24, 25 i 26 Març: Tha kek i kong lor

Casum ronda! Catorze hores de bus van ser!! El dia 24 ens vem llevar a les vuit per fer les maletes i esmorzar abans d'agafar carretera i manta. Em vaig comprar en un xiringuito tres bagettes!! Veneïts francesos que els van ensenyar què és el pà! Bé... Mès o menys... Perque allo semblava mes pa bimbo que pa de debo, però millor això que no pas res! A les deu en punt erem a la platgeta a la que paren les barques. No se perque ens hi van fer anar tan dhora si ens van fer esperar fins les 11 per marxar, amb la calor que feia aquella hora es va fer molt llarga. Quan ens van dir que podiem pujar a la barca allo semblava el "embarque" de normandia! Cinc minuts despres de surar per les branques del mekong ja erem a terra ferma, on els busos passen cap al nord o cap al sud. El nostre objectiu era el nord.
Despres de quatre hores vem parar a dinar qui sap on, on sols hi havien tres xiringuitos. Em vaig haver de menjar uns noodles dels que havia d'anar apartant algunes guarrades tals com pulmons de pollastre...
Quatre hores mes tard va començar a anar malament la cosa. Representa que sols faltaven 2 h per arribar a tha kek, el nostre destí, però en vem trigar sis! El bus fallava i vem parar tres vegades. Cada vegada baixava el conductor i obria el motor i començava a trastejar amb les eines durant una hora sencera. Aquestes parades jo les passava a baix, a terra, pero molta gent es quedava al bus, jo tan aviat com parava ja era abaix. La pris feia un fifty fifty. Les estones que em va deixar sol em van servir per conèixer els que serien companys de viatge per dos dies, el Yanin i el Normund, de Latvia. Una cosa curiosa de les parades es que feia fred! Sisi, fresqueta! Em vaig haver de posar un jersey i tot! Es dificil de creure com ha canviat el clima en tan poc temps! De fregir-nos a angkor a passar fred a laos! Ei, que no em queixo eh? Adoro la fresca!
Doncs be, deiem que el bus havia d'arribar a les cinc de la tarda i va acabar arribant a la una i mitja de la nit!
Del bus sols vem sortir naltres dos i els de latvia! Es dur quan un bus et deixa tan tard a un poble. Costa molt mes buscar hotel. Alla mateix a l'estació de busos
Hi havia dos hostals, pero estaven plens... Vem agafar un tuk tuk tots quatre cap al centre del poble, ens va deixar davant una guesthouse. Quan vem entrar vem haver de despertar al recepcionista, que estava dormint a terra darrere el mostrador. I tot per a que ens digues que sols els quedava una habitació i a sobre individual. Ja eren les dues aixi que vem haver de muntar-nos-ho. Al llit individual van dormir els dos nois, i al terra de la mateixa habitació hi haviem de dormir nosaltres. Al final vaig dormir jo a terra i la pris es va estressar i va dir que marxava a dormir a la butaca que hi havia a recepcio. I si si, va marxar. Jo em vaig quedar. Vaig estendre el sac a terra i la bossa de la roba neta em va servir de coixí, en deu minuts ja dormia! Va ser una mala nit, però... Em vaig despertar moltes vegades, sem clavaven tots els ossos a terra! Pero vaig poder dormir fins dos quarts de nou. Es incomode llevar-se al terra de l'habitació d'uns estranys... Jajaj Però la Pris ho va tenir pitjor. A partir de les cinc del matí en aquests països es posen en marxa, i ja no va poder dormir mes! S'hauria d'haver quedat a l'habitació! Fins i tot em vaig poder dutxar amb aigua calenta!
Ja devien ser les nou quan vaig baixar a veure la pris, llavors vem demanar si hi havia cap sortida i ens van dir que si, que ja podiem entrar a l'habitació 112.
Quan la Pris es va haver dutxat vem anar tots quatre a esmorzar. Sols vem trobar pollastre fregit i arros blanc enganxos... Quin remei! Vem esmorzar tocant al mekong, mirant a thailandia, que es a l'altra banda del riu que fa de frontera.
Despres d'esmorzar no vem fer res de profit en tot el dia! La parella de latvia van marxar a donar un volt, naltrod vem anar a l'estació de busos per saber com anar al seguent punt, la cova de kong lor, i a vietnam.
A l'estació ningu no ens entenia... Va ser molt dificil pero vem aconseguir saber el que voliem.
La resta de la tarda la vem passar a l'hotel intentant saber que farem els propers dies, perquè anem molt justos de temps i de diners. Vem arribar a la conclsio que tot i que ens feia molta rabia, no podiem fer el nord de laos o ens haviem de carregar guilin a xina. Prioritzant va guanyar xina. Aixi que de kong lor anirem a vietnam.
El desti immediat era konglor, per anar alla es pot fer en bus, pero podia ser que per convinacions perdessim un dia, l'qlternativa era llogar unes motos i anar-hi naltros.
Aqui ens vem mig discutir. La Pris adora anar en moto, diu que es la millor manera de trasportarse, que hi disfruta. Jo tot el contrari, pateixo molt i em cansa molt doncs estic sempre en tensio. Puc agafar una moto durant dues hores seguides, pero no mes. I el cami a konglor eren 6h! Com agafar el cotxe i anar a Madrid! Pero a la moto, en una scooter!
Finalment i no veient-hi alternativa vaig accedir molt a contra cor... Dotze hores de moto en dos dies...
Amb tot ja van ser les cinc. Just llavors els latvians ens van dir per anar a fer una cervesa vora el riu i veure la posta de sol. Vem acceptar encantats, en aquest poble no hi ha absolutament res mes a fer!
Vem estar alla unes quantes hores. Aquests dos nois, de 29 i 35 anys són super interessants! Porten dos anys viatjant! Aixi que teniem tema de conversa per estona!
Els dos estan junts des de fa nou anys i ara estan estudiant una segona carrera per internet. El gobern de Suècia, que és on viuen en realitat, els paga una beca mensual que els permet estar aquí viatjant durant tot l'any. Sols tornen a Suècia els estius! Quina vida mes estranya no?
Les cerveses es van acabar convertint amb un sopar.
Despres de sopar ja ens vem acomiadar fins el dia següent i cada ovella va anar al seu corral.
Vaig caure rendit al llit tot i que em feia bastant mal la panxa. Vaig passar la nit fatal... Em feia molt mal la panxa i em vaig haver de llevar dues vegades per anar al lavavo... A aquestes alçades he de començar amb les diarrees??? Doncs es veu que si!
El dia següent era el dia en que haviem d'anar a la cova en moto. Vem anar amb els latvians a llogar-les. Ells faran una ruta diferent fe quatre dies. Quan vem arribar a la botiga ens van donar una mapes i ens van ensenyar el cami a la cova. Resulta que no son 200km sino 270! La pris va començar a omplir els papers del lloguer pero jo no... 270km del tiron amb scooter em semblaven massa! Finalment vaig decidirme i vaig dir-ho en veu alta, que jo preferia anar-hi en bus, ni que fossin més hores, que tans km en scooter em semblaven perillosos. Que si la pris hi volia anar amb moto que jo ja l'esperava aquí. Se'm va enfadar bastant, després d'un intercanvi de floretes li vaig dir que no em podia obligar a fer 540km de moto en dos dies... Finalment va decidir que ella sola no hi aniria en moto perque era perillos i si es matava volia que sa mare sabes que li havia passava que volia que sa mare ho sabes. Aixi doncs ella també admetia que era perillos... Es que a mes a mes les motos eren amb marxes... Jo no havia conduït mai una moto... I les de marxes es veu que són més dificils... La Pris ho veia clarissim pero jo no. Em va saber greu tirar-me enrere però encara conaidero que era el més assenyat.
Per sort a la pris se li va anar passant i en un tres i no res estavem a l'estació de busos. Per sort tot ens va anar rodat! Si hi hagues hagut imprevistos o dificultats m'ho hauria de carregar a l'esquena. Però tot va anar perfecte. Vem agafar el bus esperant sols mitja hora i el bus estava perfecte, era un Vip amb seients gegants reclinables amb posapeus. A sobre ens van posar una peli, transformers. Just va acabar la peli vem canviar de bus, sense haver d'esperar, per arribar fins al poble d'abans de la cova. Vem arribar a kong lor a les dues del migdia! I els bitllets ens van sortir a 85000kip, la moto valia 60000per cap pero cal posar-hi gasolina i cada diposit son 40.000kip. Total, que continuo pensant que millor haver anat en bus. A sobre jo gaudeixo mes del paisatge anant en bus, on no he d'estar pendent de la carretera, que en la moto on no trec els ulls de l'asfalt.
Estavem doncs a kong lor! El bus ens va deixar en una de les dues guesthouses que hi ha prop de la cova. Alli sols hi ha unes 20 cabanes elevades amb camperols i aquestes dues guestgouses. Em va sorprendre moltissim la guesthouse, jo m'esperava quelcom desastros en un lloc tan petit. Al reves! Una cabaneta de fusta maquissima, tot netm llit tou, manta neta i lavavo perfecte! I tot per 60.000! No m'ho esperava gens!
Vem descarregar les motxilles a l'hotel i vem dinar corrents alla mateix doncs a les 16 era la darrera entrada a la cova! Vem gairebé correr els 1100 metres que hi ha de l'hotel a la cova.
Que xuloooo!!! De dins el bosc surts a un estany gran turquesa que per un costat esta tallat per un barranc altisssim. Al peu d'aquest barranc hi ha l'entrada a la cova.......

23 Març: 4000 illes (Laos)

Avui ens hem llevat be, a les vuit, ja descansats de la pallissa de bus del dia anterior. Hem esmorzat jo una mena de bunyol bastant bo i la pris una truita de ceva i tomaquet amb una baguette. Ah, apunt! Hi ha pa!!!! Primer cop que en trobem al viatge! A laos i a cambodja! I tot per una rao: havien estat colonies franceses! També es nota en una altra cosa! Dels quatre paisos anteriors tots es conduïa per l'esquerra, ara tornem a conduïr per la dreta! Despres d'esmorzar hem llogat unes bicis per un euro al dia i hem anat a fer una excursió. Hem travessat dhon det i hem anat fins a dhon kong , les dues uniques illes que estan conectades per un pont. Per travessar aquest minipont, que es veu al video, ens han demanat 2 euros de peatge! Quina ruina!! 20000 laks menys! Pero hem pagat doncs les coses per veure estan a l'altra illa. Alli primer hem anat a veure una cascada que no estava mal. Despres hem anat a la altra punta, sota un sol de justicia que ens ha xurrumuscat tot i que ja estem morenos! El cami de cabres no era gens facil, la veritat es que era cansat! A la punta de la illa es on es poden veure els dofins del Irawadi. Son uns sofins d'aigua dolça que sols es troben aqui, a laos, i estan molt en perill d'extinció, es creu que sols en quden uns 20! Hem agafat una barca a la punta de la illa que ens ha portat riu amunt fins on punt que es molt frequentat pels dofins. I PUM, alla eataven, n'hi havia tres! Els veiem de lluny, pero els veiem! Tot i que al video no es veu gairebé res! Pero estic content, els hem pogut veure! Despres d'aixo hem dinat alla mateix en una barraca. Com que no contavem amb el peatge no duiem diners a sobre!! Sols quatre xavos que ens han donat sols per menjar un arros blanc sense res de res... Hem hagut de demanar si ens regalava una aigua. Per sort li hem fet pena a la do a i ens l'ha regalada. Que fresqueta!! Vent dinat hem anat a una "platgeta" a mitja illa on ens hem pogut remullar una mica. I despres d'aixo ja cap a don det. M'he passat el vespre watzapejant amb ma mare, llegint, escribint el blog, muntant els videos... Ara ja son les onze, ja hem sopat (noodles... ) i toca anar a dormir. Dema ens esperen deu hores de bus..  segur que acaben sent mes...

21 i 22: cambodja i cami de laos

El dia 21 em vaig llevar a les dotze del mati!! Normal despres d'una nit de festa, però. I com cada cop que em llevo tard... Un mal de cap que no passa fins despres d'una bona estona.
Aquell va ser un altre dels dies de relax i no fer res! Aquestes estones ens salven... No podem estar sempre al 100% o passa com al principi del viatge... Que et cremes.
Me'n vaig anar directe al pc de l'hotel, sense esmorzar ni res, que total no era l'hora ja... I em vaig passar alli una bona estona arranjant una mica la llista de places mir, pujant-ne alguna, baixant-ne una altra... Tambe vaig afegir moltes places a la cua per fer volum for if the flyes! També vaig buscar info dels hospitals i llegir els mails que el club de la piga m'envia i tan utils em son sobre les jornades de portes obertes dels diferents hospitals. Amb tot vaig haver de dinar davant del pc una altra vegada!
Per la tarda vem anar amb la pris a fer un volt. Es veu que hi ha uns jardins reials i els voliem veure. Estaven a cinc minuts a peu des de l'hotel. Els jardins res de l'altre món! Sols una cosa interessant, que es veu al video, un temple al que hi havia un grup folkloric que tocava bastant be.
Despres d'aixo ens vem separar. La pris volia passejar per la ciutat i jo anar a descansar. Aixi que vaig anar a l'hotel. Pel cami demanant els canvi de divises a kuant estava. Hi ha una cosa complicada del viatge que darrerament molesta. Portem 8 monedes diferents durant el viatge. A sobre a llocs no et canvien euros, sols dollars, i a alguns llocs no hinha caixers! Llavors hem de ser meticulosos per no quedar-nosncurts i a l'hora no passar-nos i quedarnos a les mans diners que no ens faran servei fora del país!
Finalment en vaig trobar un que em convencia. I vaig canviar euros a dollars. A cambodja es un lio perque tenen moneda propia pero volen que els paguis en dollars que son mes estables peronet tornen el canvi en ryels... Un show!

Finalment vaig arribar a l'hotel i aquell dia ja res mes. Vem sopar amb la pris quan va acabar de passejar i a dormir.

Pi pi piiiiiii Les quatre i pico una altra vegada... Qui digui que viatjar es un plaer ho ha de dir a partir de les vuit o pot rebrer un mastegot. Pero no ens podem queixar que ho fem perque volem.

Llevar-nos i sense esmorzar alen, cap al bus. Vem travessar tot cambodja. El paissatge era discordant amb ell lloc al que ens trobavem. Tenia la sensació d'estar a l'Africa! I no es qie hagi estat a l'Africa, ho dic pel que he vist per la tele. Era un paisatge herm, tot pla, la carretera estreta i recta amb els marges polsegosos vermellosos. De tant en tant un arbre! M'he adormit i estic a zimbawe??? Despres de 14 hores de bus arribem a la frontera amb laos. La frontera no es mes que una xavola amb un guardia que aixeca i baixa una barra que curiosament fa la seva feina i barra el pas a la carretera. Ens fan els visats per 40 euros i mitja hora d'espera, doncs som ben bé 20 guiris al bus. Per sort el bus te aire condicionat i s'hi esta la mar de bé. Prefereixo fer 14h així que no pas 6 suant i patint. Aixo si, al cul intinc ja duricies de tantes hores de bus. Per sort puc llegir, al no haver-hi corves no em marejo! No hinha corves... Pero sotracs tots els que vulguis! El llibre que llegeixo ara "eat, pray, love", recordem-ho, va començar molt bé, més del que esperava. Ara ja passo pel segon de tres capitols, el pray, que ja no m'esta tan bé. Fot uns rotllos impressionants sobre els chacres i la iluminació budista... Sem fa pesat. A vere sinarriba el love i torna a posar-se interessant.
Entre pitos i flautes vem arribar ja fosc a un petit conjunt de barraques al costat del riu. Ens van fer baixar alli a uns quants, la resta seguien a altres punts de laos. Estavem a les 4000 illes. Aquestes illes no estan al mar, sinó en un riu, el mekong! Aquí, a la frontera de laos amb cambodja el mekong es fa fins a 15km d'ample. Pel mig incontables illots que van des d'un cumul de sorra a una illa de 20km de llarg per vuit d'ample.
Des d'aquest punt on ens va deixar el bus una barca, per tres dolars, va patinar en silenci per sobre les fosques aigues per portar-nos, sense mes llum que la de la lluna, entre les illes fins a Dhon det la unica illa
que té electricitat 24 h. Al desembarcar deseguida vem trobar un hotelet baratissim 35000 LAK , uns tres euros i pico. Vem descarregar tot i a canviar diners... Una moneda mes! Sopar... I a dormir

Part del que aqui esta explicat esta al video del següent post

20 Març: Angkor wat

Quina rabia fa sentir el despertador a les quatre llargues del matí... M'estiro, em llevo i vaig a tocar a la porta de l'habitació del davant. Des de dins em diu en Jonah que ja esta despert, que gracies per avisar-lo. Deu minuts mes tard estem tots tres al tuk tuk recorrent els sis quilometres que separen siem reap dels temples d'angkor. Fa fresqueta i tot! Arribem al temple mes famos, a Angkor Tom. Aquest temple es gegant, encara de nit pero s'intueix la sil.lueta al fons. Ens asseiem i esperem que el sol faci la seva entrada triumfal de taronges, grocs i blaus. Ja hi som, això és angkor! I aixi vem passar tot el mati, de temple en temple! El més gran, angkor tom, es un megacomplex amb tres torres que es retallen al cel de manera espectacular. A part pots pujar pels diferents nivells del temple i admirar les seves parets i columnes totes grabades. Els temples estan escampats per la jungla, conectats entre si per plans caminets. Molta gent ho fa en bicicleta, pero llogar dues bicicletes val gairebe el mateix que llogar un tuk tuk i amb la calor que feia... Haguessim mort deshidratats! Vist l'angkor tom vem esmorzar en un xiringuito d'anar per casa que hi havia alla a la vora. Em vaig cruspir una tortita bonissima, a sobre la propietaria va cometre el gravíssim error de deixar-me un pot de llet condensada perquè me l'hi afegis al meu gust... La tortita flotava pel plat! Mmmmmm! A vere si recupero els cinc quilos que he perdut! Feia taaants anys que no pesava seixanta quilos! Despres de l'angkor tom vem anar a diferents temples dels quals sols vull esmentar-ne dos. El bayon temple, el que més em va agradar, esta una mica mes en ruines pero te un encant molt mes gran. No es tan magnificent pero es mes imponent. A mes a mes al no ser el mes famos de tots no cal que esperis a que la gen s'aparti per tirar la foto. A les fotos es distingira perque te unes torres amb unes cares humanes a cada punt cardinal. El darrer temple a esmentar es el ta phrom, el temple al que es va gravar la pelicula tomb raider (lara croft). Es un temple gairebe tot en ruines pero te una curiositat molt atraient i es que els arbres s'han colat entre les pedres i les arrels regalimen literalment pels murs. Molt aventurer tot plegat. En un temple vaig estar parlant amb un noi cambodja, li faltava el braç dret. Em va explicar que el va perdre amb una mina. Aquest es un dels problemes que arrossega el paîs de la guerra que no fa pas gaires anys va saccejar les seves vides. Tot el país esta plagat de mines, moltes persones perden extremitats i la vida amb aquesta estupidesa que son les mines. Les zones mes poblades ja no son perilloses, doncs han estat desminades, pero les zones rurals encara pateixen aquest problema. De fet, es impressionant veure com aquest país s'ha recuperat de la barbaritat que va viure. Cal pensar que va ser un genocidi, van arribar a patir coses tan greus i absurdes com que van matar a tota persona que dugues ulleres perquè era considerada una persona intelectual... No hi ha gent amb ulleres al país, no n'hem vist.... No se si es per manca de diners o per por... Pero torno a repetir que aquest país s'ha sobreposat a aquella barbarie i els somriures venen i van. El noi em va explicar que ell no era de siem reap, era de prop denla frontera amb tailandia. La seva mare esta enfadada amb ell perque ha marxat, pero ell diu que viure alla el posa trist perque veia a molta gent mutilada. Crec que ha estat dels pocs contactes autentics quenhe tingut amb algu originari del pais... Fins ara tots havien estat mes frugals. La veritat es que es molt bonic, pero a les dotze del matí jo ja no podia mes. La calor era insuportable, tenia son, ja portavem 7 hores visitant temples. Per aixo els dos darrers ja no vaig ni baixar del tuk tuk. De fet ni tan sols l'home del tuk tuk volia parar pero a la pris li feia ilusio veure tants temples com fos possible, aixi que la vem esperar des del tuktuk aparcat a l'ombra que assossegues l'arqueologa que porta a dins. Total, aixi s'amortitza l'entrada. Per sort sembla que ella també es va cansar i als darrers temples la visita la va fer molt curta. Vistos els famosos temples d'angkor, vem tornar cap a l'hotel. Tots tres vem anar directament a dinar a prop de l'hotel. Un curry d'anguila que no estava gens bo... I la tarda me la vaig passar a la bartola! A l'hotel primer una migdiada i despres a l'ordinador. A l'hotel i teniem un ordinador amb internet disponible. Aixo em va anar de perles perque al llevarme de la migdiada vaig veure al watzzap que el club de la piga comentava que ja s'havia obert el termini per poder fer la solicitud telematica d'adjudicacio de places mir. Vaig estar hooores davant el pc batallant primer amb els certificats electronics. Despres amb mi mateix per posar les places en ordre. Vaig demanar consell per whatzapp a l'albert, als meus pares, a l'anna vila i la pris me'l donava en persona. Finalment crec que ja tinc la llista feta! Ara sols queda esperar tres setmanes per saber que m'espera en un futur. Sere pediatra a barcelona? Sabadell? Manresa? Sere oncoleg a barcelona? Tres setmanes... Al vespre vem anar amb la pris a sopar al night market. Un altre cop pinya fregida amb pollastre! Que bona! Despres de sopar... Massatge! Per 4 usd (tres euros) una hora de massatge tailandes i una cervesa de regal! He descobert aquest tipus de massatge. M'esta agradant bastant. Es diferent del que estem acoatumats a occident. Tel fan vestit amb una roba ampla que ells mateixos et donen i a part dels amassaments hi ha estiraments, pressions i contorsions. Esta molt be, la veritat. La pris se'n va fer un altre, que sols durava vint minuts, aixi que vem quedar que m'esperaria a l'hotel. A l'arribar a l'hotel, a la terrassa, em vaig trobar al Jonah, que estava fent una cervesa amb mes gent. Em va dir que volia convidarme a una cervesa per agrairme que haguessim deixat que anes amb naltros aquests dos dies. Jo li vaig acceptar de gust. Vaig anar a avisar la pris, pero ja dormia i em va dir que preferia seguir fent-ho. Aixi que em vaig asseure amb en jonah (alemany), dean i jack (canada) i una noia i un noi de UK. Vem estar jugant a jocs de cartes senzills i despres parlant. Des de les onze de seguida es va fer la una. Llavors els canadencs van dir: va, anem de festa! I tot i que el meu primer pensament va ser: no, que va. El meu segon va ser: i perque no? Que acas t'has de llevar d'hora dema? La meva resposta va ser: som-hi! O mes aviat: lets go! Ja ens veus a tots agafant un parell de tuk tuks que ens van portar a un club local, no per guiris. Era una discoteca prou xula! A sobre ens vem agafar un reservat al que ens portaven beure i menjar (en comptes de patates i olives teniem mango amb chilly  i noodles... Si si... Noodles... Tem a cambodja senyors!). La musica al principi feia riure, super lenta i en cambodja, pero en mitja hora va començar el pumba pumba i fins les quatre no vem deixar de ballar. Era molt gracios perque els cambodjans es treuen a ballar els uns als altres encara que no es coneguin. Aixi que feia molta gracia quan un noi et venia a buscar perque anessis a ballar a la pista! A vegadss et feien rotllana i tot, quina vergonya! Vaig tornar a l'hotel a quarts de cinc!

18 i 19 de Març: Siem Reap (Cambodja)

Ahir vem arribar per allo de les vuit del vespre. Cambodja... Que en sabem la gent de cambodja?? Entre RES i que existeix... Aixi he arribat jo. Pero mira que tenia poca idea preformada pero la unica que tenia era que es un dels països mes pobres del món. Per tant m'esperava hotels cutres, bruticia i pobresa.
Placa! I una merda!
Una altra bufetada a la cara per tenir idees preformades! Sols entrar a siem reap amb el bus ja vem veure un munt d'hotelassos guapissims. Semblaven palaus. I el nostre hotel no esta gens malament! Jo que m'havia acomiadat de tothom pensant que no tindria internet durant temps i... Wifi gratis a l'hotel! Que pardillo!
No em queixo, a mi m'agraden les comoditats que aixo comporta, pero quan m'havia preparat mentalment per veure bruticia... Ara volia veure bruticia conye!
Vem arribar a l'hotel i ens vem instalar. Llavors vem anar cap a un night marquet a sopar. També m'esperava un mercat cutrillo i res de res. Es un mercat xulissim, millor que els de catalunya de bon tros! Tot ben iluminat, les paradetes amb estructures ben maques i ben decorades. Llumetes per tot arreu... Fa gracia perque aqui per decorar una cosa la posen com nosaltres la posariem per nadal. Posen llums als arbres i per tot arreu. Tambe hi ha kolts restaurants molt bonics, amb fonts, llums, peixeres... Molt estilosos ells! Per sort vem trobar una paradeta on vaig menjar-me una pinya fregida amb pollastre que estava BONisssima!
Despres de sopar vem fernos un masaatge. Aqui estan tirats de preu mare meva! Per 8000 riels (1'50€) ens van fer 45 min de massatge! Ahir vaig decidir que me'n faria un cada dia! Despres del masaatge ja vem venir aqui (tic a l'hotel jajaj), la veritat es que estavem molt cansats despres del tute de viatge de 12h.
Avui ha estat un dia de relax. Aqui a siem reap no hi ha molt a fer. Hi ha, peró, l'angkor wat. El conjunt de temples mes gran i important de mon. Considerada la vuitena meravella! Hem vingut aqui per aixo, pero ho farem dema, més descansats.
Aixi que avui no hem fet res de res! Jo m'he llevat a les 8:30, la pris a les 10. Quan m'he llevat he anat a buscar un lloc per esmorzar, i l'he trobat. En un dels hotels xulos he esmorzat una baguette amb mermelada i mantega i una gerra de te amb llet condensada. Tot per un dollar!
Ah, cal fer una nota! A cambodja tenen el riel, es la seva moneda. Un euro son 5000 riels. Pero tenen un problema: ningu vol la seva moneda. Si intentes canviar riels fora de cambodja no trobes ningu que tels canvii. Aixo fa que a tot el país prefereixi que els paguis en dollars que en riels. Llavors et trobes que tot esta marcat en dollars i que si vols pagar amb riels t'ho han de calcular. I naltres portem riels! No se si ho vaig explicar pero en el bus phangan-bangkok unes noies d'eslovaquia ens van vendre riels. Els va passar allo de que els en van sobrar i ara no els podien canviar en lloc. Ens van fer una taxa de canvi super favorable i es clar vem acceptar! Aixi que anem pagant qmb riels, que es un lio! "val 1'50 dollars o 6000 riels" i tu ja no saps pas quant es en euros!
Despres d'esmorzar he tornat a l'hotel i m'he passat des de les 10 a les 16h a l'ordinador (servei gratis de l'hotel). He copiat totes les fotos del mbl al pc i del pc a un pen drive que porto i el pc va a pedals! Ha trigat hooores a passar-ho. Mentre esperava llegia mes del meu llibre "eat, pray, love". Fins i tot he dinat aqui a l'hotel davant el pc! També, mentere es carregaven les fotos, he aprofitat per arreglar una mica els darrers post del blog, posar les fotos a lloc i eso.
Ja a les 16h hem agafat un tuk tuk davant l'hotel. Un tuk tuk, no se si mai ho he dit, es el rikshaw de la india, un tricicle motoritzat que et fa de taxi. Al tuk tuk hi anavem la Pris, jo i un alemany que ahir anava al bus darrere nostre i que esta al mateix hotel i ens ha demanat per venir amb naltros. I claro, ens ha sortit més barat :-). Amb el tuk tuk hem anat a la zona dels temples, que esta a uns sis quilometres. I perque tan tard? Perque l'entrada es molt cara, 20$, i sols val per un dia. Pero si la compres despres de les 17, et val pel dia següent, i aixo hem fet. Hem anat a veure la posta de sol a un temple dalt un turo des del que es veia la selva als nostres peus! Pero de l'angkor wat encara no n'hem vist res! Dema hi passarem tot el dia! Quan ja es feia fosc hem tornat al poble. Hem passejat pel mercat, on he comprat alguna postal per la col.leccio i despres a sopar (mmmm... Pinya fregidaaaa).
I com ja he dit, despres un massatge!!! Avui un de diferent pero, ahir va ser reflexoterapia i espatlles, avui un massatge amb peixos!!!!! A bangkok ja n'hi havia molts, pero aqui n'hi ha per tot arreu. Un tanc ple de peixos i tu poses els peus a dins i tots et venen a menjar la pell morta. He agafat el mes curt: 50ctms per un quart d'hora. Doncs el massatge ha durat uns... 30 segons! Mira... Quin riure! Feia mooooltes pessigolles!! I angunia alhora! No m'agradava aixi que res, he tret els peus i li he dit a la pris que s'hi poses ella, que jo passava, que pagava jo i almenys no eren diners tirats. Doncs la pris anava rient de mi, pero ella ha aguantat sols tres segooons!!! I ha fotut un crit que tot el personal reia! Jajaa es que fa mooltes pessigolles!! Aixi que ha passat el torn a l'alemany que encara ha aguantat menys!!
He pagat els 50 centims i hem marxat rient tots. Ja cap a l'hotel, que dema ens hem de llevar a les 4:30 per anar a veure la sortida del sol a angkor wat. De cami a l'hotel encara hem pogut veure una altra cosa fascinant, per descriure-ho d'alguna manera. Hi havia una paradeta amagada amb gent menjant ous. Uns ous verdosos. Ens hi hem acostat i ja hem vist que era. Ho havia vist per la tele. Estaven menjant ous covats. Que vol dir aixo? Que dins l'ou hi ha un fetus d'anec! El bullen i se'l mengen! Quin faaaaaaaaastig!! Hem vist com s'ho menjaven! Dins l'ou hi ha l'anec a mig formar, amb els ulls sortits, amb bec i miniplomes, i s'ho foten tot a la boca! Aaaaaaah!!! Dema ens en comprarem un per provar-lo! Estem bojos!!! No se si despres de menjar cucs, grills, llangots, granotes, i fetus l'Albert voldra saber res de mi quan torni...! Jajajaj
I res, ara ja a l'hotel a punt d'anar a dormir i amb ganes de dema. Penseu que angkor wat es el lloc on es va filmar tomb rider (lara croft-angelina jolie) i indiana jones! Ha de ser xulo, no? Dema ho sabrem!

17 i 18 Març: Bangkok-Cambodja

Deiem que el tios t'intentaven vendre tikets pels pong pong shows. Amb la pris vem considerar que no era plat del nostre gust...
Al final del carrer de patpong, a silom, el taranna canviava i les dones en bikini son substituides per nois en banyador. Tambe vem passar per davant esquivant als nois que et volien fer entrar als clubs. Un club que ens va sorprendre era un de ladiboys. Les noies que hi havia a la porta en el seu dia van ser nois. Pero es que eren wapissimes! Sols te n'adonaves quan elles t'ho deien: come to the ladyboys club.
Res mes a dir sobre aquests carrers. Son el que son i hi ha el que hi ha.
Ja de tornada a l'hotel, era tard. Vaig fer la maleta corrents mentre parlava per telf amb els de casa per anar a dormir que avui ens hem llevat a les sis i poc. I a mes a mes es l'ultim dia que tinc internet i mbl en una temporada.
Tenir internet m'ha anat molt be! M'ha permes estar en contacte amb solsona i no sentirme tan absent. Sols llegir les noticies dels diaris catalans al mbl ja era recomfortant. Fins i tot em miro el temps que fara a solsona quan m'hauria d'importar poc si dema ploura o no a l'altra banda de món! Pero m'agrada! Ha estat molt bona idea endurme'n un smartphone i anar comprant sims locals en els països als que mes dies estic. A mes a mes em vaig fer un plan de "veu sobre ip" amb el qual em poden trucar des de catalunya a 4ctms el minut! Ma familia m'ha trucat gairebe a diari. L'albert de tant en tant. Fins i tot vaig poder parlar amb l'Anna V!

Ostres! Aquests dies m'he oblidat d'explicar dues coses mes! Una es que el dia 13, despres dels centres comercials, al tornar a kaosan, vem celebrar el pas de l'equador! La meitat del nostre viatge!! Com? Una hira de massatge thailandes!! Es un massatge diferent! Sols dir que te'l fan amb roba, una roba prima que et deixen ells. Es tracta de pressions i estiraments mes que d'amassaments.
El proper desti es cambodja. Cal tirar endavant i no estancar-se en un lloc. Pero la veritat es que deixo thailandia a contracor! Ha estat un país molt agradable, des de les platges paradisiaques del sud a la megapolis de bangkok. I a mes a mes ha estat facil. No hem hagut de batallar gaire per mourens ni per preus. Li dono molt bona nota a Thailandia i encara millor anbangkok, una ciutat en la que no ens hem aburrit ni un minut! Fins i tot la pris l'ha fruït i ella mateixa ha volgut quedar-s'hi més del previst!
Avui ja estem a cambodja. Aquest mati hem anat per darrer cop al 7-eleven (nooooooo!!! :-() a gastarnos els bath sobrants que ens quedaven, que eren ben pocs! I despres ja hem agafat una furgo cap a Cambodja. Despres de dues hores hem arribat a la frontera. Ens han intentat estafar! Ens han dut a un xiringuito on ens demanaven 32 euros per fer la visa per entrar a cambodja. Per sort ja sabiem que aquestes coses passen i els hem dit k no, que naltros sols feiem la visa a l'oficina d'immigració, la oficial! Ens han dit mil mentides: sols es pot fer als aeroports o per agencies com la nostra, hinha quatre hores de cua, sols us carreguem 3 euros de comissio... Hi ha un moment en el que et fan dubtar! Mes quan veus que tothom paga els 32 i van arribant mes furgos amb mes gent. Pero ens hem quadrat i hem marxat a peu. La frontera en realitat estava a un km que s'ha fet etern amb les motxilles sota el sol. De cami ens hem trobat amb dos lloc mes que asseguraven que eren els que feien la visa... PASSANDO!
Finalment hem arribat a la frontera i... 15 euros! Aixo es el que val la visa. I de cua sols 5 minuts! Que malparits que son! Pero naltros som mes punyeteros!
I res, aqui estem, a un bus que ens porta a siem rep! Son les 18, ja portem dotze hores de carretera.. Pfff jajajajaja i crec que sols hem fet tres corves! Tot es pla!
Ara comença una part del viatge dura i que no em fa gaire ilusio. Son quatre paisos en tres setmanes. Un no parar. I tot per veure punts no gaire espectaculars excepte dos tres. Pero viatjar te aixo! No es pot estar tres mesos tirat a una platja! O si...?

16 i 17 Març: Bangkok

El dia 16 va ser el dia del la granja de cocodrils. Em vaig llevar no gaire tard, pero no molt d'hora. Potser a dos de nou. La pris estava dormint i aixi va continuar. Aquests darrers dies ha trucat un parell de vegades i li ha costat car, uns 150baht per trucada. I aixo lligat al fet que no li feia extremada ilusió veure la granja va decidir quedar-se i dedicar-se un dia de relax.

Jo solet vaig dutxar-me, vaig anar a esmorzar un custard cake i una llet de soja al seven eleven i me'n vaig anar a buscar un bus que em portes a la granja. Va resultar que la granja, tot i estar dins de bangkok, està a pendre per sac! Vaig estar dues hores al bus! Per sort tenia aire condicionat i vaig decidir pendrem-ho com un bus turistic que em feia ruta per la ciutat. Finalment arribavem a la granja, pero llavors em van dir que el bus acabava alli. I alli no hi havia granja que valgués! Amb moltes senyes ens vem entendre amb el conductor. Ja anava be, pero el bus no deixava ben be davant la granja sino que havia d'agafar una mototaxi uns minuts. Aixi ho vaig fer, no era molt car. Les mototaxis son aixo. Unes motos in el pilot porta una armilla rosa. Els pares i vas de paquet fins on els dius. Quan vem arrivar a la granja em vaig adonar que en realitat estavem super aprop i que nontan sols hauria calgut la mototaxi... Pero ja estava fet. A la tornada no vaig pas pagar una mototaxi invaig anar caminant fins la parada.

La granja de cocodrils em feia molta ilusio. Es la mes gran del mon, te mes de 100.000 cocodrils i a mes a mes altres animals. Es la tipica que surt a la tele on fan shows on fiquen mans i cap dins la boca dels cocodrils, i aixo jo ho volia veure! També va sortir a Frank de la Jungla.
L'entrada no es barata, 300 bath (7,5€). Si ets thai sols et val 80! Pero no vaig colar per thai, i mira que els vaig saludar dient "sabadikaaaap". Pero diria que alguna xosa els va fer veure que jo no era del país...
La granja en general es tirant a cutre. Pero aixo li donava una mica d'encant. Era com un zoo, caminets i gabies per les vores. No se perque els zoos tendeixen a ser cutres (bcn, delhi...), tots tenen un aire decadent comu... Potser es el fet que els animals estan engabiats i aixo no canvia d'un lloc a l'altre. Sols entrar ja començava el show dels cocodrils, que fan cada hora. Va ser el primer quebvaig veure, doncs. El show es fa en una recinte que es un mur d'un metre i poc d'alt amb aigua dins i cocodrils per alli nadant. Al centre de l'aigua el terra esta una mica elevat formant una illeta. Tothom esta assegut en jnes grades elevades i s'ho miren des de dalt, pero jo em vaig quedar a baix, recolzat al mur, de peu, i ningu no em va pas fer fora. Vaig estar a primerissima fila, sol com un mussol! Hi havia estones que semblava que l'atraccio era jo, tots els nens em miraven i reien! Aixo em va agradar del lloc, estava plagat de locals, d'excursions d'escoles. Mentrestant el show va començar i ja no vaig tenir mes atencions dels nens. Van entrar dos nois per fer de les seves amb els cocodrils.

Lluitadors de cocodrils a Bangkok

Els tenia a tocar! Quan els cocodrils es movien m'esquitxaven tot d'aigua! Despres de quatre tonteries va arribar el moment de posar el cap dins la boca del cocodril. Aix quin patir! Sembla que haginde tabcar la boca en qualsevol moment! Pero no, el show va acabar i tothon conservava les extremitats.
Vist el show tocava veure la granja/zoo. Primer vaig veure la part zoo: tigres, lleons, ossos, hipos, camells, serps, ximpanzes, orangutans, lloros... Un zoo vaja! I despres la part de granja! Tenen piscines i piscines abarrotades de cocodrils! Algunes de maques, per les que passaves per sobre per unes passarel.les, i altres de formigo al mes pur estil "granja". Aqui a part de sensibilitzar la gent sobre la necessitat de mantenir la biodiversitat bla bla bla... Crien i engreixen els cocodrils i els maten per abastir el mercat mundial de pells de cocodril. N'hi ha que tenen granges de conills, aquests la tenen de cocodris tu! No em sembla pas malament. Llogicament a la sortida hi havia una botiga on podies comprar pelleteria, carn de cocodril...
Mai n'havia vist tants! A mes a mes a la part mes de granja estaven separats per edats. Tenies una piscina amb 300 minicocodrils apretujats,a la vora mes grossos, a la vora mes... I aixi!

Una altra part curiosa es un lloc on tenen en piscines individuals a cocodrils deformats. Molts amb cues rares, potesnde mes, mandibules desviades... Tambe tenen un cocodril albí i el cocodril mes gran del mon!
Per acabar vaig anar a veure el show dels elefants. Els van fer caminar a dos potes, anar en patinet, caminar sobre una corda... I altres peripecies!

Show dels elefants a Bangkok

Amb tot ja eren les quatre de la tarda! Horabde tornar a l'hotel! Que jo tambe necessitava una estona parat per escriure el blog (vaig escriure lentrada anterior). Quan vaig arribar la pris s'acabava de llevar de la migdiada! Que snorlaaax! Jaja Com hi disfruta dormint! I es que no us ho perdeu, ara esta... Dormint! Estic escribint a un bus i ella fa hores que dorm! Amb aixo de dormir als transports em fa enveja, jo no puc!
La resta de dia va ser anar a comprar un bitllet de bus per anar a cambodja el 18 (que es on soc ara), escriure el blog, fer numeros de calerons... Sopar i llavors cap al boxeig de nou, aquesta vegada si que el vem poder veure.
El boxeig muay thai es diferent del d'occident. En aquest es ven patades, colzes i de tot! Es mes agressiu diria jo. Abans de cada combat els boxejadors fan una mena de ball ben ridicul! Aixo si, despres s'atonyinen! Fins i tot vem veure competir a un veï espanyol! Antonio es deia! Jaja Va perdre... Ejem ejem...
Despres d'aixo ja vem tornar a kaosan i a dormir despres de rebrer les trucades de l'Albert i de ma famila que tanta ilusio em fan!

Ahir, dia 17, va ser un dia complet. Vem anar a Ayutthaya al mati. Per arribar-hi vem agafar el tren, 20bht per dues hores, super be de preu!
Aquesta ciutat era la capital de l'imperi quan la cher encara era jove. Entre fa 500 o 1000 anys... Inara el que en queda es una esplanada amb tot de ruines escampades. Una esplanada molt gran pero, eh? De varis quilometres. Aquest lloc es molt famos per unes ruines en les que un arbre ha crescut sobre una estatua de buddha i de la que sols se'n veu el cap entre les arrels. I aixo es la unica cosa interessant que hi ha. De fet, es ben be per anar i tirar la foto al cap. Jo pensava que estatia millor pero no. Pero be, ara ja podem dir que hi hem estat! Vem donar unes voltes sota el sol abrasador de l'esplanada i vem marxar. Tren de nou cap a bangkok.

Ayutthaya

El desti pero era chatuchak market. El mercat mes gran de thailandia! Que sols es fa els caps de setmana! En principi pensavem que no hi podriem anar, doncs sols es els caps de setmana i no n'anavem a passar cap a bangkok. Pero la ciutat ens ha atrapat dos dies mes del previst i finalment sinque hi podiem anar!
Alla al mercat vem dinar de peu. Ens vem adonar amb la pris que dels 21 apats de bangkok sols dos elsnhem fet asseguts. A thailandia es menja molt a les paradetes, i aixo hem fet!
El mercat era diferent al que m'esperava. Jo m'esperava un caos immens, son cinc hectarees de mercat! M'esperava bruticia i olors! Res d'aixo! Sembla mentida que encara no m'hagi entrat al cap que aixo NO es com la india! El mercat estava molt ben ordenat! Separat per seccions amb cartells. La gent que hi passejava era gent normal, fins i tot mes ben vestits que els europeus! Es una cosa que hem notat a bangkok: son un fashionettis! Tan nois com noies van vestits a la ultimisssima moda. Que sapigueu que d'aqui poc els nois portarem shorts, bolso i barret; i les noies vestits retros i sabates de talo! Res de texans i camiseta! Aah, i pels nois els mocasins! Tots els joves van amb mocasins d'ante. Durant jna bona estona vem estar asseguts amb la pris mirant i flipant amb la gent!
Per altra banda el mercat no ens va oferir res per comprar.. Tot estava car i tot era maco! Molta roba de disseny... Aixo es una cosa que no acabo d'entendre... Tothom deia que en aquest mercat hi havia tot de falsificacions per comprar i alguna si que vem veure pero molt poc!
I despres del mercat vem anar cap a sukhumbit. Un barri roig de bangkok.
De fet no era el primer barri roig! Nonse perque no ho vaig explicar en el seu dia! Me'n devia oblidar.
Fa dos dies vem anar a patpong i avui a cowboy soi. Son les dues zones d'alterne de bangkok. Les dues molt semblants. Un carrer no molt ample amb un futimer de neons i cartells que anuncien "ladies" per tot arreu. I a cada porta una noia convidan-te a passar. Res de l'altre mon, la veritat. Molts guiris passejant-s'hi. Per alguna cortina entreoberta es podien veure noies ballant en bikini sobre la barra. Potser la unica cosa curiosa eren els ping pong show. Per tot arreu et demanaven si hi volies anar. Son espectacles d'acrobacies vaginals! Dispare. Pilotes de ping pong, obren ampolles de cervesa, escriuen... I un llarg etzetera que t'explicaven amb orgull els que t'intentaven vendre el tik

12 i 13 Març: Bangkok

El nostre primer dia sols a la ciutat, sense ningú que ens guies, i ens en vem sortir!

Llevats i sevenelevenats (no parem de comprar a aquestes botigues) vem anar cap al grand palace.

Ara ve un incis sobre el seven eleven, que esta essent molt important per nosaltres. Aquestes votigues son una cadena americana establerta aquí. Son un paraîs occidental! Entres i tot esta perfecte! Aire condicionat a tope, tot ben posadet! I el millor de tot: a bon preu! A aquestes botigues hi ha una mica de tot. Pots trobar coses occidentals (xocolatines, gelats, xampus i desodorants, etc...) i també productes thai (crema de tamarind, snaks d'algues...). El que ens fa mes favor es que tenen tot de menjar precuinat i uns microones per escalfar-t'ho. Hi ha uns spaguetti a la bolognesa per 37bth bonissims, també sanwitxos, hamburguesses i altres marranades. Des de que els vem decobrir a krabi n'hem fet us cada cada dia. Si no es per sopar es per una aigua i si no per un polo! A mes a mes thailandia n'està plagat! A vegades un al costat de l'altre! (tanco incis)

Deia que ja esmorzats vem anar caminant fins el grand palace. No espantarsus! No vem pas entrar jajaja l'entrada son 400 bth!!! Pero hi vem anar perque el dia anterior la Marina i la Gemma, que ara mateix son a catalunya... Déu les beneeixi!, hi van entrar i amb aquella entrada al grand palace tens acces a diferents museus de la ciutat, una alla mateix a la vora del grand palace.

el buddha reclinat de wat arun

El museu va resultar ser una merda punxada en un pal! Ajajja eren dues habitacions petites amb monedes i prou, quin fiasco! Jajaja Del grand palace vem anar caminant a un wat, que es com aqui li diuen als temples, al wat arun. Aqui si vem haver de pagar entrada, 100b. Pero dins aquest temple hi ha el buda reclinat daurat mes gran del mon... AIxi que hj vem entrar. Quina sorpresa pero descobrir que era molt mes que un buda! Primer, si, entres al temple amb el buda reclinat, genial, es gegant pero si el mire d'aprop es tot ple de filigranes! Per tot arreu se sentia un soroll com de pluja metal.lica. Eren les ofrenes, un munt de bols en fila i havies de tirar una monedeta a cada bol. Al video que penjo se sent com un gran soroll, alli era mes harmonios. Pero alli no sols hi havia aquell temple, era un conjunt enorme de temples a rebentar de budes de totes les formes i mesures. Vem estar-hi una bona estona alli! Sortint del temple ens vem endinsar en un mercat molt pudent! Un mercat de peix sec! Quina furtor! Hi havia de tot sec: peixots, peixets i minipeixets, gambots, gambes i microgambes, calamars...


Vem dinar alla a la vora, lliures de pudor, pero el venedor de menjar ens va convidar a un peixet d'aquells secs. Estava calentet, aixi que sencer a la boca! Beeeeeecs!!!! Te igual gust que olor! Havent dinat vem anar encara a un altre wat (cuyo nombre no me acuerdo) que sols es mira per fora, es com una mena de piramide. Erem llunyet de kaosan road, de l'hotel vaja! Pero com que encara no haviem agafat cap bus sols vem decidir tornar caminant, passejant. Vem trigar una bona estona!


Pel cami, la unica cosa interessant, un centre comercial bastant macarronic d'allò mes curios!
La resta de la tarda, ja podriem dir vespre, la vem passar a kaosan descansant i fent plans (hem de decidir com continuar al viatge i quadrar-ho tot no és fàcil!).
Per la nit vem voltar per kaosan road. Un carrer a petar de cartells i paradetes i bars i clubs! El més destacat: vaig provar el primer insecte del viatge! (si mes no voluntariament!), un home que es comprava bitxos ens va deixar provar un cuc! Berrus! Jeje la veritat es que no tenen cap gust ni textura estranys. Estan fregits i a aixo fan gust: a fregit.


El dia següent va ser un dia complet! Matí de museus i palaus i tarda de centres comercials!!!
Pel mati d'horeta vem mirar per quins altres museus valia l'entrada que ens havien donat la marina i la gemma. Ens vem dirigir sense moltes expectatives al parc de Dusit, a veure la vimanmek mansion museum. Quan hi vem arribar ja em va agradar el que veiem. Un parc gran molt ben cuidat amb un edifici semblant al capitoli enmig! Vem dirigirnos cap a darrere aquest edifici que es on hi ha la vimanmek. Llavors vem descobrir que hi havia tot de museus pel park i tots gratis amb l'entrada que duiem! Vem entrar a uns quants (museu dels brodats, museu de l'elefant, museu de fotos que ha fet el rei...) pero no cal comentar-los, doncs el millor era l'aire condicionat!

Si que cal comentar la vimanmek. Es la casa de teca mes gran del mon. La visita es un passeig per les estances que em recordaven al palau de la sissi a Austria. Tot de luxe! Molt europeu a mes a mes. Per entrar em van fer pagar un sarong (pareo) doncs no es pot entrar amb pantalons curts. Pero despres el vem revendre a la sortida! Jaja

La casa de teca més gran del món

I el que si que es per comentar es el "arts of the kingdom exhibition at ananta samakhom throne hall". Em va encantar! Es aquest edifici que dic que sembla el capitoli. Per dins es precios, tot rococco. I allotja els regals que els artesans de thailandia van fer als reis pel 60 aniversari de la seva ascencio (que coincideix amb el 80é aniversari del rei). Dir que el mes senzill era una peça en la que havien treballat 100 persones durant un any. Hi havia peces amb dos anys de feina de 150 persones. Tot or, ales d'escarbat, fusta tallada. Una cosa xulissima es com empren les ales d'un escarbat verd per decorar de tot! Aixo ja ho havia vist amb els meus pares a Brusel,les, però aqui el treball era més fí! Hi havia un panell de fusta gegantí tan elaborat que estant-hi hores davan encara podries descobrir nous animals entre els arbres de fusta! Be... No vull enrotllar, que explicat no queda bé, s'ha de veure per flipar.

El throne hall per dins i per fora

Despres d'aquests museus vem agafar el bus cap a siam. Tocava anar de compres! (sense comprar res, es clar...). Al centre de bangkok hi ha un barullo considerable. Hi ha dos carreteres a diferents nivells, trens que passen a l'alçada d'un quart pis, ponts que conecten els centres comercials entre si, passarel.les per creuar els carrers... Et fa sentir mes a la ciutat que mai.
Els centres comercials van des del MBK, maco per fora pero cutre per dins (sembla un bazaar arab amb tanta paradeta petita), fins al Siam Paragon, cuidat fins a l'ultim detall i on el vestit mes barat val 1000 euros. Entre mig els equivalents a corte ingles.

Vem passar tota la tarda per alla voltant, jo envadalit amb el siam paragon, la pris tolerant-ho. L'entrada al paragon es una cascada d'aigua i plantes per la que passes per sota i tot va aixi.
Al mbk volia comprar-m'hi una camara. Pero em vaig endur un xasco, eren carissimes. Ja m'havien avisat que els preus no eren molt millors que a catalunya, pero la meva camara estava 100 euros mes cara!!! Llogicament vaig sortir sense camara i molt em temo que seguire aixi la resta del viatge (no sabeu fins quin punt em rebenta no tenir camara!). Alla al mbk, pero, em vaig comprar una bateria extra pel mobil, ja que algunes fotos si que puc fer amb ell, pero la bateria dura llavors 5h, per tant amb dues bateries podria fer mes coses. Valia 250 thb, pero ho necessito, si no 0 fotos!
Una part que sempre em fascina dels centres comercials estrangers es la secció de menjar. Al paragon era espectacular en varietat i colors, i tot diferent!
Ja de nit vem marxar cap a kaosan, cap a "casa". La veritat es que la pris va aguantar bastant als centres i tot i que no mostrava entusiasme, tampoc es va convertir en un lastre. Aixi que molt bé.

11 Març: Bangkok

Primer dia a Bangkok!
Ahir vem arribar a les cinc del matí a bangkok. El bus ens va deixar directament al barri motxillero de la ciutat, ko san road. A lew cinc del matí, però, sols hi havia quatre resacosos pel carrer.
Ens va costar moltissim trobar hotel... Tot estava ple! I el que no valia 1000 bath! A tot arreu ens deien que tornessim a les onze, que es quan es fan els check out.  pero de cinc a onze eren masses hores per esperar asseguts al carrer! Aixi que vem anar buscant fins trobar quelcom acceptable. I això és una habitació interior minuscula amb bany compartit i ventilador.
Vem deixar les motxilles i directe a la dutxa a treure'm la ronya (literalment) del viatge de sobre!
I despres d'aixo ja vaig anar a trobar-me amb els catalans, la marina, el xavi i la gemma! Sense haver-ho planificat tornavem a coincidir! La pena es que sols fos per un dia!
Pel watzap em van dir on s'allotjaven i oh coincidencia l'hotel esta a 100 m del nostre! Mentre la pris es dutxava jo vaig ja baixar a veure com esmorzaven!
Posats ja al dia, vem anar tots a visitar la ciutat! Era el seu darrer dia, per tant els tocava a ells decidir que volien fer, havien d'aprofitar el seu darrer dia!
Ens van dur primer al gran palau. Dic dur perque moure's per aquí no es facil! Has de combinar busos, barques, metro, taxis, tuk tuk, sky train... I tot amb un mapa laberintic! El xavi era el rei de la orientació i ens va dur tot el dia mentre m'anava ensenyant a mi com moure'ns, doncs el dia següent ell ja no hi seria!
El primer lloc dic va ser el gran palau. Es elmcomplexe reial, un Recinte amb mes de 100 edificis. Quan hi vem arribar, pero, vem veure que l'entrada valia 400 bath per cap... Aixi que sols la marina i la gemma hi van entrar. El xavi no hi va entrar perque li semblava una estafa. La pris i jo perque no ens ho podiem permetre! Pero no passa res, des de fora es veuen molts edificis, les noies els van poder veure d'aprop. Mentre les. Oies estaven a dins, pero, el xavi ens va portar fins el barri xino! Un barri-bazaar laberintic, amb carrers de metre d'ample abarrotats de gent i toooot ple de paradetes que has d'anar sortejant. Per zones hi havia carrers on les paradetes tenien el que qualsevols xinos tindrien a catalunya: coses de plastic per tots els usos i altres coses tipiqies de todo a cien. Per altres carrers el menjar, d'allo mes pintoresc! El premi se'l va endur la visio de tres grans peixos tallats per la meitat, ibla part de cap penjada boca aball, els peixos encara vius boquejant. D'això se'n diu peix fresc! Quan ens vem mirar el rellotge ja era hora d'anar a trobar les noies a la sortida del palau. Llavors vem anar en bus fins un lloc on hi ha un mini mini mercat flotant. No es el gran mercat flotant de la tele, un de mes petit i sols de menjar. A mes a mes tu no vas en barca, tu vas pel moll i les barques-restaurant estan amarrades. Vem menjar alli, uns noodles, como no!
Despres d'això vem anar a la ciutat moderna, al bangkok de veritat! Al dels gratacels i centres comercials! Tot el del mati es mes... Autentic diria la pris, pero esta tot encarat al turisme. En canvi el centre es per tothom. Vem arribar a la plaça siam, que esta envoltada tota de gratacels i centres comercials! I quins centres comercials! Tot de marca, tot carisiim! Tot net i polit!
Aqui es va crear una esquerda entre la pris i el xavi i els demes. Ells anaven deixant anar floretes com: no hem vingut a bangkok per acabar veient centres comercials. I morros les dues hores que hi vem passar. Fa rabia que no sapiguen gaudir de tot una mica, jo flipo amb peixos tallats per la meitat i la furtor de les tripes de peix deixades al sol tot el dia, pero tambe quan surto del bus i em trobo envoltat de gratacels conectats tots per ponts amb aire condicionat perque la gent no hagi de sortir al carrer. I mes rabia fa encara que es sentin amb la obligació de anar demostrant que allo no els agrada gens a cada minut. Ni que fos una tortura xina! Pot no ser la teva part preferida del dia, pero no cal fer ganyotes tot el dia ni deixar anar sentencies rollo "aixo no es tipic de bangkok". I mes encara quan en realitat si que ho es. Si li preguntes a qualsevol jove d'aquí què fa per passar el temps lliure no et dirà "faig dança tradicional" o "tallo peixos vius", et dirà que va al centre comercial i que juga a la play station. Jo crec que intentar veure sols la part "cutre pero tradicional" de la ciutat seria com anar a barcelona i intentar veure sols com la gent balla sardanes i dir que les rambles no son autentiques i en canvi els carrers plens de putes del raval si que ho son. Jo aposto que la decadencia i els residuus de temps passat no son la unica cosa a veure en aquests països. No es pot dir que els gratacels no son autentics de bangkok quan n'esta plagat!
Jaja vaya rollo sobre l'autenticitat o no de les ciutats modernes d'asia! Pero es que es un tema que es important pel viatge. La pris passaria sols un dia a bangkok, per anar a buscar pobles destartalats mes autentics. Pero jo vull veure tambe, que no sols, aquesta asia vibrant, moderna i emprenedora que s'esta menjant el mon. Li tinc moltes ganes a hong kong i també a beijing!
Doncs vem estar dues horetes passejant pel centre i veient la pla ta baixa d'un parell de centres comercials i ja va ser hora de tornar. Ah, entre dos ce tres comercials hi havia una esplanada on es feia una trobada de manga, genial! Hi havia un concert que cantaven temes de manga i toooot ple de freaks vestits amb mil disfresses diferents! Aixo es asia conye! Alla hi havia paradetes i una em va fer gracia: snaks per joves. Te'ls deixaven probar! La bossa semblava com la de mister corn, pero a dins... Escopinyes seques! Quin riure! I no estaven pas dolentes eh?

Per tonar a ko san vem agafar l'sky train. Es un tren d'allo mes modern (i car) que va per unes vies elevades per la ciutat. Les vistes son espectaculars! Es veuen tots els gratacels i parcs, tots els carrers congestionats!

Despres, per travessar el riu i pujar-lo fins on tacava, vem agafar una barca. Es una manera rapida de moure's, tot i que fins i tot al riu hi ha un munt de transit!
Un copna ko san ens vem acomiadar, quina rabia que sols ens haguessim trobat per un dia! Pero el seu vol era ahir al vespre i haviem de dir adeu. Ara e cara no deuen haver pas arribat a catalunya, a casa.
Ja els deia jo: em feu una enveja que no us imagineu... Ara mateix pagaria per tornar a catalunya! Pero encara em queden 47 dies de viatge... Mes de la meitat! Se'm fa costa amunt! No penso fer un viatge tan llarg de ruta mai mes! Odio la sensacio de que, quan ja coneixes una mica el lloc, ja has desfet la maleta... Adeu i fins mai.
Pero a l'hora, que no se'm mal interpreti, vull veure moltes coses! Aixi que soc jo mateix el que vol tirar endavant i no parar molt! Es un sentiment ambivalent. Vulm tornar, segur, pero tambe vull fer el viatge. La solucio ideal seria que passes molt rapid el que queda de viatge... Pero molt em temo que no sera aixi! Així que tocara enyorar-se, jeje
Ja comiadats vem passejar amv la pris per ko san. Quina diferencia amb el mati! Pel vespre el carrer es peatonal i esta ple ple de parades de tot: camisetes, mobils... I altres coses menys normals com les famoses paradetes de bitxos fregits i les paradetes de falsificacio de documents!
A les primeres et venen grills, cucs, escarbats, granotetes, escorpins... Ahir no els vem probar... Potser avui serà el dia?
Les segones em van sorprendre mes encara si es pot que les de bitxos. Si mes no les de bitxos ja me les esperava, pero no les de falsificacio de documents! Alla impunement podies demanar el qye vukguessis! Des d'un dni, un passaport, un carnet de conduir... Mare meva!!!
Havent sopat vaig caure rendit al llit!! En 30 segons ja somiava!
Ara ja es el dia seguent, son les deu i la pris dorm (como no, jajaja), aprofito per escriure abans d'arrancar el dia!

10 Març: Camí de Bangkok

Un altre d'aquests dies que tan poc m'agraden en el que estas tot el sant dia en transports... Vem deixar el nostre paraïs terrenal a les onze del matí, despres d'esmorzar alguna provisio del seven eleven.. .. vem arribar a bangkok a les cinc del matí del dia següent... Primer taxi fins a tomg sala, despres vaixell fins a surat tani, despres bus fins un lloc indefinit on vem canviar de bus fins arribar ja a bangkok. Dues parades: dinar mitja hora i sopar mitja hora. O noodles o arros, aixo es la unica cosa qie tenen als tenderetes de peu de carretera. Amb molta melancolia em vaig acabar el llibre "last of the wilds". Ohhh quin llaatima! Amb les bones estones que m'ha donat! Pero ei, tanquil, que en cinc min ja havia començat un nou llibre: "eat, pray, love". Em feia por que no m'agrades, perque mai he llegit una historia de busqueda personal i de sentimentalisme com aquesta, pero esta super ben escrit i de seguida m'hi vaig enganxar! I sort, perque jo no soc gaire de dormir als transports,no en se, no puc... I en tot el viatge vaig dormir sols dues hores! El meu cul va agraïr moltissim quan vem arribar a Bangkok!

09 Març: koh phangan

Aquest dia va ser totalment de relax! I aquesta era la intenció, per recuperar-se de la full moon! Al llevar-me tard el dia va ser curt, més encara per la Pris que es va llevar hores mes tard que jo, a les cinc de la tarda. I me'l vaig passar tot de la platja a la piscina, d'alli al bungalow i torna a començar! Sempre llegint el meu estimat llibre: "Last of the wilds". He de dir que m'encanta te ir estones per poder llegir. Abans del mir llegia pero durant tot aquest periode no ho he pogit ferm i no es fins ara que m'adono de quant ho trobava a faltar! A més a més llegir em proporciona quelcom més. Els països han anat passant, la gent també, el paisatge, les llengües, les monedes...Fins i tot les zones horàries han anat canviantm això a vegades crea sensació de vertigen i acabes per trobar-te sol. Però el llibre continua amb mi, els personatges han estat els mateixos a singapur, bali, jakarta o koh phi phi. I això em recomforta molt. Llegir m'abstreu d'on soc, que pot ser un medi més o menys hostil, i em transporta a un lloc conegut... Se que sona estrany però em fa sentir així. Sobre aquest dia res mes a dir, doncs no va passar res important... més enlla de descobrir que compartiem habitació amb un llangardaix moníssim de pam i mig, tot rabassut!

06-09 koh phangan (full moon party)

La full moon era el dia 8 aixi que a ko phangan ens hi quedariem fins el dia 10 (dia 9 per recuperar-se).
Aquesta illa es prou bonica. Es aixi muntanyosa, coberta
de selva, amb una sola carretera circular que passa pel mig de la illa de nord a sud i per l'oest voreja la costa.
Per poder-nos moure del resort vem llogar una moto per 200 bath al dia. I els dies han passat volant! Teniem tres dies i no hem fet gairebe res! El dia 6 el vem passar tot al resort! Gaudint de la lectura a peu de platja. A mes cada dia ens hem anat llevant mes tard i anant a dormir mes tard per poder posar els rellotges biologics a lloc per gaudir de la full moon. A la tarda del dia sis es quan vem anar a llogar les motos i pel vespre vem anar a sopar a un mercat que fan a ton sala. Ens va agradar tant el mercat que hinhem tornat cada nit! Per quatre xavos podies anar comprant diferents coses. Un avantatge es que no son plats complets, be, també nhi ha, sino que el que feiem era comprar una cosa aqui, una altra alla, i aixi menjar diferents coses. El premi se'l va endur un pinxo de pollastre. Per deu baths tenies una petxuga ensartada en un pal i rebossada a lo kentuky BONISSIMA! Jjajaja
Per les nits hem tingut vetllades encantadores amb l'eloi i la silvia. Durant el dia cadascú anava a la seva, pero de nit sempre ens hem trobat per fer petar la xerrada durant hores asseguts a la taula a tocar del mar. Els trobarem a faltar!
El dia 7 vem fer una mica d'excursio, vem fer la carretera circular aquesta per anar a veure un mirador, que va resultar mediocre, doncs es veia exactament el mateix que veiem des de l'hotel, i unes cascades que tampoc van ser espectaculars, pero amb tot vem passar el dia fins trobar-nos amb aquell parell al mercat nocturn. A ells tambe els va agradar menjar alli!
I el dia 8, ahir, va ser el gran dia! Ens vem llevar tardissim i no vem fer res en tot el dia! Vem estar a la piscina amb l'eloi i la silvia deixant passar les hores. Quan ja va ser fosc... A posar-se a punt! Tots ens vem anar a arreglar i vem anar cap a la full moon party! Jo estava nervios i tot! Tenia les expectatives altissimes!
Previa parada al mercat vem arribar a hat rin, el poble on es fa la festa. Es com un tipus de macromercadillo de coses fluorescents! Tot el poble s'aboca a la venta de sammaretes, collarets, barrets, diademes, etc. Tot fluorescent o lluminos. Una altra cosa que trobes per tooot arreu són els buckets, cubells de platja plens de beudes alcoholiques a bon preu. Vaig arribar a veure cubells de 15litres! Maaare meva!
Una " tradicio" de la festa es pintar-se el cos amb pintures fluorescents. Al ser una festa a la llatja tothom anava sense samarreta i les pintures anaven des de l'empastifada a l'obra d'art! I nosaltres no vem ser menys! Els quatre catalans tambe ens vem pintar! Vem quedar prou be!
Ja posats a punt vem baixar cap a la platja! Buaa! De punta a punta ple de gent ballant al so de la musica! La platja es llargueta i molt ampla, aixo permet que els bars de primera linia de platja instalin grans equips de so i posin una plataformes a la sorra a mode de gran tarima! I aixi esta tota la platja, vas caminant i vas canbiant de musica. I la musica genial! Menys en una que semblava que estaven fent servir un martell pneumatic, a la resta la musica era espectacular! Quin fart de ballar tota la nit!
Per mala sort l'eloi i la silvia van plegar molt d'hora... Es van comprar un bucket que, tot i que era dels petits, a l'eloi li va caure malament i van haver de marxar per alli a la una, tot i aixi ja van estar tres hores de festa!
Naltres l'hem contintuada fins les set del mati, quan ja era ben de dia!
La festa m'ha agradat moltissim! A mes a mes la gent era maquissima, tothom xerrava amb tothom, tothom ballava amb tothom! Poques vegades he vist tan bon rollo! Suposo que es deu que tots estem lluny de casa i tot i que estiguis enming de 30.000 guiris, intentes no sentir-te sol a la festa!
A mes a mes he lligat unes quantes vegades i tot inque sap greu rebutjar la gent (pobrets jaja) aixo sempre puja la moral!

Ja cap a les quatre i mitja la pris ha començat a fer fallida. Si hagues estat per ella crec que hauriem marxat llavors, pero havien acordat no tornar amb la moto fins que no fos de dia per evitar problemes i borratxos. Aixi que la pobra s'ha anat arrossegant per la sorra fins les 7. Jo em canvi estava ben despert! No volia ni marxar a les set, jaja, pero la veia alli asseguda badallant i no li podia exigir mes temps.
Aixi que amb un bon gust de boca (en part pel pastisset que duiem a la moto per esmorzar, jeje) hem tornat fins l'hotel i a les nou i mitja ens hem posat a dormir! Ara ja son les quatre, jo m'he llevat a les dues, pero la pris encara ronca! Jaja
Ara estic una mica trist... No se perquè. Ha passat un punt esperat del viatge i ara ve una part de viatge que a mi no em convenç gaire... Nord de tailandia, laos, cambodja i vietnam... Sera un mes duret el que s'acosta.
També tinc al fons del cap un pensament reiteratiu que em molesta. I es que en aquest temps dues persones properes a gent estimada han mort. I no em deixo de sentir culpable pel fet de no haver pogut acompanyar-los en aquests moments dificils. Espero que els dies facin desapareixer aquest sentiment.
A mes a mes m'anyoro molt, jeje, ja no sols de l'albert i la family, que els he anyorat des del primer moment, sino tambe dels amics i del dia a dia a solsona. Fa por que quan torni tothom s'hagi acostumat a la meva abscencia! Pero be, anyorar-se es part del viatge i et fa adonar de lo molt que t'estimes allo que tens a catalunya! 

Alen, vaig a la platja, a vere si em marxa la pintura que porto a l'esquena!

05 març: krabi-ko phangan

A krabi, el dia 5, vem agafar un bus d'hora al matí. A la mateixa estació de busos vem agafar un bitllet combinat de bus+ferry per arribar a la illa de kho phangan. Aixó és una cosa que ens continuem trobant a cada lloc en aquest viatge. A tot arreu tenen bitllets "combinats" per arribar als llocs turistics. Aquests busos estan sempre plens de guiris. I no saps mai si hi ha una alternativa pels locals, que també els veus en aquests mateixos busos i ferrys. Aixi que no saps si estas pagant de més... Però tampoc hi podem fer més, si anem a l'estació de busos i a les taquilles et diuen que per separat és més car... Acabes pagant. I en això està marxant ara el nostre pressupost. Ja hem vist que Thailandia és més barat que indonesia. Trobem hotels que estan bé sense passar tres hores buscant com ens va passar a gili trawangan.
El dia cinc entra en el pot de dies "gastats" en desplaçar-se. Vem agafar el bus a krabi a les onze i mitja, vem arribar a surat tani a les dues, on vem agafar un altre bus que ens va portar al ferry que sortia a les cinc i arribava a ko phangan a les nou del vespre... Kin rollo!
Per sort vem estar entretinguts! Ja al primer bus vem conèixer dos catalans, els primers catalans trobats per casualitat en tot el viatge! Estaven fent tailandia en 18 dies. Doncs amb aquesta parella, l'eloi i la silvia, hem passat quatre dies! Gent molt maca, dela voltants de lleida, estava clar que havien de ser bona gent! Jeje
Cal explicar perquè anavem a ko phangan. El dia 8 de març s'hi celebra la Full Moon Party, una de les grans festes que es celebra al planeta. La veritat es que ja vem fer coincidir que per les dates fossim aquí i hi pogiessim anar, doncs tothom ens ho havia recomanat moltissim! La idea era anar a koh tao, una illa veïna que hi ha aprop i venir sols el dia de la festa. A koh tao hi ha la meca del submarinisme mundial, tothom hi va a fer immersions o cursos a alguna de les moltissimes escoles de buceig. Els plans sen's van xafar quan ens van dir els preus per moure's entre les illes! Valia una paaaaaaaaasta impressionant! Aixi que ens vem veure obligats a anar directament a koh phangan i no moure'ns de la illa. El bitllet per anar de krabi a koh phangan ems va costar 600bath (15 eur).
Durant el viatge vem tenir un susto de preus, ens van comentar que els dies que envoltaven al full moon party els hotels de la illa triplicaven els preus si es que tenien allotjament! Per començar a mirar vem trucar amb el meu mbl, el tailandes, a diferents hostals. Tot ple, vem trucar a uns 15 i tot ple o desorbitadament car (cinc vegades mes car del que paguem normalment). Va ser una mica agobiant! Finalment vem reservar un hotel al qual sols hi podiem estar una nit, doncs la resta ho tenien ple! Aixo ens permetria buscar a peu per alli. Pero al pujar al ferry tot va canviar! Ena va venir un caçaturistes a vendre'ns el seu resort. Vem triumfar! Semblava mentida i tot!  resort amb piscina, platja privada, bungalows a toncar de mar... I tot per 300 baths la nit! La contra: esta a l'altre extrem de la illa, a 30 min d'on es fa la full moon. Pero a nosaltres aixo ens va ser igual, es sols un dia la full, s'hi pot anar i tornar perfectament. Aixi que els quatre catalans vem reservar al had gruad resort! Al baixar del ferry ja ens esperava una furganeta per dur-nos cap a l'hotel, cortesia a carrec d'ells.
Aqui hi ha quelcom a explicar. Quan ja estavem a terra ferma, hi va haver un accident amb un camio que sortia del ferry! La sortida era una rampa i quan el camió la va començar a pujar se li va aixecar el morro i amb gran soroll van començar a caure per darrere les bigues de ferro que duia com a càrrega.
Va quedar el camio totalment enlairat. En el moment tots vem flipar, ens va semblar divertit, despres vaig pensar que si algu hagues estat darrere el camio totes les bigues li haguessin anat a sobre... I aquestos haguessim pogut ben ser naltros, aixi que ja no feia gracia! Gracies a déu no hi havia ningú darrere!
Amb la furgo vem agafar i vem anar fins l'hotel, que ha estat un encert. Quan vem arribar ens vem sumir en una espiral d'euforia que ens va dur als quatre catalans a la piscina a les 12 de la nit!

Totes les fotos les he tretes de la pag web del resort

03 i 04 març: tonsai, railey i krabi.

Deiem que estavem a ton sai el dia tres. Pel mati, com cada dia a tonsai, vem anar a esmorzar a un carissim pero bonissim buffet lliure on em posava les botes a base de gofres i tortitas flotant en llet condensada (pensava que m'engrexaria pero m'he aprimat 100g mes...). Desprs ja vem agafar el portante selva amunt. Sort que anava untat de relec de dalt a baix perque la pobre gemma no ho estava i en un segon va tenir 28 picades a les cames... La pobra no sabia si rascar-se o plorar. Pero despres amb el relec tot va quedar amb dos o tres picades per cap. Per la selva hi havia un cami net que portava fins a rayley, una altra platja. Alli hi ha gent mes pija. Cal pensar que krabi inregio es la meca mundial dels escaladors. Les formacions carstiques son somnis feta realitat per ells! I tonsai n'esta ple! Pero rayley es un lloc mes pijo. De rayley vem agafar una via amb cordes que s'enfilava roca amunt. La pris i la gemma es van quedar a baix, doncs no els feia gracia. Aixi que sols la marina el xavi i jo vem pujar. Va ser molt divertit. Em cami era tot de fang acumulat als forats de les roques, fang vermell. Vem acabar ben ben plens de fang de dalt a baix. Inva costar pero finalment vem arribar al view point, la part de dalt de la roca, d'uns 200m des del que es veia totes les cales i platges de la zona est de railey, u a passada. El xavi encara va pujar un trosset mes pero alla la marina i jo ens vem rajar, eren pedres super esmolades i qualsevol patinada feia que es convertis en un rallador de proporcions humanes. Vem baixar a baix i ens vem banyar amb les que ens esperaven a baix a la platja de railey, preciosa.
Quan va baixar el xavi vem anar a l'altra punta de la platja, on hi havia un altre penyasegat que la tallava j es ficava dins l'aigua, la platja es doncs una bahia. Aquesta altra paret no l'haviem d'escalar, l'haviem de travessar! Hi ha una cova que travessa tota la muntanya i va a parar a l'altra banda! Quina passada! La pris directament ni va anar ni a l'entrada de la cova, va marxar enrere per la selva cap a l'hotel. La gemma va venir fins l'enrtrada de la cova pero al veure que de la primera sala havies de sortir arrossegan-te es va quedar a fora. Aixi que vem tornar a quedar els aventureros! La cova començava amb una gran balma a rande terra. Per passar a la seguent sala hi havia l'impas on la gemma ja no va entrar i a partir d'alli tot era foscor. La veritat es que jo mateix vaig tenir un moment de dubte quan vaig veure que de la sala en sortien tres tunels diferents. Tenia por de perdrem. Pero sabia que una sala mes si que la podia fer, si tornava enrere veia la llum de l'entrada. Aixi que em vaig enfilar per una escala de bambu cap a la seguent sala. Sort que ho vaig fer! Ja no hi havia mes sales! Ja es veia un tunel llarg amb llum al final! Aixi que hi vem anar! El tunel, pero, era vertical! Havies d'anar pujant amb escales de bambu li agafan-te a cordes. A dalt de tot: pam! Una sortida a mes de 50 metres sobre el mar! Quina passada, de debo! Vistes sobre tonsai i les phi phi!
Ara recoberts de la pols i em guano apestos de la cova vem sortir i ens vem tornar a banyar a la platja! Per mares i familiars espantats dir que vem ser responsables. Mai ens vem posar en perill mes enlla de poder caure i trencarte una cama. Quan ve. Veure que el perill sobrepassava aixo vem tornar enrere i en cap moment ens vem arriscar. Penseu que cinc min despres de nosaltres va entrar mes gent, i quan vem sortir encara n'entraven mes.
Vem agafar llavors una long tail boat perque ens deixes a tonsai mateix.
I despres de dinar... Els nostres amics van marxaaaaar!!!! Nooooo :-(

Naltros vem acabar de passar la nit alla i avui hem vingut a krabi a menjar barato i passar-nos el dia escribint.

Ai! M'he oblidat dir que la marina anava carregada de regals per mi, pel meu cumple! Em va portar regals de l'albert, ma mare i el club de la piga! Em van ecantar tooots!! Quina ilusio!

27 febrer: krabi

Aquest dia va ser diferent al que en un principi estava previst!
El plan era anat a ko phi phi, unes illes al mar d'andaman precioses, que van servir de decorat per la peli "la playa" de leonardo di caprio.
A la pris i a mi se'ns va torçar però! Quan vem ser al port d'on surten els ferryes vem veure que els preus se'ns n'anaven del pressupost molt molt... De ferry res, eren fastboats, mes moderns, pero valien el pressupost de tot el dia! I sabiem que ko phi phi, per lo famos, era tambe molt car! :-( Aixi que vem haver de separar-nos per un dia. La pris i jo aniriem a krabi, la ciutat mes propera al nostre seguent punt de reunio. aixi que ells van anar a ko phi phi i naltros cap a krabi!
I aixi ho vem fer, vem agafar un bus fins a krabi.
Pel cami ja vem veure el que paisatge canviava del d'indonesia. Aqui les roques son calcaries i amb els anys s'han creat unes formacions càrstiques alilucinants. Tot de roques a vessat de vegetació amb parets verticals despullades. I krabi es una ciutat vora la platja i entre formacions d'aquestes.
No ens va costar gens trobar hotel. I amb les maletes a l'habitacio vem anar a passejar. El millor de krabi va ser que tot era mes barat! En comparacio amb indonesia tot valia la meitat! Vem tenir un moment d'euforia quan vem entrar a un 7eleven, una botiga d'una cadena que esta per tot arreu. Vem poder menjaf uns spaguettis bonissims i un batut per quatre xavos! Quina alegria!
Havent dinat vem anar a un centre comercial. Necessitava comprar uns sim nova pel mobil, doncs la d'indonesia ja no valia! I alla el centre comercial, a part de la sim, ens hi vem estar una bona estona. A mi m'encanta veure centres comercials de fora. Hi havia una part tipus carrefour i em feia molta gracia veure una estanteria plena de bosses de calamar sec que es menja a mode d'snak, com qui menja patates chip! O paquets d'algues i altres coses estranyes! Tambe alli vem fer un berenar bonissim a base de donuts i yogurt liquid! Oooh, menjar normalll!!!!!
Despres del centre ja no vem fer gran cosa mes, anar a internet a pujar totes les fotos a un servidor per si de cas es perd la targeta... A la hora de sopar vem anar al port, on als vespres es monta un mercat on els pescadors venen i et fan a la brasa el peix ben fresc. Em vaig menjar un peix gat ben gros que estava bonisssssim!

28 i 29 febrer i 01-03 març: Tonsai i ko phi phi

Porto molts dies sense conexió a internet ni temps per escriure. Aixi que fare un mix de tots els dies, que els hem passat al mateix lloc: tonsai.
Tonsai es una platja encabuda entre penyasegats a la qual sols es pot arribar per mar. Vem haver d'anar-hi amb long tail boat, unes barquetes tipiques que porten un motor de cotxe adaptat per fer anar una helix.
A tonsai i vem anar perque els nostres amics volien fer un curs de submarinisme alli. Jo la veritat es que volia fer-lo a ko tao, pero no vaig aconseguir convencer a la marina perque vinguessin alli. Aixi que vem decidir anar naltros a ton sai. Ells van triar aquell lloc perque sabien que hi havia un professor catala, que fa la temporada d'hivern perdut pel mon.
Ens vem trobar tots cinc al vespre i vem estar parlant llarga estona.
Aquests dies han estat molt xulos. L'eix vertebrador del dia era el curs de submarinisme, de tres dies. I la resta de temps el passavem a la platja o a la terrasseta del bungalow tots cinc amb converses d'allo mes animades. Han estat uns dies distesos i molt agradables.
El curs de submarinisme genial! El primer dia, ja sense mes, vem agafar una barca a les vuit del mati i ens van portar a unes petites illes davant de tonsay i de raylei. De cami el jordi tona, l'instructor ens va explicar com funcionava l'equip i cap a l'aigua! Aquesta primera immersio es diu d'aigues confinades. Els clubs grans la fan en piscines, aquest, que era petit petit, la fa a una platja poc profunda, de tres metres de profunditat.
En aquesta primer immersio tota l'estona es d'exercicis. Primer aprendre a conectar tots els aparells i muntar-ho tot. Despres a controlar situacions dins l'aigua.
Quan et tires per primera vegada estas nervios. Vas amb ploms que t'enfonsen i vas cap avall! Pero quan veus que pots respirar tranquilament... Es genial!
Vem estar dos hores sota l'aigua fent exercicis. Aquests eren tals com treure's el regulador de l'aire de la boca, trobar la flotabilitat neutra amb el xaleco inflable (inflar el xaleco el punt just per no enfonsar-te ni surar), controlar la profunditat amb la respiració (si infles els pulmons pujes), aprendre a desentelar la mascara, a treuretela sota l'aigua, els signes de comunicació, els estiraments per si t'entra rampa, a fer servir el regulador en flux continuu, a treure't tot l'equipament sota l'aigua i tornar-te'l a posar, a saber com compartir aire ambbun company... Vamos, que jo em pensava que si t'entrava aigua a la mascara et foties i res d'aixo, la mascara si vols te la pots treure! Pot semblar complicat pero en realitat tot es ben facil! No vem tenir cao problema. La unica que si que en va tenir va ser la pris. Ella es molt aprensiva i ja portava dies donant voltes a la por que li feia. Va ser ficar el cap a l'aigua i agafar un atac d'ansietat. Va estar a punt de demanar que la portessin a terra ferma, i aixo que tocavem de peus a terra. Pero per sort l'instructor, en jordi, la va tranquilitzar i llavors ja va poder enfonzar-se. Tot i aixi en molts moments perdia el control, en els exercicis per exemple s'espantava i sortia a fora. Pero poc a poc va anar agafant confiança i a ser capaç de fer-ho tot. Li va anar molt be que va tenir sempre una instructora amb ella tot el temps.
Per la tarda del primer dia va ser un rooooollo patatero de quatre hores de teoria! Pero tot sigui per estar segurs!
El segon dia ja va canviar la cosa. Ara ja tocaven les immersions reals, a deu metres la primera i a quinze la segona. Pel mati vem agafar la long tail boat per anar fins a ko phi phi! Les veuriem al cap i a la fi! Vem passar per la platja del leonardo di caprio! La primera immersio va ser a ko phi phi ley, a la part de maya wall. Ens vem enfonzar fins els sis metres ja d'inici i vem repassar alguns exercicis tots plegats. Pero rapid i tots alhora. I ja vem començar l'excursió. Van ser 42 minuts genials! Veient tots els peixos cara a cara, els coralls... I el paisatge submari! Formacions de corall amb formes impossibles! Gorgonies exhuberants... I la sensacio de dir: no cal que pugi, tot el que necessito esta aqui a baix! Tambe cal dir que et sents una mica patosillo. Una norma del submarinisme es que no pots emprar les mans per nadar, et cansa i gastes mes aire. Llavors has de controlar molt la flotabilitat. Al principi hi ha estones que vas arrossegant la panxa pels coralls, i a estones sense volers puges i et separes del fons. Pero en un segob ja havien passat els 42 minuts i ja haviem de pujar. La pris pero es va equivocar i va incomplir una norma, i es que no es pot pujar rapid. Es molt perillos i si estas molt profund pots morir. En el nostre cas, pero, no estavem molt profunds i gairebe no li va passar res. (per aixo primer et porten a llocs poc profunds, perque la puguis cagar). Mes endavant, pero, li va passar factura.
Depres de la primera immersio vem dinar a la barca tots plegats mentre ens portava a un altre punt: ao nui, a ko phi phi don. Aquesta immersio ha estat la meva preferida. Una passada. Era un pilo de roca d'uns 100 metres d'ample que sobresortia de l'aigua. La immersio va ser rodejar aquesta macrocolumna. Em va encantar pel fet que era diferent, anavem a 15m de profunditat i veies la paret que anava a munt i avall i tots els coralls alli enganxats i peixos per tot arreu. Vem trobar una mica de corrent, pero va ser divertit poser-la sortejar. Vem trigar 49 minuts a donar-hi la volta. La sensacio de verticalitat em va agradar. De fet es una cosa que no m'esperava pero quan estas a 18m ho veus tot igual que quan estas a 4. Has de mirar el profundimetre per saber quan aball estas. Si mires amunt sols veus llum i no saps quan avall estas. En canvi al tenir aquesta paret si que sabies quant avall estaves, i era vertiginosament emocionant! La mala part de la tarda va ser que la pris no va fer aquella immersio. Quan va entrar a l'aigua una orella li va començar a fer mal. La tenia inflamada de la descompressio rapida que havia fet a la del matí i ja no podia compensar les pressions perque tenia la trompa d'eustaqui obturada per la inflamació. La pobra va estar molt xafada la resta de la tarda. A mes a mes per la nit, de tant donar-hi voltes, va tenir un malson en el que s'ofegava, la qual cosa la va deixar mes angoixada. Tots temiem que ja nonpugues fer mes immersions. Pero per sort no va ser aixi!
El tercer dia vem agafar un vaixell mes gros, amb molts submarinistes. Era divertit quan ens feien tirar a l'aigua, semblavem paracaigudistes un rere l'altre! I la pris es va tirar i tot i que mentre aprofundiem anava senyalant que l'orella no anava del tot be, al final va poderla compensar i li va deixar de fer mal. Aquesta immersio va ser a Ko Bida Nok, prop de les phi phi. Va ser molt xula tambe perque estava plena de gorges i canons pels que ens ficavem i veiem peixos tuticolori. Aquesta vegada ja vem baixar fins al maxim permes per a un principiant, els divuit metres! La marina fins i tot en un moment d'aquells que vas cap abaix va baixar fins els 20! Molt xula tambe. I despres de dinar al vaixell vem enfonsar-nos per darrera vegada. Al mateix lloc que el dia anterior, a maya wall,  pero en comptes de 10m a 18. Tambe impressionant i tots ja molt mes habils k sueltos. Les immersions eren totes com excursions, no estavem mai quiets, anavem tirant pel fons mari fent un recorregut. A la darrera immersio a la pris li va tornar a agafar un atac de panic. De cop, quan estavem a 18m va intentar pujar. Pero ara si que no podia fer-ho, doncs era perillos! La laila, el jordi i jo la vem tivar cap abaix i el jordi la va tranquilitzar no sense rebrer abans un parell de patades de la pris. I es que en moments aixi, quan sembla que t'ofegues, la unica cosa que has de fer es respirar. Per sort va aconseguir tranquilitzar-se i va poder continuar l'immersió! I la va gaudir com tots els demes.
Aixi per fer una llista curta de coses que hem vist: green ture, nudibranquis de mil colors, peix pallasso en la seva annemona, un banc de travelling fish, barracudes atacant bancs de peixos, gost pipe fish, morena zebra, lobster, peacock shrimp, trompet fish, parrot fish, box fix, puffer fish, triger fish i meros entre molts altres. Una experiencia inoblidable!
El curs va acabar al vaixell on ens van fer un examen de 50 preguntes (mes putes del que pensava!). Tot sortia d'un llibre de 300 pags que t'has d'estudiar. Jo sols mel vaig llegir per sobre i ja n'hi va haver prou perqhe vaig aprovar! Aixi que ja soc "open water padi diver" la qual cosa em permet bucejar a tot el mon fins una profunditat maxima de 18metres. Ueeeeeee!!! No cal dir que tots vem aprovar!
A la marina li ha agradat tan que ja esta pensant en der submarinisme a catalunya!

I aixo es basicament el que hem fet aquests dies a tonsai. A partir de les cinc, quan acabavem les classes ens passavem l'estona fent panxing amb la marina, la gemma i em xavi!
Ja amb el titol a la ma, ens vem quedar un dia mes a ton sai per fer excursions que explico al seguent post