe. Un massatge balines d'una hora seguit de mitja hora de body scrub i bany calentó!
El massatge molt bé, de cos sencer (no tan sencer malpensats). La noia tenia molta força, no se com pot fer massatges apretant tant durant tanta estona! La millor part coll i cap! Tot amb oli de liles! I el body scrub va consistir en embadurnar-me tot amb una cosa de maduixa, plena de granets com de sorra, i anar rascant tot per fer un peeling. Despres això que he dit, una banyera plena d'aigua calentonaaa!
Mentrestant la pris es va fer un massatge d'una hora i mitja! Però no li va fer el pes a ella, massa fort pel seu gust. A mi em va estar molt bé, ja m'agrada qie siguin forts els massatges!
Despres de l'spa la pris em va dir que, com a regal, em convidava a sopar a un restaurant xulo d'aquests per guiris que hi ha a ubud. Visca! Per un dia no soparia noodles!! Vem voltar i em va deixar triar el que volgués! En vaig triar un que em va agradar. Doncs mare meva quin sopar! Quin banquet! Vem gaudir com cuxinus!! El meu menjar va ser el menu: amanida de gambes, broxeta de pollastre, sopa de bolets, rotllet de primavera... Tot això de primer plat! Ja estava a rebentar! I de segon un quart d'ànec deep fried (profundament fregit) del qul es podien mastegar els ossos de ceuixent i bo que estava. Pero es que l'ànec anava acompanyat d'arros dolç balines, verdures i un cruixent de cacauets! Em vaig menjar l'anec i del demes del plat sols vaig picar!
Sols faltava el postre! A sobre al restaurant s'ho estava de conya, estava molt ben decorat i com que era tard (per ells, que sopen a les 7, per naltros les 10 es normal...) estavem sols. Deia que em faltava el postre, pero mentre esperavem ens van apagar les llums. I quan ja anava a agafar les coses perquè ens estaven fotent fora va i per les escales comencen a pujar un munt de treballadors del restaurant cantant el happy birthday i portant un tros de pastis amb espelma i toooooot! Jajajjaa La pris havia comprat el pastis en una pastisseria i els l'havia donat als cambrers en una incursió al lavabo! Pastís de xocolataaaa, que boooooo!!! Tot i estar tip mel vaig menjar tot! I vaig fer un parell de cullerades del puding d'arros negre que anava amb el menu. Tot plegat fent-ho baixar amb un coconut ice drink (un batut de pinya i coco naturals)! Com podeu veure... Un banquet! Estavem euforics els dos! El que fa la ganaaaaa!
A mes a mes llavors la pris em va donar tres detalls molt xulos! Un una postal bonissima, plena de budes, molt balinesa! L'altre unes trufes, que sap que tinc mono de xocolata! I l'altre un llibre! I es un llibre especial! Eat, pray, love! Es la novela de la pelicula come ama reza de la julia roberts! Perque la tercera part de la peli passa aqui a ubud, on ara estem! Ja sabem que feia ahir la pris amb la moto quan va desapareixer!!! Li estic molt agraït, em va agradar tot molt!
Despres dels regals vem haver de sortir corrents, jo estava a punt de vomitar! Jajaja quin empatx! Vem anar a caminar perquè se'm passes, i per sort se'm va passar! Anar passejant vem arribar a l'hotel i vem anar a dormir, quina tipoooor!!!
Ah! I durant tot el dia vaig anar rebent moltes felicitacions des de catalunya que em van fer molta ilusió! Per fecebook, mail, sms, telefon... Videos, cantant el moltes felicitats a trio per telf, mails.... Em va encantar!

17 i 18 i 19 febrer ubud (segona part)

Llogicament, despres de tota la visita guiada, en exclusiva per la pris i jo, hi havia una botiga en la que podies adquirir els productes que havies tastat i molt més!
La veritat es que era tot caríssim, pero em va agradar la visita així que vaig comprar-los una bosseta de kopi luwak... Pressupost de tres dies gastats en 40g de cafe!! I un paquet de lemongrass tea!
Com que s'havia fet molt tard li vem demanar al nostre acabat de coneixer amic de l'anima si ens podia dur a ubud de nou, perque voliem anar a veure una dansa tradicional balinesa que sols es fa els dissabtes a les 19:30. Aixi que l'home ens va dur de nou a ubud, just davant del lloc on es fan els balls. Vem acomiadar-nos d'ell molt rapid i amb mil gracies i vem entrar corrents! Just en un minut van començar. El ball es fe en un pati davant un temple. Va durar una hora i poc. No hi ha musica, sino que un munt d'homes fan sons semblants a percussio i canten mentre els ballarins i ballarines fan la seva, tots molt ben vestits. Les noies fan unes cares molt rares, amb els ulls sortits, i uns gestos molt tipics amb les mans. Al final un ball en el que un home trepitjava brases d'uns cocos que havien ences.
http://www.youtube.com/watch?v=CX1rghsOqu0&feature=youtube_gdata_player
Despres vem sopar i a dormir.
Avui, dia dinou i dia abans del meu cumple, que em fa estar trist pk em faig vell i pk m'agradaria celebrar-lo a solsona... Ha estat un dia xulo.
Ens hem llevat i despres d'esmorzar hem anat a llogar unes motos, una per mi i una per la pris. Pels dos era la primera vegada que agafavem una moto, i estavem una mica nerviosos.
Al principi anavem una mica inestables pero rapidament ens hi hem fet! Les hem hagut de llogar perque en aquestes illes no hi habtrasport public i bi de punta a punta fa 100km! Aixi que les distancies son llargues per fer a peu. Amb la moto tens molta mobilitat i pots perdret entre encantadors camps d'arros.
I aixo hem fet. Primer hem anat a un temple aprop de la ciutat d'Ubud, les elephant caves. Ha resultat molt interessant. Hi ha un temple que es una petita cova amb l'entrada molt treballada en forma de cara. Alla es on va tot guiri. Pero si continues una mica hi ha un caminet. Hi ha un moment on et plantejes si tornar enrere. El cami es fa estret estret. La vegetacio es tenca sobre ell fins el punt d'haver-te d'acotar. Passes un pont que no es mes que quatre canyes de bambu travessades, baixes per escales fetes d'arrels... Una odissea més que divertida per acabar arribant a un salt d'aigua amb tres coves que hi estan darrere. Lo millor es el cami! I quines aranyes que hi havia pel cami! Beeeeeecs!
Despres hem agafat les motos i cap a tegalalang, que el nostre amic d'ahir ens va dir que alli hi havia molt bones vistes de valls amb terrasses d'arrossars! En uns 40 min de cami per la selva ens hinhem plantat. Maquissim, sols cal mirar les fotos. Alla hem dinat en un warung, restaurant local.
Despres hem anat a gunung kawi, un altre temple i.pressiknant al fons d'una gorja, amb aigua per tot arreu i moltes escultures grans excavades a les parets de la gorja.
Despres d'aixo ja hem tornat cap a l'hotel a tenir una estona de relax! I porto tres hores escribint! Jaja per aixo el final es tan resumit! La pris ha marxat dues hores sola... Deu estar preparant quelcom pel cumple dema ;-) A vere que sera...? Sorpresa!

17 i 18 i 19 febrer ubud (primera part)

Ja som a bali!
El dia 17 al mati vem fer les maletes i vem deixar el nostre estimat bungalow darrere, no sense abans menjar-nos la pinnaple pancake, que entrava dins el preu!!
Vem anar caminant cap a la platja d'on surten les barques. Jo amb una mica de nostalgia, doncs m'havien agradat molt les illes i poder descansar una mica... Molt durant l'estada. M'han encantat les estones de lectura a la platja, les estones de no lectura a la platja, les estones d'snorkel! I tot a ritme islenyo!
Pero no hem vingut de viatge per estar-nos parats! Hem vingut a veure coses! Ha anat be parar pero cal continuar. Propera destinació? Bali!
Bali és un gran desconegut, almenys per mi. Lo poc que sabia era que hi havia platges i... I res més!
Fa un dies vem passar una nit de "pit stop" a denpassar, la seva capital, pero no vem poder veure res mes que l'estació de busos i dos carrerons a la vora. Resulta que bali es molt mes que aixo!
Be, anavem cap a la barca. Llavors hi va haver uns moments de nerviosisme. Portavem un tiket prepagat per anar des de gili trawangan a ubud, bali. No es una cosa directa ni molt menys. De la petita illa gili agafes una cutre barca (de carregada de gent sembla una patera) i fas 20 min fins a la illa veïna de bali que es lombok. Del port de bangsal, on paren les barques a lombok, agafes una furgoneta que et porta a lembar, a l'altra punta de lombok, d'on agafes un ferry que triga cinc hores a arribar a parangbai, a bali, on agafes una furgoneta que et porta a ubud... Jajajaj fa riure i tot sols d'escriure-ho. Ho pots fer per lliure, ananr comprant els bitllets per separat, pero no et surt gaire mes barat i trigues dies a fer aixo... En canvi vem comprar un tiquet a una operadora ja tot lligat. Tot plegat 15 euros.
Deiem doncs que estavem a la platja amb el nostre tiket quan ens diuen que aquella empresa no treballa amb les barques i que no esta inclos... Alen, paga el bitllet de la barca...
Esperem mitja hora i avisen que una de les pateres va a bangsal. Tots cap alli. Pero quan intentem pujar: aquesta patera es privada, pels tiquets tot inclos. Tish! La barca publica sortira quan sigueu 20 persones. Un... Dos... Tres... Pero si no som ni deu! Alen, a esperar a mes gent! La preocupacio i nervis eren en quant si la furgoneta ens esperaria o no... O si hi havia furgoneta i tot! Finalment vem ser els 20 i una hora mes tard sortiem cap a lombok.
Ja a la illa de lombok: aleluya, hi ha la furgoneta! El més còmic: com es que arribeu tan tard? Ja se m'inflava la vena. A sobre la furgoneta estava aparcada a uns km... Pk? Perque els dona la gana! I et diuen d'agafar un carro de cavalls per 4 euros fins alla. Tothom ho agafa, fa calor i les motxilles pesen, pero naltros no, no m'agrada que m'estafin. En 10 min a peu ja hi erem! Uns 800 metres! Estafadoooors! Ja em podia estar tornant els diners que valien els bitllets de la barca suposadament inclosa. Aixi ho va fer.

Despres de tot el jaleo vem pujar al minibus. Catxins amb el minibus... Parada per posar gasolina, parada per calibrar les rodes ( és una broma?) i despres a diferents lloc encara no sabem perquè. Pero bé, vem arribar al ferry. I cap amunt! Són cinc hores. A les dues hores ja estava amb el biodramina gola avall, que hi havia molt mala mar! La pris tava com una sopeta amb arcada inclosa i tot! Pero no va ser gran cosa i menys comparat amb la tempesta que ens va pillar a mi i a ma germana fa uns anys! Arribats a ubud des de padanbai, a bali, ens van deixar a la monkey road. Caminant caminant vem anar demanat preus dels diferents hotels. La primera i tambe ja segona impressio es que ubud es un hub turistic. Tot el poble en pes es mou en torn a: botigues de roba, botigues d'artesania, restaurants chill out, agencies d'excursions i hotels pijos. I tooot ple de guiris. Ara bé, esta fet amb bon gust. Tot esta molt ben posat i arreglat. L'unica pega el transit, que com a tot arreu es boig!! Els balinesos tenen un sentit de l'art molt desenvolupat. A tot arreu hi graven senefes i hi planten estatuetes i figuretes. Deiem que buscavem hotel. Com ja estem acostumats:carissim jajaj Aqui els hotels son curiosissims! A bali les families viuen en grups de "bungalows". Son u. Grupet de cases que donen al carrer i que per darrere tenen un pati en comu. Doncs els hotels son aixi. La familia viu a les cases del carrer i pel pati ajardinat hi ha un parell de bungalows. A mes a mes cada grup de cases te un minitemple on resen. Molt curios. En un d'aquests estem la Donan homestay. Vem aparcar les coses i ja era gairebe fosc. I foac del tot despres de dutxar-nos, que es el que mes et ve de gust despres d'un dia de viatge. Aixi que vem sopar i despres cap a l'hotel a dormir que estavem rebentats! Ahir, dia divuit, ens vem llevar tardet, com a les deu, i vem anar a menjar-nos l'esmorzar que ens entra amb el preu. Como no, una pineaple pancake i un te! L'esmorzar ens el van servir en una altra de les casetes del complexe, que resulta ser un minispa de tres habitacions. Aixi que a mes d'hotel la mestressa te tambe una sala de massatges! No se que deu pensar la gent quan entra alla a ferse un massatge i ens veu a la recepcio menjant... Jajaj El mati el vem dedicar primer a anar a un supermercat. A mi m'agrada veure supers d'altres llocs. Veure què hi venen i com ho venen. Vem comprar diferents coses. Un gelat frigo de colorins (aqui frigo es diu wall's), una fruita rara fuccia pujada que es deia dragonfruit i unes galetones ben bones. Sortint vem anar al monkey forest. Un conjunt de temples amagats per un bosc frondos empestat de micos! La veritat es que va ser molt maco. Esta ben cuidat i ple de rierols, bassetes, fonts, caminets i pontets. I els micos molt graciosos! Podies comprar uns platans per donar-los-els-hi-els-ho-li i llavors et pujen a sobre i tot. Pero a vegades mosseguen aixi que vem pensar que millor no. Al mateix recinte hi havia uns cervols en un tancat. Els temples com tots els d'aqui. Uns quants porxos de teulades de plataner i moltes estatues! Tambe hi havia una exposicio de quadres que almenys a mi em va agradar molt. Sortint del monkey forest vem anar a dinar al mateix lloc del sopar anterior i despres a l'hotel doncs semblava que es posaria a ploure. Pero molt esperar i no va ploure aixi que vem sortir a donar un volt. Voliem anar a les elephant caves i passejant anavem preguntant on eren. Finalmemt vem trobar un home que sensatament ens va dir que estavem molt lluny per anar a peu. Vem estar parlant una bona estona amb ell. Llavors ens va dir que si voliem ens podia portar en cotxe a un lloc amb camps d'arros. Vem dir que si, es clar jaja Vem anar amb el seu totterreny per uns camins espectaculars, entremig de palmeres, arrossars... Mentrestant anavem parlant. Em va comentar que alli es feia el kopi luak, el cafe mes car del mon, que si voliem anar a veure'n una plantació passariem per davant. I li vaig dir que si. Ens va portar a un lloc molt maco. Semblava un jardi botanic amb tot d'especies i arbres fruiters i epsecies de condiment des de la vainilla al cardamom. Llavors ens van portar fins on fan el kopi luak, el cafe mes car del mon. Primer cal explicar que es un cafe peculiar, molt peculiar! Els grans es recullen dels excrements d'una civeta que sols esta per aqui aquestes terres. El Kopi luwak o cafè de civeta  es fa mitjançant la ingestió i el pas de les baies de cafè pel tracte digestiu de l'animal: civeta de palmera comuna, quan aquest animal les defeca, les llavors de cafè mantenen la seva forma original. En el seu estòmac la proteasa (enzim proteolític) s'infiltra dins les llavors de cafè fent els pèptids  més curts i més aminoàcids  lliures. Passant a través dels intestins de les civetes acaben sortint les llavors amb la defecació, aleshores es recullen, es renten, s'assequen al sol, es torren lleugerament i es molen. Aquestes llavors proporcionen un cafè aromàtic amb menys amargor. El seu preu arriba a 400eur el kg . El Kopi luwak es produeix principalment a les illes de Sumatra , Java , Bali  iSulawesi  a Indonèsia  i també a Vietnam  se'n fan versions simulades químicament. Primer ens van ensenyat dues civetes que tenen captives per poder-les mostrar als turistes. Son com unes fagines grosses. Llavors ens van portar o rentaven, torraven i molien el cafe. Llavors ens van fer asseure en una taula prop d'un barranc des del que veiem tota una gorja plantada de cafe. I ens van portar un munt de tasses diferents per provar. Nou tasses diferents! Cafe kopi luwak, és clar, cafe normal, cacau, te de rossella, te de lemongrass, te de ginseng, te de gingebre, te de vainilla, te d'arros vermell i altres que no recordo! El kopi luwak es... Cafe, i com a tal no m'agrada, si que vaig notar queera mes suau, amb un regust bo. Sense regust a merdaaaa, jajajaja! Pero el lemongrass tea estava... Bonissssim!! Continua....

15 i 16 febrer: gili air segona part.

Deia que l'alemana sabia on erem perque em va enviar un sms i li vaig contestar ahir. I llavors hem anat tots a fer snorkel. Pot semblar masaa snorkel pero... Ho haurieu de veure! Flipes en colors de tot el que veus! Al final surts perque estas tan arrugat que fa cosa i tot.
Despres de l'snorkel dutxa i... Altra vegada al chill out pijo d'ahir! A gaudir de la vida!  sembla que la pris te problemes per conectarse pero ho aconsegueix a estones. I aki estic, escribint de nou, ja mes content del viatge.
El plan es marxar dema, cap a bali, em fa por tornar a mourens, pero no ens podem quedar sempre mes aqui al parais!

15 i 16 febrer: gili air

Ja som dia 16. I ja som a una altra illeta, gili air, on tot va més a poc a poc!
Anem pero al dia 14, que és on em vaig quedar. Despres de passar la tarda a la platja vem tornar al hostal, i vem preparar-nos per sopar. Vem anar al mercat que es munta amb els pescadors al punt mig de la costa de la illa. Alli cada pescador porta un carro amb el que ha pescat i un bidó per fer brasa i et couen el que demanis. Tan la pris com jo vem demanar pollastre fregit, que va acompanyat com tot d'arros blanc. Mentre menjava anava parlant amb la mama pel watzap. Es genial aixo de tenir internet a totes hores. Hem fa sentir mes a prop de solsona.
Com que la pris es va quedar amb gana amb una sola cuixa de pollastre vem allargar una miqueta mes el sopar mentre es demanava un pit. Per sort al vespre fa millor temperatura i s'esta molt bé sopant. Despres de sopar ja vem tornar a l'hostal per recollir-ho tot una mica i prepara la motxilla per, al dia seguent, canviar d'illa!
Aixi va ser, a les nou del mati erem a la platja, sota un porxet, esperant que arribes una barca que ens dugues a l'altra illa. Va arribar a les 9:30. Allo mes que una barca era una patera! Ens van encabir alli a un munt de gent, guiris i locals, per sort entre illa i illa hi ha molt poca distancia, un parell o tres de km, pero amb la calor que feia, doncs em tocava el sol de ple, gairebe em marejo i vaig estar molt agraït de la frescor de l'aigua als peus al saltar de la barca.
Ara si que tocava una cosa que no m'agrada gens, buscar allotjament. Si tens diners de seguida has fet, pero naltres vusquem sempre l'opció més barata. A trawangan vem trigar tres hores, amb les motxilles, sota el sol, xops de suor.
Per sort ahir no va ser aixi, en mitja hora vem anar a parar a Nina cotge, uns bungalows escampats entre arbres que els fan ombra, amb porxo i sostre de fulles de plataner. I ens van demanar 100 que vem convertir a 85 amb esmorzar anar regatejant.
Gili air es mes petita que gili trawangan. La idea es la mateixa, una illa on la costa esta farcida de xiringuitos playeros i bungalows. Pero gili air no esta tan massificat, esta tot repartit i no et troves a gaira gent, tot i aixi tot son guiris. El fet que a aquestes illes no hi hagi ni cotxes ni motos es un punt a favor, no soroll ni embussos, que son una de les pegues d'aquests països. Tot va a peu, bicicleta o cavall. Es estrany pero a les dues illes t'ofereixen droga a dojo. Marihuana i bolets. Dic es estrany perque aqui es pena de mort tan traficar com consumir... No tenen gens de por? Qui en compri hande ser un pel ruc exposar-se a tot el merder per un porro... Pero les dues illes, sobretot trawangan, estan plenes d'australians, que tenen sols unes poques hores d'avió i amb 200 euros es planten aqui, joves i amb ganes de festa... D'aixo viuen aquí!
Ahir vem arrivar, deia, i sols instalar-nos ens vem posar el banyador i corrents cap a la platja, que la tenim a 50 metres.
Les platges d'aquí són ben diferents. Son estretes, potser cinc metres, perque la vegetació arriba gairebe a tocar d'aigua en alguns punts fins i tot hi toca. Pero com no hi ha ningu t'es igual, et plantes alla on vols. L'altra cosa es que son mes netes i mes brutes. L'aigua es mes neta pero la sorra, en estat natural, esta plena de pals, fulles, cocos, trossos de corall... Pero tampoc molesta, molesten mes les colilles de les platges catalanes.
I alla a la platja ens vem estar, jo llegint, la pris fent res. Llogicament estavem sota l'ombra d'un arbre, que sota el sol quedes fet a l'ast en mitja hora! Quan vaig veure que el sol es tapava per nuvols vaig aprofitar i vaig anar a llogar un equip d'snorkel per 10.000 idr. I cap a dins! La pris es va quedar fora, a ella no li agrada tant com a mi fer snorkel!
Quina passada!!! Molt millor que a gili trawangan! I millor i tot que a cuba! Al principi et canses una mica, durant uns 50 metres t'allunyes de la costa i sols hi ha sorra, sempre amb sols mig metre de profunditat o un metre. Despres ve una zona d'algues entre les quals ja hi ha peixos petitons de colorins, molts eriçons de mar (que fan que tot i sols haver-hi un metre d'aigua no et puguis posar d'empeus sense risc de clavar-te alguna cosa) i crancs varis ficats dins de forats dels que surten quan t'allunyes. Despres comença una catifa de corall. Es una catifa continua amb coralls de mil for.es i colors, esponges i anemones, algues ramificades i altres coses que no se que son. Entre tot el coral milers de peixos tropicals de tots els colors i formes. Peixos pallasso, peixos lleo, peixos globus, peixos angel grocs, peixos lloro irisats... De tot i en quantitat!!! I tot a una profunditat d'entre un metre i dos metres i a 300 mertres de la platja! Despres si segueixes endina es fa mes fondo pero llavors hi ha com columnes de corall. En comptes de creixer cobrint el terra creixen formant estructures verticals ben curioses! I aqui els peixos són mès grossos, d'uns dos pams.
La veritat es que es una passada veure en primera persona tot el que havia vist mil vegades en els documentals del meu pare! Jo pensava que no ho veuria mai i mira, aqui estic! Al meu pare li encantaria, el pobre sortiria de l'aigua ben arrugat!
El climax va ser quan vaig veure sota meu una gran tortuga marina! Estava alla picotejant uns coralls. La vaig seguir una bona estona, naden poc a poc, i, tot i que se que no s'ha de fer, no vaig poder resistirme i li vaig tocar la closca.

Extasiat vaig sortir de l'aigua i li vaig deixar l'equip a la pris perque almenys ho veies una mica. En sortir de l'aigua em va demanar que anes a acompanyarla a llogar un equip per ella per dos dies! Ara ja hi esta mes aficionada que jo!
Despres de l'snorkel vem venir al bungalow i ja dutxats ens vem posar a parlar d'on era millor pujar un fill: a bcn o a solsona. Els dos vem concloure que solsona! Jaja.
Amb el lloc decidit per tenir fills vem anar der mes snorkel, vem veure dues tortugues mes, mes petitones aquest cop, i despres de dutxar-nos...a prendre alguna cosa a un bar pijo de per aquí. Ho vem fer perque la pris pogues tenir wifi. A tots els llocs mes turistics ofereixen wifi, saben que als motxilleros ens va molt bé. Tot i que jo ja tinc el meu mbl indonesi i vaig pagant per tenir internet al mbl 3900 idr al dia.
Vem triar un lloc maco, molt bucolic. Cada taula era una caseta de bambu sense parets, una mica elevada, a tocar de l'aigua. Vem veure com es ponia el sol des d'alli.
El xasco va ser quan, havent ja demanat, la pris es va conectar... Resulta que estava espatllada la wifi, aixi li ho va dir la cambrera. Quina putadaaa! No es va poder conectar! Tot i aixi vem estar una bona estona alla, jo llegint, la pris jugant amb el mobil. Que content estic de tornar a poder llegir! Durant tot el mir no he llegit RES que no fos medicina. Ara gaudeixo del llibre "last of the wilds" de la trudi canavan. Ja vaig per la meitat... Quina llastima que se m'acabara...
Despres del capvespre idilic a la platja, vem anar a sopar al mateox lloc del dinar. Vaig demanarme una cosa curiosa i molt bona. Un peix regat amb llet de coco i cuit a la brasa embolicat en jna fulla de plataner. Llogicament acompanyat d'arros blanc! Molt bo!
Mentre sopava parlava amb la mare, que aprofita que hi ha ma germana a casa per agafar-li el mbl. Com deia m'encanta poder parlar a diari amb els de casa!
Alhora també anava parlant amb un frances que sopava sol i que vem convidar a menjar amb naltres. Li vem exprimir molta informacio de què fer a bali. Ell ens va demanar que fer a java.
Despres de sopar a dormir.

Aquesta ha estat una mala nit. Hi ha tanta humitat que els llençols estan ben molls i dormir-hi es ben fastigos. A mes a mes hi ha els mosquits. Em tenen com un colador. I pica moooolt sobretot de nit! Jo encara aguanto sense rascarme pero la pris no para i es fa sang per tot arreu. I mira que fem servir el relec i per la nit mosquitera...
Al mati m'he llevat a les 8:30, la pris m'ha dit que volia dormir mes. Aixi que he sortit al porxo i m'he demanat l'esmorzar i he començat a parlar amb l'albert. Coincideix que quan jo em llevo ell va a dormir, son les set hores de diferencia. I m'encanta dir-li bona nit mentre ell em diu bon dia, no hi ha millor manera de començar el dia! Hem parlat una estona i ell ha anat a dormir. Despres he escrit aquesta entrada del blog... Pero se m'ha esborrat tota i m'ha fet molta rabia! Trigo mes d'una hora a fer-ho amb el mbl! D'aqui tambe els errors taquigrafics!
Llavors, ja a les onze s'ha llevat la pris i despres que ella es menges la seva pancake hem agafat els trastos i cap a la platja! A sota l'arbre a llegir, i quan el sol s'ha amagat ulleres k a nadar! Avui he pogut veure dues morenes! Una de petita blanca i una de grossa que feia por!
Hem dinat noodles al lloc de sempre i vent dinar al porxo a esperar que passi la pluja de cada tarda!
Quan estavem alla ens ha vingut a veure la julie, la alemanya amb la que vem punar a bromo i vem passar una nit a denpassar... Tk be continued

14 febrer

Hola! Be, sembla que ja no estic sumit en la miseria com semblava que ahir estava. Ja ahir al vespre em vaig animar mes. Vaig poder parlar amb l'albert, amb ma mare i algun mail que vaig rebrer. Com que tothom em donava anims doncs em vaig animar!
El meu pare em va dir: com mes pateixis amb mes ganes tornaras! I té tota la raó, ara mateix per mi el paraís no esta en una illa tropical, esta a solsona! Sembla mentida que haguem de marxar lluny i durant temps per adonar-nos de què el que tenim es una passada. Passa amb el poble i sobretot passa amb la gent. Trobo a faltar parella, familia i amics. Estic a la platja però el que vull es anar a fer una crep al moncrep! I ara que veig que s'acosta el carnaval no veig cap lloc al mon millor per estar durant aquests dies que solsona.
Però vaig decidir fer aquest viatge i ara em toca apetxugar! I no sols aixo, sino que gairebé éa obligatori gaudir-lo! Aixi que aixo intentare fer.
Sera dur saber que em perdo el carnaval i el meu cumple, pero que hi farem!
Tot plegat em fa pensar en una altra cosa. En la residencia MIR. Al triar l'especialitat també estic triant quin tipus de vida vull. Si trio hemato o onco se que no podre tornar mai a solsona a viure i aixo jo no ho vull... Se que no hauria d'hipotecar el meu futur professional per una melancolia però crec que també es molt important el que queda quan surts de la feina. I el que vull que quedi es solsona. Aixi que ara per ara i si res no canvia triaria pediatria. Aixo em permetria estar a solsona si ho vulgués i si mai m'hi repenso podria subespecialitzarme i anar a barcelona.
Aixi posposo aquesta decisio un temps mes. Se que els propers quatre anys els tinc a barcelona segur... Despres ja es veura!

Canviant de terç explicar que encara estem a gili trawangan. Crec que la pris voldria marxar ja pero com que veu que aqui hi estic be no fa gaire pressio per marxar. A mi m'agrada aixo de coneixerme una mica el lloc, ni haver de fer i desfer maletes cada dia ni xuparme hores de bus. Ahir al vespre vem anar a sopar de noh al mercat aquest dels peixeters. Vem menjar pollastre fregit i arros, que es mes barat que el peix. Desprses de sopar vem anar a un bar a prendre una cervesa que valia el mateix que tres sopars! Pero mira, un dia es un dia i l'alternativa era anar a cabilar a l'hotel...
Despres tornant a l'hotel vem trobar-nos amb una terrassa/discoteca on un avi de tropescientos anys punxava musica i la gent ballava. Doncs la musica era genial! M'hi hagues estat una bona estona, pero com que vaig veure que la pris s'estava aburrint vem marxar al cap de tres cançons. La musica que a mi m'agrada difereix del que a ella li agrada! Aixi que vem anar a l'hotel a dormir.
Aquest mati ens hem llevat a les nou jo i a les onze la pris. Ja no aguantava mes al llit, feia molta calor... I com mes estona estic parat mes voltes li dono a tot i no lot ser. Aixi que m'he llevat i me n'he anat a llegir al porxo de l'habitacio mentre em queien les gotes de suor ja a les 9! Ahir vem decidir que no aprofitariem el mati. Fa una calor INSUPORTABLE i els dos anem molt cremats. Jo sols el pit, la pris tota sencera! Fins i tot el cap, no es pot ni pentinar. Aixi que la millor manera de no cremarse es descartar les hores de sol.
He estat llegint fins la una del migdia, de tant en tant em tirava tot d'aigua per sobre per no coure'm sencer!
A la una hem anat a dinar al lloc on hem dinat cada dia i el mateix de sempre: mie gorung sayur (noodles fregits).
I ara hem vingut a la platja a amagarnos sota un arbre a esperar que el sol baixi!

10, 11, 12 i 13 sangiggi-gili tranwangan

Abans de tot dir que estic una mica abatut, per tant tot el que pugui escriure... Li sumeu positivisme, ok?
El dia 10 vem sortir de denpassar al migdia, no vem esmorzar pero vem poder dinar una truita oliosa a l'estacio de busos, que era prop de l'hotel.
Vem agafar un bus fins una ciutat cuyo nombre no me acuerdo, a la costa, d'on surten els ferries. La imatge que ara tinc de bali no es molt alentadora, molts cotxes i moltes cases... No pas un paraís idillic.
Quan vem arribar al port va ser facil pujar al ferri. Per tres euros ens portaven d'una illa a l'altra. Va estar be descansar al ferry, vaig poder escriure l'entrada anterior. Una altra cosa va ser al baixar. No existeix el transport public a lombok... Per tant despres de batallar i passejar amb la motxilla amunt i avall vem acabar pagant 4 euros per cap per 30 min de cotxe. A catalunya seria barat, pero aqui... Mes car que el ferri de 5h!

I llavors vem arribar a Sangiggi, la que en principi era la ciutat mes bonica de lombok. En realitat es una platja preciosa, aixo si, plena de complexes turistics. Darrere els complexes és on hi ha la zona "motxillera" tres o quatre hostals i dos xiringuitos de menjar barat. La resta tot car... Per sort l'hotelet que vem trobar era mono. Habitacio gran i lavabo net. Aixi que vem deixar els trastos i vem nar a sopar a un xiringuito d'aquells baratos per sopar, un dia mes, noodles fregits... Que es tot el que he menjat en els darrers 13 dies... I despres ja a dormir.

El dia següent vem llevarnos tardet. Cap a les 10. Vem esmorzar una pinaple pancake bonissima que entrava amb el preu de l'hotel. Els hotels que hi ha per aqui son mes bons que els de la india. Per una banda es bo, pero per l'altra... Anem Ofegadissims de presupost, no podem ni menjar res que no sigui el mes barat de la carta. Aixo tambe crema molt.

Pero be, com he dit vem esmorzar i cap a la platjeta. La platja d'aqui es com la de cuba, plaaana, aigua calentaaa. La unica cosa diferent es que la sorra era negrosa perque es una illa volcanica.
Vem xapotear fins l'hora de dinar. I a dinar noodles s'ha dit. Viscaaaa
Per la tarda vem estar toota lestona donant voltes demanant preus per diferents excursions. Voliem anar a komodo, a veure els dragons, pero sortia per 200 euros per quatre dies... A mes a mes ens van dir que no era molt aconsellable en epoca de plujes... Tambe voliem pujar al rinjiani, un volca a lombok mateix, pero eren 85 euros i tambe ena advertien de que ens podia ploure els dos dies de trekking... Total, que ni una ni la altra!
Ja al tard vem decidir anar a veure un minitemple induista que estava a 2km de sengiggi.
A peu no hi arribavem abans que es pongues el sol aixi que vem preguntar a dos nois si ens hi duien en moto per dos euros i ens hi van dur. El temple no era gran cosa, el curios era la ubicacio a tocar del mar.

En 15 mi. Ja tornavem a ser a sengiggi... Res a fer... Vem comprar els bitllets a la seguent destinacio,  Sopar... I a dormir...

La seguent destinacio per mi era un diposit desperances. En els 12 dies que portavem de viatge sis havien estat unica i exclusivament de transport... Hores intermjnables de bus... I tot per arribar a pobles i ciutats polsegosos sense gran cosa a veure (excepte les ciutats del principi i el bromo). El seguent desti eren les illes gili, unes illes desertes on fer panxing. La veritat es que una setmaneta de jonfer res em venia moooolt de gust!!

Aixi que ahir vem llevarnos dhora, una altra pinnaple pancake, i cap al bus. Els bus ens va dur a la punta del nord de lombok. Des de la carretera ja veiem les illes gili enmig de l'ocea! Son tres petites illes de no mes de dos km de llarg per 500 - 1000 m d'ample depenent de la illa.
Vem agafar llavors una barca de calada llarga per anar a la gran, gili trawangan. Al baixar de la barca era rollo aupervivientes, saltar a l'aigua vigilant que les mitxilles no set mullin.

Un cop a terra va començar una malson: trobar allotjament aqui... Resulta que esta a petar de resorts i hostals. Res del que tenia en ment. I to CARISIM... Vem estar tres hores voltant sota el sol teopical amb les megamotxilles amunt i avall... Pensava que moria... Pero tot era masaa car. Finalment vem trobar un hotelet a desena fila de mar jajaja per 8 euros (4 vegades el que pagavem a la india).
Ja instalats a l'habitacio el primer va ser dutxarse, despres de la suada es feia obligatori. I vem anar a buscar algun lloc per dinar... Una hora mes tard vem trobar un garito amb menjar barat. Ja veieu que la majoria d'hores les gastem buscant on es el lloc mes cutre per menjar o dormir. I per dinar: noodles! Ja durant el dinar ens vem enganxar amb la pris, el fet destar de mal humor ens fa susceptibles a tot i discutim a tothora per tonteries. El problema es que aqui estem sols, sols ens tenim l'un a l'altre i si ens fallem ja no tindrem ningu... Moltes estones em sento sol, m'anyoro molt.
Per la tarda es va posar a ploure fort. Una bona estona vem estar esperant al porxo d'una botiga, la resta a l'hotel. Llegint... Fent res en general. El que va servir perque tan la pris com jo ens rallessim mes encara. Quan va parar de ploure vem anar ja fosc a la vora del mar i vem treure tota la merda que portavem dins. Entre nosaltres encara no ho haviem comentat, que el viatge nonestava sent el que esperavem, i dir-ho en veu alta ens va deixar mes tranquils i assossegats. Ja de mes bon humor vem anar a sopar, vem arribar a un lloc on hi havia parades de pescadors que et feien a la brasa el peix. Ens vem dinar el capritxo i vem menjar una barracuda glassejada amb gengibre. Ara m'adono que el capritxo d'ahir es la gana d'avui.. Si gastem diners que no tenim el dia seguent tenim menys per gastar...
Vem calcular malament... Pensavem que els preus serien com els de la india i no ho son. De fet vem dir d'anar de ricaxones i portar el doble de pressupost diari que a la india... Pero ni aixi jajajaj que ningu em malinterpreti, si volgues podria incrementar el pressupost que vaig decidir pel viatge. Pero no ho vull fer. Vaig decidir gastarme uns diners i aixo es el que em gastare. El que tampoc puc fer es gastarme els diners com si fos ric quan no ho soc.
Be, despres de sopar dutxa i a dormir.

Aquest mati ens hem llevat a les nou, ja per la calor, que apreta que dona gust. Hem esmorzat unes galetes quebvem comprar a la botiga on vem esperar que pares de ploure ahir, k cap a la platja. De cami a la platja ja hem llogat un equip d'snorkel. I res, aquk mateix, davant els hotels, et poses la mascara i pum! Un mjnt de peixos! Peixos angel, lleo, agulla... De tot! Molt maco, ens hi hem passat tot el mati. Jo pero estava rallat... No he gaudit de l'snorkel com normalment ho faig, tot i que segurament es el millor que hagi vist mai. Normalment em poso euforic, avui estava trist. I aixo ha fet que al sortir em poses a plorar com un ruc. (daniel, has guanyat l'aposta, he plorat jo abans que la pris!). Sols podia pensar que volia estar a solsona. A sobre m'han arribat dues molt males noticies que han fet que volgues estar vora gent estimada i que wl fet de no ser-hi em faci sentir que els estic fallant. No puc estar aqui gaudint de la platja mentre altres estan patint alli... Em fa sentir culpable.
Despres de xurrumuscarnos al sol hem anat a per la nostra raccio de noodles! M'acabaran sortint per les orelles!
I ara a la tarda no hem fet gran cosa. Hem intentat creuar la illa a peu pero no ha estat possible per una rao comica... Sols fer tres passes pel cami que travessa el bosc... Pic pic pic... Deu picades de mosquit! Hem hagut de correr enrere!!!!!! Jajajaj aixi que ara estem a la platja escribint els nostres rspectius diaris.

Suposo que llegint aixo m'es d'un quedara preocupat. Pels de la part de la pris dir-vos que ella no esta ni de lluny com jo, de fet esta mig mosca que jo estigui aixi... Suposo que no es agradable estar tot el dia vora algu que esta trist. I per mi dir-vos que o ja sem passara o ja sem passara jajaja que estic en una illa preciosa i que sols em falta veure-ho amb els ulls que cal.