26 febrer kuta-phuket (tailandia)

Per fi havia arribat el dia, marxavem a tailandia!
En teniem moltes ganes, perque tailandia es un pais que te de tot!
Llevats de mati ens vem trobar amb els nostres colegues balinesos, aquest cop mes puntuals. Ens van portar fins a l'aeroport i ens van voler acompanyar ben be fins a la zona on ja no els deixaven passar. Va ser molt bo perque es van posar molt tristos! Dient que ens trobarien a faltar i que per favor no els oblidessim mai!
Quan ja vem haver passat la zona de seguretat vem tenir una petita sorpresa desagradable. Per sortir del pais has de pagar 150.000 rupies! El pressupost de tot un dia en un moment! Aiiiiix! Pero no s'hi podia fer res, pagar i no pensar-hi. La segona sorpresa va ser quan em va arribar un sms dient que el vol s'havia retrassat! Tres hores mes penjats a l'aerport! Total: cinc hores d'espera! Quina murga!! A sobre als aeroports petits no hi ha molt a veure... I jo que ja m'he quedat penjat mes d'una vegada, vaig anar a demanar que em donguessin un val per dinar. Em va costar pero ho vaig aconseguir, un menu del mcdonalds de l'aeroport, aixi by the face! Vem ser els dos unics de tot l'avio a demanarho! Perque just quan hi van accedir ens van cridar per embarcar, i ja ningu va poder anar a buscar el vouncher. Vem ser l'enveja de tot el vol! Jaja
Vem volar amb airasia, una companyia low cost que te infinitat de rutes per aqui i fins i tot conexions amb paris i londres. L'avio em va agradar bastant. A l'avió, mes calmats que el dia anterior, vem poder parlar i resoldre aquest conflicte que vem tenir. Vem arribar a la conclusio que era normal que es ralles si no entenia res, pero que per altra banda jo nobhe de perdre les oportunitats de poder coneixer gent local i aprendre'n perque ella no sapigui angles. Per aixo vem arribar a la conclusiô que ella, quan es ralles aniria per la seva banda i ja ens veuriem al final del dia. Jo no la puc obligar a venir amb mi, si vol marxar no hi puc fer res, i al reves igual. Va ser un vol de quatre hores. I... Tailandia!

Com sempre resulta dificil sortir dels aeroports sense deixar-t'hi una fortuna! Pero com sempre ho vem acabar trobant! Vem agafar unes furgonetes compartides que ens van deixar just al punt on vem voler. Aquest punt era l'hotel al que sabiem que anirien la marina and company!
I es que ja fa mesos, la marina va decidir que viatjaria a tailandia i es clar, haviem de quedar! Ha estat dificil coincidir pero ho hem aconseguit! Ells arribaven a phuket el 26 i naltros tambe!
Aixi doncs vem anar al d's corner guesthouse invem confirmar que hi havia una reserva de tres catalans. Com que era prou maco i barat ens vem agafar una habitacio. Vem anar a sopar i ens vem posar el pijama per esperar-los. Van arribar bastant tardet, amb aixo dels viatges ja se sap, sempre es retrassa tot. La pris es va adormir, pero jo vaig poder rebre'ls a l'hotel! Quina ilusio veure'ls despres de 27 dies de no veure a ningu! La Maririna, del club de la piga a la uni, la noia amb la que anire a viure! I el xavi i la gemma, dos descobriments! La veritat es que tard com era vem tenir temps de poc. De dir hola, decidir que fer el dia següent, i bona nit.