05/02 Jakarta

El vol, amb tiger airlines va ser com qualsevol altre vol, una horeta i mitja per dormir fins arribar. A l'arribar a l'aeroport vem pagar els 25 usd del visat i vem entrar al país! Vem treure diners i ja vem veire que seria dificil contar en idr.... Nomes us dic que del banc vem treure un milio d'idr per passar quatre dies... Jajaja una aigua val 3000 idr i un museu 20000! Una csa val un bilio d'idr!!! Sempre triguem una hora a pagar!!! Mai sabem si ho hem fet be o no!
Pero suposo que sera questio de dies. La ruta ha variat una mica, ens hem saltat tot sumatra. Des de l'aeroport voliem anar a l'oest de la illa per veure el krakatoa, pero no hi havia manera d'entedre's amb ningu! Ningu parlava angles! Una noia ens va veure tan perduts que ens va venir a rescatar! Parlava l'angles perfecte, ens va comprar els bitllets per anar al centre de jakarta per poder agafar alla un altre bus cap a charitas i dalli al krakatoa. Ella agafava el mateix bus.
Pero mentres esperavem... Ens diu: sabeu que... En taxi anirem mes rapid, us convido. Nosaltres vem prese tar resistencia, pero poca, i vem accedir en els trenta min des de laeroport al ce tre vem saber que era la filla de l'exembaixador d'indonesia a austria i que havia crescut uns anys alla. Doncs va ser la nostra salvadora. Tenim una sort increïble!
Al taxi mateix ens va explicar que seria dificil arribar al krakatoa, que eren moltes conexions i a llocs sense turistes, i que creia que si veiem bromo no calia veure el krakatoa. Com que sols imaginar trobarnos tan perduts com al demati no ens feia gracia vem seguir el seu consell de passar nit a jakarta, visitar la ciutat aquell dia i partir cap a yogyakarta el dia seguent. La noia ens va portar amb el taxi a trobar un hotel. I sorpresa, quan anavem a pagar... JA HAVIA PAGAT ELLA!!! FLIPA! I llavors ens va dir que ens volia ensenyar la ciutat! I ko ens va deixar pagar mai res de res! Ens va portar al museu nacional, a l'estacio de trens a comprar el bitllet de tren cap a yogyakarta, al barri de kotha... A kotha vem veure un mercat al carrer, amb petites atraccions accionades a pedals per als nens, gent cantant i ballant... I un xou acrobatic/comic en el qual la pris va rebrer aigua que un home lletgissim ruixava de la seva boca: eeeeecs!!!
Despres vem anar a un cafe d'intelectuals de la ciutat, el batavia, on la cervesa valia el mateix que una nit d'hotel! Vem estarhi parlant durant un parell d'hores. Ens va explicar cultura, politica, religio... I la seva vida. Resulta que com la majoria d'indonesians es musulmana, pero esta divorciada perque l'home la maltractava i que ara te problemes perque la seva familia no ho veu be... Te una nena de nou anys! Diu que ho ha fer per ella.
Altre cop ens va pagar el compte (no sabem quan, perque no ens en vem adonar). I ens va acompanyar a l'hotel. Ens vem acomiadar amb moooolts gracies!
A l'arribar a l'hotel ja era tard i vem aprofitar per fer comptes, endreçar maletes... I a dormir, que per agafr el tren ens haviem de llevar a les 6:30. Si es que no parem!!!!!