12 i 13 Març: Bangkok

El nostre primer dia sols a la ciutat, sense ningú que ens guies, i ens en vem sortir!

Llevats i sevenelevenats (no parem de comprar a aquestes botigues) vem anar cap al grand palace.

Ara ve un incis sobre el seven eleven, que esta essent molt important per nosaltres. Aquestes votigues son una cadena americana establerta aquí. Son un paraîs occidental! Entres i tot esta perfecte! Aire condicionat a tope, tot ben posadet! I el millor de tot: a bon preu! A aquestes botigues hi ha una mica de tot. Pots trobar coses occidentals (xocolatines, gelats, xampus i desodorants, etc...) i també productes thai (crema de tamarind, snaks d'algues...). El que ens fa mes favor es que tenen tot de menjar precuinat i uns microones per escalfar-t'ho. Hi ha uns spaguetti a la bolognesa per 37bth bonissims, també sanwitxos, hamburguesses i altres marranades. Des de que els vem decobrir a krabi n'hem fet us cada cada dia. Si no es per sopar es per una aigua i si no per un polo! A mes a mes thailandia n'està plagat! A vegades un al costat de l'altre! (tanco incis)

Deia que ja esmorzats vem anar caminant fins el grand palace. No espantarsus! No vem pas entrar jajaja l'entrada son 400 bth!!! Pero hi vem anar perque el dia anterior la Marina i la Gemma, que ara mateix son a catalunya... Déu les beneeixi!, hi van entrar i amb aquella entrada al grand palace tens acces a diferents museus de la ciutat, una alla mateix a la vora del grand palace.

el buddha reclinat de wat arun

El museu va resultar ser una merda punxada en un pal! Ajajja eren dues habitacions petites amb monedes i prou, quin fiasco! Jajaja Del grand palace vem anar caminant a un wat, que es com aqui li diuen als temples, al wat arun. Aqui si vem haver de pagar entrada, 100b. Pero dins aquest temple hi ha el buda reclinat daurat mes gran del mon... AIxi que hj vem entrar. Quina sorpresa pero descobrir que era molt mes que un buda! Primer, si, entres al temple amb el buda reclinat, genial, es gegant pero si el mire d'aprop es tot ple de filigranes! Per tot arreu se sentia un soroll com de pluja metal.lica. Eren les ofrenes, un munt de bols en fila i havies de tirar una monedeta a cada bol. Al video que penjo se sent com un gran soroll, alli era mes harmonios. Pero alli no sols hi havia aquell temple, era un conjunt enorme de temples a rebentar de budes de totes les formes i mesures. Vem estar-hi una bona estona alli! Sortint del temple ens vem endinsar en un mercat molt pudent! Un mercat de peix sec! Quina furtor! Hi havia de tot sec: peixots, peixets i minipeixets, gambots, gambes i microgambes, calamars...


Vem dinar alla a la vora, lliures de pudor, pero el venedor de menjar ens va convidar a un peixet d'aquells secs. Estava calentet, aixi que sencer a la boca! Beeeeeecs!!!! Te igual gust que olor! Havent dinat vem anar encara a un altre wat (cuyo nombre no me acuerdo) que sols es mira per fora, es com una mena de piramide. Erem llunyet de kaosan road, de l'hotel vaja! Pero com que encara no haviem agafat cap bus sols vem decidir tornar caminant, passejant. Vem trigar una bona estona!


Pel cami, la unica cosa interessant, un centre comercial bastant macarronic d'allò mes curios!
La resta de la tarda, ja podriem dir vespre, la vem passar a kaosan descansant i fent plans (hem de decidir com continuar al viatge i quadrar-ho tot no és fàcil!).
Per la nit vem voltar per kaosan road. Un carrer a petar de cartells i paradetes i bars i clubs! El més destacat: vaig provar el primer insecte del viatge! (si mes no voluntariament!), un home que es comprava bitxos ens va deixar provar un cuc! Berrus! Jeje la veritat es que no tenen cap gust ni textura estranys. Estan fregits i a aixo fan gust: a fregit.


El dia següent va ser un dia complet! Matí de museus i palaus i tarda de centres comercials!!!
Pel mati d'horeta vem mirar per quins altres museus valia l'entrada que ens havien donat la marina i la gemma. Ens vem dirigir sense moltes expectatives al parc de Dusit, a veure la vimanmek mansion museum. Quan hi vem arribar ja em va agradar el que veiem. Un parc gran molt ben cuidat amb un edifici semblant al capitoli enmig! Vem dirigirnos cap a darrere aquest edifici que es on hi ha la vimanmek. Llavors vem descobrir que hi havia tot de museus pel park i tots gratis amb l'entrada que duiem! Vem entrar a uns quants (museu dels brodats, museu de l'elefant, museu de fotos que ha fet el rei...) pero no cal comentar-los, doncs el millor era l'aire condicionat!

Si que cal comentar la vimanmek. Es la casa de teca mes gran del mon. La visita es un passeig per les estances que em recordaven al palau de la sissi a Austria. Tot de luxe! Molt europeu a mes a mes. Per entrar em van fer pagar un sarong (pareo) doncs no es pot entrar amb pantalons curts. Pero despres el vem revendre a la sortida! Jaja

La casa de teca més gran del món

I el que si que es per comentar es el "arts of the kingdom exhibition at ananta samakhom throne hall". Em va encantar! Es aquest edifici que dic que sembla el capitoli. Per dins es precios, tot rococco. I allotja els regals que els artesans de thailandia van fer als reis pel 60 aniversari de la seva ascencio (que coincideix amb el 80é aniversari del rei). Dir que el mes senzill era una peça en la que havien treballat 100 persones durant un any. Hi havia peces amb dos anys de feina de 150 persones. Tot or, ales d'escarbat, fusta tallada. Una cosa xulissima es com empren les ales d'un escarbat verd per decorar de tot! Aixo ja ho havia vist amb els meus pares a Brusel,les, però aqui el treball era més fí! Hi havia un panell de fusta gegantí tan elaborat que estant-hi hores davan encara podries descobrir nous animals entre els arbres de fusta! Be... No vull enrotllar, que explicat no queda bé, s'ha de veure per flipar.

El throne hall per dins i per fora

Despres d'aquests museus vem agafar el bus cap a siam. Tocava anar de compres! (sense comprar res, es clar...). Al centre de bangkok hi ha un barullo considerable. Hi ha dos carreteres a diferents nivells, trens que passen a l'alçada d'un quart pis, ponts que conecten els centres comercials entre si, passarel.les per creuar els carrers... Et fa sentir mes a la ciutat que mai.
Els centres comercials van des del MBK, maco per fora pero cutre per dins (sembla un bazaar arab amb tanta paradeta petita), fins al Siam Paragon, cuidat fins a l'ultim detall i on el vestit mes barat val 1000 euros. Entre mig els equivalents a corte ingles.

Vem passar tota la tarda per alla voltant, jo envadalit amb el siam paragon, la pris tolerant-ho. L'entrada al paragon es una cascada d'aigua i plantes per la que passes per sota i tot va aixi.
Al mbk volia comprar-m'hi una camara. Pero em vaig endur un xasco, eren carissimes. Ja m'havien avisat que els preus no eren molt millors que a catalunya, pero la meva camara estava 100 euros mes cara!!! Llogicament vaig sortir sense camara i molt em temo que seguire aixi la resta del viatge (no sabeu fins quin punt em rebenta no tenir camara!). Alla al mbk, pero, em vaig comprar una bateria extra pel mobil, ja que algunes fotos si que puc fer amb ell, pero la bateria dura llavors 5h, per tant amb dues bateries podria fer mes coses. Valia 250 thb, pero ho necessito, si no 0 fotos!
Una part que sempre em fascina dels centres comercials estrangers es la secció de menjar. Al paragon era espectacular en varietat i colors, i tot diferent!
Ja de nit vem marxar cap a kaosan, cap a "casa". La veritat es que la pris va aguantar bastant als centres i tot i que no mostrava entusiasme, tampoc es va convertir en un lastre. Aixi que molt bé.

11 Març: Bangkok

Primer dia a Bangkok!
Ahir vem arribar a les cinc del matí a bangkok. El bus ens va deixar directament al barri motxillero de la ciutat, ko san road. A lew cinc del matí, però, sols hi havia quatre resacosos pel carrer.
Ens va costar moltissim trobar hotel... Tot estava ple! I el que no valia 1000 bath! A tot arreu ens deien que tornessim a les onze, que es quan es fan els check out.  pero de cinc a onze eren masses hores per esperar asseguts al carrer! Aixi que vem anar buscant fins trobar quelcom acceptable. I això és una habitació interior minuscula amb bany compartit i ventilador.
Vem deixar les motxilles i directe a la dutxa a treure'm la ronya (literalment) del viatge de sobre!
I despres d'aixo ja vaig anar a trobar-me amb els catalans, la marina, el xavi i la gemma! Sense haver-ho planificat tornavem a coincidir! La pena es que sols fos per un dia!
Pel watzap em van dir on s'allotjaven i oh coincidencia l'hotel esta a 100 m del nostre! Mentre la pris es dutxava jo vaig ja baixar a veure com esmorzaven!
Posats ja al dia, vem anar tots a visitar la ciutat! Era el seu darrer dia, per tant els tocava a ells decidir que volien fer, havien d'aprofitar el seu darrer dia!
Ens van dur primer al gran palau. Dic dur perque moure's per aquí no es facil! Has de combinar busos, barques, metro, taxis, tuk tuk, sky train... I tot amb un mapa laberintic! El xavi era el rei de la orientació i ens va dur tot el dia mentre m'anava ensenyant a mi com moure'ns, doncs el dia següent ell ja no hi seria!
El primer lloc dic va ser el gran palau. Es elmcomplexe reial, un Recinte amb mes de 100 edificis. Quan hi vem arribar, pero, vem veure que l'entrada valia 400 bath per cap... Aixi que sols la marina i la gemma hi van entrar. El xavi no hi va entrar perque li semblava una estafa. La pris i jo perque no ens ho podiem permetre! Pero no passa res, des de fora es veuen molts edificis, les noies els van poder veure d'aprop. Mentre les. Oies estaven a dins, pero, el xavi ens va portar fins el barri xino! Un barri-bazaar laberintic, amb carrers de metre d'ample abarrotats de gent i toooot ple de paradetes que has d'anar sortejant. Per zones hi havia carrers on les paradetes tenien el que qualsevols xinos tindrien a catalunya: coses de plastic per tots els usos i altres coses tipiqies de todo a cien. Per altres carrers el menjar, d'allo mes pintoresc! El premi se'l va endur la visio de tres grans peixos tallats per la meitat, ibla part de cap penjada boca aball, els peixos encara vius boquejant. D'això se'n diu peix fresc! Quan ens vem mirar el rellotge ja era hora d'anar a trobar les noies a la sortida del palau. Llavors vem anar en bus fins un lloc on hi ha un mini mini mercat flotant. No es el gran mercat flotant de la tele, un de mes petit i sols de menjar. A mes a mes tu no vas en barca, tu vas pel moll i les barques-restaurant estan amarrades. Vem menjar alli, uns noodles, como no!
Despres d'això vem anar a la ciutat moderna, al bangkok de veritat! Al dels gratacels i centres comercials! Tot el del mati es mes... Autentic diria la pris, pero esta tot encarat al turisme. En canvi el centre es per tothom. Vem arribar a la plaça siam, que esta envoltada tota de gratacels i centres comercials! I quins centres comercials! Tot de marca, tot carisiim! Tot net i polit!
Aqui es va crear una esquerda entre la pris i el xavi i els demes. Ells anaven deixant anar floretes com: no hem vingut a bangkok per acabar veient centres comercials. I morros les dues hores que hi vem passar. Fa rabia que no sapiguen gaudir de tot una mica, jo flipo amb peixos tallats per la meitat i la furtor de les tripes de peix deixades al sol tot el dia, pero tambe quan surto del bus i em trobo envoltat de gratacels conectats tots per ponts amb aire condicionat perque la gent no hagi de sortir al carrer. I mes rabia fa encara que es sentin amb la obligació de anar demostrant que allo no els agrada gens a cada minut. Ni que fos una tortura xina! Pot no ser la teva part preferida del dia, pero no cal fer ganyotes tot el dia ni deixar anar sentencies rollo "aixo no es tipic de bangkok". I mes encara quan en realitat si que ho es. Si li preguntes a qualsevol jove d'aquí què fa per passar el temps lliure no et dirà "faig dança tradicional" o "tallo peixos vius", et dirà que va al centre comercial i que juga a la play station. Jo crec que intentar veure sols la part "cutre pero tradicional" de la ciutat seria com anar a barcelona i intentar veure sols com la gent balla sardanes i dir que les rambles no son autentiques i en canvi els carrers plens de putes del raval si que ho son. Jo aposto que la decadencia i els residuus de temps passat no son la unica cosa a veure en aquests països. No es pot dir que els gratacels no son autentics de bangkok quan n'esta plagat!
Jaja vaya rollo sobre l'autenticitat o no de les ciutats modernes d'asia! Pero es que es un tema que es important pel viatge. La pris passaria sols un dia a bangkok, per anar a buscar pobles destartalats mes autentics. Pero jo vull veure tambe, que no sols, aquesta asia vibrant, moderna i emprenedora que s'esta menjant el mon. Li tinc moltes ganes a hong kong i també a beijing!
Doncs vem estar dues horetes passejant pel centre i veient la pla ta baixa d'un parell de centres comercials i ja va ser hora de tornar. Ah, entre dos ce tres comercials hi havia una esplanada on es feia una trobada de manga, genial! Hi havia un concert que cantaven temes de manga i toooot ple de freaks vestits amb mil disfresses diferents! Aixo es asia conye! Alla hi havia paradetes i una em va fer gracia: snaks per joves. Te'ls deixaven probar! La bossa semblava com la de mister corn, pero a dins... Escopinyes seques! Quin riure! I no estaven pas dolentes eh?

Per tonar a ko san vem agafar l'sky train. Es un tren d'allo mes modern (i car) que va per unes vies elevades per la ciutat. Les vistes son espectaculars! Es veuen tots els gratacels i parcs, tots els carrers congestionats!

Despres, per travessar el riu i pujar-lo fins on tacava, vem agafar una barca. Es una manera rapida de moure's, tot i que fins i tot al riu hi ha un munt de transit!
Un copna ko san ens vem acomiadar, quina rabia que sols ens haguessim trobat per un dia! Pero el seu vol era ahir al vespre i haviem de dir adeu. Ara e cara no deuen haver pas arribat a catalunya, a casa.
Ja els deia jo: em feu una enveja que no us imagineu... Ara mateix pagaria per tornar a catalunya! Pero encara em queden 47 dies de viatge... Mes de la meitat! Se'm fa costa amunt! No penso fer un viatge tan llarg de ruta mai mes! Odio la sensacio de que, quan ja coneixes una mica el lloc, ja has desfet la maleta... Adeu i fins mai.
Pero a l'hora, que no se'm mal interpreti, vull veure moltes coses! Aixi que soc jo mateix el que vol tirar endavant i no parar molt! Es un sentiment ambivalent. Vulm tornar, segur, pero tambe vull fer el viatge. La solucio ideal seria que passes molt rapid el que queda de viatge... Pero molt em temo que no sera aixi! Així que tocara enyorar-se, jeje
Ja comiadats vem passejar amv la pris per ko san. Quina diferencia amb el mati! Pel vespre el carrer es peatonal i esta ple ple de parades de tot: camisetes, mobils... I altres coses menys normals com les famoses paradetes de bitxos fregits i les paradetes de falsificacio de documents!
A les primeres et venen grills, cucs, escarbats, granotetes, escorpins... Ahir no els vem probar... Potser avui serà el dia?
Les segones em van sorprendre mes encara si es pot que les de bitxos. Si mes no les de bitxos ja me les esperava, pero no les de falsificacio de documents! Alla impunement podies demanar el qye vukguessis! Des d'un dni, un passaport, un carnet de conduir... Mare meva!!!
Havent sopat vaig caure rendit al llit!! En 30 segons ja somiava!
Ara ja es el dia seguent, son les deu i la pris dorm (como no, jajaja), aprofito per escriure abans d'arrancar el dia!

10 Març: Camí de Bangkok

Un altre d'aquests dies que tan poc m'agraden en el que estas tot el sant dia en transports... Vem deixar el nostre paraïs terrenal a les onze del matí, despres d'esmorzar alguna provisio del seven eleven.. .. vem arribar a bangkok a les cinc del matí del dia següent... Primer taxi fins a tomg sala, despres vaixell fins a surat tani, despres bus fins un lloc indefinit on vem canviar de bus fins arribar ja a bangkok. Dues parades: dinar mitja hora i sopar mitja hora. O noodles o arros, aixo es la unica cosa qie tenen als tenderetes de peu de carretera. Amb molta melancolia em vaig acabar el llibre "last of the wilds". Ohhh quin llaatima! Amb les bones estones que m'ha donat! Pero ei, tanquil, que en cinc min ja havia començat un nou llibre: "eat, pray, love". Em feia por que no m'agrades, perque mai he llegit una historia de busqueda personal i de sentimentalisme com aquesta, pero esta super ben escrit i de seguida m'hi vaig enganxar! I sort, perque jo no soc gaire de dormir als transports,no en se, no puc... I en tot el viatge vaig dormir sols dues hores! El meu cul va agraïr moltissim quan vem arribar a Bangkok!

09 Març: koh phangan

Aquest dia va ser totalment de relax! I aquesta era la intenció, per recuperar-se de la full moon! Al llevar-me tard el dia va ser curt, més encara per la Pris que es va llevar hores mes tard que jo, a les cinc de la tarda. I me'l vaig passar tot de la platja a la piscina, d'alli al bungalow i torna a començar! Sempre llegint el meu estimat llibre: "Last of the wilds". He de dir que m'encanta te ir estones per poder llegir. Abans del mir llegia pero durant tot aquest periode no ho he pogit ferm i no es fins ara que m'adono de quant ho trobava a faltar! A més a més llegir em proporciona quelcom més. Els països han anat passant, la gent també, el paisatge, les llengües, les monedes...Fins i tot les zones horàries han anat canviantm això a vegades crea sensació de vertigen i acabes per trobar-te sol. Però el llibre continua amb mi, els personatges han estat els mateixos a singapur, bali, jakarta o koh phi phi. I això em recomforta molt. Llegir m'abstreu d'on soc, que pot ser un medi més o menys hostil, i em transporta a un lloc conegut... Se que sona estrany però em fa sentir així. Sobre aquest dia res mes a dir, doncs no va passar res important... més enlla de descobrir que compartiem habitació amb un llangardaix moníssim de pam i mig, tot rabassut!

06-09 koh phangan (full moon party)

La full moon era el dia 8 aixi que a ko phangan ens hi quedariem fins el dia 10 (dia 9 per recuperar-se).
Aquesta illa es prou bonica. Es aixi muntanyosa, coberta
de selva, amb una sola carretera circular que passa pel mig de la illa de nord a sud i per l'oest voreja la costa.
Per poder-nos moure del resort vem llogar una moto per 200 bath al dia. I els dies han passat volant! Teniem tres dies i no hem fet gairebe res! El dia 6 el vem passar tot al resort! Gaudint de la lectura a peu de platja. A mes cada dia ens hem anat llevant mes tard i anant a dormir mes tard per poder posar els rellotges biologics a lloc per gaudir de la full moon. A la tarda del dia sis es quan vem anar a llogar les motos i pel vespre vem anar a sopar a un mercat que fan a ton sala. Ens va agradar tant el mercat que hinhem tornat cada nit! Per quatre xavos podies anar comprant diferents coses. Un avantatge es que no son plats complets, be, també nhi ha, sino que el que feiem era comprar una cosa aqui, una altra alla, i aixi menjar diferents coses. El premi se'l va endur un pinxo de pollastre. Per deu baths tenies una petxuga ensartada en un pal i rebossada a lo kentuky BONISSIMA! Jjajaja
Per les nits hem tingut vetllades encantadores amb l'eloi i la silvia. Durant el dia cadascú anava a la seva, pero de nit sempre ens hem trobat per fer petar la xerrada durant hores asseguts a la taula a tocar del mar. Els trobarem a faltar!
El dia 7 vem fer una mica d'excursio, vem fer la carretera circular aquesta per anar a veure un mirador, que va resultar mediocre, doncs es veia exactament el mateix que veiem des de l'hotel, i unes cascades que tampoc van ser espectaculars, pero amb tot vem passar el dia fins trobar-nos amb aquell parell al mercat nocturn. A ells tambe els va agradar menjar alli!
I el dia 8, ahir, va ser el gran dia! Ens vem llevar tardissim i no vem fer res en tot el dia! Vem estar a la piscina amb l'eloi i la silvia deixant passar les hores. Quan ja va ser fosc... A posar-se a punt! Tots ens vem anar a arreglar i vem anar cap a la full moon party! Jo estava nervios i tot! Tenia les expectatives altissimes!
Previa parada al mercat vem arribar a hat rin, el poble on es fa la festa. Es com un tipus de macromercadillo de coses fluorescents! Tot el poble s'aboca a la venta de sammaretes, collarets, barrets, diademes, etc. Tot fluorescent o lluminos. Una altra cosa que trobes per tooot arreu són els buckets, cubells de platja plens de beudes alcoholiques a bon preu. Vaig arribar a veure cubells de 15litres! Maaare meva!
Una " tradicio" de la festa es pintar-se el cos amb pintures fluorescents. Al ser una festa a la llatja tothom anava sense samarreta i les pintures anaven des de l'empastifada a l'obra d'art! I nosaltres no vem ser menys! Els quatre catalans tambe ens vem pintar! Vem quedar prou be!
Ja posats a punt vem baixar cap a la platja! Buaa! De punta a punta ple de gent ballant al so de la musica! La platja es llargueta i molt ampla, aixo permet que els bars de primera linia de platja instalin grans equips de so i posin una plataformes a la sorra a mode de gran tarima! I aixi esta tota la platja, vas caminant i vas canbiant de musica. I la musica genial! Menys en una que semblava que estaven fent servir un martell pneumatic, a la resta la musica era espectacular! Quin fart de ballar tota la nit!
Per mala sort l'eloi i la silvia van plegar molt d'hora... Es van comprar un bucket que, tot i que era dels petits, a l'eloi li va caure malament i van haver de marxar per alli a la una, tot i aixi ja van estar tres hores de festa!
Naltres l'hem contintuada fins les set del mati, quan ja era ben de dia!
La festa m'ha agradat moltissim! A mes a mes la gent era maquissima, tothom xerrava amb tothom, tothom ballava amb tothom! Poques vegades he vist tan bon rollo! Suposo que es deu que tots estem lluny de casa i tot i que estiguis enming de 30.000 guiris, intentes no sentir-te sol a la festa!
A mes a mes he lligat unes quantes vegades i tot inque sap greu rebutjar la gent (pobrets jaja) aixo sempre puja la moral!

Ja cap a les quatre i mitja la pris ha començat a fer fallida. Si hagues estat per ella crec que hauriem marxat llavors, pero havien acordat no tornar amb la moto fins que no fos de dia per evitar problemes i borratxos. Aixi que la pobra s'ha anat arrossegant per la sorra fins les 7. Jo em canvi estava ben despert! No volia ni marxar a les set, jaja, pero la veia alli asseguda badallant i no li podia exigir mes temps.
Aixi que amb un bon gust de boca (en part pel pastisset que duiem a la moto per esmorzar, jeje) hem tornat fins l'hotel i a les nou i mitja ens hem posat a dormir! Ara ja son les quatre, jo m'he llevat a les dues, pero la pris encara ronca! Jaja
Ara estic una mica trist... No se perquè. Ha passat un punt esperat del viatge i ara ve una part de viatge que a mi no em convenç gaire... Nord de tailandia, laos, cambodja i vietnam... Sera un mes duret el que s'acosta.
També tinc al fons del cap un pensament reiteratiu que em molesta. I es que en aquest temps dues persones properes a gent estimada han mort. I no em deixo de sentir culpable pel fet de no haver pogut acompanyar-los en aquests moments dificils. Espero que els dies facin desapareixer aquest sentiment.
A mes a mes m'anyoro molt, jeje, ja no sols de l'albert i la family, que els he anyorat des del primer moment, sino tambe dels amics i del dia a dia a solsona. Fa por que quan torni tothom s'hagi acostumat a la meva abscencia! Pero be, anyorar-se es part del viatge i et fa adonar de lo molt que t'estimes allo que tens a catalunya! 

Alen, vaig a la platja, a vere si em marxa la pintura que porto a l'esquena!

05 març: krabi-ko phangan

A krabi, el dia 5, vem agafar un bus d'hora al matí. A la mateixa estació de busos vem agafar un bitllet combinat de bus+ferry per arribar a la illa de kho phangan. Aixó és una cosa que ens continuem trobant a cada lloc en aquest viatge. A tot arreu tenen bitllets "combinats" per arribar als llocs turistics. Aquests busos estan sempre plens de guiris. I no saps mai si hi ha una alternativa pels locals, que també els veus en aquests mateixos busos i ferrys. Aixi que no saps si estas pagant de més... Però tampoc hi podem fer més, si anem a l'estació de busos i a les taquilles et diuen que per separat és més car... Acabes pagant. I en això està marxant ara el nostre pressupost. Ja hem vist que Thailandia és més barat que indonesia. Trobem hotels que estan bé sense passar tres hores buscant com ens va passar a gili trawangan.
El dia cinc entra en el pot de dies "gastats" en desplaçar-se. Vem agafar el bus a krabi a les onze i mitja, vem arribar a surat tani a les dues, on vem agafar un altre bus que ens va portar al ferry que sortia a les cinc i arribava a ko phangan a les nou del vespre... Kin rollo!
Per sort vem estar entretinguts! Ja al primer bus vem conèixer dos catalans, els primers catalans trobats per casualitat en tot el viatge! Estaven fent tailandia en 18 dies. Doncs amb aquesta parella, l'eloi i la silvia, hem passat quatre dies! Gent molt maca, dela voltants de lleida, estava clar que havien de ser bona gent! Jeje
Cal explicar perquè anavem a ko phangan. El dia 8 de març s'hi celebra la Full Moon Party, una de les grans festes que es celebra al planeta. La veritat es que ja vem fer coincidir que per les dates fossim aquí i hi pogiessim anar, doncs tothom ens ho havia recomanat moltissim! La idea era anar a koh tao, una illa veïna que hi ha aprop i venir sols el dia de la festa. A koh tao hi ha la meca del submarinisme mundial, tothom hi va a fer immersions o cursos a alguna de les moltissimes escoles de buceig. Els plans sen's van xafar quan ens van dir els preus per moure's entre les illes! Valia una paaaaaaaaasta impressionant! Aixi que ens vem veure obligats a anar directament a koh phangan i no moure'ns de la illa. El bitllet per anar de krabi a koh phangan ems va costar 600bath (15 eur).
Durant el viatge vem tenir un susto de preus, ens van comentar que els dies que envoltaven al full moon party els hotels de la illa triplicaven els preus si es que tenien allotjament! Per començar a mirar vem trucar amb el meu mbl, el tailandes, a diferents hostals. Tot ple, vem trucar a uns 15 i tot ple o desorbitadament car (cinc vegades mes car del que paguem normalment). Va ser una mica agobiant! Finalment vem reservar un hotel al qual sols hi podiem estar una nit, doncs la resta ho tenien ple! Aixo ens permetria buscar a peu per alli. Pero al pujar al ferry tot va canviar! Ena va venir un caçaturistes a vendre'ns el seu resort. Vem triumfar! Semblava mentida i tot!  resort amb piscina, platja privada, bungalows a toncar de mar... I tot per 300 baths la nit! La contra: esta a l'altre extrem de la illa, a 30 min d'on es fa la full moon. Pero a nosaltres aixo ens va ser igual, es sols un dia la full, s'hi pot anar i tornar perfectament. Aixi que els quatre catalans vem reservar al had gruad resort! Al baixar del ferry ja ens esperava una furganeta per dur-nos cap a l'hotel, cortesia a carrec d'ells.
Aqui hi ha quelcom a explicar. Quan ja estavem a terra ferma, hi va haver un accident amb un camio que sortia del ferry! La sortida era una rampa i quan el camió la va començar a pujar se li va aixecar el morro i amb gran soroll van començar a caure per darrere les bigues de ferro que duia com a càrrega.
Va quedar el camio totalment enlairat. En el moment tots vem flipar, ens va semblar divertit, despres vaig pensar que si algu hagues estat darrere el camio totes les bigues li haguessin anat a sobre... I aquestos haguessim pogut ben ser naltros, aixi que ja no feia gracia! Gracies a déu no hi havia ningú darrere!
Amb la furgo vem agafar i vem anar fins l'hotel, que ha estat un encert. Quan vem arribar ens vem sumir en una espiral d'euforia que ens va dur als quatre catalans a la piscina a les 12 de la nit!

Totes les fotos les he tretes de la pag web del resort

03 i 04 març: tonsai, railey i krabi.

Deiem que estavem a ton sai el dia tres. Pel mati, com cada dia a tonsai, vem anar a esmorzar a un carissim pero bonissim buffet lliure on em posava les botes a base de gofres i tortitas flotant en llet condensada (pensava que m'engrexaria pero m'he aprimat 100g mes...). Desprs ja vem agafar el portante selva amunt. Sort que anava untat de relec de dalt a baix perque la pobre gemma no ho estava i en un segon va tenir 28 picades a les cames... La pobra no sabia si rascar-se o plorar. Pero despres amb el relec tot va quedar amb dos o tres picades per cap. Per la selva hi havia un cami net que portava fins a rayley, una altra platja. Alli hi ha gent mes pija. Cal pensar que krabi inregio es la meca mundial dels escaladors. Les formacions carstiques son somnis feta realitat per ells! I tonsai n'esta ple! Pero rayley es un lloc mes pijo. De rayley vem agafar una via amb cordes que s'enfilava roca amunt. La pris i la gemma es van quedar a baix, doncs no els feia gracia. Aixi que sols la marina el xavi i jo vem pujar. Va ser molt divertit. Em cami era tot de fang acumulat als forats de les roques, fang vermell. Vem acabar ben ben plens de fang de dalt a baix. Inva costar pero finalment vem arribar al view point, la part de dalt de la roca, d'uns 200m des del que es veia totes les cales i platges de la zona est de railey, u a passada. El xavi encara va pujar un trosset mes pero alla la marina i jo ens vem rajar, eren pedres super esmolades i qualsevol patinada feia que es convertis en un rallador de proporcions humanes. Vem baixar a baix i ens vem banyar amb les que ens esperaven a baix a la platja de railey, preciosa.
Quan va baixar el xavi vem anar a l'altra punta de la platja, on hi havia un altre penyasegat que la tallava j es ficava dins l'aigua, la platja es doncs una bahia. Aquesta altra paret no l'haviem d'escalar, l'haviem de travessar! Hi ha una cova que travessa tota la muntanya i va a parar a l'altra banda! Quina passada! La pris directament ni va anar ni a l'entrada de la cova, va marxar enrere per la selva cap a l'hotel. La gemma va venir fins l'enrtrada de la cova pero al veure que de la primera sala havies de sortir arrossegan-te es va quedar a fora. Aixi que vem tornar a quedar els aventureros! La cova començava amb una gran balma a rande terra. Per passar a la seguent sala hi havia l'impas on la gemma ja no va entrar i a partir d'alli tot era foscor. La veritat es que jo mateix vaig tenir un moment de dubte quan vaig veure que de la sala en sortien tres tunels diferents. Tenia por de perdrem. Pero sabia que una sala mes si que la podia fer, si tornava enrere veia la llum de l'entrada. Aixi que em vaig enfilar per una escala de bambu cap a la seguent sala. Sort que ho vaig fer! Ja no hi havia mes sales! Ja es veia un tunel llarg amb llum al final! Aixi que hi vem anar! El tunel, pero, era vertical! Havies d'anar pujant amb escales de bambu li agafan-te a cordes. A dalt de tot: pam! Una sortida a mes de 50 metres sobre el mar! Quina passada, de debo! Vistes sobre tonsai i les phi phi!
Ara recoberts de la pols i em guano apestos de la cova vem sortir i ens vem tornar a banyar a la platja! Per mares i familiars espantats dir que vem ser responsables. Mai ens vem posar en perill mes enlla de poder caure i trencarte una cama. Quan ve. Veure que el perill sobrepassava aixo vem tornar enrere i en cap moment ens vem arriscar. Penseu que cinc min despres de nosaltres va entrar mes gent, i quan vem sortir encara n'entraven mes.
Vem agafar llavors una long tail boat perque ens deixes a tonsai mateix.
I despres de dinar... Els nostres amics van marxaaaaar!!!! Nooooo :-(

Naltros vem acabar de passar la nit alla i avui hem vingut a krabi a menjar barato i passar-nos el dia escribint.

Ai! M'he oblidat dir que la marina anava carregada de regals per mi, pel meu cumple! Em va portar regals de l'albert, ma mare i el club de la piga! Em van ecantar tooots!! Quina ilusio!

27 febrer: krabi

Aquest dia va ser diferent al que en un principi estava previst!
El plan era anat a ko phi phi, unes illes al mar d'andaman precioses, que van servir de decorat per la peli "la playa" de leonardo di caprio.
A la pris i a mi se'ns va torçar però! Quan vem ser al port d'on surten els ferryes vem veure que els preus se'ns n'anaven del pressupost molt molt... De ferry res, eren fastboats, mes moderns, pero valien el pressupost de tot el dia! I sabiem que ko phi phi, per lo famos, era tambe molt car! :-( Aixi que vem haver de separar-nos per un dia. La pris i jo aniriem a krabi, la ciutat mes propera al nostre seguent punt de reunio. aixi que ells van anar a ko phi phi i naltros cap a krabi!
I aixi ho vem fer, vem agafar un bus fins a krabi.
Pel cami ja vem veure el que paisatge canviava del d'indonesia. Aqui les roques son calcaries i amb els anys s'han creat unes formacions càrstiques alilucinants. Tot de roques a vessat de vegetació amb parets verticals despullades. I krabi es una ciutat vora la platja i entre formacions d'aquestes.
No ens va costar gens trobar hotel. I amb les maletes a l'habitacio vem anar a passejar. El millor de krabi va ser que tot era mes barat! En comparacio amb indonesia tot valia la meitat! Vem tenir un moment d'euforia quan vem entrar a un 7eleven, una botiga d'una cadena que esta per tot arreu. Vem poder menjaf uns spaguettis bonissims i un batut per quatre xavos! Quina alegria!
Havent dinat vem anar a un centre comercial. Necessitava comprar uns sim nova pel mobil, doncs la d'indonesia ja no valia! I alla el centre comercial, a part de la sim, ens hi vem estar una bona estona. A mi m'encanta veure centres comercials de fora. Hi havia una part tipus carrefour i em feia molta gracia veure una estanteria plena de bosses de calamar sec que es menja a mode d'snak, com qui menja patates chip! O paquets d'algues i altres coses estranyes! Tambe alli vem fer un berenar bonissim a base de donuts i yogurt liquid! Oooh, menjar normalll!!!!!
Despres del centre ja no vem fer gran cosa mes, anar a internet a pujar totes les fotos a un servidor per si de cas es perd la targeta... A la hora de sopar vem anar al port, on als vespres es monta un mercat on els pescadors venen i et fan a la brasa el peix ben fresc. Em vaig menjar un peix gat ben gros que estava bonisssssim!

28 i 29 febrer i 01-03 març: Tonsai i ko phi phi

Porto molts dies sense conexió a internet ni temps per escriure. Aixi que fare un mix de tots els dies, que els hem passat al mateix lloc: tonsai.
Tonsai es una platja encabuda entre penyasegats a la qual sols es pot arribar per mar. Vem haver d'anar-hi amb long tail boat, unes barquetes tipiques que porten un motor de cotxe adaptat per fer anar una helix.
A tonsai i vem anar perque els nostres amics volien fer un curs de submarinisme alli. Jo la veritat es que volia fer-lo a ko tao, pero no vaig aconseguir convencer a la marina perque vinguessin alli. Aixi que vem decidir anar naltros a ton sai. Ells van triar aquell lloc perque sabien que hi havia un professor catala, que fa la temporada d'hivern perdut pel mon.
Ens vem trobar tots cinc al vespre i vem estar parlant llarga estona.
Aquests dies han estat molt xulos. L'eix vertebrador del dia era el curs de submarinisme, de tres dies. I la resta de temps el passavem a la platja o a la terrasseta del bungalow tots cinc amb converses d'allo mes animades. Han estat uns dies distesos i molt agradables.
El curs de submarinisme genial! El primer dia, ja sense mes, vem agafar una barca a les vuit del mati i ens van portar a unes petites illes davant de tonsay i de raylei. De cami el jordi tona, l'instructor ens va explicar com funcionava l'equip i cap a l'aigua! Aquesta primera immersio es diu d'aigues confinades. Els clubs grans la fan en piscines, aquest, que era petit petit, la fa a una platja poc profunda, de tres metres de profunditat.
En aquesta primer immersio tota l'estona es d'exercicis. Primer aprendre a conectar tots els aparells i muntar-ho tot. Despres a controlar situacions dins l'aigua.
Quan et tires per primera vegada estas nervios. Vas amb ploms que t'enfonsen i vas cap avall! Pero quan veus que pots respirar tranquilament... Es genial!
Vem estar dos hores sota l'aigua fent exercicis. Aquests eren tals com treure's el regulador de l'aire de la boca, trobar la flotabilitat neutra amb el xaleco inflable (inflar el xaleco el punt just per no enfonsar-te ni surar), controlar la profunditat amb la respiració (si infles els pulmons pujes), aprendre a desentelar la mascara, a treuretela sota l'aigua, els signes de comunicació, els estiraments per si t'entra rampa, a fer servir el regulador en flux continuu, a treure't tot l'equipament sota l'aigua i tornar-te'l a posar, a saber com compartir aire ambbun company... Vamos, que jo em pensava que si t'entrava aigua a la mascara et foties i res d'aixo, la mascara si vols te la pots treure! Pot semblar complicat pero en realitat tot es ben facil! No vem tenir cao problema. La unica que si que en va tenir va ser la pris. Ella es molt aprensiva i ja portava dies donant voltes a la por que li feia. Va ser ficar el cap a l'aigua i agafar un atac d'ansietat. Va estar a punt de demanar que la portessin a terra ferma, i aixo que tocavem de peus a terra. Pero per sort l'instructor, en jordi, la va tranquilitzar i llavors ja va poder enfonzar-se. Tot i aixi en molts moments perdia el control, en els exercicis per exemple s'espantava i sortia a fora. Pero poc a poc va anar agafant confiança i a ser capaç de fer-ho tot. Li va anar molt be que va tenir sempre una instructora amb ella tot el temps.
Per la tarda del primer dia va ser un rooooollo patatero de quatre hores de teoria! Pero tot sigui per estar segurs!
El segon dia ja va canviar la cosa. Ara ja tocaven les immersions reals, a deu metres la primera i a quinze la segona. Pel mati vem agafar la long tail boat per anar fins a ko phi phi! Les veuriem al cap i a la fi! Vem passar per la platja del leonardo di caprio! La primera immersio va ser a ko phi phi ley, a la part de maya wall. Ens vem enfonzar fins els sis metres ja d'inici i vem repassar alguns exercicis tots plegats. Pero rapid i tots alhora. I ja vem començar l'excursió. Van ser 42 minuts genials! Veient tots els peixos cara a cara, els coralls... I el paisatge submari! Formacions de corall amb formes impossibles! Gorgonies exhuberants... I la sensacio de dir: no cal que pugi, tot el que necessito esta aqui a baix! Tambe cal dir que et sents una mica patosillo. Una norma del submarinisme es que no pots emprar les mans per nadar, et cansa i gastes mes aire. Llavors has de controlar molt la flotabilitat. Al principi hi ha estones que vas arrossegant la panxa pels coralls, i a estones sense volers puges i et separes del fons. Pero en un segob ja havien passat els 42 minuts i ja haviem de pujar. La pris pero es va equivocar i va incomplir una norma, i es que no es pot pujar rapid. Es molt perillos i si estas molt profund pots morir. En el nostre cas, pero, no estavem molt profunds i gairebe no li va passar res. (per aixo primer et porten a llocs poc profunds, perque la puguis cagar). Mes endavant, pero, li va passar factura.
Depres de la primera immersio vem dinar a la barca tots plegats mentre ens portava a un altre punt: ao nui, a ko phi phi don. Aquesta immersio ha estat la meva preferida. Una passada. Era un pilo de roca d'uns 100 metres d'ample que sobresortia de l'aigua. La immersio va ser rodejar aquesta macrocolumna. Em va encantar pel fet que era diferent, anavem a 15m de profunditat i veies la paret que anava a munt i avall i tots els coralls alli enganxats i peixos per tot arreu. Vem trobar una mica de corrent, pero va ser divertit poser-la sortejar. Vem trigar 49 minuts a donar-hi la volta. La sensacio de verticalitat em va agradar. De fet es una cosa que no m'esperava pero quan estas a 18m ho veus tot igual que quan estas a 4. Has de mirar el profundimetre per saber quan aball estas. Si mires amunt sols veus llum i no saps quan avall estas. En canvi al tenir aquesta paret si que sabies quant avall estaves, i era vertiginosament emocionant! La mala part de la tarda va ser que la pris no va fer aquella immersio. Quan va entrar a l'aigua una orella li va començar a fer mal. La tenia inflamada de la descompressio rapida que havia fet a la del matí i ja no podia compensar les pressions perque tenia la trompa d'eustaqui obturada per la inflamació. La pobra va estar molt xafada la resta de la tarda. A mes a mes per la nit, de tant donar-hi voltes, va tenir un malson en el que s'ofegava, la qual cosa la va deixar mes angoixada. Tots temiem que ja nonpugues fer mes immersions. Pero per sort no va ser aixi!
El tercer dia vem agafar un vaixell mes gros, amb molts submarinistes. Era divertit quan ens feien tirar a l'aigua, semblavem paracaigudistes un rere l'altre! I la pris es va tirar i tot i que mentre aprofundiem anava senyalant que l'orella no anava del tot be, al final va poderla compensar i li va deixar de fer mal. Aquesta immersio va ser a Ko Bida Nok, prop de les phi phi. Va ser molt xula tambe perque estava plena de gorges i canons pels que ens ficavem i veiem peixos tuticolori. Aquesta vegada ja vem baixar fins al maxim permes per a un principiant, els divuit metres! La marina fins i tot en un moment d'aquells que vas cap abaix va baixar fins els 20! Molt xula tambe. I despres de dinar al vaixell vem enfonsar-nos per darrera vegada. Al mateix lloc que el dia anterior, a maya wall,  pero en comptes de 10m a 18. Tambe impressionant i tots ja molt mes habils k sueltos. Les immersions eren totes com excursions, no estavem mai quiets, anavem tirant pel fons mari fent un recorregut. A la darrera immersio a la pris li va tornar a agafar un atac de panic. De cop, quan estavem a 18m va intentar pujar. Pero ara si que no podia fer-ho, doncs era perillos! La laila, el jordi i jo la vem tivar cap abaix i el jordi la va tranquilitzar no sense rebrer abans un parell de patades de la pris. I es que en moments aixi, quan sembla que t'ofegues, la unica cosa que has de fer es respirar. Per sort va aconseguir tranquilitzar-se i va poder continuar l'immersió! I la va gaudir com tots els demes.
Aixi per fer una llista curta de coses que hem vist: green ture, nudibranquis de mil colors, peix pallasso en la seva annemona, un banc de travelling fish, barracudes atacant bancs de peixos, gost pipe fish, morena zebra, lobster, peacock shrimp, trompet fish, parrot fish, box fix, puffer fish, triger fish i meros entre molts altres. Una experiencia inoblidable!
El curs va acabar al vaixell on ens van fer un examen de 50 preguntes (mes putes del que pensava!). Tot sortia d'un llibre de 300 pags que t'has d'estudiar. Jo sols mel vaig llegir per sobre i ja n'hi va haver prou perqhe vaig aprovar! Aixi que ja soc "open water padi diver" la qual cosa em permet bucejar a tot el mon fins una profunditat maxima de 18metres. Ueeeeeee!!! No cal dir que tots vem aprovar!
A la marina li ha agradat tan que ja esta pensant en der submarinisme a catalunya!

I aixo es basicament el que hem fet aquests dies a tonsai. A partir de les cinc, quan acabavem les classes ens passavem l'estona fent panxing amb la marina, la gemma i em xavi!
Ja amb el titol a la ma, ens vem quedar un dia mes a ton sai per fer excursions que explico al seguent post

26 febrer kuta-phuket (tailandia)

Per fi havia arribat el dia, marxavem a tailandia!
En teniem moltes ganes, perque tailandia es un pais que te de tot!
Llevats de mati ens vem trobar amb els nostres colegues balinesos, aquest cop mes puntuals. Ens van portar fins a l'aeroport i ens van voler acompanyar ben be fins a la zona on ja no els deixaven passar. Va ser molt bo perque es van posar molt tristos! Dient que ens trobarien a faltar i que per favor no els oblidessim mai!
Quan ja vem haver passat la zona de seguretat vem tenir una petita sorpresa desagradable. Per sortir del pais has de pagar 150.000 rupies! El pressupost de tot un dia en un moment! Aiiiiix! Pero no s'hi podia fer res, pagar i no pensar-hi. La segona sorpresa va ser quan em va arribar un sms dient que el vol s'havia retrassat! Tres hores mes penjats a l'aerport! Total: cinc hores d'espera! Quina murga!! A sobre als aeroports petits no hi ha molt a veure... I jo que ja m'he quedat penjat mes d'una vegada, vaig anar a demanar que em donguessin un val per dinar. Em va costar pero ho vaig aconseguir, un menu del mcdonalds de l'aeroport, aixi by the face! Vem ser els dos unics de tot l'avio a demanarho! Perque just quan hi van accedir ens van cridar per embarcar, i ja ningu va poder anar a buscar el vouncher. Vem ser l'enveja de tot el vol! Jaja
Vem volar amb airasia, una companyia low cost que te infinitat de rutes per aqui i fins i tot conexions amb paris i londres. L'avio em va agradar bastant. A l'avió, mes calmats que el dia anterior, vem poder parlar i resoldre aquest conflicte que vem tenir. Vem arribar a la conclusio que era normal que es ralles si no entenia res, pero que per altra banda jo nobhe de perdre les oportunitats de poder coneixer gent local i aprendre'n perque ella no sapigui angles. Per aixo vem arribar a la conclusiô que ella, quan es ralles aniria per la seva banda i ja ens veuriem al final del dia. Jo no la puc obligar a venir amb mi, si vol marxar no hi puc fer res, i al reves igual. Va ser un vol de quatre hores. I... Tailandia!

Com sempre resulta dificil sortir dels aeroports sense deixar-t'hi una fortuna! Pero com sempre ho vem acabar trobant! Vem agafar unes furgonetes compartides que ens van deixar just al punt on vem voler. Aquest punt era l'hotel al que sabiem que anirien la marina and company!
I es que ja fa mesos, la marina va decidir que viatjaria a tailandia i es clar, haviem de quedar! Ha estat dificil coincidir pero ho hem aconseguit! Ells arribaven a phuket el 26 i naltros tambe!
Aixi doncs vem anar al d's corner guesthouse invem confirmar que hi havia una reserva de tres catalans. Com que era prou maco i barat ens vem agafar una habitacio. Vem anar a sopar i ens vem posar el pijama per esperar-los. Van arribar bastant tardet, amb aixo dels viatges ja se sap, sempre es retrassa tot. La pris es va adormir, pero jo vaig poder rebre'ls a l'hotel! Quina ilusio veure'ls despres de 27 dies de no veure a ningu! La Maririna, del club de la piga a la uni, la noia amb la que anire a viure! I el xavi i la gemma, dos descobriments! La veritat es que tard com era vem tenir temps de poc. De dir hola, decidir que fer el dia següent, i bona nit.

25 febrer Kuta i nusa dua

Aquell dia el vem passar tot amb els nostres colegues locals, en hassan i en wahyou.
Ens vem llevar i vem anar a esperar-los davant el mcdonalds, que es on haviem quedat. Com que arribaven tard vem esperar dins el mcdonalds doncs tot i que eren les deu del mati la calor era insuportable! Dins estavem fresquets amb l'aire condicionat i a sobre ens vem menjar un sudae de maduixa d'allo mes bo! Van arribar bastant tard. Pero el motiu era bo. Ells pensaven que teniem motos i havien vingut en una sola moto, pero a mig cami els va arribar el meu sms dient que no en teniem de motos i van haver de tirar enrere i tornar per venir amb dues. I aixo amb el transit del pais... He de dir que es un dels punts febles del pais. Pero es tan greu que es motiu suficient per no plantejar-se el païs com a apte per viure-hi. Es un analisis que sempre faig als països i regions que visito: hi viuria? Es un analisis totalment etnocentric pero em va be. Doncs a indonesia en general NO hi viuria. La vida esta al voltant de la carretera. La majoria de la poblacio viu al peu d'una amb tot el soroll i pols que comporta. I totes estan a petar de cotxes, motos i moolts camions.
Finalment van arribar i ens vem posar els cascs i carretera. Ens volien portar a dinar a un lloc barato. Vem trigar tres quarts en moto... A mi ja em feia mal el cul! I total... Vem parar a la vora de la carretera a menjar en un lloc semblant als que solem anar i al meteix preu! Durant el dinar vem saber que no es pot deixar res al plat i que et pots xupar els dits. Vaig preferir no fer-ho...
Despres de dinar ens van dur a casa seva, a la del wahyou, per canviar de les motos al cotxe. Em va sorprendre molt veure que la seva casa era estupenda. Mes gran que les nostres, sofas de polipiel, jardinet... No deixo de sorprendrem al veure lo avançats que estan en aquests països! Un cop mes em vaig haver de repetir: aixo no es india!
Amb el cotxe ens van voler portar al sud del tot de la illa. Jo volia anar a tanah lot, un temple en una roca a la costa, en un penyasegat, pero ells van dir que no valia la pena i que era millor anar a veure nusa dua. Aixo ens va passar mes d'un cop al dia, ells ens van organitzar tot fent cas omis del que ens feia ilusio. Se que ells eren els que ens duien, pero a final de dia semblava que ens havien robat un dia del nostre temps! A sobre al final es van fer pesats, naltros a la nit voliem repetir la nit anterior i van insistir massa en que no hi anessim per anar el dia seguent a la platja a les cinc del mati abans d'anar a l'aeroport! No cal dir que nosaltres no voliem aixo. Teniem un vol a les 10 del mati! I a mi m'agrada viatjar descansat i dutxadet, no ple de sal i cansat. Al final em vaig haver d'inventar que ens haviem de trobar amb uns amics perque ens portessin a kuta de nou!
Be, deiem que ens van portar a nusa dua. Vem trigar dues hores i pico per fer els 30 km que ens separaven d'alli... Un martiri amb la calor. Pel cami vem parar a un lloc curios. Com que eren ja les cinc de la tarda ells havien de resar i van parar a un lloc on hi ha cinc centres religiosos un vora l'altre: una mesquita, una esglesia protestant, una catolica, una budista i una hindu! Totes ben maques! Mentre ells resaven a la mesquita jo vaig anar a investigar les cristianes i no vaig deixar de sentirme reconfortat en aquell reducte de calma enmig del barullu de cotxes de fora. Despres de la parada per satisfer les necessitats espirituals, els nois ens van dur a nusa dua. Alla hi ha tots ela gran resorts de bali. Es on vas de lluna de mel per no sortir de l'hotel. Quan t'hi acostes, a la carretera, hi ha un control de seguretat. Darrere el control tot canvia. Ja no hi ha transit, vora la carretera tot gespa i jardins, fonts... I es clar els grans resorts turistics, tots amb vistes a la platja nusa dua. A la punta un mirador molt bonic amb un bufqdor d'aigua, una roca per la que puja l'aigua de les ones i surt disparada amunt per la força.
Em va agradar molt poder veure l'altre bali, el bali pijo, el mes conegut a occident. Despres ens van dur a daydream beach. Una altra platja, tambe de resorts. Era espectacular, hi vem arribar per la posta de sol i em va encantar. Hinhavia surfistes fent de les seves amb les ones, musica de fons... Molt bonic. Vaig estar una mica preocupat per la pris pero, feia estona que veia que s'estava enfadant, encara que no digues res, i va quedar mes palès quan els va dir als nois: que, marxem o que? Llavors em va tocar batallar amb ells per evitar que ens duguessin a cap altre lloc, perque ells estaven erre que erre que volien anar a sopar, dormir i a les cinc del mati tornar-hi. Per sort els vaig convencer i ens van tornar a l'hotel. Un gran detall per part seva va ser oferirse per durnos a l'aeroport, la qual cosa vem acceptar de bon grat i ens vem acomiadar fins el dia seguent.
Llavors va venir una mala estona. La pris estava enfadada. Li passa quan anem amb gent que no parla castella. Al principi li fa ilusio, perque son gent local i per ella l'intercanvi cultural es una prioritat en el viatge. Pero a mesura que passa l'estona es cansa de l'angles i desconecta, quedant aïllada de la conversa. I a mi em passa al reves, que em quedo sol donant conversa a tothom sense poder descansar ni un moment. Amb lestona la pris comença a rallarse i enfadarse i al final del dia ho acabo pagant jo, sense tenirne la culpa. I aixo es el que ens va passar aquell dia. Quan vem baixar la pris em va engegar quatre mocs fins que jo tmb em vaig cabrejar. Jaja. Dues feines, enfadar-nos i desenfadar-nos. Vem estar-ho parlant pero estavem massa calents i no vem arribar a cap conclusio. Amb tot va ser la hora d'anar a gorronejar a la discoteca i cap alla que vem anar. La discoteca igual d'impressionant que el dia anterior i el menjar i beure tan gratis com el dia anterior! Quan vem acabar la pris va aludir cansanci i va marxar (estava cansada, pero tambe enfadada) i jo em vaig quedar. El dia abans havia vist la llista de dj's i tocava l'alex kenji, un de molt famos, i volia veure'l. Aixi que primer vaig anar a donar una volta per diferents discoteques... Em sentia raro anant sol, pero volia veure en kenji, creia que tothom em mirava! Pero vaig dirme que ningi sabia si anava sol o ela meus amics eren els de darrere, i que si anava sol tampoc passava res! Aixi, vaig fer temps des de les 11 que va marxar la pris fins les 12 que començava en kenji. I llavors quan va ser l'hora vaig anar a l'sky dome a veure'l. La musica va ser una passada! No hi va haver ni un segon que digues: aquesta canço no m'agrada! I amb l'estona els que anavem sols vem començar a fer pinya: tu d'on ets? De bcn, i tu? I aixi anar fent jaja vem acabr sent uns sis o set que estavem per alla plegats. Quan me'n vaig adonar a era la una i mitja i vaig marxar, que a les sis i mitja m'havia de llevar! Vaig arribar a l'hotel a les dues! Tot i que em va fer la pua haver de sortir sol, m'ho vaig passar molt be, tinc molt bon record de kuta, i m'agradaria poder tornar-hi en un futur.

24 febrer. Cami de kuta

Un altre dia de viatge. Llevat d'hora, fes la maleteta, acomiadat de l'encantador bungalow i et maleeixes per no poder-hi passar mes dies, moto i cap a Ubud. Ubud era la parada intermitja per arribar a kuta. Alla haviem de retornar les motos i agafar un bus. Vem estar una bona estona parlant amb la dona que ens havia llogat les motos, la wayan,  super bona, a tot et contestava: Oh yaaaaa! Amb una cantarella molt curiosa! La veritat es que no se pas com s'atreveix a llogar motos a inexperts com nosaltres! El primer cop de gas que vaig donar a la moto una mica mes i nonla estampo contra una furgoneta! I els primers dies anava taaaan tens! Els darrers ja millor. L'he trobada molt practica la moto, pero ja esta, per mi serveix per anar d'aquí a allà i prou. 

Just a la vora vem poder comprar els tikets de bus per anar a kuta. Com que teniem un parell d'hores vem anarva passejar per un mercat cobert molt gran pero abarrotadissim de paredetes petites i passadissos mooolt estrets. Pero va ser maco. Despres vem anar a dinar al warung que ja teniem fitxat de quan ens estaven a kuta, condició expressa de la pris perque sabiem que alli les raccions eren abundants.

I just despres de dinar vem anar a buscar les maletes grosses que haviem deixat dos dies enrere a l'hotel i va arrivar el bus per durnos a kuta. 

La veritat es que jo tenia expectatives altes de kuta. Es el lloc mes turistic de bali. I a mi no em molesta gens estar envoltat de guiris. M'agrada alternar parts mes rurals amb parts mes turistiques. I bali te les dues coses. 

Amb el bus ja vem anar veient que a l'acostar-nos a kuta tot anava canviant. Carreteres mes aples, cases mss modernes, molts cartells publicitariiis...

I quan vem arribar al centre i ens va deixar... Mare meva! Tot botigues, restaurants, bars i gelateries! Cartells de neo, cadenes internacionals... Ben be no sabiem si erem a bali, salou, LA... A sobre tothom era guiri! 

Ens vem posar a buscar hotel fins trobar-ne un per deu euros els dos amb esmorzar inclos. Una mica atrotinat i brut... Pero teniem una font amb peixets al porxo! 

Instalats ja, vem agafar el portante cap a la platja. Kuta es una platja infinita, no en veus els dos extrems! I la platja mes plana que he vist mai. Mes de 200 metres d'amplada de sorra i quan entraves a l'aigua... 

Caminaves, caminaves, caminaves... I l'aigua nonpassava dels genolls. No vaig tenir prou paciencia per caminar mes endins, segurament pots entrar 500m sense enfonzarte! Aixo te dues coses bones: l'aigua esta molt i molt calenta i l'altra es que les ones trenquen molt endins i els surfistes tenen el dia servit! Es formen onades d'aquestes tipus haway, que tant costen de veure a catalunya!

Alla a la platja vem estarhi llarga estona. Ja cap al final, quan baixava el sol em vaig veure inmers en una espiral com la de borobudur: grups d'estudiants indonesians... Per aprendre angles els seus profes els fan entrevistar turistes i... Jo ho soc! Eren grups de noies, de cinc en cinc, paves de mala manera! Qualsevol cosa que els deia les feia riure i posarse vermelles! I toooootes volien una foto en acabar! Vaig estar ben be mitja hora anar atenent grups d'aquestes noies!

I despres, quan semblava que "las ordas" d'estudiants havien passat em van venir dos nois: en wahyou i en hassan. Em van estar explicant que m'havien vist parlar amb les estudiants i que em felicitaven perque normalment els turistes son molt arrogants i les envien a passeig. I que com que havien vist que era bona persona doncs que em volien coneixer. Vem estar parlant molta estona fins que es va fer fosc i vem marxar. Ens van proposar, pero, d'ensenyar-nos coses el dia seguent, i els vem dir que si! 

Vem anar a l'hotel a dutxar-nos i treure'ns la sal de sobre. I ens vem posar wapos, doncs kuta es un del millors llocs per sortir de festa. Ja anavem avisats, un noi a ubud ens va explicar que hi havia un bar qie donava menjar i beure gratis cada dia a les deu. Teniem, doncs, una cita! 

De cap a l'sky garden, el club mes important de tot indonesia. Quan vem entrar estava tot buit. Es una discoteca molt gran, amb molts espais diferents. Pero quan van ser les deu, en cinc minuts, es va omplir. Suposo que per aixo donen beure gratis, per omplir el lloc. Per beure no pots triar, tenen tres cocktails i has d'agafar un d'aquests, molt carregats d'alcohol. I tambe menjar gratis (el nostre objectiuuu). Hi havia tot d'snacks freigits tipu nuggets, farcells de carn, i tambe fruita. Quina tipooooor!!! Mare meva quin mal de panxa de tant menjaaar! A sobre tenia molta set i em vaig beure un cubata massa rapid i encara em feia mes mal la panxa! I va i em demano una aigua per la qual em van clavar 25.000 rupies! (al super val 1000)! A partir de les 12 prou beguda gratis i la gent mig gata comença a comprar a preus desorbitats! 65K (es com escriuen els preus, so 65mil) una copa! Mes que una nit d'hotel! Tot i que a catalunya no seria car, uns sis euros. Pero aqui ho es i molt! 

Doncs la discoteca va resultar ser la millor que he vist mai! Te cinc plantes, a diferents nivells i totes amb terrasses i sales obertes, balcons a nivells inferiors, passarelles, fonts, ponts, vidre, fusta... I el millor de tot: a tot arreu musica immillorable! Semblava el meu mp3 conectat als altaveus! A baix de tot hi ha l'sky dome, la sala gegant amb dj internacionals. Justament aquella nit punxava un eivissenc, ulisses! Vaja, que m'ho vaig passar genial tot i el meu mal de panxa! A totes les sales hi havia gogos, i a una espectacles diversos, des d'acrobates del foc, ballarines... 

Malauradament el cansanci fa estralls i a la una i mitja janestavem fets pols! Ja portavem quatre hores a la discoteca. De cami a l'hotel, que esta en mig del meollo, vem entrar a tres o quantre discoteques mes per veure com eren, n'hi havia una de molt xula en forma de vaixell, molt gran, amb veles i tot!

A lhotel vaig passar molt mala nit... Pensava que treia els nuggets!!

23 febrer. Purah besakih i tirta ganga

Un altre dia de moto! Aquest mati ens hem llevat i ens han portat l'esmorzar al bungalow. Una pancake, pero amb mel, per variar una miqueta! I un te amb trossos de gingebre, que es una mica picant. Debien ser les deu quan ens hem embadurnat de crema protectora els braços i clatell, que amb la moto vas fresquet però el sol et toca igual! Es una mica asqueros perque tota la pols del camí set queda enganxada a la crema... Acabes ben ronyós!

Hem pujat a les motos i alen, a fer carretera! Avui ja anava més relaxat sobre la moto, no tan tibat! I a trossos el cami era estupendo, semblava un tunel excabat al bosc, amb sostre i tot de plantes!! Hem arribat al pura besakih a les 12:00. Aquest és el temple més gran de tot bali.al peu d'una muntanya hi ha la taquilla on et venen l'entrada. Despres el que hi ha son falses taquilles. Sort que a la guia ja ho avisa. El temple i voltants estan plens d'estafadors. 

Des de la taquilla real fins al temple hi haurà un quilometre. Doncs a mig camí ens han pet parar les motos per "reviasar el tiket". El tiquet ni se l'han mirat! Ens han dit que necessitavem un sarong (un pareo de tota la vida) per entrar al temple. A la majoria de temples te'l deixen, pero alla ens han clavat 5000 rupies per deixar-nos-el. Pero lo fort es que ens han dit que el lloc tenia la politica de que s'havia d'anar amb guia o sols el pots veure per fora. En aquest moment la pris s'ha cabrejat i m'ha dit que anes jo, que ella no entrava, que anava a que li tornessin els diners de l'entrada. Doncs he anat jo sol. Els he dit que m'estava molt be veurel sols per fora i que fins la propera, xao pescao. Aixo sabent que t'estan mentint i si que pots entrar. He continuat amb la moto i he aparcat.

Els temples d'aqui no son edificis on puguis entrar, son recintes tancats per un mur. Dins hi ha tot d'estatues i porxos amb teulades varies. Per tant representa que no podia entrar. I aixi m'ho ha dit un home que estava rondant per alla, que no podia entrar sense guia i que amablement i oportunament ell s'hi oferia. La meva resposta: thankyou. I he entrat. Llavors m'ha perseguit i lk he dit: thank you. Llavors m'ha dit que s'hi celebrava una cerimonia i que no es podia entrar mes enllà. I jo li he dit:thank you! Tot aixo amb un somriure. Llavors se m'ha posat serio que d'alli no podia passar. I jo, mes panxonque ningú, m'he assegut al terra i he tret un llibre i m'he posat a llegir. Ha trigat deu minuts a cansar-se d'esperar i ha marxat. Llavors he pogut continuar la meva visita tan tranquil. Jajaj El temple esta be, pero no mata. Son diferents nivells que van pujant la muntanya. Entre nivelm i nivell unes deu escales. Cada nivell es una esplanada quadrada amb tot de petites teulades i escultures.

Llavors he baixat cap a baix i he tirat una foto a tot des d'abaix i he guardat la camara... 

He agafat i he marxat amb la moto. He mangat el sarong! M'ha irritat tant tot el tinglado que tenen muntat que m'he dit: ara no torno el sarong! Total, comprat a un mercat es mes barat! Així que l'he comprat, ells hi han guanyat, i jo m'he quedat amb la sensació que havia administrat justicia... Aisssss que equivocat... Ja veureu perquè.

M'he trobat amb la pris i hem anat cap a un altre temple, cap al tirta ganga, a una horeta. Quan ja portavem mitja hora, he vist un paissatge molt maco i m'he parat a un marge de la carretera per fer una foto... LA CAMARA! Me l'han pispada al punyetero temple! Just al pujar a la moto m'han vingut a agobiar unes nenes per vendrem postals i un home per vendre'm unes fotos...Hem agafat les motos i hi hem tornat, ja no hi havia ningu dels de feia una hora, eren tots nous i ningu sabia res... El temple m'ha costat una fortuna! Jo tenint remordiments per robar un drap! Mès ruc que pixar de cara al vent... 

Per sort abans d'ahir vaig treure la targeta de memoria. Aixo vol dir que almenys les fotos no s'han perdut... M'he de consolar amb alguna cosa no?? 

Ara m'haure de comprar una camara nova..  i si ja anava curt de pressupost... Pfffffff 

Aixo m'ha tingut rallat tota la tarda, ara ja no tant. Millor aixo que el passaport, el mobil o els calers... 

Alen, hem fet per tercera vegada el mateix recorregut fins a tirta ganga. Pel cami hem parat a dinar a un warung local per menjar... Quin fastig tu! Hem demanat arros amb pollastre. Doncs el pollastre que hi han fotut era intestins fregits, pell fregida i sang fregida... Cagum tot! Jajajajaja anar separant-ho tot per acabar menjant arros blanc! Segur que demà estem amb cagarrines, que a sobre era tot fred, cuit feia hores!

Per fi hem arribat al tirta ganga. Es un jardi que es va fer construir un rei fa 100 anys. Es tot lle de fonts, gairebe tot son piscines i aigua. Molt bonic, es lot veure a les fotos. A algunes fonts hi havia carpes de metre! Hem parat alla una bona estona, menjant snake skin fruits a l'ombra veient com els nens es banyaven en fonts ja habilitades per tal us. 

Despres d'aixo hem tornat a parangbai, una altra horeta. I ja eren les sis i mitja. Ens hem posat els banyadors corrent i hem anat a la blue lagoon. Ens hem banyat una bona estona abans de veure com el sols es ponia. 

Despres de dutxar-nos hem anat a sopar d'hora. La Pris està molt traumada amb el menjar. Cada dia es cabreja perquè li posen loc menjar i perque el troba car. Avui crec que ha estat remugant mes de tres quarts d'hora de rellotge! Anar comparant-ho amb els preus dels altres països i restaurants. Jo ja m'he fet a la idea que ens vem passar de rosca amb el pressupost. Pensavem que anavem de sobrats amb el doble de pressupost que a la india i fem bastant curts! Caldria ben be el doble del que portem ara, caldrien 30 euros per dia. Aixi que ja se que si pago un euro per menjar em portaran un arros basic i senzill. Pero com que jo soc un menjamiques a vegades ni aixo em puc acabar! Si que es veritat, pero, que estic una mica fart de menjar arros i noodles i sempre els mes barats de la carta. Mes encara quan veus que els de la vora s'estan fotent una mariscada per deu euros!!!! ( i mama, no em diguis que jo tmb faci mariscades que si ho faig he de dormir al carrer!)

Jaja pero tot i aixi, mengem tres cops al dia i jo quedo tip. Desnutrits no arribarem, amb ganes d'entrecot si!

22 Febrer. Padang Bai

Un altre dia al sac, avui sense gran cosa a comentar. Avui som a padang bai, una platja a l'extrem est de la illa. Hem vingut pel matí amb moto, una horeta i mitja.
Per no haver de carregar amb les grans motxilles el que hem fet es deixar-les a ubud, la propietaria de l'hotel a accedit a guardar-nos-les. Aixi, les agafarem quan retornem les motos a ubud. Portem doncs una motxilla normal, amb banyador, tovallola, necesser i dos mudes. Molt mes practic i portable! Total, sols seran dos dies!
Ens hem llevat a les vuit, hem fet mandres fins les nou, hem esmorzat (pinneaple p...), hem fet la mini motxilla i hem marxat!

Anar amb moto es una bojeria... El transit aqui esta boig, no hi ha normes! Hi ha estones que per una carretera de dos carrils passen quatre vehicles de costat a l'hora! A estones et troves gent que va en contra direcció pel marge del teu costat! Un show... Tot afegit a que condueixen per l'esquerra! La majoria de vegades no passa res, el problema es quan arrives a una cruïlla estranya amb cinc o sis sortides amb diferents incorporacions... Llavors has de posarte a una vora i deixar passar gent i seguir-los, perque si no.. No saps per on tirar i tels pots trovar tots de cara! Per sort tot plegat fa que el transit sigui lent i no et passen cotxes rapid per la vora. Aixo si, et piten per avisarte que t'adelanten. Va molt bé perque aixi no et despistes i et poses a l'esquerra, pero acaves fins als webs de tant piiiii piiiii
Quan hem arribat a padang bai hem trobat allotjament bastant rapid. Padang bai es el port des d'on sortia el ferry cap a lombok, algu ho recorda?? Vora el port hi ha un cami que ressegueix la platja amb uns pocs hotels i restaurants. Aixi que tampoc hi ha molt on triar. Pero resulta que estem a l'habitacio mes xula a la que hem estat. Es u a cabana de bambú de dos pisos! A baix no hi ha parets, es un espai diafan amb taula, cadires i tumbona, per estar de relax. També hi ha la cabina del lavabo. Des d'abaix pujes unes escaletes de fusta i vas a parar a una terrasseta porxada amb cadires i taula i la porta de l'habitacio. L'habitació es gran, amb el llit cobert per una mosquitera. I tot amb vistes al mar per 5 euros per cap i nit! Amb esmorzar inclos! Osti, a vere si dema puc menjar quelcom que jo sigui la pinnaple pancake! Ja veurem que ens donen...
Un cop instalats hem anat a menjar, a un warung local. M'he cruspit un cap-cay, arros amb verdures. Bastant bo. Pero crec que es minço i que m'estic aprimant...sempre mengem un sol plat, que al ser calent i picant ens sol omplir... Pero es el que es, un bol d'arros amb unes verduretes per sobre... Ja ho veurem amb la bascula!
Havent dinat hem regatejat a una paradeta per llogar una mascara i tub d'snorkel, al final per un euro toota la tarda, i hem anat a la platja. De fet hem vingut a padang bai perque vem coneixer fa dies un mexica que viu a australia que ens va dir que aqui ell ha vist el millor snorkel de la seva vida. Millor que a les gili, que a les figi i que a australia que es on ell n'ha fet. Aixi que aqui hem vingut!
Pero la veritat es que... A gili air era molt millooooor! Estafa!! Uuuh! Hem anat on ens va dir ell, a la blue lagoon beach, que de fet es una de les dues uniques que hi ha. La platgeta es mona, es una cala a la que baixes per unes escales i queda envoltada de penyassegats i selva per les vores. Davant tens el mar i a l'horitzó tens petites illes i el gran volca de lombok. Pero l'snorkel es molt pitjor que a gili air. No ens confonguen, en un metre quadrat hi ha mes peixos que en tota la costa brava, pero es que a gili air n'hi havia mes que en tot el mediterrani! A sobre la cala es estreta i sols tens uns 200m per investigar abans de xocar contra els penyassegats. A gili air podies nadar hores! Tampoc hem vist res que no haguessim vist ja, a excepcio del peix pallasso, que encara no l'havia vist i ara ja el puc marcar com a "tengui". Pero ni tortugues ni morenes ni res especial.
Pero weno, el dia ha estat be i ara a l'hotel estem molt tranquilets de relaxxxx!
Hemanat a sopar... Un altre cap-cay... Es l'unica cosa que ens podem permetre.. Snif snif! Un euro i mig (per aixo a la india tenies un apat de tres plats!!!!!) mes 60ctms l'aigua (versus els dei centims que valia a la india).
Total, que sense fer res de l'altre mon ens gastem el pressupost de 15 euros al dia!
Vaig a dormir, que dema volem anar al temple mes gran de bali amb les motos!

21 febrer. Pura Ulun Danu

Avui ha estat un dia moterooo! Com que ahir nonvem poder anar al temple, hi hem anat avui! Ens hem llevat... Pinnaple pancake... I a les motos! 

He de dir que a mi la moto no em fa gens ni mica de gràcia, però gens! Vaig tota l'estona en tensió i angoixat. Però és l'única manera de moure's per la illa, doncs no hi ha transport public... Avui ja fa tres dies que la tenim i ja vaig mes suelto, pero tot i aixi no m'agrada. Pero la Pris s'ho passa pipa! A ella li agrada molt. 

Per moure'ns per aquí ni mapa ni res! A cada cruïlla del camí ens parem i preguntem! Jaja així no et perds! I crec que el mapa tampoc serviria de gaire perque aixo esta ple de camins i caminets!

Hem trigat dues hores i mitja a arribar! Uns 55 km al nord. Al principi la temperatura molt bé, però s'ha ennuvolat i al pujar muntanya amunt... Quin fred! I no portavem jersei! Sort que quan ha començat a fer tan fred ja hem arribat. Amb el cul ben pla, això si! 

El temple es diu Pura Ulun Danu, i és el típic de les postals de bali, esta a dins un llac. A mes a mes davant hi ha tots una jardins ben macos. Pero he de dir que en general... M'esperava més... El temple es minuscul minuscul, i et serveix per tirar dos fotos i... Ja esta jaja hora de tornar! Com que era hora de dinar, però, primer hem menjat en una paradeta de mercat d'allí prop. I pel cami hem comprat fruita de la passió i fruita de pell de serp a paradetes que posen vora la carretera.

El viatge de tornada ha estat més rapid, doncs ja sabiem el cami i no calia parar cada dos quilometres! Ara be, durant ben be mitja hora ens ha plogut, cosa que ha fet que el viatge fos sumament incomode! Pero a la fi hem arribat a ubud! Hem anat a un super a comprar xocolata, que sempre aixeca els anims en dies de pluja! I ara estem a l'hotel esperant per anar a sopar uns noodles! Jeje

Dema tenim pensat anar a padangbai, una platja que es veu que es molt maca d'aqui bali! Ja veurem si ens plou o no! Jajajaj

20 febrer. Cumple a Bali!

El dia 20, ahir, va ser el meu aniversari! La veritat es que tenia el cor una mica encongit, m'agrada celebrar el meu cumple amb la familia i tots els amics. Tenia por que el dia del meu cumple fos de baixon, que em poses trist de nou.
Pero gracies a Déu no va ser així! Ja li vaig dir a la pris que el meu cumple començava a les 12 de catalunya i no d'aquí, així que fins les set del matí d'aquí no em podia felicitar.
Va ser molt divertit perque em va sonar el mbl a les quatre de la nit, un watzap, i la pris es va pensar que era el despertador i super adormida comença a cantar el "moltes felicitaaats", llavors li dic que son les quatre i tal com li dic ja esta roncant. El dia seguent al mati em pregunta: aquesta nit m'he posat a cantar??? Gairebe no ho recordava.
A les set va sonar el despertador, ens llevavem d'hora perque el plan era anar amb moto a un temple a canpistraus i tornar a la tarda. Pero tal com va sonar el despertador vaig veure per la finestra que plovia a bots i barrals! Hauriem d'esperar a que pares.
El primer que faig cada dia al llevar-me es agafar el mbl per poder donar la bona nit a l'albert, que just va a dormir per les set hores de desfase. Aixi que ahir no va ser excepcio i a mes a mes em va trucar. Vem estar parlant 53 min, que bé! Quan ens vem acomiadar encara plovia, i la pris encara roncava. La vaig despertar per dirli que plovia i que no podriem anar al temple. Es veu que la pris es va preocupar, que s'ens xafessin els plans el dia del meu cumple, però en realitat jo em vaig quedar ben panxo!! Em feia pal agafar la moto tanta estona i en canvi un matinet de relax em va semblar un bon plan. Tooot el matinet sense fer res, al porxo del bungalow, xerrant, llegint...
Vaig dedicar molta estona a mirar les notes del mir, amb quines notes es van escollir les especialitats altres anys... He vist que per fer pedia ho tinc una mica magre, hi ha poques places i s'agafen aviat... Aixo a bcn clar... Crec que sols opto a sant pau. També optaria a tots els hospitals de fora de barcelona com manresa, terrassa, granollers, lleida, martorell... Pero no se si prioritzar l'estar a barcelona o l'especialitat... Perquè també optaria a oncologia i amb aquesta a tooots els hospitals de catalunya. Ja hi aniré donant més voltes...
Entre una cosa i l'altra va ser hora de dinar, despres de dinar... Relax un altre cop, que tornava a ploure! I ja a les 7:30 vem anar a un spa. Em vaig permetre aquest petit luxe. Un massatge balines d'una hora seguit de mitja hora de body scrub i bany calentó!
El massatge molt bé, de cos sencer (no tan sencer malpensats). La noia tenia molta força, no se com pot fer massatges apretant tant durant tanta estona! La millor part coll i cap! Tot amb oli de liles! I el body scrub va consistir en embadurnar-me tot amb una cosa de maduixa, plena de granets com de sorra, i anar rascant tot per fer un peeling. Despres això que he dit, una banyera plena d'aigua calentonaaa!
Mentrestant la pris es va fer un massatge d'una hora i mitja! Però no li va fer el pes a ella, massa fort pel seu gust. A mi em va estar molt bé, ja m'agrada qie siguin forts els massatges!
Despres de l'spa la pris em va dir que, com a regal, em convidava a sopar a un restaurant xulo d'aquests per guiris que hi ha a ubud. Visca! Per un dia no soparia noodles!! Vem voltar i em va deixar triar el que volgués! En vaig triar un que em va agradar. Doncs mare meva quin sopar! Quin banquet! Vem gaudir com cuxinus!! El meu menjar va ser el menu: amanida de gambes, broxeta de pollastre, sopa de bolets, rotllet de primavera... Tot això de primer plat! Ja estava a rebentar! I de segon un quart d'ànec deep fried (profundament fregit) del qul es podien mastegar els ossos de ceuixent i bo que estava. Pero es que l'ànec anava acompanyat d'arros dolç balines, verdures i un cruixent de cacauets! Em vaig menjar l'anec i del demes del plat sols vaig picar!
Sols faltava el postre! A sobre al restaurant s'ho estava de conya, estava molt ben decorat i com que era tard (per ells, que sopen a les 7, per naltros les 10 es normal...) estavem sols. Deia que em faltava el postre, pero mentre esperavem ens van apagar les llums. I quan ja anava a agafar les coses perquè ens estaven fotent fora va i per les escales comencen a pujar un munt de treballadors del restaurant cantant el happy birthday i portant un tros de pastis amb espelma i toooooot! Jajajjaa La pris havia comprat el pastis en una pastisseria i els l'havia donat als cambrers en una incursió al lavabo! Pastís de xocolataaaa, que boooooo!!! Tot i estar tip mel vaig menjar tot! I vaig fer un parell de cullerades del puding d'arros negre que anava amb el menu. Tot plegat fent-ho baixar amb un coconut ice drink (un batut de pinya i coco naturals)! Com podeu veure... Un banquet! Estavem euforics els dos! El que fa la ganaaaaa!
A mes a mes llavors la pris em va donar tres detalls molt xulos! Un una postal bonissima, plena de budes, molt balinesa! L'altre unes trufes, que sap que tinc mono de xocolata! I l'altre un llibre! I es un llibre especial! Eat, pray, love! Es la novela de la pelicula come ama reza de la julia roberts! Perque la tercera part de la peli passa aqui a ubud, on ara estem! Ja sabem que feia ahir la pris amb la moto quan va desapareixer!!! Li estic molt agraït, em va agradar tot molt!
Despres dels regals vem haver de sortir corrents, jo estava a punt de vomitar! Jajaja quin empatx! Vem anar a caminar perquè se'm passes, i per sort se'm va passar! Anar passejant vem arribar a l'hotel i vem anar a dormir, quina tipoooor!!!
Ah! I durant tot el dia vaig anar rebent moltes felicitacions des de catalunya que em van fer molta ilusió! Per fecebook, mail, sms, telefon... Videos, cantant el moltes felicitats a trio per telf, mails.... Em va encantar!