18 d’abril 2012

14,15,16 i 17 Filipines

El vol des de hongkong a Clark, Filipines, es curtet, no arriba a dues hores. Aixo de filipines ha estat una anada d'olla monumental! Ho hem fet pel sol gust de fer-ho. A xina hi ha mil coses a visitar, pero nosaltres volem veure les banaue terraces a filipines! Ho haviem planejat a Catalunya pero sempre com en broma. Pensant "t'imagines que agafessim uns vols des de hong kong???" i quan vem ser a guilin... Ho vem fer! Ens vem comprar uns bitllets per 140 euros per anar a filipines!!! Total... Que aterrem i ens trobem a Filipines. Primer de tot: quina calor! Ja tornem a estar prop de lequador i es nota! Porto un costipat que no vegis de tant canviar de temperatura! Vem aterrar a clar i despres de treure una nova moneda mes, i ja en portem unes quantes..., vem agafar un bus que portava fins a baguio, un punt entremig del llatg viatge fins a banaue. Despres de sis hores de bus vem arribar a baguio. Crec que no tinc cap foto de baguio... I es que no vem fer res! Vem arribar de nit i el primer a fer va ser buscar l'hotel. A wikitravel ens recomanaven el village inn i vem acertar. Es un hostal molt cuco tot de fusta i els filipinos son taaaan amables!! Com que estavem cansats vem anar a dormir d'hora i vem llevar-nos tard! I quan ens vem llevar la intencio era dinar i anar a fer un volt fins l'hora del bus, dos de deu de la nit. Pero es va quedar en aixo, en intenció, perque en realitat ens vem quedar a la fonda toooooota la santa tarda! S'hi estava molt be, tenien wifi, vem jugar a cartes i vaig escriure el blog! Tambe vem fer petar la xerrada amb la pris. La veritat es que estem moooolt be aquests dies. Hi ha hagut moments de tot al llarg d'aquests tres mesos, inestic molt content que els darrers dies siguin aixi, perque aquesta sera la impressio que ens endurem! Cal pensar que hi ha hagut moments durs, plens de decisions, calor i gana.... Amb la panxa plena i aire condicionat el món es veu diferent i tornem a ser els eixerebrats cridaners de sempre! Aixi que de baguio no explicar gran cosa mes! Que els filipins son molt amables i qie tots parlen angles (visca!! Es tot moooolt mes facil!). Una altra cosa es que els encanten els karaokes. Esta tot plagat de locals i passes pel carrer sentint els esgarrips de la gent que ho dona tot al microfon! Amb tot va ser l'hora d'agafar el bus. Primer vem carregar de galetes a un badulake. Llavors un treballador de l'hotel ens va dir que si voliem ens duia gratis a l'estacio de busos! Ja sabeu que sempre tenim sort!!! L'home ens va dir que era l'amo de l'hotel inque si voliem quan tornessim a baguio despres de banaue podiem quedarnos gratis a l'hotel de nou i que ens ensenyaria el poble! Jo flipo amb la nostra sort... De debo! Es una pena pero que a baguio no hi haviem de tornar... Vem agafar el bus dels horrors a les 9:30... Als seients de darrere de tot, sobre les rodes, carretera sense asfaltar, sense aire condicionat, amb pudor a humanitat, seients plastificats que patinen i fan suar, cames que toquen al seient de davant, tota la nit sense dormir... Estones en les que penses que val mes saltar per la finestra i deixarho correr!! Suat i fastiguejat vaig baixar del bus a les 5:30 del mati. Aixo si, vem veure una sortida de sol entre les muntanyes de la cordillera filipina impressionant! Vem trobar allotjament rapid. Un lodge de fusta posat sobre pilars que per darrere donava al riu a una alçada considerable! Molt maco pero... Les vistes impressionants. Llavors se'ns van desfer els plans! La idea era dormir, llevarnos a dinar i visitar les terrasses de banaue aquella tarda i les de batad, una mica mes lluny el dia seguent al mati. Doncs resulta que hem anat a pillar l'unic dia de l'any en que no es poden visitar les terraces de batad per no se quin ritual! Aixi que haviem d'anar a batac aquell mateix dia o el dia seguent no podriem i no teniem mes dies. Aixi que sense haver dormit ni res (ni tan sols dutxa) ens vem enfilar al sostre d'un jeep. El jeep ens va dur per caminets durant una hora fins arribar al cap d'amunt d'una muntanya. Des d'alla es veien totes les terrasses de batoc. Una vista genial. Alla pero començava l'excursió! 5h de trekking! Primer baixar per les terrasses fins a baix. La baixada no cansa pero carrega molt els genolls. El pitjor de tot era que despres ho hauriem de pujar! A baix de tot hi ha una cascada on ens vem banyar. Que xulo tot! Es una foto que sembla feta espressament per fer postals tot lo de les terrasses. A mes a mes estaven plantant l'arros aixi que vem poder veure gent traginant. Vem dinar a mitja pujada... De pujada pensava que treia el fetge per la boca! Mare meva!!! Quins graons mes alts! I quin munt de graons! Que sigui tan dificil acxedir-hi, pero, fa que sigui molt menys turistic i el paissatge era per naltros sols! Que bonic, sols cal veure els videos, semblo tonto repetint "que macuuuu". Quan per fi vem arribar a dalt xops de suor va ser una joia estar sobre el jeep amb l'airet! A mes a mes hi havia dos locals que m'explicaven coses de filipines. Al video es veu el guia mastegant bitternuts. Aixo els deixa la boca vermella i segons ells aixi els agrada a les noies. Pero la noia em deia que aixo es el que es pensaven ells! Pero que en realitat no! Per la tarda no vem fer res mes que arrossegarnos per l'hotel intentant no anar a dormir abans de les sis de la tarda! Vem aconseguir-ho... Crec que vem anar a dormir a les vuit! El dia seguent ens vem llevar tard, a les deu. Vem esmorzar a l'hotel i vem sortir a buscar un tricicle, que es com es mouen per la carretera aqui. En vem trobar un que per quatre xavos ens va portar al mirador de banaue, per veure mes terrasses! Molt maques tambe! Despres ja vem dedicar el dia a fer res de nou. Vem dinar, vem jugar a escacs a l'hostal, i amb tot ja va ser hora d'agafar el bus! Anavem cap a manila. Bus dels horrors versio 2: no querias caldo... Toma tres banyeras!!! Vem sortir a les set de la tarda... Hem arribat a les onze del mati... 16h... Sols n'he dormit dues... Aixi com vol la gent que no m'aprimi??? Hem anat fins a manila i alla hem agafat un altre bus fins a subic. Per fi, a les dotze, hem trobat un hotel. Tornem a ser a la platjaaaa!! Ara ja feia dies que no en teniem! volem posarnos una mica morenos que ja hem perdut tot lo de tailandia i indonesia! Estem en un hotel xulo a primera linia. I avuinhem fet... Dormir... Platja... Gelats... I res mes! La platja no mata (en comparacio a les gili... En comparacio a bcn es el cel) pero n'hi ha prou. A sobre ara al vespre ens hem permes un luxe. Estavem veien el capvespre a la platja quan se'ns han acostat uns pescadors amb cubells! Gambes en un i crancs a l'altre... No hem pogut resistir! Hem comprat un cranc gegant per cadascu! Anava a 6 euros el kg... M'ha semblat barat tot i que no se... Hem anat corrents a l'hotel a que ens el fessin! Ens l'han fet al vapor amb salsa de mantega i all! Ens l'hem menjat a la vora de la platja, solets, sense ningu mes a la vista, i no n'hem deixat res!!! Inde postre un pedazon gelat de xocolata que regalimava per tot arreu! Aixo es vida... Ara ja a dormir...







1 comentari:

Anònim ha dit...

Que cabronnnnnnnnnnn!!!!!!!!! pensaba que no ho recordaves