03 i 04 Abril: Guilin (esther i pepe... No llegiu ni mireu el video!)

Aquesta nit haviem dormit a la recepció de l'hotel perquè no hi havia lloc a les habitacions. Havia dormit bastant bé doncs aquest hostal, com xina en general, esta molt bé i aquí a la recepció ho tenen dos taules chill out amb un tatami acolxat i coixins. Aixinque vaig dormir be. A les set jo ja em vaig despertar per la gent pero la lris va aguantar fins les deu. Mentrestant vaig posarme una peli a la tele que tenia a la meva zona chill out. Vaig triar eclipse. No l'havia vista aixi que jo encantat! Despres, com que fins les dotze no ens van donar habitació, vem estar a l'ordinador de l'hostal mirant bitllets d'avió. Va ser una mala idea perque en un rampell kamikazee vem comprar bitllets d'anada i tornada a Filipines! No vem poder-nos resistir al fet de tenir aquest país a sols 140 euros de distancia. A mes a mes darrerament hem estat estalviant uns dies, restantlos a llocs on pensavem que estariem mes temps pero finalment no. Aixi que del 14 al 19 estarem a filipines! Volem anar a veure les banuae rice terraces!! Que way!!!!! Pero ara per ara estem a Guilin aixi que a explicar Guilin. Primer de tot dir que es pronuncia Güilin! Jaja Que si no pronuncies la u no saben que els estas dient, de debo! Quan ens van donar la habitació a les dotze ens vem dutxar. La habitació, per primer cop a la meva vida (sense contar colonies i campaments) era un dormitori compartit. Pero esta molt be perque els llits son gegants i cada llit te unes cortines, aixi no et sents observat! A mes a mes aquests albergs tenen vidilla. A la recepcio sempre hi ha gent jugant, mirant pelis, xerrant... Quan vem estar dutxats ja era hora de dinar. Vem sortir de l'hostal pel carrer peatonal que té davant i en cinc minuts ja ens tenies asseguts al kentuky fried chiken! La veritat es que no teniem ganes de buscar gaire i tot i que es car, ens vem permetre menjar alli! Vem agafar un dels cubells grossos! Que bo que esta el pollastre fregidet! Quin empatx! Despres de dinar vem anar caminant pel carrer principal fins a lestació de trens. Voliem comprar el bitllet de tren per anar a hong kong d'aqui quatre dies. Tota aquesta zona de guilin son edificis alts i carrers amples. Tot molt net. L'estació era menys caotica de l'esperat. Hi havia molta gent, perque hi ha molts xinos a xina! Pero vem poder arribar a la taquilla amb facilitat. Pero va ser un lio comprar els bitllets! La noia ens va dir com va poder que a hongkong no hi ha trens directes, que tots paren abans de la frontera. Aixi que haviem de triar si anar a Schenzen o a Guangzhou. Quin lio! A sobre no hi havia bitllets sleeper pel dia... Total, vem estar mes d'una hora a comprar els bitllets i no es una exageració! Finalment marxem el dia 7 a les 21:30 en tren fins a Guangzhou, on arribarem a les 10 del mati per agafar un bus fins a Macao! Que hem decidit que visitarem primer i despres Hong Kong. Despres de l'estacio vem tornar a l'hotel passejant. Vem passar pel costat d'un llac molt xulo on hi ha dos torres d'estil xines que estaven iluminades molt maques. Ja eren les set, i aqui ja es hora de dinar. Per aixo vem buscar un restaurant. Vora el riu hi ha un munt de restaurants pels turistes xinesos mateix, que son molts. En aquests restaurants hi havia tot de cubells amb peixos i gabies amb rates, serps, tortugues... Tot son coses tradicionals que mengen aqui. Vem decidir menjar alli, que ja teniem gana! A la carta hi vaig veure una cosa que ja havia pensat algun dia que volia probar. Gos. Era car, 45 cny (uns 5 euros), pero el volia probar! Aixi que em vaig demanar gos estofat. Vaig estar una mica nervios mentre esperava, hi ha barreres culturals que han de ser trencades abans de posar-se a menjar gos! Pero en un exercici de racionalització em vaig desfer dels prejudicis i idees occidentals previes i... Cap a dins! La carn, carn es. I com a tal no pot ser molt dolenta. I no ho era. Pero ho califocaria per mi com una de les que no m'agrada gaire. Te la mateixa textura que la llengua de porc pero el greix i pell son identics al del cabrit, que mai m'ha acabat de fer el pes. A mes a mes... Vaig poder comprobar que no era el primer cop que menjava aquesta carn. El dia anterior la pris i jo vem sospitar d'una sopa. La carta del restaurant de l'estacio de busos estava tota en xines i ningu parlava angles. Amb tots els plats et venia un vol de caldo amb carn al fons. Mentre menjava intentava esbrinar què era. Era una carn marro i fosca amb una pell elastica gruixuda. Quan ens vem adonar que molt segurament era gos (es el plat mes famos i tipic de nanning, el serveixen a tots els restaurants segons la lonely pla et) la pris va parar de menjar. Jo però em vaig acabar la meva i la seva! La unica cosa que ens va fer dubtar va ser que els ossos eren molt petits. Pero al demanar gos al restaurant els ossos eren igual de petits. Deuen ser cadells el que mengen... Quan la pris ho va veure es va posar tota seria. Va dir: jo no vaig menjar sopa! I jo li vaig dir que si. Llavors va dir: sabia a pollo. I llavors li vaig dir que llavors, si recordava el gust es que l'havia probada... Pobra priiis! Ella no volia provar gos de cap manera! Pero sense voler ho ha fet! Be... No es va menjar la carn aixi que sols podem dir que ha provat la sopa de gos! Tornant de sopar vem parar a una botiga de chinos! Sisi, un tot a 100 a xina! Sols que aqui es tot a 20ctms! Quina graciaa!!! Tenien coses prou xules! Despres ja vem venir a l'alberg per descansar. Vem mirar mitja peli de brokeback mountain i a dormir! Aquest matí ens hem llevat tard! A les deu! Ja nonquedava ningu a l'habitacio! Beneïts taps! No m'ha despertat ningu! Ens hem dutxat, hem esmorzat uns pastissets que vem comprar ahir venint a l'hotel i hem sortit al carrer a visitar la ciutat. Que maco que es guilin! No m'esperava gens aixo! I crec que aquesta es la frase del viatge. No paro de trencar amb idees preconcebudes! Jo pensava que Xina eren tres ciutats modernes, pobles pobres preciosos perduts per muntanyes i ciutats gegants grises de blocs i fabriques. Pos no! Guilin per exemple es una ciutat preciosa! Te un riu que la travessa i es tot un parc momt ben cuidat a banda i banda! Tot jardins i ponts preciosos! M'ha sorpres moltissim! I no pots trobar ni un paper a terra en tota la ciutat! Tambe te carrers peatonals a petar de botigues ben maques. Que no ens tenen res a envejar vamos! Sols saps que ets a xina perque tenen passió per les llums i sobretot per les llums i cartells vermells! Estan per tot arreu! I no entens res enlloc! Jaja. Pel mati hem passejat pel carrer comercial fins al beautiful lonely peak. Un pedrolo que a mitja ciutat s'eleva a mes de 200 m i te un temple a sobre. Pujar al temple valia 8,8cny (10eur). Aixi que no hi hem pujat! Total... Ja el veiem des de baix :-P. Hem dinat alla a davant de la peack, per quatre xavos he menjat uns dumplings (el que a nepal es deien momos). Despres hem anat a passejar per aquests llacs i riu que explicava. Semblava tot port aventura de ben cuidat! Despres hem tornar a l'alberg doncs a les 18:30 hi havia una activitat. Ens ensenyarien a fer dumplings! Ens hem posat unes 15 persones en una taula llarga a fer-los. Ha estat be perque hem conegut gent de fora i hem fet petar la xerrada! Despres ens els han cuit i hem menjat en reunio! A mes a mes era el cumpleanys d'un britanic i han apagat les llums i hi ha hagut pastis per tothooom!!! Ara estic a una d'aquestes zones chill out de l'hotel escribint amb musica xina de fons... La pris ja ha anat a dormir. No se si es normal dormir tant! Dorm a totes hores! Es lleva tard i va a dormir d'hora! Deu ser una malediccio estar sempre tan cansat, a mi no m'agradaria gens! Pero alhora em va molt be, em deixa unes hores al dia per estar solet i fer la meva (que sol ser llegir, passejar o escriure!) Dema marxem a yangzhuo en una barca de bambu! Passem pel que ha de ser una de les zones mes maques del planeta! Ostres, a mode posdata! Aqui a xina tenen internet super capat! Pot semblar toteria pero no ho es. Per exemple intentant comprar els bitllets voliem saber on eren alguns aeroports. El google maps esta tallat a algunes zones! La wikipedia esta tancada! Tambe el facebook i el meu estimat blog! Puc publicar des del mobil, pero no el puc editar al pc! Tampoc puc entrar a la web del ministeri!! Un rollo vaja...

29, 30, 31 i 1 Març/Abril: Hanoi i Halong bay

Aquest dia el vem passar tot passejant per Hanoi. Ja vem sortir de l'hotel tardissim. Quan la pris es va llevar li vaig explicar tot el merder i vem estar analitzant-ho tot fins ben be l'hora de dinar.
Vista l'hora que era vem anar directament a buscar un lloc per dinar. Vem trobar un d'aquests llocs al carrer on feien uns spring rolls bonissims. Allo vem menjar.
Havent dinat vem anar a passejar per un parc que hi ha just a la vora de hag bac. Aquest parc recull dos de les tres imatges tipiques de hanoi. Una és una petitissima torre en una illeta al mig del llac del parc, l'altra es un pont vermell molt típic. La tercera imatge es un gratacel molt alt que encara no hem vist. I despres vem passejar pel casc antic de hanoi. No es molt maco, no es homogeni i el transit es infernal. Te encant pero, totes les voreres estan plenes de parades, sembla tot un immens mercat. Pel camí vem poder veure la catedral de sant josep. Un edifici asincronic i atopic i discordant i totes les coses que li vulguis dir. Pero per aixo ja es curiosa de veure. Es un edifici blanc tot esquerdat i destartalat. Pero per dins esta molt bé i sempre em sorpren veure catolics axinats!
Despres de la catedral vem continuar passejant i filosofant de la meva vida. Tenia tota una vida per reestructurar sabent que no tenia parella, aixi que de tema n'hi havia per estona!
Pel cami vem anar preguntant els preus per anar a halong bay. Finalment vem contractar un tour de tres nits.
Ja era tard i vem anar a sopar i a l'hotel a descansar. Vaig intentar canviar la llista de places mir. Volia posar sabadell per sobre hospital del mar, doncs ja no tenia tants motius per preferir estar a barcelona i el parc tauli m'agrada molt. Pero no se perque no vaig poder. Ho intentare de nou a xina.
Despres ja vaig pujar a l'habitacio. Vaig conectar la wifi i ja vaig poder llegir un mail de l'albert. Es va fer enrere. Ja no estava segur de deixar-ho. Així que vem quedar en que ho hem deixat i ja veurem que passa quan torni a solsona. Mai ningú va dir que tenir parella fos fàcil...!
El dia 30, ahir, al mati a primera hora va començar el nostre tour per Halong bay. Serien 3 dies i dues nits, la primera al vaixell i la segona a la illa de cat ba. Primer crec que hauria d'explicar que es halong bay. Es una badia impressionant molt gran amb tot de reques que surten disparades cap al cel repletes de vegetacio. N'hi ha més de tresmil d'aquestes illes. Des de les mes petites fins a les que tenen una ciutat gran i tot.
Doncs be, ens van recollir ahir a l'hotel i despres de 3 hores ja estavem al vaixell. El vaixell no era molt gran, pero erem sols 16 persones. De seguida ja ens vem fer amb la Maria, de Venezuela i l'stefan, d'alemanya. Despres ens vem fer tambe amb un matrimoni de sudafrica.
El vaixell era dels tipics de fusta amb les veles asiatiques. Vem estar unes hores navegant per entre aquestes roques admirant el paisatge. Vem dinar al vaixell (tenim pensio completa). Per la tarda vem visitar una cova molt xula a dins d'una d'aquestes roques gegants. Realment es sols una sala pero esta a vessar de formacions i es molt xula.

Cova  Halong Bay

Despres vem anar a fer kayaking pel voltant d'aquestes roques.

Interesting Halong

Halong Bay

Vernent fruita a Halong

Banderes del regim per tot arreu!

Aixi son les cases a Halong

27 i 28 de març: rumb a vietnam

El dia 27 vem agafar el bus a tha kek a les set de la tarda. Era un bus normal, no d'aquests sleepers que veiem que son tan comodes. Aquest bus ens portaria fins a Vinh, una ciutat a la costa de Vietnam des d'on podriem agafar un tren fins a Ha Noi, la capital. Per tant ja sabiem que seria una jornada llarga. Pero ho va ser mes i tot de l'esperat.
El bus de laos a vietnam ens van dir que durava 12h i en realitat en va durar 15. Per sort sortosissima el bus anava molt buit. De fet erem 5 en tot el bus i l'unic vehicle de la carretera durant molta estona, mentre travessavem la selva i les mhntanyes. Aixo ens va permetre anar estirats! Al darrere de tot vaig poder jeure i dormir tota la nit (amb molts despertars, es clar). La pris va dormir sobre uns sacs de sucre que hi havia al terra per durlos a vietnam i que li feien de coixi! Aixi que aquesta part be.
Quan vem arribar a la frontera una mica d'agobio... Es un caos. No hi ha cues, sols un munt de gent empenyant i repartint cops de colze a les guixetes on els policies et segellen el passaport. Aixo tan per sortir de laos com per entrar a vietnam.
Com va canviar el paisatge amb sols aquest tros de bus! Del sec Laos al Selvatic i hunit Vietnam!
Vem arribar a vinh a les 13:30... Alla vem baixar i u a onada de mototaxistes i taxistes ens van agobiar molt. Hem apres que aqui a vietnam son aixi. Et tiven per tot arreu perque vagis amb ells. Son molt pesats! Finalment vem agafar dos mototaxis per anar a l'estacio de trens. Quan vem ser alla ens van informar que el tren sortia a les 10 de la nit, trigava 10h i era carissim. La mateixa noia de lestacio de trens ens va recomanar agafar un altre bus. Aixi que mototaxi cap a lestacio de busos... Alla ja vem trobar deseguida un bus per anar a la capital. Sortia a les 15, i amb pitos i flautes era ja gairebe la hora! Vem pujar i set hores mes tard erem a hanoi.
Total: dia 27 i 28: 26 hores de bus. I cap apat en tot el dia 28, tot a base de galetes.
El dia 28 mateix poc vem poder veure de hanoi. Sols que es una ciutat on tooooot son paradetes. Tots els carrers en tota la seva llargada!
Vem trobar de seguida un hotel molt xulo a la zona de hag bac. Seria xulo fins i tot per estandarda europeus. Ac, tele plana, wc amb aigua calenta (que aqui a hanoi hi fa fred!), nevera, tot net i polit! Vem deixar les motxilles i corrents a sopar.
Al video es pot veure com vem sopar una barbacoa. Aqui a hanoi es fa molt lo de menjar al carrer. Per tot arreu posen minitamburets i un carro amb el menjar i centenars de persones mengen alli a les voreres. Nosaltres no podiem ser menys!!
Despres vem anar a l'hotel a descansar. Pero no vaig descansar gaire. A l'hotel teniem wifi i vaig començar a parlar amb l'albert. Vem estar parlant molt perque ell esta malament amb mi, molt malament, fins al punt que em va deixar. Aixi que vaig estar parlant amb ma mare i l'anna vila fins a les 3:30 de la nit i no vaig dormir be. A les vuit ja estava despert. Aqui no explicare tot el rollo sentimental, deixem-ho amb que be no em vaig quedar quan em va deixar l'albert. Ara ja han passat dos dies i sembla que no es tot definitiu, pero el problema hi continua sent.
Intentare explicar el minim possible de tot aquest merder al blog, doncs crec que no es questio, sols l'imprescindible per no distorsionar l'explicacio de la meva experiencia de viatge.
El video esta al seguent post.

24, 25 i 26 Març: Tha kek i kong lor (part dos)

De lluny l'entrada sembla petita, pero en realitat es la muntanya que es gegant perque quan t'hi apropes el sostre queda molt lluny sobre el teu cap! Alla a l'entrada vem agafar una barca amb dos guies, un davant iluminant, un darrere controlant el motor. I es que la cova son set quilometres navegables. Entres per una banda de la muntanya i surts per l'altre extrem! La cova es enormerrima! Trigues una hora a navegar-la! Tot a les fosques! Semblava que ens hagues engolit una balena! En un tros vem vaixar de la barca per exllorar una gruta paralella plena de formacions! Tambe en alguns punts la cova es feia tan ampla que el riu no era mes que un pam d'aigua. Llavors baixavem tots de la barca i anavem a peu estirant-la. Quin iuiu posar els peus a l'aigia dins la cova... A saber quins dinosaures no extints queden per allí dins! Pero de dinos no em vam pas veure! Jeje. El tros mes maco va ser la sortida a l'altre costat, doncs sorties al mig de la jungla, molt molt xulo! I despres d'anar... Tornar! Cal desfer el cami fet. La veritat es que la barca em va semblar barata. 115000 kip per un maxim de 4 persones. A l'entrada de la cova ens vem trobar amb un pilo de nens amb els que vem estar jugant una estona abans de tornar a l'hotel. De cami a l'hotel ens vem trobar a dos suissos amb els que vem acabar fent un beure (cocacola... Per la meva panxa) al bar de la nostra guesthouse asseguts amb un laosia i una neoyorkina. Vem estar dos horetes compartint les nostres experie cies de viatge i, es clar, els consells! Que no hi ha millor guia de viatge que trobar-te gent que hagi estat on vol anar i demanar-los què tal! Una altra vegada vem empalmar el "beure" amb el sopar. I del sopar al llit que tornava a tocar matinar! Quina passada el ferd que fa a la nit a laos! Tapadet amb la manteta he dormit perfecte!! Oooh que be, sense suar tota la santa nit! M'ha costat i tot sortir del llit quan ha sonat el despertador a les sis del mati. Pero s'havia de fer que el bus sortia a les set! Hem esmorzat i bus cap a tha kek de nou! Aquest cop no se perque sols hem trigat 4h, no se per on hem passat perque era diferent de l'altre dia, pero hem anat ben depressa! I aqui estem, a tha kek de nou, esperant des de les 11 del mati per agafar un bus cap a Viet Nam que surt a les 20:00! M'he apalancat en un bar amb wifi i a deixar passar les hores... Vaig demanant de tan en tan i jasta Jajajaja La pris esta a l'hotel, s'ha enfadat amb mi de nou, perquè diu que sóc un egoïsta... Anavem cap al bar per poder tenir wifi. Ella m'ha dit que ella no consumiria res i jo li he dit, en to de burla, que "quin morro que jo pagues i ella tingues la wifi, que es el motiu pel qual anavem al bar "( jo creia que ho hauriem de turnar per poder estar mes estona). S'ha enfadat i ha marxat dient-me que ja ens veuriem... No es el primer cop que em planta aixi... En aquest viatge s'enfada amb mi a una mitja de 2 cops per setmana... Portem 9 setmanes. Aaaaiiiiiixxxxxx que dificil que es tot plegaaat! Dos mesos pesen molt. Ens estem coneixent en fascetes que abans no, fascetes que no m'agraden, i estic tan cansat que a estones tinc por que acabi afectant la nostra amistat de catalunya, que no te res a veure amb la d'aquí. Haurem de treballar fort per que aixo no passi i jasta. He de fer la reflexio que si aquest fos el blog de la Pris segurament estaria escrit diferent i que de fabes se'n couen a tot arreu.

24, 25 i 26 Març: Tha kek i kong lor

Casum ronda! Catorze hores de bus van ser!! El dia 24 ens vem llevar a les vuit per fer les maletes i esmorzar abans d'agafar carretera i manta. Em vaig comprar en un xiringuito tres bagettes!! Veneïts francesos que els van ensenyar què és el pà! Bé... Mès o menys... Perque allo semblava mes pa bimbo que pa de debo, però millor això que no pas res! A les deu en punt erem a la platgeta a la que paren les barques. No se perque ens hi van fer anar tan dhora si ens van fer esperar fins les 11 per marxar, amb la calor que feia aquella hora es va fer molt llarga. Quan ens van dir que podiem pujar a la barca allo semblava el "embarque" de normandia! Cinc minuts despres de surar per les branques del mekong ja erem a terra ferma, on els busos passen cap al nord o cap al sud. El nostre objectiu era el nord.
Despres de quatre hores vem parar a dinar qui sap on, on sols hi havien tres xiringuitos. Em vaig haver de menjar uns noodles dels que havia d'anar apartant algunes guarrades tals com pulmons de pollastre...
Quatre hores mes tard va començar a anar malament la cosa. Representa que sols faltaven 2 h per arribar a tha kek, el nostre destí, però en vem trigar sis! El bus fallava i vem parar tres vegades. Cada vegada baixava el conductor i obria el motor i començava a trastejar amb les eines durant una hora sencera. Aquestes parades jo les passava a baix, a terra, pero molta gent es quedava al bus, jo tan aviat com parava ja era abaix. La pris feia un fifty fifty. Les estones que em va deixar sol em van servir per conèixer els que serien companys de viatge per dos dies, el Yanin i el Normund, de Latvia. Una cosa curiosa de les parades es que feia fred! Sisi, fresqueta! Em vaig haver de posar un jersey i tot! Es dificil de creure com ha canviat el clima en tan poc temps! De fregir-nos a angkor a passar fred a laos! Ei, que no em queixo eh? Adoro la fresca!
Doncs be, deiem que el bus havia d'arribar a les cinc de la tarda i va acabar arribant a la una i mitja de la nit!
Del bus sols vem sortir naltres dos i els de latvia! Es dur quan un bus et deixa tan tard a un poble. Costa molt mes buscar hotel. Alla mateix a l'estació de busos
Hi havia dos hostals, pero estaven plens... Vem agafar un tuk tuk tots quatre cap al centre del poble, ens va deixar davant una guesthouse. Quan vem entrar vem haver de despertar al recepcionista, que estava dormint a terra darrere el mostrador. I tot per a que ens digues que sols els quedava una habitació i a sobre individual. Ja eren les dues aixi que vem haver de muntar-nos-ho. Al llit individual van dormir els dos nois, i al terra de la mateixa habitació hi haviem de dormir nosaltres. Al final vaig dormir jo a terra i la pris es va estressar i va dir que marxava a dormir a la butaca que hi havia a recepcio. I si si, va marxar. Jo em vaig quedar. Vaig estendre el sac a terra i la bossa de la roba neta em va servir de coixí, en deu minuts ja dormia! Va ser una mala nit, però... Em vaig despertar moltes vegades, sem clavaven tots els ossos a terra! Pero vaig poder dormir fins dos quarts de nou. Es incomode llevar-se al terra de l'habitació d'uns estranys... Jajaj Però la Pris ho va tenir pitjor. A partir de les cinc del matí en aquests països es posen en marxa, i ja no va poder dormir mes! S'hauria d'haver quedat a l'habitació! Fins i tot em vaig poder dutxar amb aigua calenta!
Ja devien ser les nou quan vaig baixar a veure la pris, llavors vem demanar si hi havia cap sortida i ens van dir que si, que ja podiem entrar a l'habitació 112.
Quan la Pris es va haver dutxat vem anar tots quatre a esmorzar. Sols vem trobar pollastre fregit i arros blanc enganxos... Quin remei! Vem esmorzar tocant al mekong, mirant a thailandia, que es a l'altra banda del riu que fa de frontera.
Despres d'esmorzar no vem fer res de profit en tot el dia! La parella de latvia van marxar a donar un volt, naltrod vem anar a l'estació de busos per saber com anar al seguent punt, la cova de kong lor, i a vietnam.
A l'estació ningu no ens entenia... Va ser molt dificil pero vem aconseguir saber el que voliem.
La resta de la tarda la vem passar a l'hotel intentant saber que farem els propers dies, perquè anem molt justos de temps i de diners. Vem arribar a la conclsio que tot i que ens feia molta rabia, no podiem fer el nord de laos o ens haviem de carregar guilin a xina. Prioritzant va guanyar xina. Aixi que de kong lor anirem a vietnam.
El desti immediat era konglor, per anar alla es pot fer en bus, pero podia ser que per convinacions perdessim un dia, l'qlternativa era llogar unes motos i anar-hi naltros.
Aqui ens vem mig discutir. La Pris adora anar en moto, diu que es la millor manera de trasportarse, que hi disfruta. Jo tot el contrari, pateixo molt i em cansa molt doncs estic sempre en tensio. Puc agafar una moto durant dues hores seguides, pero no mes. I el cami a konglor eren 6h! Com agafar el cotxe i anar a Madrid! Pero a la moto, en una scooter!
Finalment i no veient-hi alternativa vaig accedir molt a contra cor... Dotze hores de moto en dos dies...
Amb tot ja van ser les cinc. Just llavors els latvians ens van dir per anar a fer una cervesa vora el riu i veure la posta de sol. Vem acceptar encantats, en aquest poble no hi ha absolutament res mes a fer!
Vem estar alla unes quantes hores. Aquests dos nois, de 29 i 35 anys són super interessants! Porten dos anys viatjant! Aixi que teniem tema de conversa per estona!
Els dos estan junts des de fa nou anys i ara estan estudiant una segona carrera per internet. El gobern de Suècia, que és on viuen en realitat, els paga una beca mensual que els permet estar aquí viatjant durant tot l'any. Sols tornen a Suècia els estius! Quina vida mes estranya no?
Les cerveses es van acabar convertint amb un sopar.
Despres de sopar ja ens vem acomiadar fins el dia següent i cada ovella va anar al seu corral.
Vaig caure rendit al llit tot i que em feia bastant mal la panxa. Vaig passar la nit fatal... Em feia molt mal la panxa i em vaig haver de llevar dues vegades per anar al lavavo... A aquestes alçades he de començar amb les diarrees??? Doncs es veu que si!
El dia següent era el dia en que haviem d'anar a la cova en moto. Vem anar amb els latvians a llogar-les. Ells faran una ruta diferent fe quatre dies. Quan vem arribar a la botiga ens van donar una mapes i ens van ensenyar el cami a la cova. Resulta que no son 200km sino 270! La pris va començar a omplir els papers del lloguer pero jo no... 270km del tiron amb scooter em semblaven massa! Finalment vaig decidirme i vaig dir-ho en veu alta, que jo preferia anar-hi en bus, ni que fossin més hores, que tans km en scooter em semblaven perillosos. Que si la pris hi volia anar amb moto que jo ja l'esperava aquí. Se'm va enfadar bastant, després d'un intercanvi de floretes li vaig dir que no em podia obligar a fer 540km de moto en dos dies... Finalment va decidir que ella sola no hi aniria en moto perque era perillos i si es matava volia que sa mare sabes que li havia passava que volia que sa mare ho sabes. Aixi doncs ella també admetia que era perillos... Es que a mes a mes les motos eren amb marxes... Jo no havia conduït mai una moto... I les de marxes es veu que són més dificils... La Pris ho veia clarissim pero jo no. Em va saber greu tirar-me enrere però encara conaidero que era el més assenyat.
Per sort a la pris se li va anar passant i en un tres i no res estavem a l'estació de busos. Per sort tot ens va anar rodat! Si hi hagues hagut imprevistos o dificultats m'ho hauria de carregar a l'esquena. Però tot va anar perfecte. Vem agafar el bus esperant sols mitja hora i el bus estava perfecte, era un Vip amb seients gegants reclinables amb posapeus. A sobre ens van posar una peli, transformers. Just va acabar la peli vem canviar de bus, sense haver d'esperar, per arribar fins al poble d'abans de la cova. Vem arribar a kong lor a les dues del migdia! I els bitllets ens van sortir a 85000kip, la moto valia 60000per cap pero cal posar-hi gasolina i cada diposit son 40.000kip. Total, que continuo pensant que millor haver anat en bus. A sobre jo gaudeixo mes del paisatge anant en bus, on no he d'estar pendent de la carretera, que en la moto on no trec els ulls de l'asfalt.
Estavem doncs a kong lor! El bus ens va deixar en una de les dues guesthouses que hi ha prop de la cova. Alli sols hi ha unes 20 cabanes elevades amb camperols i aquestes dues guestgouses. Em va sorprendre moltissim la guesthouse, jo m'esperava quelcom desastros en un lloc tan petit. Al reves! Una cabaneta de fusta maquissima, tot netm llit tou, manta neta i lavavo perfecte! I tot per 60.000! No m'ho esperava gens!
Vem descarregar les motxilles a l'hotel i vem dinar corrents alla mateix doncs a les 16 era la darrera entrada a la cova! Vem gairebé correr els 1100 metres que hi ha de l'hotel a la cova.
Que xuloooo!!! De dins el bosc surts a un estany gran turquesa que per un costat esta tallat per un barranc altisssim. Al peu d'aquest barranc hi ha l'entrada a la cova.......

23 Març: 4000 illes (Laos)

Avui ens hem llevat be, a les vuit, ja descansats de la pallissa de bus del dia anterior. Hem esmorzat jo una mena de bunyol bastant bo i la pris una truita de ceva i tomaquet amb una baguette. Ah, apunt! Hi ha pa!!!! Primer cop que en trobem al viatge! A laos i a cambodja! I tot per una rao: havien estat colonies franceses! També es nota en una altra cosa! Dels quatre paisos anteriors tots es conduïa per l'esquerra, ara tornem a conduïr per la dreta! Despres d'esmorzar hem llogat unes bicis per un euro al dia i hem anat a fer una excursió. Hem travessat dhon det i hem anat fins a dhon kong , les dues uniques illes que estan conectades per un pont. Per travessar aquest minipont, que es veu al video, ens han demanat 2 euros de peatge! Quina ruina!! 20000 laks menys! Pero hem pagat doncs les coses per veure estan a l'altra illa. Alli primer hem anat a veure una cascada que no estava mal. Despres hem anat a la altra punta, sota un sol de justicia que ens ha xurrumuscat tot i que ja estem morenos! El cami de cabres no era gens facil, la veritat es que era cansat! A la punta de la illa es on es poden veure els dofins del Irawadi. Son uns sofins d'aigua dolça que sols es troben aqui, a laos, i estan molt en perill d'extinció, es creu que sols en quden uns 20! Hem agafat una barca a la punta de la illa que ens ha portat riu amunt fins on punt que es molt frequentat pels dofins. I PUM, alla eataven, n'hi havia tres! Els veiem de lluny, pero els veiem! Tot i que al video no es veu gairebé res! Pero estic content, els hem pogut veure! Despres d'aixo hem dinat alla mateix en una barraca. Com que no contavem amb el peatge no duiem diners a sobre!! Sols quatre xavos que ens han donat sols per menjar un arros blanc sense res de res... Hem hagut de demanar si ens regalava una aigua. Per sort li hem fet pena a la do a i ens l'ha regalada. Que fresqueta!! Vent dinat hem anat a una "platgeta" a mitja illa on ens hem pogut remullar una mica. I despres d'aixo ja cap a don det. M'he passat el vespre watzapejant amb ma mare, llegint, escribint el blog, muntant els videos... Ara ja son les onze, ja hem sopat (noodles... ) i toca anar a dormir. Dema ens esperen deu hores de bus..  segur que acaben sent mes...

21 i 22: cambodja i cami de laos

El dia 21 em vaig llevar a les dotze del mati!! Normal despres d'una nit de festa, però. I com cada cop que em llevo tard... Un mal de cap que no passa fins despres d'una bona estona.
Aquell va ser un altre dels dies de relax i no fer res! Aquestes estones ens salven... No podem estar sempre al 100% o passa com al principi del viatge... Que et cremes.
Me'n vaig anar directe al pc de l'hotel, sense esmorzar ni res, que total no era l'hora ja... I em vaig passar alli una bona estona arranjant una mica la llista de places mir, pujant-ne alguna, baixant-ne una altra... Tambe vaig afegir moltes places a la cua per fer volum for if the flyes! També vaig buscar info dels hospitals i llegir els mails que el club de la piga m'envia i tan utils em son sobre les jornades de portes obertes dels diferents hospitals. Amb tot vaig haver de dinar davant del pc una altra vegada!
Per la tarda vem anar amb la pris a fer un volt. Es veu que hi ha uns jardins reials i els voliem veure. Estaven a cinc minuts a peu des de l'hotel. Els jardins res de l'altre món! Sols una cosa interessant, que es veu al video, un temple al que hi havia un grup folkloric que tocava bastant be.
Despres d'aixo ens vem separar. La pris volia passejar per la ciutat i jo anar a descansar. Aixi que vaig anar a l'hotel. Pel cami demanant els canvi de divises a kuant estava. Hi ha una cosa complicada del viatge que darrerament molesta. Portem 8 monedes diferents durant el viatge. A sobre a llocs no et canvien euros, sols dollars, i a alguns llocs no hinha caixers! Llavors hem de ser meticulosos per no quedar-nosncurts i a l'hora no passar-nos i quedarnos a les mans diners que no ens faran servei fora del país!
Finalment en vaig trobar un que em convencia. I vaig canviar euros a dollars. A cambodja es un lio perque tenen moneda propia pero volen que els paguis en dollars que son mes estables peronet tornen el canvi en ryels... Un show!

Finalment vaig arribar a l'hotel i aquell dia ja res mes. Vem sopar amb la pris quan va acabar de passejar i a dormir.

Pi pi piiiiiii Les quatre i pico una altra vegada... Qui digui que viatjar es un plaer ho ha de dir a partir de les vuit o pot rebrer un mastegot. Pero no ens podem queixar que ho fem perque volem.

Llevar-nos i sense esmorzar alen, cap al bus. Vem travessar tot cambodja. El paissatge era discordant amb ell lloc al que ens trobavem. Tenia la sensació d'estar a l'Africa! I no es qie hagi estat a l'Africa, ho dic pel que he vist per la tele. Era un paisatge herm, tot pla, la carretera estreta i recta amb els marges polsegosos vermellosos. De tant en tant un arbre! M'he adormit i estic a zimbawe??? Despres de 14 hores de bus arribem a la frontera amb laos. La frontera no es mes que una xavola amb un guardia que aixeca i baixa una barra que curiosament fa la seva feina i barra el pas a la carretera. Ens fan els visats per 40 euros i mitja hora d'espera, doncs som ben bé 20 guiris al bus. Per sort el bus te aire condicionat i s'hi esta la mar de bé. Prefereixo fer 14h així que no pas 6 suant i patint. Aixo si, al cul intinc ja duricies de tantes hores de bus. Per sort puc llegir, al no haver-hi corves no em marejo! No hinha corves... Pero sotracs tots els que vulguis! El llibre que llegeixo ara "eat, pray, love", recordem-ho, va començar molt bé, més del que esperava. Ara ja passo pel segon de tres capitols, el pray, que ja no m'esta tan bé. Fot uns rotllos impressionants sobre els chacres i la iluminació budista... Sem fa pesat. A vere sinarriba el love i torna a posar-se interessant.
Entre pitos i flautes vem arribar ja fosc a un petit conjunt de barraques al costat del riu. Ens van fer baixar alli a uns quants, la resta seguien a altres punts de laos. Estavem a les 4000 illes. Aquestes illes no estan al mar, sinó en un riu, el mekong! Aquí, a la frontera de laos amb cambodja el mekong es fa fins a 15km d'ample. Pel mig incontables illots que van des d'un cumul de sorra a una illa de 20km de llarg per vuit d'ample.
Des d'aquest punt on ens va deixar el bus una barca, per tres dolars, va patinar en silenci per sobre les fosques aigues per portar-nos, sense mes llum que la de la lluna, entre les illes fins a Dhon det la unica illa
que té electricitat 24 h. Al desembarcar deseguida vem trobar un hotelet baratissim 35000 LAK , uns tres euros i pico. Vem descarregar tot i a canviar diners... Una moneda mes! Sopar... I a dormir

Part del que aqui esta explicat esta al video del següent post

20 Març: Angkor wat

Quina rabia fa sentir el despertador a les quatre llargues del matí... M'estiro, em llevo i vaig a tocar a la porta de l'habitació del davant. Des de dins em diu en Jonah que ja esta despert, que gracies per avisar-lo. Deu minuts mes tard estem tots tres al tuk tuk recorrent els sis quilometres que separen siem reap dels temples d'angkor. Fa fresqueta i tot! Arribem al temple mes famos, a Angkor Tom. Aquest temple es gegant, encara de nit pero s'intueix la sil.lueta al fons. Ens asseiem i esperem que el sol faci la seva entrada triumfal de taronges, grocs i blaus. Ja hi som, això és angkor! I aixi vem passar tot el mati, de temple en temple! El més gran, angkor tom, es un megacomplex amb tres torres que es retallen al cel de manera espectacular. A part pots pujar pels diferents nivells del temple i admirar les seves parets i columnes totes grabades. Els temples estan escampats per la jungla, conectats entre si per plans caminets. Molta gent ho fa en bicicleta, pero llogar dues bicicletes val gairebe el mateix que llogar un tuk tuk i amb la calor que feia... Haguessim mort deshidratats! Vist l'angkor tom vem esmorzar en un xiringuito d'anar per casa que hi havia alla a la vora. Em vaig cruspir una tortita bonissima, a sobre la propietaria va cometre el gravíssim error de deixar-me un pot de llet condensada perquè me l'hi afegis al meu gust... La tortita flotava pel plat! Mmmmmm! A vere si recupero els cinc quilos que he perdut! Feia taaants anys que no pesava seixanta quilos! Despres de l'angkor tom vem anar a diferents temples dels quals sols vull esmentar-ne dos. El bayon temple, el que més em va agradar, esta una mica mes en ruines pero te un encant molt mes gran. No es tan magnificent pero es mes imponent. A mes a mes al no ser el mes famos de tots no cal que esperis a que la gen s'aparti per tirar la foto. A les fotos es distingira perque te unes torres amb unes cares humanes a cada punt cardinal. El darrer temple a esmentar es el ta phrom, el temple al que es va gravar la pelicula tomb raider (lara croft). Es un temple gairebe tot en ruines pero te una curiositat molt atraient i es que els arbres s'han colat entre les pedres i les arrels regalimen literalment pels murs. Molt aventurer tot plegat. En un temple vaig estar parlant amb un noi cambodja, li faltava el braç dret. Em va explicar que el va perdre amb una mina. Aquest es un dels problemes que arrossega el paîs de la guerra que no fa pas gaires anys va saccejar les seves vides. Tot el país esta plagat de mines, moltes persones perden extremitats i la vida amb aquesta estupidesa que son les mines. Les zones mes poblades ja no son perilloses, doncs han estat desminades, pero les zones rurals encara pateixen aquest problema. De fet, es impressionant veure com aquest país s'ha recuperat de la barbaritat que va viure. Cal pensar que va ser un genocidi, van arribar a patir coses tan greus i absurdes com que van matar a tota persona que dugues ulleres perquè era considerada una persona intelectual... No hi ha gent amb ulleres al país, no n'hem vist.... No se si es per manca de diners o per por... Pero torno a repetir que aquest país s'ha sobreposat a aquella barbarie i els somriures venen i van. El noi em va explicar que ell no era de siem reap, era de prop denla frontera amb tailandia. La seva mare esta enfadada amb ell perque ha marxat, pero ell diu que viure alla el posa trist perque veia a molta gent mutilada. Crec que ha estat dels pocs contactes autentics quenhe tingut amb algu originari del pais... Fins ara tots havien estat mes frugals. La veritat es que es molt bonic, pero a les dotze del matí jo ja no podia mes. La calor era insuportable, tenia son, ja portavem 7 hores visitant temples. Per aixo els dos darrers ja no vaig ni baixar del tuk tuk. De fet ni tan sols l'home del tuk tuk volia parar pero a la pris li feia ilusio veure tants temples com fos possible, aixi que la vem esperar des del tuktuk aparcat a l'ombra que assossegues l'arqueologa que porta a dins. Total, aixi s'amortitza l'entrada. Per sort sembla que ella també es va cansar i als darrers temples la visita la va fer molt curta. Vistos els famosos temples d'angkor, vem tornar cap a l'hotel. Tots tres vem anar directament a dinar a prop de l'hotel. Un curry d'anguila que no estava gens bo... I la tarda me la vaig passar a la bartola! A l'hotel primer una migdiada i despres a l'ordinador. A l'hotel i teniem un ordinador amb internet disponible. Aixo em va anar de perles perque al llevarme de la migdiada vaig veure al watzzap que el club de la piga comentava que ja s'havia obert el termini per poder fer la solicitud telematica d'adjudicacio de places mir. Vaig estar hooores davant el pc batallant primer amb els certificats electronics. Despres amb mi mateix per posar les places en ordre. Vaig demanar consell per whatzapp a l'albert, als meus pares, a l'anna vila i la pris me'l donava en persona. Finalment crec que ja tinc la llista feta! Ara sols queda esperar tres setmanes per saber que m'espera en un futur. Sere pediatra a barcelona? Sabadell? Manresa? Sere oncoleg a barcelona? Tres setmanes... Al vespre vem anar amb la pris a sopar al night market. Un altre cop pinya fregida amb pollastre! Que bona! Despres de sopar... Massatge! Per 4 usd (tres euros) una hora de massatge tailandes i una cervesa de regal! He descobert aquest tipus de massatge. M'esta agradant bastant. Es diferent del que estem acoatumats a occident. Tel fan vestit amb una roba ampla que ells mateixos et donen i a part dels amassaments hi ha estiraments, pressions i contorsions. Esta molt be, la veritat. La pris se'n va fer un altre, que sols durava vint minuts, aixi que vem quedar que m'esperaria a l'hotel. A l'arribar a l'hotel, a la terrassa, em vaig trobar al Jonah, que estava fent una cervesa amb mes gent. Em va dir que volia convidarme a una cervesa per agrairme que haguessim deixat que anes amb naltros aquests dos dies. Jo li vaig acceptar de gust. Vaig anar a avisar la pris, pero ja dormia i em va dir que preferia seguir fent-ho. Aixi que em vaig asseure amb en jonah (alemany), dean i jack (canada) i una noia i un noi de UK. Vem estar jugant a jocs de cartes senzills i despres parlant. Des de les onze de seguida es va fer la una. Llavors els canadencs van dir: va, anem de festa! I tot i que el meu primer pensament va ser: no, que va. El meu segon va ser: i perque no? Que acas t'has de llevar d'hora dema? La meva resposta va ser: som-hi! O mes aviat: lets go! Ja ens veus a tots agafant un parell de tuk tuks que ens van portar a un club local, no per guiris. Era una discoteca prou xula! A sobre ens vem agafar un reservat al que ens portaven beure i menjar (en comptes de patates i olives teniem mango amb chilly  i noodles... Si si... Noodles... Tem a cambodja senyors!). La musica al principi feia riure, super lenta i en cambodja, pero en mitja hora va començar el pumba pumba i fins les quatre no vem deixar de ballar. Era molt gracios perque els cambodjans es treuen a ballar els uns als altres encara que no es coneguin. Aixi que feia molta gracia quan un noi et venia a buscar perque anessis a ballar a la pista! A vegadss et feien rotllana i tot, quina vergonya! Vaig tornar a l'hotel a quarts de cinc!

18 i 19 de Març: Siem Reap (Cambodja)

Ahir vem arribar per allo de les vuit del vespre. Cambodja... Que en sabem la gent de cambodja?? Entre RES i que existeix... Aixi he arribat jo. Pero mira que tenia poca idea preformada pero la unica que tenia era que es un dels països mes pobres del món. Per tant m'esperava hotels cutres, bruticia i pobresa.
Placa! I una merda!
Una altra bufetada a la cara per tenir idees preformades! Sols entrar a siem reap amb el bus ja vem veure un munt d'hotelassos guapissims. Semblaven palaus. I el nostre hotel no esta gens malament! Jo que m'havia acomiadat de tothom pensant que no tindria internet durant temps i... Wifi gratis a l'hotel! Que pardillo!
No em queixo, a mi m'agraden les comoditats que aixo comporta, pero quan m'havia preparat mentalment per veure bruticia... Ara volia veure bruticia conye!
Vem arribar a l'hotel i ens vem instalar. Llavors vem anar cap a un night marquet a sopar. També m'esperava un mercat cutrillo i res de res. Es un mercat xulissim, millor que els de catalunya de bon tros! Tot ben iluminat, les paradetes amb estructures ben maques i ben decorades. Llumetes per tot arreu... Fa gracia perque aqui per decorar una cosa la posen com nosaltres la posariem per nadal. Posen llums als arbres i per tot arreu. Tambe hi ha kolts restaurants molt bonics, amb fonts, llums, peixeres... Molt estilosos ells! Per sort vem trobar una paradeta on vaig menjar-me una pinya fregida amb pollastre que estava BONisssima!
Despres de sopar vem fernos un masaatge. Aqui estan tirats de preu mare meva! Per 8000 riels (1'50€) ens van fer 45 min de massatge! Ahir vaig decidir que me'n faria un cada dia! Despres del masaatge ja vem venir aqui (tic a l'hotel jajaj), la veritat es que estavem molt cansats despres del tute de viatge de 12h.
Avui ha estat un dia de relax. Aqui a siem reap no hi ha molt a fer. Hi ha, peró, l'angkor wat. El conjunt de temples mes gran i important de mon. Considerada la vuitena meravella! Hem vingut aqui per aixo, pero ho farem dema, més descansats.
Aixi que avui no hem fet res de res! Jo m'he llevat a les 8:30, la pris a les 10. Quan m'he llevat he anat a buscar un lloc per esmorzar, i l'he trobat. En un dels hotels xulos he esmorzat una baguette amb mermelada i mantega i una gerra de te amb llet condensada. Tot per un dollar!
Ah, cal fer una nota! A cambodja tenen el riel, es la seva moneda. Un euro son 5000 riels. Pero tenen un problema: ningu vol la seva moneda. Si intentes canviar riels fora de cambodja no trobes ningu que tels canvii. Aixo fa que a tot el país prefereixi que els paguis en dollars que en riels. Llavors et trobes que tot esta marcat en dollars i que si vols pagar amb riels t'ho han de calcular. I naltres portem riels! No se si ho vaig explicar pero en el bus phangan-bangkok unes noies d'eslovaquia ens van vendre riels. Els va passar allo de que els en van sobrar i ara no els podien canviar en lloc. Ens van fer una taxa de canvi super favorable i es clar vem acceptar! Aixi que anem pagant qmb riels, que es un lio! "val 1'50 dollars o 6000 riels" i tu ja no saps pas quant es en euros!
Despres d'esmorzar he tornat a l'hotel i m'he passat des de les 10 a les 16h a l'ordinador (servei gratis de l'hotel). He copiat totes les fotos del mbl al pc i del pc a un pen drive que porto i el pc va a pedals! Ha trigat hooores a passar-ho. Mentre esperava llegia mes del meu llibre "eat, pray, love". Fins i tot he dinat aqui a l'hotel davant el pc! També, mentere es carregaven les fotos, he aprofitat per arreglar una mica els darrers post del blog, posar les fotos a lloc i eso.
Ja a les 16h hem agafat un tuk tuk davant l'hotel. Un tuk tuk, no se si mai ho he dit, es el rikshaw de la india, un tricicle motoritzat que et fa de taxi. Al tuk tuk hi anavem la Pris, jo i un alemany que ahir anava al bus darrere nostre i que esta al mateix hotel i ens ha demanat per venir amb naltros. I claro, ens ha sortit més barat :-). Amb el tuk tuk hem anat a la zona dels temples, que esta a uns sis quilometres. I perque tan tard? Perque l'entrada es molt cara, 20$, i sols val per un dia. Pero si la compres despres de les 17, et val pel dia següent, i aixo hem fet. Hem anat a veure la posta de sol a un temple dalt un turo des del que es veia la selva als nostres peus! Pero de l'angkor wat encara no n'hem vist res! Dema hi passarem tot el dia! Quan ja es feia fosc hem tornat al poble. Hem passejat pel mercat, on he comprat alguna postal per la col.leccio i despres a sopar (mmmm... Pinya fregidaaaa).
I com ja he dit, despres un massatge!!! Avui un de diferent pero, ahir va ser reflexoterapia i espatlles, avui un massatge amb peixos!!!!! A bangkok ja n'hi havia molts, pero aqui n'hi ha per tot arreu. Un tanc ple de peixos i tu poses els peus a dins i tots et venen a menjar la pell morta. He agafat el mes curt: 50ctms per un quart d'hora. Doncs el massatge ha durat uns... 30 segons! Mira... Quin riure! Feia mooooltes pessigolles!! I angunia alhora! No m'agradava aixi que res, he tret els peus i li he dit a la pris que s'hi poses ella, que jo passava, que pagava jo i almenys no eren diners tirats. Doncs la pris anava rient de mi, pero ella ha aguantat sols tres segooons!!! I ha fotut un crit que tot el personal reia! Jajaa es que fa mooltes pessigolles!! Aixi que ha passat el torn a l'alemany que encara ha aguantat menys!!
He pagat els 50 centims i hem marxat rient tots. Ja cap a l'hotel, que dema ens hem de llevar a les 4:30 per anar a veure la sortida del sol a angkor wat. De cami a l'hotel encara hem pogut veure una altra cosa fascinant, per descriure-ho d'alguna manera. Hi havia una paradeta amagada amb gent menjant ous. Uns ous verdosos. Ens hi hem acostat i ja hem vist que era. Ho havia vist per la tele. Estaven menjant ous covats. Que vol dir aixo? Que dins l'ou hi ha un fetus d'anec! El bullen i se'l mengen! Quin faaaaaaaaastig!! Hem vist com s'ho menjaven! Dins l'ou hi ha l'anec a mig formar, amb els ulls sortits, amb bec i miniplomes, i s'ho foten tot a la boca! Aaaaaaah!!! Dema ens en comprarem un per provar-lo! Estem bojos!!! No se si despres de menjar cucs, grills, llangots, granotes, i fetus l'Albert voldra saber res de mi quan torni...! Jajajaj
I res, ara ja a l'hotel a punt d'anar a dormir i amb ganes de dema. Penseu que angkor wat es el lloc on es va filmar tomb rider (lara croft-angelina jolie) i indiana jones! Ha de ser xulo, no? Dema ho sabrem!

17 i 18 Març: Bangkok-Cambodja

Deiem que el tios t'intentaven vendre tikets pels pong pong shows. Amb la pris vem considerar que no era plat del nostre gust...
Al final del carrer de patpong, a silom, el taranna canviava i les dones en bikini son substituides per nois en banyador. Tambe vem passar per davant esquivant als nois que et volien fer entrar als clubs. Un club que ens va sorprendre era un de ladiboys. Les noies que hi havia a la porta en el seu dia van ser nois. Pero es que eren wapissimes! Sols te n'adonaves quan elles t'ho deien: come to the ladyboys club.
Res mes a dir sobre aquests carrers. Son el que son i hi ha el que hi ha.
Ja de tornada a l'hotel, era tard. Vaig fer la maleta corrents mentre parlava per telf amb els de casa per anar a dormir que avui ens hem llevat a les sis i poc. I a mes a mes es l'ultim dia que tinc internet i mbl en una temporada.
Tenir internet m'ha anat molt be! M'ha permes estar en contacte amb solsona i no sentirme tan absent. Sols llegir les noticies dels diaris catalans al mbl ja era recomfortant. Fins i tot em miro el temps que fara a solsona quan m'hauria d'importar poc si dema ploura o no a l'altra banda de món! Pero m'agrada! Ha estat molt bona idea endurme'n un smartphone i anar comprant sims locals en els països als que mes dies estic. A mes a mes em vaig fer un plan de "veu sobre ip" amb el qual em poden trucar des de catalunya a 4ctms el minut! Ma familia m'ha trucat gairebe a diari. L'albert de tant en tant. Fins i tot vaig poder parlar amb l'Anna V!

Ostres! Aquests dies m'he oblidat d'explicar dues coses mes! Una es que el dia 13, despres dels centres comercials, al tornar a kaosan, vem celebrar el pas de l'equador! La meitat del nostre viatge!! Com? Una hira de massatge thailandes!! Es un massatge diferent! Sols dir que te'l fan amb roba, una roba prima que et deixen ells. Es tracta de pressions i estiraments mes que d'amassaments.
El proper desti es cambodja. Cal tirar endavant i no estancar-se en un lloc. Pero la veritat es que deixo thailandia a contracor! Ha estat un país molt agradable, des de les platges paradisiaques del sud a la megapolis de bangkok. I a mes a mes ha estat facil. No hem hagut de batallar gaire per mourens ni per preus. Li dono molt bona nota a Thailandia i encara millor anbangkok, una ciutat en la que no ens hem aburrit ni un minut! Fins i tot la pris l'ha fruït i ella mateixa ha volgut quedar-s'hi més del previst!
Avui ja estem a cambodja. Aquest mati hem anat per darrer cop al 7-eleven (nooooooo!!! :-() a gastarnos els bath sobrants que ens quedaven, que eren ben pocs! I despres ja hem agafat una furgo cap a Cambodja. Despres de dues hores hem arribat a la frontera. Ens han intentat estafar! Ens han dut a un xiringuito on ens demanaven 32 euros per fer la visa per entrar a cambodja. Per sort ja sabiem que aquestes coses passen i els hem dit k no, que naltros sols feiem la visa a l'oficina d'immigració, la oficial! Ens han dit mil mentides: sols es pot fer als aeroports o per agencies com la nostra, hinha quatre hores de cua, sols us carreguem 3 euros de comissio... Hi ha un moment en el que et fan dubtar! Mes quan veus que tothom paga els 32 i van arribant mes furgos amb mes gent. Pero ens hem quadrat i hem marxat a peu. La frontera en realitat estava a un km que s'ha fet etern amb les motxilles sota el sol. De cami ens hem trobat amb dos lloc mes que asseguraven que eren els que feien la visa... PASSANDO!
Finalment hem arribat a la frontera i... 15 euros! Aixo es el que val la visa. I de cua sols 5 minuts! Que malparits que son! Pero naltros som mes punyeteros!
I res, aqui estem, a un bus que ens porta a siem rep! Son les 18, ja portem dotze hores de carretera.. Pfff jajajajaja i crec que sols hem fet tres corves! Tot es pla!
Ara comença una part del viatge dura i que no em fa gaire ilusio. Son quatre paisos en tres setmanes. Un no parar. I tot per veure punts no gaire espectaculars excepte dos tres. Pero viatjar te aixo! No es pot estar tres mesos tirat a una platja! O si...?

16 i 17 Març: Bangkok

El dia 16 va ser el dia del la granja de cocodrils. Em vaig llevar no gaire tard, pero no molt d'hora. Potser a dos de nou. La pris estava dormint i aixi va continuar. Aquests darrers dies ha trucat un parell de vegades i li ha costat car, uns 150baht per trucada. I aixo lligat al fet que no li feia extremada ilusió veure la granja va decidir quedar-se i dedicar-se un dia de relax.

Jo solet vaig dutxar-me, vaig anar a esmorzar un custard cake i una llet de soja al seven eleven i me'n vaig anar a buscar un bus que em portes a la granja. Va resultar que la granja, tot i estar dins de bangkok, està a pendre per sac! Vaig estar dues hores al bus! Per sort tenia aire condicionat i vaig decidir pendrem-ho com un bus turistic que em feia ruta per la ciutat. Finalment arribavem a la granja, pero llavors em van dir que el bus acabava alli. I alli no hi havia granja que valgués! Amb moltes senyes ens vem entendre amb el conductor. Ja anava be, pero el bus no deixava ben be davant la granja sino que havia d'agafar una mototaxi uns minuts. Aixi ho vaig fer, no era molt car. Les mototaxis son aixo. Unes motos in el pilot porta una armilla rosa. Els pares i vas de paquet fins on els dius. Quan vem arrivar a la granja em vaig adonar que en realitat estavem super aprop i que nontan sols hauria calgut la mototaxi... Pero ja estava fet. A la tornada no vaig pas pagar una mototaxi invaig anar caminant fins la parada.

La granja de cocodrils em feia molta ilusio. Es la mes gran del mon, te mes de 100.000 cocodrils i a mes a mes altres animals. Es la tipica que surt a la tele on fan shows on fiquen mans i cap dins la boca dels cocodrils, i aixo jo ho volia veure! També va sortir a Frank de la Jungla.
L'entrada no es barata, 300 bath (7,5€). Si ets thai sols et val 80! Pero no vaig colar per thai, i mira que els vaig saludar dient "sabadikaaaap". Pero diria que alguna xosa els va fer veure que jo no era del país...
La granja en general es tirant a cutre. Pero aixo li donava una mica d'encant. Era com un zoo, caminets i gabies per les vores. No se perque els zoos tendeixen a ser cutres (bcn, delhi...), tots tenen un aire decadent comu... Potser es el fet que els animals estan engabiats i aixo no canvia d'un lloc a l'altre. Sols entrar ja començava el show dels cocodrils, que fan cada hora. Va ser el primer quebvaig veure, doncs. El show es fa en una recinte que es un mur d'un metre i poc d'alt amb aigua dins i cocodrils per alli nadant. Al centre de l'aigua el terra esta una mica elevat formant una illeta. Tothom esta assegut en jnes grades elevades i s'ho miren des de dalt, pero jo em vaig quedar a baix, recolzat al mur, de peu, i ningu no em va pas fer fora. Vaig estar a primerissima fila, sol com un mussol! Hi havia estones que semblava que l'atraccio era jo, tots els nens em miraven i reien! Aixo em va agradar del lloc, estava plagat de locals, d'excursions d'escoles. Mentrestant el show va començar i ja no vaig tenir mes atencions dels nens. Van entrar dos nois per fer de les seves amb els cocodrils.

Lluitadors de cocodrils a Bangkok

Els tenia a tocar! Quan els cocodrils es movien m'esquitxaven tot d'aigua! Despres de quatre tonteries va arribar el moment de posar el cap dins la boca del cocodril. Aix quin patir! Sembla que haginde tabcar la boca en qualsevol moment! Pero no, el show va acabar i tothon conservava les extremitats.
Vist el show tocava veure la granja/zoo. Primer vaig veure la part zoo: tigres, lleons, ossos, hipos, camells, serps, ximpanzes, orangutans, lloros... Un zoo vaja! I despres la part de granja! Tenen piscines i piscines abarrotades de cocodrils! Algunes de maques, per les que passaves per sobre per unes passarel.les, i altres de formigo al mes pur estil "granja". Aqui a part de sensibilitzar la gent sobre la necessitat de mantenir la biodiversitat bla bla bla... Crien i engreixen els cocodrils i els maten per abastir el mercat mundial de pells de cocodril. N'hi ha que tenen granges de conills, aquests la tenen de cocodris tu! No em sembla pas malament. Llogicament a la sortida hi havia una botiga on podies comprar pelleteria, carn de cocodril...
Mai n'havia vist tants! A mes a mes a la part mes de granja estaven separats per edats. Tenies una piscina amb 300 minicocodrils apretujats,a la vora mes grossos, a la vora mes... I aixi!

Una altra part curiosa es un lloc on tenen en piscines individuals a cocodrils deformats. Molts amb cues rares, potesnde mes, mandibules desviades... Tambe tenen un cocodril albí i el cocodril mes gran del mon!
Per acabar vaig anar a veure el show dels elefants. Els van fer caminar a dos potes, anar en patinet, caminar sobre una corda... I altres peripecies!

Show dels elefants a Bangkok

Amb tot ja eren les quatre de la tarda! Horabde tornar a l'hotel! Que jo tambe necessitava una estona parat per escriure el blog (vaig escriure lentrada anterior). Quan vaig arribar la pris s'acabava de llevar de la migdiada! Que snorlaaax! Jaja Com hi disfruta dormint! I es que no us ho perdeu, ara esta... Dormint! Estic escribint a un bus i ella fa hores que dorm! Amb aixo de dormir als transports em fa enveja, jo no puc!
La resta de dia va ser anar a comprar un bitllet de bus per anar a cambodja el 18 (que es on soc ara), escriure el blog, fer numeros de calerons... Sopar i llavors cap al boxeig de nou, aquesta vegada si que el vem poder veure.
El boxeig muay thai es diferent del d'occident. En aquest es ven patades, colzes i de tot! Es mes agressiu diria jo. Abans de cada combat els boxejadors fan una mena de ball ben ridicul! Aixo si, despres s'atonyinen! Fins i tot vem veure competir a un veï espanyol! Antonio es deia! Jaja Va perdre... Ejem ejem...
Despres d'aixo ja vem tornar a kaosan i a dormir despres de rebrer les trucades de l'Albert i de ma famila que tanta ilusio em fan!

Ahir, dia 17, va ser un dia complet. Vem anar a Ayutthaya al mati. Per arribar-hi vem agafar el tren, 20bht per dues hores, super be de preu!
Aquesta ciutat era la capital de l'imperi quan la cher encara era jove. Entre fa 500 o 1000 anys... Inara el que en queda es una esplanada amb tot de ruines escampades. Una esplanada molt gran pero, eh? De varis quilometres. Aquest lloc es molt famos per unes ruines en les que un arbre ha crescut sobre una estatua de buddha i de la que sols se'n veu el cap entre les arrels. I aixo es la unica cosa interessant que hi ha. De fet, es ben be per anar i tirar la foto al cap. Jo pensava que estatia millor pero no. Pero be, ara ja podem dir que hi hem estat! Vem donar unes voltes sota el sol abrasador de l'esplanada i vem marxar. Tren de nou cap a bangkok.

Ayutthaya

El desti pero era chatuchak market. El mercat mes gran de thailandia! Que sols es fa els caps de setmana! En principi pensavem que no hi podriem anar, doncs sols es els caps de setmana i no n'anavem a passar cap a bangkok. Pero la ciutat ens ha atrapat dos dies mes del previst i finalment sinque hi podiem anar!
Alla al mercat vem dinar de peu. Ens vem adonar amb la pris que dels 21 apats de bangkok sols dos elsnhem fet asseguts. A thailandia es menja molt a les paradetes, i aixo hem fet!
El mercat era diferent al que m'esperava. Jo m'esperava un caos immens, son cinc hectarees de mercat! M'esperava bruticia i olors! Res d'aixo! Sembla mentida que encara no m'hagi entrat al cap que aixo NO es com la india! El mercat estava molt ben ordenat! Separat per seccions amb cartells. La gent que hi passejava era gent normal, fins i tot mes ben vestits que els europeus! Es una cosa que hem notat a bangkok: son un fashionettis! Tan nois com noies van vestits a la ultimisssima moda. Que sapigueu que d'aqui poc els nois portarem shorts, bolso i barret; i les noies vestits retros i sabates de talo! Res de texans i camiseta! Aah, i pels nois els mocasins! Tots els joves van amb mocasins d'ante. Durant jna bona estona vem estar asseguts amb la pris mirant i flipant amb la gent!
Per altra banda el mercat no ens va oferir res per comprar.. Tot estava car i tot era maco! Molta roba de disseny... Aixo es una cosa que no acabo d'entendre... Tothom deia que en aquest mercat hi havia tot de falsificacions per comprar i alguna si que vem veure pero molt poc!
I despres del mercat vem anar cap a sukhumbit. Un barri roig de bangkok.
De fet no era el primer barri roig! Nonse perque no ho vaig explicar en el seu dia! Me'n devia oblidar.
Fa dos dies vem anar a patpong i avui a cowboy soi. Son les dues zones d'alterne de bangkok. Les dues molt semblants. Un carrer no molt ample amb un futimer de neons i cartells que anuncien "ladies" per tot arreu. I a cada porta una noia convidan-te a passar. Res de l'altre mon, la veritat. Molts guiris passejant-s'hi. Per alguna cortina entreoberta es podien veure noies ballant en bikini sobre la barra. Potser la unica cosa curiosa eren els ping pong show. Per tot arreu et demanaven si hi volies anar. Son espectacles d'acrobacies vaginals! Dispare. Pilotes de ping pong, obren ampolles de cervesa, escriuen... I un llarg etzetera que t'explicaven amb orgull els que t'intentaven vendre el tik

12 i 13 Març: Bangkok

El nostre primer dia sols a la ciutat, sense ningú que ens guies, i ens en vem sortir!

Llevats i sevenelevenats (no parem de comprar a aquestes botigues) vem anar cap al grand palace.

Ara ve un incis sobre el seven eleven, que esta essent molt important per nosaltres. Aquestes votigues son una cadena americana establerta aquí. Son un paraîs occidental! Entres i tot esta perfecte! Aire condicionat a tope, tot ben posadet! I el millor de tot: a bon preu! A aquestes botigues hi ha una mica de tot. Pots trobar coses occidentals (xocolatines, gelats, xampus i desodorants, etc...) i també productes thai (crema de tamarind, snaks d'algues...). El que ens fa mes favor es que tenen tot de menjar precuinat i uns microones per escalfar-t'ho. Hi ha uns spaguetti a la bolognesa per 37bth bonissims, també sanwitxos, hamburguesses i altres marranades. Des de que els vem decobrir a krabi n'hem fet us cada cada dia. Si no es per sopar es per una aigua i si no per un polo! A mes a mes thailandia n'està plagat! A vegades un al costat de l'altre! (tanco incis)

Deia que ja esmorzats vem anar caminant fins el grand palace. No espantarsus! No vem pas entrar jajaja l'entrada son 400 bth!!! Pero hi vem anar perque el dia anterior la Marina i la Gemma, que ara mateix son a catalunya... Déu les beneeixi!, hi van entrar i amb aquella entrada al grand palace tens acces a diferents museus de la ciutat, una alla mateix a la vora del grand palace.

el buddha reclinat de wat arun

El museu va resultar ser una merda punxada en un pal! Ajajja eren dues habitacions petites amb monedes i prou, quin fiasco! Jajaja Del grand palace vem anar caminant a un wat, que es com aqui li diuen als temples, al wat arun. Aqui si vem haver de pagar entrada, 100b. Pero dins aquest temple hi ha el buda reclinat daurat mes gran del mon... AIxi que hj vem entrar. Quina sorpresa pero descobrir que era molt mes que un buda! Primer, si, entres al temple amb el buda reclinat, genial, es gegant pero si el mire d'aprop es tot ple de filigranes! Per tot arreu se sentia un soroll com de pluja metal.lica. Eren les ofrenes, un munt de bols en fila i havies de tirar una monedeta a cada bol. Al video que penjo se sent com un gran soroll, alli era mes harmonios. Pero alli no sols hi havia aquell temple, era un conjunt enorme de temples a rebentar de budes de totes les formes i mesures. Vem estar-hi una bona estona alli! Sortint del temple ens vem endinsar en un mercat molt pudent! Un mercat de peix sec! Quina furtor! Hi havia de tot sec: peixots, peixets i minipeixets, gambots, gambes i microgambes, calamars...


Vem dinar alla a la vora, lliures de pudor, pero el venedor de menjar ens va convidar a un peixet d'aquells secs. Estava calentet, aixi que sencer a la boca! Beeeeeecs!!!! Te igual gust que olor! Havent dinat vem anar encara a un altre wat (cuyo nombre no me acuerdo) que sols es mira per fora, es com una mena de piramide. Erem llunyet de kaosan road, de l'hotel vaja! Pero com que encara no haviem agafat cap bus sols vem decidir tornar caminant, passejant. Vem trigar una bona estona!


Pel cami, la unica cosa interessant, un centre comercial bastant macarronic d'allò mes curios!
La resta de la tarda, ja podriem dir vespre, la vem passar a kaosan descansant i fent plans (hem de decidir com continuar al viatge i quadrar-ho tot no és fàcil!).
Per la nit vem voltar per kaosan road. Un carrer a petar de cartells i paradetes i bars i clubs! El més destacat: vaig provar el primer insecte del viatge! (si mes no voluntariament!), un home que es comprava bitxos ens va deixar provar un cuc! Berrus! Jeje la veritat es que no tenen cap gust ni textura estranys. Estan fregits i a aixo fan gust: a fregit.


El dia següent va ser un dia complet! Matí de museus i palaus i tarda de centres comercials!!!
Pel mati d'horeta vem mirar per quins altres museus valia l'entrada que ens havien donat la marina i la gemma. Ens vem dirigir sense moltes expectatives al parc de Dusit, a veure la vimanmek mansion museum. Quan hi vem arribar ja em va agradar el que veiem. Un parc gran molt ben cuidat amb un edifici semblant al capitoli enmig! Vem dirigirnos cap a darrere aquest edifici que es on hi ha la vimanmek. Llavors vem descobrir que hi havia tot de museus pel park i tots gratis amb l'entrada que duiem! Vem entrar a uns quants (museu dels brodats, museu de l'elefant, museu de fotos que ha fet el rei...) pero no cal comentar-los, doncs el millor era l'aire condicionat!

Si que cal comentar la vimanmek. Es la casa de teca mes gran del mon. La visita es un passeig per les estances que em recordaven al palau de la sissi a Austria. Tot de luxe! Molt europeu a mes a mes. Per entrar em van fer pagar un sarong (pareo) doncs no es pot entrar amb pantalons curts. Pero despres el vem revendre a la sortida! Jaja

La casa de teca més gran del món

I el que si que es per comentar es el "arts of the kingdom exhibition at ananta samakhom throne hall". Em va encantar! Es aquest edifici que dic que sembla el capitoli. Per dins es precios, tot rococco. I allotja els regals que els artesans de thailandia van fer als reis pel 60 aniversari de la seva ascencio (que coincideix amb el 80é aniversari del rei). Dir que el mes senzill era una peça en la que havien treballat 100 persones durant un any. Hi havia peces amb dos anys de feina de 150 persones. Tot or, ales d'escarbat, fusta tallada. Una cosa xulissima es com empren les ales d'un escarbat verd per decorar de tot! Aixo ja ho havia vist amb els meus pares a Brusel,les, però aqui el treball era més fí! Hi havia un panell de fusta gegantí tan elaborat que estant-hi hores davan encara podries descobrir nous animals entre els arbres de fusta! Be... No vull enrotllar, que explicat no queda bé, s'ha de veure per flipar.

El throne hall per dins i per fora

Despres d'aquests museus vem agafar el bus cap a siam. Tocava anar de compres! (sense comprar res, es clar...). Al centre de bangkok hi ha un barullo considerable. Hi ha dos carreteres a diferents nivells, trens que passen a l'alçada d'un quart pis, ponts que conecten els centres comercials entre si, passarel.les per creuar els carrers... Et fa sentir mes a la ciutat que mai.
Els centres comercials van des del MBK, maco per fora pero cutre per dins (sembla un bazaar arab amb tanta paradeta petita), fins al Siam Paragon, cuidat fins a l'ultim detall i on el vestit mes barat val 1000 euros. Entre mig els equivalents a corte ingles.

Vem passar tota la tarda per alla voltant, jo envadalit amb el siam paragon, la pris tolerant-ho. L'entrada al paragon es una cascada d'aigua i plantes per la que passes per sota i tot va aixi.
Al mbk volia comprar-m'hi una camara. Pero em vaig endur un xasco, eren carissimes. Ja m'havien avisat que els preus no eren molt millors que a catalunya, pero la meva camara estava 100 euros mes cara!!! Llogicament vaig sortir sense camara i molt em temo que seguire aixi la resta del viatge (no sabeu fins quin punt em rebenta no tenir camara!). Alla al mbk, pero, em vaig comprar una bateria extra pel mobil, ja que algunes fotos si que puc fer amb ell, pero la bateria dura llavors 5h, per tant amb dues bateries podria fer mes coses. Valia 250 thb, pero ho necessito, si no 0 fotos!
Una part que sempre em fascina dels centres comercials estrangers es la secció de menjar. Al paragon era espectacular en varietat i colors, i tot diferent!
Ja de nit vem marxar cap a kaosan, cap a "casa". La veritat es que la pris va aguantar bastant als centres i tot i que no mostrava entusiasme, tampoc es va convertir en un lastre. Aixi que molt bé.

11 Març: Bangkok

Primer dia a Bangkok!
Ahir vem arribar a les cinc del matí a bangkok. El bus ens va deixar directament al barri motxillero de la ciutat, ko san road. A lew cinc del matí, però, sols hi havia quatre resacosos pel carrer.
Ens va costar moltissim trobar hotel... Tot estava ple! I el que no valia 1000 bath! A tot arreu ens deien que tornessim a les onze, que es quan es fan els check out.  pero de cinc a onze eren masses hores per esperar asseguts al carrer! Aixi que vem anar buscant fins trobar quelcom acceptable. I això és una habitació interior minuscula amb bany compartit i ventilador.
Vem deixar les motxilles i directe a la dutxa a treure'm la ronya (literalment) del viatge de sobre!
I despres d'aixo ja vaig anar a trobar-me amb els catalans, la marina, el xavi i la gemma! Sense haver-ho planificat tornavem a coincidir! La pena es que sols fos per un dia!
Pel watzap em van dir on s'allotjaven i oh coincidencia l'hotel esta a 100 m del nostre! Mentre la pris es dutxava jo vaig ja baixar a veure com esmorzaven!
Posats ja al dia, vem anar tots a visitar la ciutat! Era el seu darrer dia, per tant els tocava a ells decidir que volien fer, havien d'aprofitar el seu darrer dia!
Ens van dur primer al gran palau. Dic dur perque moure's per aquí no es facil! Has de combinar busos, barques, metro, taxis, tuk tuk, sky train... I tot amb un mapa laberintic! El xavi era el rei de la orientació i ens va dur tot el dia mentre m'anava ensenyant a mi com moure'ns, doncs el dia següent ell ja no hi seria!
El primer lloc dic va ser el gran palau. Es elmcomplexe reial, un Recinte amb mes de 100 edificis. Quan hi vem arribar, pero, vem veure que l'entrada valia 400 bath per cap... Aixi que sols la marina i la gemma hi van entrar. El xavi no hi va entrar perque li semblava una estafa. La pris i jo perque no ens ho podiem permetre! Pero no passa res, des de fora es veuen molts edificis, les noies els van poder veure d'aprop. Mentre les. Oies estaven a dins, pero, el xavi ens va portar fins el barri xino! Un barri-bazaar laberintic, amb carrers de metre d'ample abarrotats de gent i toooot ple de paradetes que has d'anar sortejant. Per zones hi havia carrers on les paradetes tenien el que qualsevols xinos tindrien a catalunya: coses de plastic per tots els usos i altres coses tipiqies de todo a cien. Per altres carrers el menjar, d'allo mes pintoresc! El premi se'l va endur la visio de tres grans peixos tallats per la meitat, ibla part de cap penjada boca aball, els peixos encara vius boquejant. D'això se'n diu peix fresc! Quan ens vem mirar el rellotge ja era hora d'anar a trobar les noies a la sortida del palau. Llavors vem anar en bus fins un lloc on hi ha un mini mini mercat flotant. No es el gran mercat flotant de la tele, un de mes petit i sols de menjar. A mes a mes tu no vas en barca, tu vas pel moll i les barques-restaurant estan amarrades. Vem menjar alli, uns noodles, como no!
Despres d'això vem anar a la ciutat moderna, al bangkok de veritat! Al dels gratacels i centres comercials! Tot el del mati es mes... Autentic diria la pris, pero esta tot encarat al turisme. En canvi el centre es per tothom. Vem arribar a la plaça siam, que esta envoltada tota de gratacels i centres comercials! I quins centres comercials! Tot de marca, tot carisiim! Tot net i polit!
Aqui es va crear una esquerda entre la pris i el xavi i els demes. Ells anaven deixant anar floretes com: no hem vingut a bangkok per acabar veient centres comercials. I morros les dues hores que hi vem passar. Fa rabia que no sapiguen gaudir de tot una mica, jo flipo amb peixos tallats per la meitat i la furtor de les tripes de peix deixades al sol tot el dia, pero tambe quan surto del bus i em trobo envoltat de gratacels conectats tots per ponts amb aire condicionat perque la gent no hagi de sortir al carrer. I mes rabia fa encara que es sentin amb la obligació de anar demostrant que allo no els agrada gens a cada minut. Ni que fos una tortura xina! Pot no ser la teva part preferida del dia, pero no cal fer ganyotes tot el dia ni deixar anar sentencies rollo "aixo no es tipic de bangkok". I mes encara quan en realitat si que ho es. Si li preguntes a qualsevol jove d'aquí què fa per passar el temps lliure no et dirà "faig dança tradicional" o "tallo peixos vius", et dirà que va al centre comercial i que juga a la play station. Jo crec que intentar veure sols la part "cutre pero tradicional" de la ciutat seria com anar a barcelona i intentar veure sols com la gent balla sardanes i dir que les rambles no son autentiques i en canvi els carrers plens de putes del raval si que ho son. Jo aposto que la decadencia i els residuus de temps passat no son la unica cosa a veure en aquests països. No es pot dir que els gratacels no son autentics de bangkok quan n'esta plagat!
Jaja vaya rollo sobre l'autenticitat o no de les ciutats modernes d'asia! Pero es que es un tema que es important pel viatge. La pris passaria sols un dia a bangkok, per anar a buscar pobles destartalats mes autentics. Pero jo vull veure tambe, que no sols, aquesta asia vibrant, moderna i emprenedora que s'esta menjant el mon. Li tinc moltes ganes a hong kong i també a beijing!
Doncs vem estar dues horetes passejant pel centre i veient la pla ta baixa d'un parell de centres comercials i ja va ser hora de tornar. Ah, entre dos ce tres comercials hi havia una esplanada on es feia una trobada de manga, genial! Hi havia un concert que cantaven temes de manga i toooot ple de freaks vestits amb mil disfresses diferents! Aixo es asia conye! Alla hi havia paradetes i una em va fer gracia: snaks per joves. Te'ls deixaven probar! La bossa semblava com la de mister corn, pero a dins... Escopinyes seques! Quin riure! I no estaven pas dolentes eh?

Per tonar a ko san vem agafar l'sky train. Es un tren d'allo mes modern (i car) que va per unes vies elevades per la ciutat. Les vistes son espectaculars! Es veuen tots els gratacels i parcs, tots els carrers congestionats!

Despres, per travessar el riu i pujar-lo fins on tacava, vem agafar una barca. Es una manera rapida de moure's, tot i que fins i tot al riu hi ha un munt de transit!
Un copna ko san ens vem acomiadar, quina rabia que sols ens haguessim trobat per un dia! Pero el seu vol era ahir al vespre i haviem de dir adeu. Ara e cara no deuen haver pas arribat a catalunya, a casa.
Ja els deia jo: em feu una enveja que no us imagineu... Ara mateix pagaria per tornar a catalunya! Pero encara em queden 47 dies de viatge... Mes de la meitat! Se'm fa costa amunt! No penso fer un viatge tan llarg de ruta mai mes! Odio la sensacio de que, quan ja coneixes una mica el lloc, ja has desfet la maleta... Adeu i fins mai.
Pero a l'hora, que no se'm mal interpreti, vull veure moltes coses! Aixi que soc jo mateix el que vol tirar endavant i no parar molt! Es un sentiment ambivalent. Vulm tornar, segur, pero tambe vull fer el viatge. La solucio ideal seria que passes molt rapid el que queda de viatge... Pero molt em temo que no sera aixi! Així que tocara enyorar-se, jeje
Ja comiadats vem passejar amv la pris per ko san. Quina diferencia amb el mati! Pel vespre el carrer es peatonal i esta ple ple de parades de tot: camisetes, mobils... I altres coses menys normals com les famoses paradetes de bitxos fregits i les paradetes de falsificacio de documents!
A les primeres et venen grills, cucs, escarbats, granotetes, escorpins... Ahir no els vem probar... Potser avui serà el dia?
Les segones em van sorprendre mes encara si es pot que les de bitxos. Si mes no les de bitxos ja me les esperava, pero no les de falsificacio de documents! Alla impunement podies demanar el qye vukguessis! Des d'un dni, un passaport, un carnet de conduir... Mare meva!!!
Havent sopat vaig caure rendit al llit!! En 30 segons ja somiava!
Ara ja es el dia seguent, son les deu i la pris dorm (como no, jajaja), aprofito per escriure abans d'arrancar el dia!

10 Març: Camí de Bangkok

Un altre d'aquests dies que tan poc m'agraden en el que estas tot el sant dia en transports... Vem deixar el nostre paraïs terrenal a les onze del matí, despres d'esmorzar alguna provisio del seven eleven.. .. vem arribar a bangkok a les cinc del matí del dia següent... Primer taxi fins a tomg sala, despres vaixell fins a surat tani, despres bus fins un lloc indefinit on vem canviar de bus fins arribar ja a bangkok. Dues parades: dinar mitja hora i sopar mitja hora. O noodles o arros, aixo es la unica cosa qie tenen als tenderetes de peu de carretera. Amb molta melancolia em vaig acabar el llibre "last of the wilds". Ohhh quin llaatima! Amb les bones estones que m'ha donat! Pero ei, tanquil, que en cinc min ja havia començat un nou llibre: "eat, pray, love". Em feia por que no m'agrades, perque mai he llegit una historia de busqueda personal i de sentimentalisme com aquesta, pero esta super ben escrit i de seguida m'hi vaig enganxar! I sort, perque jo no soc gaire de dormir als transports,no en se, no puc... I en tot el viatge vaig dormir sols dues hores! El meu cul va agraïr moltissim quan vem arribar a Bangkok!

09 Març: koh phangan

Aquest dia va ser totalment de relax! I aquesta era la intenció, per recuperar-se de la full moon! Al llevar-me tard el dia va ser curt, més encara per la Pris que es va llevar hores mes tard que jo, a les cinc de la tarda. I me'l vaig passar tot de la platja a la piscina, d'alli al bungalow i torna a començar! Sempre llegint el meu estimat llibre: "Last of the wilds". He de dir que m'encanta te ir estones per poder llegir. Abans del mir llegia pero durant tot aquest periode no ho he pogit ferm i no es fins ara que m'adono de quant ho trobava a faltar! A més a més llegir em proporciona quelcom més. Els països han anat passant, la gent també, el paisatge, les llengües, les monedes...Fins i tot les zones horàries han anat canviantm això a vegades crea sensació de vertigen i acabes per trobar-te sol. Però el llibre continua amb mi, els personatges han estat els mateixos a singapur, bali, jakarta o koh phi phi. I això em recomforta molt. Llegir m'abstreu d'on soc, que pot ser un medi més o menys hostil, i em transporta a un lloc conegut... Se que sona estrany però em fa sentir així. Sobre aquest dia res mes a dir, doncs no va passar res important... més enlla de descobrir que compartiem habitació amb un llangardaix moníssim de pam i mig, tot rabassut!