06/02 yogyakarta

Ahir va ser un dia de transport. Ens vem llevar com ja diu el post anterior a les 6:30 per anar a agafar el tren. Ja estic una mica fart de llevarme tan d'hora cada diaaaaaa!!! Però és el que hi ha!
Doncs bé, vem agafar els trastos i cap al tren. L'estació caotica però res a veure amb les estacions de la india! Molt millor. Jo vaig passar una mala estona, però, em fa bastant mal la panxa i no acabo d'estar fi, però ja no se si es pel cansanci i la calor, per les pastilles de malarone o pel menjar picant. Avui ja em trobo molt millor.
Vem agafar el tren i, oh sorpresa, tenia aire condicionaaaat!! Fantastic! Ens hi haviem de passar nou hores tancats aixi que millor que millor.
El viatge de tren va servir per descansar una mica. Poder escoltar musica mentre palmeres, selva i arrossars passaven per la finestra... O escriure els tres posts que vaig pujar ahir!
I aixi, a les 16:30 vem arribar a yogyakarta ( es pronuncia jokjakarta). Aquesta ciutat és molt mes motxillera que la resta de llocs on hem estat. Prop de lestacio de tren hi ha tot un barri amb carrers moolt estrets, d'un metre i mig d'ample, com un laberint!
Tot són losemen (hostals), baretos i locutoris! I tot ple de guiris! Vem trobar rapid un hostal, en vem veure com tres i ens vem quedar, com no, amb el mes barat, tres euros per cap.
Ja instalats vem anar al carrer principal de la ciutat perque ens van dir que s'hi estava celebrant l'any nou chines! Quina sort, ja ho hem pogut veure dues vegades. Llogicament el d'aquí no té res a veure amb el de singapur! Pero tenia el seu encant. Quan els que portaven els dracs els feien ballar rapid tots cridaven i aplaudien.
Despres d'això vem contractar una excursió a borobudur pel dia següent i sopar i a dormir que ens haviem de llevar a les 4:45 aaaaaaaaarg!!!!!!!!!!

05/02 Jakarta

El vol, amb tiger airlines va ser com qualsevol altre vol, una horeta i mitja per dormir fins arribar. A l'arribar a l'aeroport vem pagar els 25 usd del visat i vem entrar al país! Vem treure diners i ja vem veire que seria dificil contar en idr.... Nomes us dic que del banc vem treure un milio d'idr per passar quatre dies... Jajaja una aigua val 3000 idr i un museu 20000! Una csa val un bilio d'idr!!! Sempre triguem una hora a pagar!!! Mai sabem si ho hem fet be o no!
Pero suposo que sera questio de dies. La ruta ha variat una mica, ens hem saltat tot sumatra. Des de l'aeroport voliem anar a l'oest de la illa per veure el krakatoa, pero no hi havia manera d'entedre's amb ningu! Ningu parlava angles! Una noia ens va veure tan perduts que ens va venir a rescatar! Parlava l'angles perfecte, ens va comprar els bitllets per anar al centre de jakarta per poder agafar alla un altre bus cap a charitas i dalli al krakatoa. Ella agafava el mateix bus.
Pero mentres esperavem... Ens diu: sabeu que... En taxi anirem mes rapid, us convido. Nosaltres vem prese tar resistencia, pero poca, i vem accedir en els trenta min des de laeroport al ce tre vem saber que era la filla de l'exembaixador d'indonesia a austria i que havia crescut uns anys alla. Doncs va ser la nostra salvadora. Tenim una sort increïble!
Al taxi mateix ens va explicar que seria dificil arribar al krakatoa, que eren moltes conexions i a llocs sense turistes, i que creia que si veiem bromo no calia veure el krakatoa. Com que sols imaginar trobarnos tan perduts com al demati no ens feia gracia vem seguir el seu consell de passar nit a jakarta, visitar la ciutat aquell dia i partir cap a yogyakarta el dia seguent. La noia ens va portar amb el taxi a trobar un hotel. I sorpresa, quan anavem a pagar... JA HAVIA PAGAT ELLA!!! FLIPA! I llavors ens va dir que ens volia ensenyar la ciutat! I ko ens va deixar pagar mai res de res! Ens va portar al museu nacional, a l'estacio de trens a comprar el bitllet de tren cap a yogyakarta, al barri de kotha... A kotha vem veure un mercat al carrer, amb petites atraccions accionades a pedals per als nens, gent cantant i ballant... I un xou acrobatic/comic en el qual la pris va rebrer aigua que un home lletgissim ruixava de la seva boca: eeeeecs!!!
Despres vem anar a un cafe d'intelectuals de la ciutat, el batavia, on la cervesa valia el mateix que una nit d'hotel! Vem estarhi parlant durant un parell d'hores. Ens va explicar cultura, politica, religio... I la seva vida. Resulta que com la majoria d'indonesians es musulmana, pero esta divorciada perque l'home la maltractava i que ara te problemes perque la seva familia no ho veu be... Te una nena de nou anys! Diu que ho ha fer per ella.
Altre cop ens va pagar el compte (no sabem quan, perque no ens en vem adonar). I ens va acompanyar a l'hotel. Ens vem acomiadar amb moooolts gracies!
A l'arribar a l'hotel ja era tard i vem aprofitar per fer comptes, endreçar maletes... I a dormir, que per agafr el tren ens haviem de llevar a les 6:30. Si es que no parem!!!!!

04/02 Singapore

El dia es curt i la ciutat es gran. Aixo es el que els vaig dir perque s'afanyessin al mexica i a la russa pel mati. Ens van demanar el nostre plan i si shi podien unir. La veritat es que no em feia cap gracia doncs teniem un sol dia per veure singapore i voliem anar molt a saco. Pero els vem haver d'arrossegar tot el dia (els que heu viatjat amb mi ja em coneixeu, amb el mapa i cap aqui i cap alla.) En kunj i la jennifer ja jo eren a casa, estaven treballant.
La primera parada va ser al port, per saber com sortir cap a indonesia... Que no ens passes com a KL. La veritat es que no ens va convencer gaire la cosa. Agafa un baixell a batam, canvia de port, agafa un baixell indones, ves a pekanabaru... Massa lios. Pero es el que hi ha aixi que el dia seguent vindriem a les set del mati a agafar el primer ferry.
Despres vem anar cap a una zona que toca al mar on hi ha el marilion, una estatua mig lleo mig peix que es simbol de la ciutat. Darrere et queda el centre financer, ple de gratacels espectaculars i davant una meravella arquitectonica que sols es pot descriure en imatges. Singapore es precios!!!!! Es una ciutat molt maca, endreçada, amb parcs i arbres per tot arreu, occidentalitzada a mes no poder pero amb els seus tocs asiatics.

Singapur es un pais/ciutat que viu del comerç, es per on passa tot el que surt i entra al sudest asiatic i xina. Tambe tenen un sistema financer molt fort. La gran majoria de poblacio es xinesa, pero tambe hi ha moooolts estrangers integrats a la societat. Les grans empreses s'hi implanten i importen els seus treballadors. Tots s'entenen amb l'angles, aixi que no hi ha problema. L'unic problema que he trobat a la ciutat es que tot es car. Quan dic car vol dir que els preus son els mateixos que a catalunya... Cosa que pel pressupost de 15 euros al dia que tenim fa mal. Tot i aixo, al no pagar hotel, ens les hem empescat per poderho fer amb el nostre pressupost.



Fotos de singapore aqui: fotos

Be, despres ens vem dirigir al barri xines. Aquest barri es dels pocs que queda amb edificis que no siguin qlta blocs o gratacels. Es la zona d'hotels barats i guiris baratos. Si jo haguessim estat amb en kuni al plaza haguessim estat en aquest barri. Doncs be, per la zona va ser curios veure botigues on venien herbes, banyes d'animals, bolets i altres coses. Tambe dos temples molt bonics. El primer hindu... Una mica desastre com tot el que fan els pobres indus, que son aixi com deixats (terra brut.. Cartells mal pintats...) i l'altre budista, moooolt mes maco i ben plantat. Aquesta diferencia que ja vem poder observar a la india es reafirma, alla on van els budistes hi van els diners. El temple era el tipic de postal. I a part de les 10000 figures de buda que hi ha per tot arreu, una cosa molt maca era un jardi precios amb fonts i peixos que hi havia al terrat.
Vistos els temples era hora de dinar, vem anar a un food court que m'havia marcat en kuni al mapa. Va resultar ser un lloc molt curios. Un muuuuunt de paradetes de mil coses diferents pero que poques sabies que era el que exposaven, i tooot de taules al centre. T'asseies i anaves a buscar el que volies o volies. Jo vaig agafar un arros fregit amb pollastre. Com que no vem trobar taula vem compartirla amb una parella de singapurenses que es van oferir i vem fer petar la xerrada. De beure: soya bean, una cosa que s'assembla a l'orxata que ja em va agradar molt a kuala lumpur.
Despres de dinar ja vem anar cap a Orchard road, la avinguda que seria equivalent als chams elisees o a oxford street. Tot a lo grande. Em va agradar molt tot el carrer i tambe veure tothom que feia i desfeia igual que faria un pixapi o un londinense. Els tirava fotos d'amagatotis.
I ja a les 16h vem anar a trobarnos amb en kuni a l'altra punta de la ciutat. El mateix em va deixar un mbl seu per si calia que ens truquessim. Un detallas! Ens vem trobar a la vora del mar perque ens va dir que hi havia un festival de clausura dels festejos de l'any nou xines! Visca! Pensavem que no en veuriem res i que haviem arribat tard a asia. Pero aqui a singapur encara quedava aquest tret final. Previ a anar a agafar lloc per veure la rua, vem passar per una zona on hi havia q tivitats i altres i vem prendre quelcom. Jo vaig prendre jna iceball, piguen gel i hi posen siropes, al ce tre mongetes vermelles i gelatina, tot bo. El festival es diu shingay i no ens esperavem el que vem veure. Resulta que es la rua mes important de tooooot asia! Superada sols pel carnaval de brasil!

Ho veia i no m'ho creia! Milers i milers de persones desfilant durant hores! I tot molt treballat! Tots amb coreografies a tempo, tots amb vestits genials! Per donar un exemple hi havia una comparsa que portava uns vanos, eren 1000 persones alhora, quan els obrien ontancaben es sentia un soroll ben fort de punta a ounta del carrer! Carrosses, dracs, focs artificials, acrobacie, aigua... IN CRE Ï BLE!!!!  tots els pels de punta tota l'estona!

A la rua erem els quatre couchsurfers, en kuni i la jennifer i una amiga d'ells, la "little P" . Quan es va acabar la rua i amb l'emocio encara al cos vem anar a sopar tots plegats a arab street, la zona de festa dels joves. Vem acabar tard! Per sort ja erem prop de lapartament. Vem anar-hi i vem continuar alli parla t fins les dues. La little P em va dibuixar un tigre a la llibreta i en kuni va apareixer i ens va regalar una fotk acabada d'imprimir de tots els que haviem anat a la rua. Un altelre detallas! Naltros vem escriure en una llibreta que té pleeena descrits dels seus convidats! Llavors, ja a les dos de la matinada amb la pris vem decidir que era massa complicat entrar a sumatra per mar i aixi, en deu min, vem comprar uns bitllets per volar a jakarta, a indonesia. Sortia a les deu aixi que ens haviem de llevar A les sis i mitja! Pero aixo no es tot, aquella nit no em podia adormir... Em va agafar melancolia per saber que en tres mesos no estaria amb els meus... No vaig adormirme fins les quatre... Pi pi pi alen d'empeus una altra vegada. Tothom es va llevar per acomiadar-nos. I vem marxar.

03/02 KL/Singapore

Aquest era el nostre darrer dia a KL i a malasya. La idea era marxar amb tren pel migdia. Aixo que ens vem llevar a les vuit per poder arribar al centre a les 9:30 que es quan en Nasrl comença a treballar. Ens vem acomiadar de la casa i amb les motxilles vem fer rumb al centre. El noi es va quedar amb les nostres motxilles al seu cotxe perque puguessim voltar. Voliem comprar el bitllet i despres pujar a les torres petrona.
Doncs be, ni va ser aixi. Quan vem arribar a lestacio de tren ens van dir que tots els bitllets estaven venuts. Fiasco! Llavors vem intentar anar a una estacio de busos pero el metro que hi anava trigava massa a arribar (i naltros haviem quedat amb en Nasrl a una hora concreta, en un descans seu, i no arribavem... Aixi que vem haver d'acabar sucumbint a una opcio que si que ens anava be pero era molt car. Un bus privat deluxe-excutive-business-first class... No voliem anarhi perque valia 22€, el pressupost de dos dies! Pero no hi va haver mes remei! I a sobre amb tot el cuento no vem poder pujar a les petronas! Pero be... Que shi ha de fer!
Vem arribar justos a comprar el bitllet del bus i anar a buscar les motxilles. En Nasrl ens va acomiadar, fa una mica de llastima acomiadarse... Pero es part del viatge. Aquest noi s'ha desviscut per ensenyar-nos la ciutat i fer de casa seva la nostra casa!
Despres d'agafar les motxilles vem anar al bus. Ens van fer esperar al lobby d'hun hotel 5* a que arrives. El bus una passada clar... Era d'aquests de dos pisos, i ens va tocar a davant de tot: quina sort! Tot els seients reclinables, reposapeus, tapisseria de cuïr, cada seient amb taula... Una pantalla tactil individual... Una hostessa ens va portar el dinar com en un avio...Una pijeria vamos! Sort que per aquest viathe no vaig amb roba tan tirada com pa de la india! Aixi que el viatge de 5h va passar ben confortable. A la pantalla vaig veure la darrera peli de transformers... Una me!
Per entrar a Singapur hi ha dos ponts amb les fronteres dels països a banda i banda. No hi va haver problema amb els papers. Feia molt riure veure que una cosa que tenen prohibida i no pots importar son els xiclets. Aixo es una pista per saber com es el país.
A l'anar entrant a aquest país/illa/ciutat (pk es les tres coses a l'hora) ja vem veure com anava la cosa. Es una ciutat idilica. Tot super net, cases precioses, jardins i parcs, gratacels de vidre, tot ple de centres comercials...
Al baixar del bus vem entrar a un centre comercial i si, es tot perfecte. Vem aprofitar per treure dollars de singapur d'un caixer, a solsona ens vem fer la targeta nx de novagalicia banco, una targeta amb la que pots treure diners a l'estranger sense cap comissio al canvi oficial.
Despres vem agafar el metro, mes modern que el de barcelona, clar, i tot amb aire condicionat!
I ja va ser hora d'anar a casa del segon couchsurfer. La veritat es que superar al Nasrl es dificil, pero resulta que el segon seria tan bo com el primer. La direcció deia: hotel plaza, apartment 113... I si... Hotel de cinc estrelles amb apartaments!

L,hotel plaza

A l'arribar a la planta 26 ens va rebre en kuni, un japones d'edat indefinida com tots els japonesos, que despres descobririem que te 46anys. Ens va ensenyar el petit apartament i la que seria la nostra habitacio. Quina passada de vistes des de la finestra! Tota la ciutat, amb els seus gratacels al meu davant!

Ja instalats vem dirli al Kuni que anavem a sopar a fora pero ens va dir que esperessima la seva amiga, la jennifer (els xinesos s'autoposen noms americans per a que els westerns els puguem pronunciar), que d'amiga res, es la seva novia, jeje. Doncs la sorpresa es que la noia, xinesa, ens portava el sopar! La veritat es que es increïble perque no en tenen CAP obligacio!  doncs el sopar va resultar bonisssim! Sushi de veritat, no com el dels woks de barcelona, i altres coses cuyo nombre no recuerdo pero que estaven bonissimes. Inclosos postres! Tot amb chopstiks! Quin riure la pris amb els palillos!!!!!

Vistes des de l'habitacio

Despres de sopar en kuni ens va ensenyar una llibreta on tots els seus convidats li han escrit. Doncs el senyor ha allotjat 800 persones en dos anys!!!!!!!! I mostra d'aixo es que poc despres van arribar dos persones mes a dormir, com que van arribar despres, els va tocar al menjador.
Els nous eren un mexica i la seva novia russa que vivien junts a hongkong des de fa anys! Com que estavem cansats vem anar a dormir.

02/02 Kuala lumpur

Uf! Ja comencem a acumular dies per escriure...
El dia dos, el vem passar a Kuala Lumpur. Ens vem llevar, ja més frescos i desperts que el dia anterior. Jo vaig ser el primer i vaig poder escriure el dia anterior al diari tranquil. Ja cap a les nou es van llevar en Nasrl i la Pris. Vem esmorzar quelcom del que haviem comprat el dia anterior en un supermercat i alen, cap al cotxe. Hem tingut molta sort d'en Nasrl perquè ens ha dut sempre en cotxe a tot arreu. La primera parada del dia: Vatu Caves!

Les Vatu Caves són unes coves que allotgen un temple indú. Per accedir-hi s'han de pujar 250 i pico escales d'allò més dretes! Custodiades per una estatua gegant tota daurada.
Per les escales, pujant, hi ha tot de micos que et miren amb cara d'entendre el que dius.  A mig cami en Nasrl ens va abandonar en la nostra aventura, té vertigen i va haver de baixar arrapat a la barana les 50 escales que ja haviem pujat. Ens va esperar a baix. Un cop a dalt et trobes dins d'una gruta immensa, de sostre alt, al final de la gruta hi ha un forat de proporcions gegantines. Sota aquest forat per on la vegetació sembla vessar cap dins la cova, iluminat pel sol que s'hi escola, hi ha el temple. Allí mateix, en pocs dies, es celebrarà un festival que reunirà milers de peregrins, milers d'ells cabran dins la cova.

Al sortir del l'interior de la muntanya, ja era hora d'anar a dinar i això vem fer. Ens va portar a un restaurant típic Malay. Era un porxo de bambu gegant. Vem voler integrar-nos i vem menjar com ells, amb les mans. He de dir que menjar amb les mans pot semblar fàcil però no ho és, és molt dificil!  i cal dir que no pots evitar sentir-te violent per molt que tothom s'estigui embrutant les mans.
Havent dinat, en Nasrl ens va dur en cotxe a les afores de la ciutat, en dos minuts ens vem plantar en mig de la selva! Vem fer caminets amunt o avall i després cap a casa.

Vem anar a casa d'hora perquè al ser un dia de cada dia el transit es posa molt malament a partir de les cinc de la tarda. És per això que ens vem prendre u a tarda de relax a casa d'en nasrl.
A l'arribar-hi vem decidir que era un bon moment per provar el durian. Es una fruita que haviem comprat el doa abans al costat de la carretera. El teniem guardat a l'ampit de la finestra perquè fa molta pudor i no voliem que tota la casa fes aquella olor! I es que resulta que el durian "smells like hell but tastes like heaven"... He de dir que lo de la olor es cert, pero en quant al sabor no! Es asqueros! Hi ha un video de la pris corrent a la pica per escupir-lo. Es una cosa llafiscosa, cremosa, amb un gust fort indescriptible, com a fermentat!
L'experiencia molt divertida, no el tornare a provar mai mes pero! I el mes curios es que ells s'ho mengen per plaer!
De moment ja hem provat unes quantes fruites noves: mangostin, rambutan, jak air, durian i una altra que no recordo. Totes bones excepte el durian.
Despres d'aixo ens vem posar els banyadors i vem baixar a la piscina privada de. L'edifici d'en Nasrl. Oh que bé tirar-se a l'aigua amb la calor! I quina ironia saben que a solsona esta nevant!
Vem passar una bona estona a la piscina. A més a més vaig descobrir que en Nasrl no sap nadar, no es ficava a la part fonda. Així que vaig estar una bona estona
ensenyant-lo a surar a l'agua i tot perque agafes confiança. En si mateix. Va ser maco poder ensenyar a nadar a un noi de 28 anys! Llastima de no poder-li ensenyar del tot!
Després de nadar vem passar una estona al pis entre internet i torns per dutxar-nos. Despres cap a fora a sopar! Una cosa que hem observat es que aquesta gent no cuina. Sempre mengen fora o es compren menjar preparat! Ell mateix ens va dir que la unica cosa qe sabia fer era fregir coses.
El restaurant al que vem anar va ser un exit total. Maquissim, tot de cabanes de bambu repartides per un arrossar inundat i conectades per passarelles, amb estanys amb peixos... Car, pero.
Despres danar a sopar una gran sorpresa. Ens va portar en cotxe a un lloc on pocs turistes van perque no hinha transport public. Putrajaya, a uns 25 km, es una zona de nova urbanitzacio propietat de lestat on hi ha conatruit el seu centre neuralgic. Hia ha agrupats la casa del primer ministre, seus guvernamentals i ministeris, mesquites (recordar que malasya es musulma), centre de conferencies, universitats, seus judicials, la central de petronas (l'empresa petrolifera que ja tenia les torres petronas)... I tot construït amb obsessió megalomana!

Tots els edificis modernissims i gegants. I, de nit com era, tot molt iluminat. En Nasrl ens anava portant en cotxe d'un lloc a l'altre i amb molta paciencia perque a cada lloc jo volia tirar fotos. Aixi ens hi vem estar una bona estona.

Despres d'aixo ja cap a dormir, previa paradeta per poder fer una foto a les petrona de nit.

01/ 02 Kuala Lumpur

Petrona Towers (aqui els diuen KLCC)

Ahir va ser un dia llarguissim!
A les sis del matí ens vem plantar a l'aeroport internacional de Kuala Lumpur. Dins l'aeroport, tot molt modern, hi vem trobar un "passeig per la selva" allà al mig, com una mena de recinte ple de vegetació semblant al que hi ha al museu de la ciència de Barcelona! Sols això, una curiositat.
A l'aeroport mateix vem treure diners, des d'un caixer vem treure Rigits Malays. Així que ja estavem preparats per poder anar cap a la ciutat.
Vem agafar un bus per 10 Myr cap al centre. Des de l'autobús vem poder començar a veure què és això d'una ciutat moderna enmig de la selva. La veritat és que ès curiosissim! Entremig de frondosa vegetació hi ha cases que ja voldriem nosaltres!
I a l'arribar al centre de KL... Hola? Es KL o nova york?? És una ciutat molt moderna. Ja ho sabia, però m'esperava una altra cosa. M'esperava quelcom com Bombay... Gratacels enmig de barraques, homes amb vestits elegants vora pobres demanant... Però ni de conya! Hi ha més gent demanant a Barcelona! Aquí tot es punter, tothlm va amb smartphones, tot es modern!
Al sortir del bus vem agafar el metro fins a les torres petrona, que és on haviem quedat amb en Mohd Isa, el nostre amfitrio de couch surfing.
Al sortir del metro: pam, del terra on surten disparades dues torres de vidre de 400 i pico metres amb una arquitectura allunyada dels simples gratacels quadrats. Ja haviem vist la única cosa que sabiem que existia a KL! Jajaja

KLCC park

Com que encara quedava temps per trobar-nos amb l'isa, vem entrar al centre comercial que ocupa el peu de les torres... Quina vergonya! Tot pijissim, tot ple d'occidentals ben vestits... I naltros amb les motxilles, sandalies i pinta de rodamons!
Per la sortida de darrere de la torre vem poder voltar pel Klcc park, un parc urbà d'allò més bonic. 
Allà ja ens vem adonar que a KL no seriem els unics blancs com ens passava a la India, està ple de westerns que diuen ells. Ple ple, un de cada tres gairebé! KL es un centre internacional de negocis i es nota molt! Carrefour, KFC, McDonalds... Tot igual que allà!

Això si, tot a sota un sol tropical a 40° a l'ombra!

Merdeka Square

En poca estona ens va passar a buscar en Nas Isa. Aquest noi no el coneixiem. El vem contactar a través d'una pàgina que es diu couch surfing. Aquésta pàgina és un lloc on la gent ofereix i busca allotjament gratuït! Vas a casa d'una altra persona de gràtis! I per la pàgina veus que opina la gent que ha estat a casa de la persona per saber una mica on vas. Sé que pels escèptics de la humanitat sona a pàgina perquè els assassins en sèrie trobin victimes o els lladres... Pero estic ara a casa d'ell, amb l'esmorzar parat i a punt de començar un nou dia amb la cartera intacta!
Doncs bé, això del couchsurfing ha resultat un èxit!
El noi es super atent, ens porta a tot arreu en cotxe! I casa seva es gran, moderna i amb aire condicionat! Que bé que he dormiiiit!
Doncs despres d'anar a casa del noi i dutxarnos, ja més frescos, va començar el nostre dia guiri per la ciutat!
Primera parada les torres! I després a dinar. Vem dinar amb dos amics seus, un malay i un espanyol que treballà aquí! Vem menjar en u. Food court, uns noodles bonissims, que a sobre em va pagar l'amic del Nas!
Després vem visitar Merdaca square, central market, little india, chinatown i el seu mercat... De moment ja em provat tres fruites que no coneixiem: rambutan (pulasan), jambu air, jack fruit! Tot molt dolç!
Ara ens queda per provar el Duran! Ja el vem comprar, pero no el vem provar. En isa tenia por que vomitessim, es veu que fa una pudor insuportable! Ja ho veurem...

Això ens va ocupar tot el dia, també vem veure per fora el park d'aus més gran del mon (per fora perquè l'entrada val el pressupost de 3 dies!).
Aixi que vem tornar al pis a relaxarnos per tornar a sortir. Vem anar a sopar amb en Juan, l'espanyol, a un restaurant molt maco rollo chill-out, i després ja vem venir a dormir passant en cotxe per tota la ciutat de nit!

KL Night Skyline (llogicament no es meva)

01 Febrer

Sols una ponzellada, ja actualitzare mes endavant :D

Ja som a Kuala Lumpur, Una urbe moderna! No ens esperavem aquest nivell! I tot esta carissim! Petoons

Que serà aquest blog?

Aquí n'hi ha una petita mostra!

http://diaridelaindia.blogspot.com/


Aquest bloc serà la manera més fàcil de comunicar-me amb familia, amics i coneguts i també per a que tots aquells que busquin informació de primera mà sobre aquests destins puguin trobar-la explicada en primera persona.

Recordeu-vos de fer-vos seguidors i així estar a la última de per on passo, per on m'he perdut o quina malaltia rara he agafat!

Ja queda menys per enlairar-nos...

Compte enrere fins el dia 31 de gener!