15 i 16 febrer: gili air

Ja som dia 16. I ja som a una altra illeta, gili air, on tot va més a poc a poc!
Anem pero al dia 14, que és on em vaig quedar. Despres de passar la tarda a la platja vem tornar al hostal, i vem preparar-nos per sopar. Vem anar al mercat que es munta amb els pescadors al punt mig de la costa de la illa. Alli cada pescador porta un carro amb el que ha pescat i un bidó per fer brasa i et couen el que demanis. Tan la pris com jo vem demanar pollastre fregit, que va acompanyat com tot d'arros blanc. Mentre menjava anava parlant amb la mama pel watzap. Es genial aixo de tenir internet a totes hores. Hem fa sentir mes a prop de solsona.
Com que la pris es va quedar amb gana amb una sola cuixa de pollastre vem allargar una miqueta mes el sopar mentre es demanava un pit. Per sort al vespre fa millor temperatura i s'esta molt bé sopant. Despres de sopar ja vem tornar a l'hostal per recollir-ho tot una mica i prepara la motxilla per, al dia seguent, canviar d'illa!
Aixi va ser, a les nou del mati erem a la platja, sota un porxet, esperant que arribes una barca que ens dugues a l'altra illa. Va arribar a les 9:30. Allo mes que una barca era una patera! Ens van encabir alli a un munt de gent, guiris i locals, per sort entre illa i illa hi ha molt poca distancia, un parell o tres de km, pero amb la calor que feia, doncs em tocava el sol de ple, gairebe em marejo i vaig estar molt agraït de la frescor de l'aigua als peus al saltar de la barca.
Ara si que tocava una cosa que no m'agrada gens, buscar allotjament. Si tens diners de seguida has fet, pero naltres vusquem sempre l'opció més barata. A trawangan vem trigar tres hores, amb les motxilles, sota el sol, xops de suor.
Per sort ahir no va ser aixi, en mitja hora vem anar a parar a Nina cotge, uns bungalows escampats entre arbres que els fan ombra, amb porxo i sostre de fulles de plataner. I ens van demanar 100 que vem convertir a 85 amb esmorzar anar regatejant.
Gili air es mes petita que gili trawangan. La idea es la mateixa, una illa on la costa esta farcida de xiringuitos playeros i bungalows. Pero gili air no esta tan massificat, esta tot repartit i no et troves a gaira gent, tot i aixi tot son guiris. El fet que a aquestes illes no hi hagi ni cotxes ni motos es un punt a favor, no soroll ni embussos, que son una de les pegues d'aquests països. Tot va a peu, bicicleta o cavall. Es estrany pero a les dues illes t'ofereixen droga a dojo. Marihuana i bolets. Dic es estrany perque aqui es pena de mort tan traficar com consumir... No tenen gens de por? Qui en compri hande ser un pel ruc exposar-se a tot el merder per un porro... Pero les dues illes, sobretot trawangan, estan plenes d'australians, que tenen sols unes poques hores d'avió i amb 200 euros es planten aqui, joves i amb ganes de festa... D'aixo viuen aquí!
Ahir vem arrivar, deia, i sols instalar-nos ens vem posar el banyador i corrents cap a la platja, que la tenim a 50 metres.
Les platges d'aquí són ben diferents. Son estretes, potser cinc metres, perque la vegetació arriba gairebe a tocar d'aigua en alguns punts fins i tot hi toca. Pero com no hi ha ningu t'es igual, et plantes alla on vols. L'altra cosa es que son mes netes i mes brutes. L'aigua es mes neta pero la sorra, en estat natural, esta plena de pals, fulles, cocos, trossos de corall... Pero tampoc molesta, molesten mes les colilles de les platges catalanes.
I alla a la platja ens vem estar, jo llegint, la pris fent res. Llogicament estavem sota l'ombra d'un arbre, que sota el sol quedes fet a l'ast en mitja hora! Quan vaig veure que el sol es tapava per nuvols vaig aprofitar i vaig anar a llogar un equip d'snorkel per 10.000 idr. I cap a dins! La pris es va quedar fora, a ella no li agrada tant com a mi fer snorkel!
Quina passada!!! Molt millor que a gili trawangan! I millor i tot que a cuba! Al principi et canses una mica, durant uns 50 metres t'allunyes de la costa i sols hi ha sorra, sempre amb sols mig metre de profunditat o un metre. Despres ve una zona d'algues entre les quals ja hi ha peixos petitons de colorins, molts eriçons de mar (que fan que tot i sols haver-hi un metre d'aigua no et puguis posar d'empeus sense risc de clavar-te alguna cosa) i crancs varis ficats dins de forats dels que surten quan t'allunyes. Despres comença una catifa de corall. Es una catifa continua amb coralls de mil for.es i colors, esponges i anemones, algues ramificades i altres coses que no se que son. Entre tot el coral milers de peixos tropicals de tots els colors i formes. Peixos pallasso, peixos lleo, peixos globus, peixos angel grocs, peixos lloro irisats... De tot i en quantitat!!! I tot a una profunditat d'entre un metre i dos metres i a 300 mertres de la platja! Despres si segueixes endina es fa mes fondo pero llavors hi ha com columnes de corall. En comptes de creixer cobrint el terra creixen formant estructures verticals ben curioses! I aqui els peixos són mès grossos, d'uns dos pams.
La veritat es que es una passada veure en primera persona tot el que havia vist mil vegades en els documentals del meu pare! Jo pensava que no ho veuria mai i mira, aqui estic! Al meu pare li encantaria, el pobre sortiria de l'aigua ben arrugat!
El climax va ser quan vaig veure sota meu una gran tortuga marina! Estava alla picotejant uns coralls. La vaig seguir una bona estona, naden poc a poc, i, tot i que se que no s'ha de fer, no vaig poder resistirme i li vaig tocar la closca.

Extasiat vaig sortir de l'aigua i li vaig deixar l'equip a la pris perque almenys ho veies una mica. En sortir de l'aigua em va demanar que anes a acompanyarla a llogar un equip per ella per dos dies! Ara ja hi esta mes aficionada que jo!
Despres de l'snorkel vem venir al bungalow i ja dutxats ens vem posar a parlar d'on era millor pujar un fill: a bcn o a solsona. Els dos vem concloure que solsona! Jaja.
Amb el lloc decidit per tenir fills vem anar der mes snorkel, vem veure dues tortugues mes, mes petitones aquest cop, i despres de dutxar-nos...a prendre alguna cosa a un bar pijo de per aquí. Ho vem fer perque la pris pogues tenir wifi. A tots els llocs mes turistics ofereixen wifi, saben que als motxilleros ens va molt bé. Tot i que jo ja tinc el meu mbl indonesi i vaig pagant per tenir internet al mbl 3900 idr al dia.
Vem triar un lloc maco, molt bucolic. Cada taula era una caseta de bambu sense parets, una mica elevada, a tocar de l'aigua. Vem veure com es ponia el sol des d'alli.
El xasco va ser quan, havent ja demanat, la pris es va conectar... Resulta que estava espatllada la wifi, aixi li ho va dir la cambrera. Quina putadaaa! No es va poder conectar! Tot i aixi vem estar una bona estona alla, jo llegint, la pris jugant amb el mobil. Que content estic de tornar a poder llegir! Durant tot el mir no he llegit RES que no fos medicina. Ara gaudeixo del llibre "last of the wilds" de la trudi canavan. Ja vaig per la meitat... Quina llastima que se m'acabara...
Despres del capvespre idilic a la platja, vem anar a sopar al mateox lloc del dinar. Vaig demanarme una cosa curiosa i molt bona. Un peix regat amb llet de coco i cuit a la brasa embolicat en jna fulla de plataner. Llogicament acompanyat d'arros blanc! Molt bo!
Mentre sopava parlava amb la mare, que aprofita que hi ha ma germana a casa per agafar-li el mbl. Com deia m'encanta poder parlar a diari amb els de casa!
Alhora també anava parlant amb un frances que sopava sol i que vem convidar a menjar amb naltres. Li vem exprimir molta informacio de què fer a bali. Ell ens va demanar que fer a java.
Despres de sopar a dormir.

Aquesta ha estat una mala nit. Hi ha tanta humitat que els llençols estan ben molls i dormir-hi es ben fastigos. A mes a mes hi ha els mosquits. Em tenen com un colador. I pica moooolt sobretot de nit! Jo encara aguanto sense rascarme pero la pris no para i es fa sang per tot arreu. I mira que fem servir el relec i per la nit mosquitera...
Al mati m'he llevat a les 8:30, la pris m'ha dit que volia dormir mes. Aixi que he sortit al porxo i m'he demanat l'esmorzar i he començat a parlar amb l'albert. Coincideix que quan jo em llevo ell va a dormir, son les set hores de diferencia. I m'encanta dir-li bona nit mentre ell em diu bon dia, no hi ha millor manera de començar el dia! Hem parlat una estona i ell ha anat a dormir. Despres he escrit aquesta entrada del blog... Pero se m'ha esborrat tota i m'ha fet molta rabia! Trigo mes d'una hora a fer-ho amb el mbl! D'aqui tambe els errors taquigrafics!
Llavors, ja a les onze s'ha llevat la pris i despres que ella es menges la seva pancake hem agafat els trastos i cap a la platja! A sota l'arbre a llegir, i quan el sol s'ha amagat ulleres k a nadar! Avui he pogut veure dues morenes! Una de petita blanca i una de grossa que feia por!
Hem dinat noodles al lloc de sempre i vent dinar al porxo a esperar que passi la pluja de cada tarda!
Quan estavem alla ens ha vingut a veure la julie, la alemanya amb la que vem punar a bromo i vem passar una nit a denpassar... Tk be continued